Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres
més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el
passat mes d'abril.
FICCIÓ
1. El mar de les ombres. Encetem l'escalafó del mes més literari de l'any amb una novetat. Després de la reeixida "Ningú no mor", Joan Pinyol retorna amb un relat carregat d'aventures i misteris, ambientat en un vaixell que fa la travessia entre Barcelona i Amèrica a principis del segle XX. El volum, que tot just està en mig d'una completa gira de presentacions, és una lectura que enganxa a tots els lectors, encara que està pensada especialment per al públic juvenil.
2. L'Estirp de la Sang Reial. Sense deixar la col·lecció Maremàgnum, passem d'una novetat a un clàssic. L'autor bocassí Pep Castellano va escriure la novel·la juvenil de referència de les terres del Maestrat ara fa més de sis anys, una lectura que ha esdevingut un referent en les llistes prescriptives dels centres educatius del nord valencià (sense oblidar altres contrades). Aventures, intrigues i humor en espais ben pròxims són la recepta d'aquest èxit.
3. Quan xiula l'avi.
La gran acollida de l'àlbum infantil de Clara Berenguer i César Barceló continua en la primavera. Va ser un dels títols de Nadal a ca nostra i ara hi suma un nou reconeixement: ser dels millors llibres infantils de la Llança de Sant Jordi. A més a més, ha estat present a la Fira de Bolonya i ha estat dels més demandats a la passada Fira del Llibre de València. El II Premi Ciutat de Benicarló segueix xiulant ben fort.
4. La lluna de Praga. El llibre de Jordi Santasusagna voreja la fina línia que separa la novel·la juvenil i la novel·la adulta, amb un equilibri precís que li permet captivar els dos públics. Entre Manresa i Praga, l'escriptor desplega una xarxa d'intrigues a les quals els protagonistes, un professor i una alumna, vinculats per un accidentat viatge a la capital txeca, hauran de fer front. 
5. Un dia en la vida d'Ishak Butmic. Hi ha títols que, tot i sorgir d'un fet històric puntual, mai no perden la vigència. És el cas d'aquesta novel·la de Jordi Tiñena, que va aparèixer mentre el setge de Sarajevo, i avui, dues dècades després, encara manté el poder de colpejar el lector per una narrativa directa, crua, que no deixa ningú indiferent. Fa dos anys va ser una de les apostes de Maremàgnum per la Literatura Kilòmetre 0 al Camp de Tarragona, amb una càlida rebuda per part dels ensenyants.
NO FICCIÓ
1. Salvador Fontcuberta.
Va ser un dels títols més destacats que hi vam publicar l'any 2012 en el camp del llibre del territori. L'autor, el desaparegut Ángel Rodríguez de Mier
pintava un extens, complet i inèdit retrat d'una de les personalitats que van marcar el segle XX a la ciutat de Benicarló i la resta de la comarca del Maestrat. A tall de curiositat, una de les pròximes novetats serà "Les veus de la terra", el poema amb que Carles Salvador va guanyar el premi literari que l'industrial benicarlando va patrocinar als anys cinquanta.
2. Antologia de Joan Fuster. Certament, la presència d'aquest recull fusterià a la llista respon a la lògica de les lectures prescriptives. Això no obstant, aquest fet no trau la gran tasca del professor Vicent Terol per extraure de la ingent creació literària de Joan Fuster uns textos que sumen una antologia que aborda diverses temàtiques, estils i èpoques, vigents i àgils.
3. La pastisseria i la cuina de la garrofa. La col·lecció de llibres gastronòmiques La Teca creix, però el cinquè volum queda com un puntal que compleix les línies de la sèrie: la recuperació i la reivindicació de la cuina i els ingredients nostrats i saludables, prendre la gastronomia com un relator de les nostres societats i unir tradició i innovació, com representa la Fundació Alícia. La resposta del públic ha estat aclaparadora, tot esdevenint un dels receptaris més reeixits dels darrers anys, a més del Premi Gourmand.
4. De política i planificació lingüística. La sociolingüística té espai dins del catàleg Onada a la col·lecció La Nau, i ací Miquel Àngel Pradilla va publicar aquest volum, que ara compleix cinc anys. Són un recull d'aportacions al voltant de la disciplina de la política i la planificació lingüística aplicats al cas de la llengua catalana.
2. Antologia de Joan Fuster. Certament, la presència d'aquest recull fusterià a la llista respon a la lògica de les lectures prescriptives. Això no obstant, aquest fet no trau la gran tasca del professor Vicent Terol per extraure de la ingent creació literària de Joan Fuster uns textos que sumen una antologia que aborda diverses temàtiques, estils i èpoques, vigents i àgils.
3. La pastisseria i la cuina de la garrofa. La col·lecció de llibres gastronòmiques La Teca creix, però el cinquè volum queda com un puntal que compleix les línies de la sèrie: la recuperació i la reivindicació de la cuina i els ingredients nostrats i saludables, prendre la gastronomia com un relator de les nostres societats i unir tradició i innovació, com representa la Fundació Alícia. La resposta del públic ha estat aclaparadora, tot esdevenint un dels receptaris més reeixits dels darrers anys, a més del Premi Gourmand.
4. De política i planificació lingüística. La sociolingüística té espai dins del catàleg Onada a la col·lecció La Nau, i ací Miquel Àngel Pradilla va publicar aquest volum, que ara compleix cinc anys. Són un recull d'aportacions al voltant de la disciplina de la política i la planificació lingüística aplicats al cas de la llengua catalana.
5. La cuina de Traiguera.
Aquest receptari mostra la vessant més local de La Teca. La història, la societat i la cultura d'un poble exposada a través de la seua gastronomia: els ingredients, les coccions, les tècniques, els espais i els moments de les menges… En aquest cas, dos traiguerins, l'escriptor Vicent Sanz i el cuiner Rafael Gauxachs realitzen un gustós repàs per la seua vila, al cor del Maestrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada