"El retorn de l'Àngela" és també el retorn de
Maria Lluïsa Amorós a la novel·la d'adults, un any després de
"La força d'Aglaia". L'autora reusenca ens porta ara la història de quatre amigues, l'Àngela, la Sofia, l'Eugènia i la Roser, qui en la maduresa de les seues vides, encara resten obertes a descobriments, secrets i vivències que els canviaran i els ajudarà a conèixer-se elles mateixes.
Es presentarà el pròxim dimarts el 28 de març de 2017 a la Biblioteca
Xavier Amorós de Reus, i per descobrir un poc més sobre "El retorn de l'Àngela", Maria Lluïsa Amorós ens ha fet unes pinzellades de la novel·la.
D’on sorgeix la idea de la novel·la.
Volia parlar d’un personatge que ha marxat del lloc on va viure la infantesa i la joventut i que en torna, només per uns dies, per vendre la casa del pares; això trasbalsarà la seva quotidianitat. L’Àngela no reconeixerà la seva ciutat; ja no se la pot sentir seva, perquè ja no existeix la que guardava a la memòria, han desaparegut les botigues, les cares conegudes i alguns edificis que configuraven la personalitat dels seus carrers.
La barreja d’enyorament no conscient, de la força dels records que es precipiten i el fet d’encarar-se a l’enigma d’una fotografia amagada al soterrani, inicia la trama de la novel·la.
Per a mi sempre és important l’espai on es desenvolupa l’acció i la vida íntima dels personatges, allà on es guarden els records, les enveges, els fracassos, els èxits, les debilitats i la fortalesa. Al llarg de la meva trajectòria literària, a les novel·les, els llocs han estat diversos: França, Suïssa, Praga, Bòsnia, Irlanda, etc. Reus, la meva ciutat, ha estat un punt significatiu, fins i tot de partida, en moltes de les meves històries. A "El retorn de l’Àngela", aquest espai, encara té més relleu. Però la novel·la no només transcorre a Reus, sinó també a Girona, i, puntualment, en altres indrets.
Quines han estat les influències (literàries, personals, etc.)
El món de la ficció sempre es barreja amb el de la realitat. La imaginació pot tenir un substrat de realitat poc transformada, sempre des del punt de vista d’un personatge que, com que és de ficció, amb identitat pròpia, pot permetre’s donar la seva percepció.
Les meves influències són l’observació del que m’envolta, els llocs i les històries escoltades o viscudes que es guarden en la memòria; però com a escriptora pots enriquir, transformar, capgirar i crear fins que els protagonistes tenen vida pròpia, nascuts d’aquesta transformació durant l’etapa creativa de l’autora.
Per què cal llegir-la.
A molts ens agrada conèixer l’interior de les persones, els seus secrets no contats, les sensacions davant d’un fet, la narració, el relat, la vida dels personatges amb les situacions enigmàtiques i humanes que els converteix en éssers reals, que pateixen, que gaudeixen, que estimen, que odien, que, en definitiva, viuen.
"El retorn de l’Àngela" és una novel·la de sentiments, del descobriment d’uns orígens amagats d’algú proper a la protagonista; dels records de la infantesa que havia oblidat completament en mig d’una societat que esdevé desconeguda per a l’Àngela, després de quaranta anys. Aquella casa i el retrobament amb les seves amigues, li desvetllaran un interès per a comprendre el seu propi passat i les seves vides desconegudes, ja que el temps ha configurat el destí de cada una d’elles, amb les renúncies, les il·lusions, les descobertes, els fracassos de l’Àngela, la Sofia, l’Eugènia, la Roser, i també de la Nuri o la Ramona.
Els lectors es poden sentir identificats amb qualsevol d’elles, endinsant-se en les percepcions d’aquests personatges, en les seves actituds -de vegades misterioses-, en les seves angoixes, en els seus somnis, en les seves pors, les seves inseguretats.
Una novel·la de dones, també, des de la percepció dels homes.
