Una xarradeta amb... Mònica Sales, autora de "Confi(n)ada"

Fem una xarradeta amb Mònica Sales. La professora, filòloga i política jesusenca s'ha estrenat en la literatura amb el dietari "Confi(n)ada". A les primeries de la pandèmia, tancada a casa per un contagi, el confinament obligatori li va servir per trenar una sèrie de memòries, evocacions i pensaments estructurades en el dia a dia entre quatre parets, amb un horitzó d'incertesa i d'esperança.

Quin és el principal motiu que t'empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
"Confi(n)ada" es gesta en un moment difícil en què em consideren infectada de COVID-19 pels símptomes que tinc. Tancada entre quatre parets, i conscient que el món es bolca en la cultura, decideixo començar a escriure per fer-hi la meua aportació. Cada dia, des del 17 de març, penjo un relat a Facebook i a Twitter. El procés creatiu era senzill: despertar-me, arreglar-me, pensar un tema i fer brollar les paraules. És un dietari escrit dia a dia, mai no vaig escriure més d'un text. En vaig fer trenta-un per tancar el cicle d'un mes.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
Hi ha d'haver un ordinador i una mica d'ordre. La resta de coses no són rellevants. Silenci, llum i paraules.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Confi(n)ada"?
M'agradaria poder compartir "Confi(n)ada" amb molta gent, en un acte literari molt concorregut. Amb la família, els amics, els companys… i totes les persones que m'ha fet arribar que tenen el llibre. També amb totes les persones que durant els dies de confinament i d'aïllament m'escrivien cada dia quan publicava el relat. Una festa de les lletres cuidada, bonica i sentida.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Qualsevol dels tres de Marta Rojals, per exemple. Tot i que el que més recomano dels tres és Primavera, estiu, etcètera. Em va agradar molt perquè és un llibre de vida, d'arrelament a la terra, que em va transportar a molts records personals.

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
Normalment llegeixo sempre narrativa, tot i que la poesia hi apareix de tant en tant. La novel·la és el que més m'agrada, però darrerament he dedicat temps a llegir llibres de vivències polítiques com per exemple les escrites des de la presó, des de l'exili o des del confinament al Palau de la Generalitat.

Quin comentari dels lectors de "Confi(n)ada" t’ha generat més il·lusió.
Tots em generen molta il·lusió. Cada foto que rebo amb el llibre a les mans o cada missatge que diu 'ja el tinc' és molt emocionant. Em fan especial il·lusió els que rebo d'antics alumnes de la universitat. Saber que et tenen present i que et recorden és un regal. 

 

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
Normalment quan signo el llibre explico per què naix i també parlo de la finestra de l'esperança, que sempre està oberta, i que jo vaig obrir un 17 de març del 2020 amb 'Obrir la finestra', el primer relat.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
Les xarxes socials m'encanten i en soc usuària, sobretot de Twitter i d'Instagram. Tinc també un Facebook molt actiu i un Tik Tok per estrenar. Si n'he d'escollir una em quedo amb Instagram: una finestra de xafarderia a través de fotos que expliquen vivències personals.

Quina és la teua paraula favorita?
Esta pregunta és difícil de contestar, però si n'hagués d'escollir una crec que seria 'il·lusió'. Tinc una frase de capçalera de l'escriptora Francesca Aliern que justificaria l'elecció. Diu a Mans de fang: 'La il·lusió és un motoret interior que treballa a destall", i certament per a mi això és així cada dia.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
Amb el Molt Honorable President legítim Carles Puigdemont, sense cap mena de dubte.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Ara mateix estic mirant 'New Amsterdam' a Netflix, però he estat molt enganxada a The Bridgerton. I molt és molt. Malgrat és curta, ara espero la segona temporada amb deler. Una pel·li inoblidable? La Bella i la Bèstia, per exemple.

El teu plat estrella és…
M'encanta la cuina i a més em relaxa molt. No crec que tinga un plat estrella perquè tinc destresa per cuinar el que calga. Per a la família potser el plat estrella és la crema de rap i gambes, o l'anguila a la cassola. I per als companys d'ajuntament, per exemple, amb qui passo moltes hores, és la meua super panacota amb coulis de maduixa.

No puc viure sense…
Evidentment no puc viure sense el meu fill Guerau, però si parlem d'una cosa material no puc viure sense el telèfon mòbil.

Una cosa inconfessable…
Te'n podria dir unes quantes, però em quedo amb la que fa més anys que faig: dormo sempre amb un coixinet menut entre els braços. M'acompanya des de menuda i viatja amb mi allà on he de fer nit.

Amb quin animal o planta et compararies?
Em compararia amb qualsevol animal noble: un cavall per exemple, de color marró com els que a mi m'agraden. I per què un cavall? Perquè malgrat ser un animal pacífic, discret i elegant de tant en tant fa alguna coça, com jo. Mon iaio en tenia quan jo era menuda i són animals que em transporten als records d'infantesa.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article…?
És una emoció indescriptible. Les meues primeres paraules publicades van ser d'un article quan començava el període de recerca a la URV. Ara, el primer llibre… sempre fa il·lusió. He de dir però que, malgrat en tinc tres, "Confi(n)ada" és el primer que és literari. Els altres dos (un a tres mans) estan relacionats amb la meua recerca sobre literatura oral.

Eres friqui en…
M'agraden molt les pel·lícules de dibuixos de Disney i les puc mirar fins aprendre'm els diàlegs i les cançons. I també col·lecciono El Petit Príncep en diferents llengües del món. No sé si això és ser friqui, però avant!

Soc feliç si…
Si la meua família és feliç. Són una peça importantíssima a la meua vida i necessito l'equilibri emocional amb ells per funcionar. Si ells són feliços, sobretot el meu fill, jo també ho soc. I si a sobre a mi les coses em van bé, millor.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre.
He de confessar que no he regalat el llibre a ningú perquè els exemplars que jo he distribuït personalment han servit per lliurar 1200€ al Banc d'Aliments de les Terres de l'Ebre. Però potser el regalaria a la metgessa que em va acompanyar els 15 dies d'aïllament, amb la veu i amb les notícies que m'anava donant.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
Al lloc que diga mon fill. Ell escollirà on viatgem quan la situació millore. Podria avançar-vos què dirà, però sense saber-ho segur. Hi ha moltes possibilitats que el viatge siga a Disneyland París.

Com és la teua mascareta?
Ara la meua mascareta és una FFP2 (de color negre o de color gris) que renovo constantment, però la primera que vaig tindre va ser rosa i amb estrelles de color blanc. Me la va cosir ma tia Enriqueta, amb l'amor de sempre. I la que vaig utilitzar per retornar a la faena va ser una de negra dissenyada i cosida a Jesús, el meu poble, per Aila disseny.