Els 50 més consultats a Onada Edicions al 2019

 

 

Aquest diumenge, presentació i visita guiada a Carcaixent del llibre "La pintura mural gòtica en territori valencià"

En "La pintura mural gòtica en territori valencià", les autores Aurora Rubio i M. Antònia Zalbidea cataloguen i descriuen el patrimoni artístic d'aquest estil que encara es pot trobar en palaus, esglésies i ermites valencianes. L'objectiu del llibre és difondre l'existència d'aquestes pintures i contribuir a la seua preservació, i una bona manera de dur-lo a terme és visitar alguns d'aquests espais on es manifesta el gòtic nostrat.

Així, la presentació a Carcaixent d'aquest llibre serà a l'ermita de Sant Roc, testimoni de l'antic poblat de Ternils, on hi haurà una visita guiada pels secrets que amaguen les seues pintures murals del segle XIII. Aquest suggeridor acte cultural està previst per al diumenge 15 de desembre, a partir de les 11.30 hores, en aquest edifici avui entre camps.

"Cada poema dona compte de la seua visió i vivència del món". Saó ressenya "Claror dels marges" de Manuel Bellver

L'escriptor Manel Rodríguez-Castelló ha publicat en Saó la ressenya "Només el rou matinal" al voltant del nou llibre de Manuel Bellver, "Claror dels marges", el poemari guanyador del Premi Vila de Puçol. L'article, líric i complet, posa de manifest la influència creuada de les dos disciplines artístiques que treballa el poeta saguntí: l'art plàstic i la poesia. Així, Rodríguez-Castelló obre tot exposant que "per a Bellver l'art o la poesia és un camí d'experiència i d'experimentació, una recerca constant, un dubte que encén la flama de la creació, mai una certesa indeleble, una porta tancada, una obra que s'emmiralla en la seua completesa, natura morta", la qual cosa comporta que "cada poema dona compte de la seua visió i vivència del món, és un organisme viu, obert, en perpetu moviment de quietud, en el trànsit d'un pensament que es dissol en el no-res per tornar a buscar el batec del sentit."

El crític s'hi fixa en tres motors de la literatura bellveriana: "home, llenguatge, natura", els quals "en el seu moviment d'expansió i retracció tendeix a fondre en una única realitat, en un tot harmònic". En "Claror dels marges", aquest conjunt aprofundeix des del propi títol en la coberta, on els marges, "les vores dels camins, espais limítrofs on de vegades ens menen les passes, foraviats d'altres centres, potser procurant el propi centre, el marge constituït com a centre del marge", mentre que la claror "ens obri la visió de les coses, una llum que també i sobretot il·lumina per dins, tot acceptant que dins i fora són convencions del llenguatge que ací no sempre funcionen".

El marge, el límit de les coses, allò que dona perfil al que és i on alhora allò que és deixa de ser-ho, on se situa la claror, el coneixement, la possibilitat de distinció dels matisos de la realitat. És quan es pot captar la claror dels marges que aquesta poesia de la meditació, aquest diàleg sostingut en soledat amb un mateix, sempre enmig de la natura essencial que som, pot fructificar, com en la bellíssima metàfora «exili d'espores» que tan bé pot resumir el sentit últim de la poesia de Manuel Bellver. 

Podeu llegir la ressenya de la revista Saó tot clicant ací.

Manuel Bellver presenta "Claror dels marges" aquest dijous a Sagunt

Amb "Claror dels marges", Manuel Bellver va guanyar el Premi de Poesia Josep Maria Ribelles - Vila de Puçol. Ara, aquest dijous 12 de desembre l'artista visual i escriptor presenta el llibre a la seua ciutat, Sagunt, a partir de les 19 hores al Centre Cultural Mario Monreal de la capital morvedrina, amb la participació de l'escriptor Manel Rodríguez-Castelló.

En "Claror dels marges", Bellver convida a reflexionar sobre els termes del títol. Els marges, les vores dels camins, espais limítrofs on de vegades ens menen les passes, foraviats d’altres centres, potser procurant el propi centre, el marge constituït com a centre del marge. Això és clar. Com aquesta «claror» que ens obri la visió de les coses, una llum que també i sobretot il·lumina per dins, tot acceptant que dins i fora són convencions del llenguatge que ací no sempre funcionen. El marge, el límit de les coses, allò que dona perfil al que és i on alhora allò que és deixa de ser-ho, on se situa la claror, el coneixement, la possibilitat de distinció dels matisos de la realitat. És quan es pot captar la claror dels marges que aquesta poesia de la meditació, aquest diàleg sostingut en soledat amb un mateix, sempre enmig de la natura essencial que som, pot fructificar, com en la bellíssima metàfora «exili d’espores» que tan bé pot resumir el sentit últim de la poesia de Manuel Bellver.

La proposta "Igualtat lingüística" d'Alfons Esteve i Francesc Esteve es presenta a Alzira

La gira de presentacions de del projecte de Llei d'Igualtat Lingüística dels lingüistes Francesc Esteve i Alfons Esteve continua aquest dimarts 10 de desembre a Alzira. A partir de les 19 hores, la Casa de la Cultura de la localitat acull aquesta proposta descrita en el llibre "Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació", amb la qual es pretén posar sobre la taula consideracions de normalització per tal d'aconseguir l'efectiva igualtat entre els parlants de les dues llengües cooficials.

L'acte comptarà amb la participació de l'alcalde d'Alzira, Diego Gómez, i d'Anna Oliver d'Acció Cultural del País Valencià.

Per Nadal, regala àlbums il·lustrats. Troba'ls en aquesta llibreria

Les editorials valencianes Edicions del Bullent, Lletra Impresa Edicions, Onada Edicions i Sembra Llibres han preparat una selecció d’àlbums il·lustrats perquè Melcior, Gaspar i Baltasar visiten les llibreries (de barri, si és possible!) aquest Nadal i carreguen els sacs de llibres per als lectors més joves.

Obrir un àlbum il·lustrat és obrir un regal. Pel format especial, per les tapes dures, per la qualitat del paper, per les il·lustracions a tot color, per la cura de l’edició... Un àlbum il·lustrat és, a més d’un bon regal, un valuosíssim recurs educatiu. Amb un àlbum es fomenta l’hàbit lector i es transmeten alhora valors positius, com ara l’alegria, la diversió, les emocions... Un àlbum infantil és una joia, que de segur agradarà als més menuts, però també als adults, perquè un àlbum té la propietat de crear vincles, viure moments especials, de calidesa i de proximitat, entre qui conta la història i qui l’escolta.

Edicions del Bullent ens recomana "El gat de la bruixa", del lituà Dainius Šukys, amb traducció de Goda Sruogyte. Un llibre que ens enxampa a primera vista, gràcies a la mirada penetrant i misteriosa del gat que apareix a la portada. Quan ens endinsem en les seues pàgines, hi trobem una història atrevida –un gat que vol tastar el nen més dolç–, divertida, un tant esbojarrada i plena de referències a altres contes clàssics.

Lletra Impresa Edicions ens proposa l’àlbum "Cotonet i les cinc carlotes", escrit per Irene Verdú i il·lustrat per Daniel García Moragues. Cotonet és un conillet espavilat i rialler que un dia es troba amb el bancal de carlotes que han plantat els pares. I què farà? Se les menjarà totes? Un llibre que ens ensenya que compartir i ser generosos amb els altres, amb la família i els amics, ens fa molt més feliços i ens és infinitament més beneficiós i satisfactori.

Per la seua banda, Onada Edicions ens suggereix "T’estimo, papa", amb text de Raquel Díez i il·lustracions de Sylvia Vivanco. Un àlbum il·lustrat, preciós, que destaca per la imatge paternal sense estereotips de gènere. Els seus textos rítmics embolcallats amb unes il·lustracions estimulants motiven en la implicació de les tasques de la llar d’una manera lúdica i divertida.

Finalment, Sembra Llibres ens proposa "Cançó de fer camí", amb text de Maria-Mercè Marçal i il·lustracions de Carolina T. Godina. El llibre ens ofereix un dels poemes més reconeguts i populars de l’autora catalana, un cant a la sororitat que ha esdevingut un dels himnes de la lluita feminista. Un viatge intergeneracional que, a partir de la pregunta «Vols venir a la meva barca?», convida a dialogar en família sobre valors bàsics com la igualtat o la solidaritat.

Amb aquesta iniciativa conjunta, Sembra Llibres, Onada Edicions, Lletra Impresa i Edicions del Bullent aposten per àlbums educatius, atrevits, diferents i divertits. Quatre propostes especialment atractives i molt oportunes per aquest Nadal que de segur agradaran a tota la xicalla, i també als més grans. Perquè un llibre sempre és un magnífic regal.

La literatura d'Armando Vericat torna amb la publicació de la novel·la juvenil inèdita "El Príncep Daurat i la Pedra Sagrada"

El pròxim divendres 6 de desembre Traiguera acull la presentació de l'obra pòstuma i inèdita de l'escriptor Armando Vericat (1970-2015). El Príncep Daurat i la Pedra Sagrada és una novel·la juvenil de màgia i aventures, un projecte que il·lusionava a Vericat i que ara hi veu la llum.

En 2015 ens deixava, de manera sobtada i amb només 45 anys, l'escriptor traiguerí Armando Vericat. Com a llegat deixava una bibliografia que començava a ser extensa, però que va quedar escapçada. Ara, quatre anys després, hi veu la llum el seu llibre pòstum: "El Príncep Daurat i la Pedra Sagrada", que es presentarà al Saló de Plens de l'Ajuntament de Traiguera el pròxim divendres 6 de desembre, a les 18.30 hores, amb la intervenció de la professora Montserrat Vericat, impulsora d'aquesta recuperació literària, i de Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV.

En "El Príncep Daurat i la Pedra Sagrada" Vericat es va endinsar en el gènere de la novel·la fantàstica juvenil, amb un relat d'aventures de tall clàssic que beu de la tradició cavalleresca del Tirant lo Blanc. El protagonista, en Bernat, és l'hereu del Regne de la Llum; que viu sota l'amenaça de l'imminent atac del cabdill Agror, tirà del tenebrós Regne de la Foscor. Per salvar el seu poble, marxa a la recerca de la Pedra Sagrada d'un amulet màgic per vèncer la foscor. És un perillós camí en el que l'acompanyaran els inseparables germans Dolça i Mateu i en el qual s'hi trobaran amb mags, criminals, dones girafa, pigmeus i tot classe d'estranyes criatures.

En el moment de la seua partida, Vericat tenia aquest llibre pràcticament conclós. Ara arriba a les llibreries de la mà d'Onada Edicions. Està publicat en la col·lecció Maremàgnum, dedicada sobretot als joves lectors i lectores. La novel·la toca valors com l'amistat, la responsabilitat, l'amor i la saviesa, i ho fa amb un estil amè i àgil, amb l'acció i l'aventura com a protagonistes.

Armando Vericat va guanyar el seu primer guardó literari amb només 18 anys, el Premi de Narrativa el Gos i la Tortuga amb el relat Taure de cap a peus. Escriptor de diversos gèneres, va destacar en la novel·la històrica amb el "La vall del Miracle" (Premi Ribera d'Ebre 2010), "Sangcollada" (Premi de Narrativa Curta del Perelló 2011) i "La maledicció del Groc" (2013), ambientades al Maestrat. En el gènere teatral va escriure "La funció de Sant Vicent Ferrer", representada pel grup de teatre Els Ganxos, i la inèdita "La misteriosa desaparició del farmacèutic Matons". Amb "El Príncep Daurat i la Pedra Sagrada" recuperem l'obra d'una de les veus contemporànies que més ha contribuït a literaturitzar els paisatges i la gent de la comarca del Maestrat.

Vídeo de la presentació de "Heroïnes i herois de Deltebre" a Benicarló

Josep Lluís Llor i Rosa Vandellós van presentar els relats del seu nou llibre "Heroïnes i herois de Deltebre. Algunes vides amb sentit, malgrat les dificultats" en l'acte que va tindre lloc a l'Espai Onada de Benicarló passat dimecres 27 de novembre. Llor, metge de professió i Vandellós, mestra, van exposar els casos reals de persones que van haver de sobreposar-se a les adversitats que la vida els va posar per davant i que inspiren als altres que puguen trobar-se en la mateixa situació.

El més consultat a Onadaedicions.com durant novembre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de novembre.

FICCIÓ

1. Un dia en la vida d'Ishak Butmic. Ja no comptem entre nosaltres de la figura de Jordi Tiñena, però ens ha llegat una valuosa bibliografia que compren històries humanes tan colpidores com aquesta. Ambientada en el setge de Sarajevo, narra la relació que s'estableix entre un grup de persones corrents que es refugien del punt de mira dels franctiradors. Un llibre que cal llegir, publicat durant la guerra de Iugoslàvia i recuperat per la col·lecció Maremàgnum.

2. Que s'acabin les vacances, si us plau! Les lectures prescriptives per a l'aula de la col·lecció Maremàgnum són tot un clàssic en els llistat dels més llegits, gràcies a un bon nombre d'alumnat que hi treballa amb aquests textos divertits, amens i amb valors. Entre els més reeixits hi ha aquest relat de Noemi Bagés que parteix d'una situació suggeridora: com el que havia de ser el millor estiu de la vida es converteix en un immens avorriment.

3. La Germandat. Complot contra les dones. El periodista David Miró debuta en el gènere narratiu amb una novel·la al voltant d'un tema que està de contínua actualitat: el feminisme, la reivindicació de la dona en els llocs de rellevància i l'oposició masclista. L'autor de Borriana posa en aquest thriller una nova història del moviment feminista a partir de les accions en l'ombra d'un poderós grup d'homes que eviten a qualsevol preu la igualtat de gènere.

4. Me encanta mi papá. L'última novetat de la col·lecció Imagina és un àlbum infantil il·lustrat que dona la volta els estereotips vinculats als models de paternitat. Amb un to divertit i entranyable, conta com un xiquet descriu un pare que pot amb tot: el duu al col·legi, juguen junts, fan la compra, llegeixen i fins i tot canta òpera mentre fan la bugada. El text el signa l'escriptora Raquel Díez, autora de "El príncipe Serafín" i els dibuixos són de la il·lustradora Sylvia Vivanco.

5. El príncipe Serafín. Precisament Raquel Díez repeteix, ara acompanyada de la reconeguda il·lustradora Mónica Carretero. Ens porten un àlbum infantil tan divertit com transgressor. Serafín viu en el seu castell i només desitja trobar una parell per casar-se. Se cita amb una granota, una vampira, un bruixot, un sirenot... però res acaba bé, fins que una pirata li recomana que faça allò que vullga fer realment i no per obligació.

NO FICCIÓ

  
1. Benicarló, 1841-1965. La cerca d'informació d'aquesta ciutat maestratenca en els buscadors més coneguts porta a aquest títol de referència de la historiografia local, que s'ha convertit en un exemple per altres volums semblants. L'historiador Juan Luis Constante publicava en l'any 2012 una obra monumental en tres volums, quasi com una enciclopèdia de tot allò que cal saber per conèixer Benicarló.

2. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Encara no sou fans de la garrofa? Amb aquest receptari de la Fundació Alícia i la col·laboració de nombrosos cuiners, restauradors i pastissers catalans hi trobareu propostes del tot sorprenents per posar en la vostra dieta aquest ingredient molt saludable i d'autèntic quilòmetre zero. Un llibre de referència en la col·lecció gastronòmica La Teca.

3. Maquis i masovers. Ha estat un dels títols més populars en els darrers mesos, i que s'ha acompanyat d'una extensa gira de presentacions pel territori on fa setanta anys hi actuava l'AGLA, l'Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, també coneguts com el maquis. L'historiador Raül González Devís recupera la seua memòria i explica la difícil i complexa relació que van establir amb els habitants de les masies disseminades per aquelles muntanyes.

4. Memòria dels vençuts. Aquesta novetat de tardor podria estar en la categoria de ficció. I també en la de no ficció. L'escriptor vila-realenc Francisco Mezquita, amb una llarga bibliografia al voltant de la guerra civil, aborda en aquest volum la literaturització del retorn al poble d'un perdedor republicà, un reflex real de com la repressió va continuar en tots els aspectes de la vida durant massa anys.

5. Pere Labèrnia i Esteller. Els historiadors Joan Ferreres i Josep Gausachs han presentat aquesta tardor la biografia de Pere Labèrnia, nom clau de la llengua catalana durant el segle XIX. Lexicògraf, escriptor, mestre i humanista, aquest traiguerí que va viure entre 1802 i 1860 va deixar com a obra clau el Diccionari de la Llengua Catalana ab Correspondència Castellana, el conegut com Diccionari Labèrnia, que va ser la referència fins el Diccionari Fabra.

La poetessa Pepa Mateu estrena el llibre "Sueños" a Benicarló el pròxim 5 de desembre

"Sueños" és el debut literari de la benicarlanda Pepa Mateu, i es presenta el pròxim dijous 5 de desembre, a les 19 hores, a l'Edifici Gòtic de Benicarló amb la participació de la periodista i escriptora Alícia Coscollano.

Aquest nou poemari aplega els temes que han influenciat la poetessa com l'evocació de la força del mar o els records que romanen de la infantesa. També la pintura, una disciplina artística que practica l'autora i que es denota en els seus versos: "Sueños" és un llenç en blanc en el qual Pepa Mateu hi amolla la seua imaginació, els pensaments i les emocions, i clar està, els somnis anhelats.

La literatura de Pepa Mateu beu dels autors consagrats del Segle d'Or espanyol i dels moderns. Membre del Grupo Espinela de Benicarló, ha publicat els seus poemes en diversos periòdics comarcals i ha guanyat la Flor Natural de Benicarló. Amb "Sueños", els seus versos arriben ara a les llibreries.

Aquest Nadal, Contalles de Muniatto!

Aquest mes de desembre les Contalles de Muniatto surten al carrer per viure el Nadal! Amb les seues autores, les Germanes Besolí, les aventures del xiquet més conegut de les Terres de l'Ebre hi seran presents en nombrosos mercats nadalencs d'aquestes comarques.

Amb vint-i-dos títols publicats, vuit d'ells bilingües català-anglès, les Contalles de Muniatto són ja un clàssic de la literatura infantil nostrada que han passat per les mans de centenars de menudes i menuts. "Muniatto casteller", publicat passat abril, és el darrer conte a sumar-se a la col·lecció.

Les dates són les següents:

• Diumenge 1 de desembre - Fira de Nadal de Sant Jaume i a la d'Alcanar.

• Festius del 6, 7 i 8 de desembre - Fira de Nadal de la Ràpita.

• Divendres 13 de desembre - Mercat de Nadal de Tortosa.

• Dissabte 14 de desembre - Fira de Nadal de Campredó.

• Diumenge 15 de desembre - Fira de Nadal d'Aldover. 

• Des del 20 al 24 de desembre, del 27 al 29 de desembre, i del 3 al 5 de gener - Mercat de Nadal de Tortosa.

Castelló acull aquest divendres la presentació del segon número de la revista Empelt

L'associació cultural Maestrat Viu ha publicat el segon número d'Empelt, la seua revista acadèmica de lletres i humanitats de la comarca del Maestrat, i editada per Onada Edicions. Es presentarà aquest divendres 29 de novembre a la Llibreria Babel de Castelló, a partir de les 19 hores, en un acte que comptarà amb les intervencions de Vicent Sanz, director de la publicació, Pau Fabregat, president de Maestrat Viu i els autors Josep Meseguer i Òscar Pérez.

El gruix dels articles que composen Empelt provenen de les conferències impartides durant les jornades de l'Estiu Literari al Maestrat, que també organitza l'entitat cultural. Ara bé, és una revista oberta a articles externs, segons les indicacions de les normes de publicació que podeu trobar a les últimes pàgines.

L'índex de continguts del segon Empelt és el següent:

· Crèdits i sumari

· Presentació, Vicent Sanz Arnau

· "Joaquim Garcia Girona, a cent anys del Seidia. Assaig d’un estat de la qüestió i noves aportacions", Òscar Pérez Silvestre

· "Joan Fuster-Joan Garí: una evocació del Maestrat, 1962-2012", Joan Garí

· "Raval de Lletres, la llavor d’Edicions Saldonar", Francesc Gil-Lluch

· "Contra pronòstic. Notes personals sobre la literatura contemporània del Maestrat", Josep Igual

· "Tres poetes del Maestrat a l’edat moderna: Jaume Prades, Melcior Febrer i Pere-Vicent Sabata", Enric Querol

· Taula redona. “El Maestrat en la literatura catalana”

· Rutes literàries

· Ressenyes

Aquest dimecres 27 es presenta "Heroïnes i herois de Deltebre" a l'Espai Onada de Benicarló

L'Espai Onada de Benicarló reobre per acollir la presentació del llibre "Heroïnes i herois de Deltebre. Algunes vides amb sentit, malgrat les dificultats", la novetat de Josep Lluís Llor i Rosa Vandellós. Serà aquest dimecres 27 de novembre, a partir de les 19.30 hores.

"Heroïnes i herois de Deltebre" són quinze històries de persones anònimes que s'han vist obligades a superar-se davant la dificultat que els ha posat la vida. La majoria es relacionen amb la salut, ja que provenen de l'experiència personal de Llor, metge de capçalera. Al remat, relats que volen servir d'exemple.

Jesús Bernat, Salvador Martínez i Francesc Agut guanyen els Premis Literaris Vila d'Almassora

Els Premis Literaris Vila d'Almassora van donar a conèixer aquest cap de setmana les obres guanyadores en les seues tres modalitats: Narrativa, Poesia i Assaig i Investigació.

El professor Jesús Bernat Agut va obtindre el Premi de Narrativa amb l'obra "Mos quedem!", segons va dictaminar el jurat que composaven Rosa M. Camps, Pere Duch i Rosario Raro.

Per la seua banda, el premi Antoni Matutano de Poesia va ser per al poemari "Males herbes" de l'escriptor Salvador Martínez. En aquest cas, Pasqual Mas, Aina Monferrer i Vicent Salvador van composar el jurat.

Finalment, dos anys després, l'estudiós almassorí Francesc Agut va tornar a guanyar el premi Miquel Egual d'Assaig i Investigació, ara l'obra "Hermínia Gómez, diva almassorina", la biografia d'aquesta cantant d'òpera de talla internacional que va viure entre 1891 i 1977. La proposta d'Agut va captivar el jurat que formaven Gerard Clausell, Carme Martí i Javier Vellón.

Les obres guanyadores arribaran a les llibreries a la pròxima primavera.

"Per totes aqueixes dones explicaria una història de ficció però basada en fets reals". Cazarabet entrevista Rosa Miró, autora de "Filferrada"

La proactiva Librería de Cazarabet, des de la vila aragonesa del Mas de les Mates, entrevista a nombrosos escriptors i escriptores, amb una especial atenció a aquells que literaturitzen o investiguen sobre la memòria històrica. Així, el nou llibre de la castellonenca Rosa Miró s'ajustava perfectament a aquesta línia. Guanyadora del Premi de Narrativa Vila d'Almassora, Miró ha publicat "Filferrada, la platja de les cigonyes negres", un relat que ens ubica a inicis de l'any 1939, quan una família valenciana desplaçada a Barcelona, ha de fugir a corre-cuita cap la frontera francesa amb l'amenaça de l'exèrcit franquista encalçant-los.

En la conversa, Miró cita com a influència per escriure "Filferrada" una visita a la Maternitat d'Elna i al volum que li va dedicar Assumpta Montellà. "Em vaig dir que per totes aqueixes dones explicaria una història de ficció però basada en fets reals. Tenia llibertat per a crear personatges, situacions, antagonistes, protagonistes, però i a la vegada tenia un compromís amb elles com a dona i com a mare i un compromís amb les bones persones i amb l’historia no oficial", exposa l'escriptora.

La novel·la s'ambienta en l'episodi històric conegut com La Retirada, la marxa cap l'exili de milers de persones fugint del franquisme, i als que els esperaven els camps d'exiliats del Rosselló. El filferro del títol és un símbol d'aquest tràgic destí que, per a Miró, no ha de caure en l'oblit: "s’ha de fer un esforç per no esborrar de la memòria col·lectiva uns fets tan dramàtics. Puc pensar que tal vegada el que més recorden pot ser siga la fam assassina, la falta de latrines, el fred del vent tramuntanal, l’aigua salobre, els plors desesperats dels nadons, de les mares sense llet als pits, els càstigs, les violacions, els colps… i, sobretot, el perquè d’estar allà, si no havien fer res", hi afegeix. 

Per composar aquest relat, Miró apunta que va dur a terme un complet treball de documentació històrica a partir de lectures, viatges fins els escenaris de la novel·la, visites a museus vinculats amb l'exili republicà i fins i tot entrevistes a persones que van passar per aquesta traumàtica experiència.

Tres paraules: por, represàlia i incertesa. Tres paraules ben tristes i pertorbadores. Mots inquietants, plens de dubtes, d’inseguretats i de desconfiança. Por al sofriment, por a desaparèixer en qualsevol moment, por de viure, por de no viure, por de no poder menjar ni de poder donar menjar als teus fills, por de no saber si seran vius o morts, por de riure, por de parir una vida entre la mort, por per la separació dels éssers estimats, por a deixar-se morir. Aquella por va furtar el passat i el futur de les persones amuntegades entre filferros. Sols vivien un present però dins d’un ara, d’un aquest moment, després… incertesa.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Marta Moreno, Sébastien Dethise, Jordi Díaz, Genís Sinca i Jaume Fàbrega han estat els guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló 2019

La Capella del Convent de Sant Francesc ha estat l'escenari per a la proclamació de les obres guanyadores dels Premis Literaris Internacionals Ciutat de Benicarló 2019, que s'han conegut de la mà del regidor de Cultura Pedro Manchón, l'alcaldessa Xaro Miralles i el director científic d'Onada Miquel Àngel Pradilla.

Així, el VI Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat ha recaigut en "El monstre menjapobles" de la il·lustradora Marta Moreno i l'escriptor Sébastien Dethise. Exposa la història d'un monstre que es va menjant de mica en mica i dia rere dia el poble. La solució al conflicte la dona una xiqueta artista que fa servir un recurs creatiu. Es tracta d’una metàfora de com les agressions i les hostilitats que rep un poble es poden resoldre d’una manera imaginativa i col·lectiva. Una proposta en la qual les il·lustracions i el text formen un conjunt perfectament integrat. Marta Moreno (Barcelona, 1977) és il·lustradora i mestra, i va estudiar Il·lustració a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. Des d’aleshores ha treballat per a editorials tant nacionals com internacionals. Sébastien Dethise (Bèlgica, 1976) es defineix com un xouman autodidacte i polifacètic, habilitats que l’han dut a crear espectacles on la màgia és la protagonista.

 

El IV Premi Internacional de Divulgació Científica ha estat per a Jordi Díaz (Barcelona, 1975) per "La aventura de Berta en NanoLand". Díaz és doctor en Química i divulgador científic. Investiga en la Unitat de Tècniques Nanomètriques de la Universitat de Barcelona i coordina la unitat NanoDivulga UB. És autor de més de trenta articles científics i dos llibres divulgatius sobre nanotecnologia i nous materials. La Berta, una xiqueta de vuit anys, ha estat reduïda a l’escala nanomètrica. Junt amb el seu pare visitarà llocs inimaginables i fantàstics, i aprendrà desenes de conceptes explicats per històrics científics com Rosalind Franklin, Jane Goodall, Marie Curie, Richard Feynman o Lise Meitner. Una aventura científica que durà el lector a les profunditats de la matèria. 

El IV Premi de Narrativa Memorialística ha premiat l'obra "No moriré mai". El carismàtic divulgador científic Eduard Punset va morir el passat 22 de maig. Abans, el periodista Genís Sinca va poder conversar amb ell en un seguit d’entrevistes que van servir per dibuixar un retrat i un recorregut vital que el va dur pels camins de la política, l’economia, la tecnologia i els mitjans de comunicació. Genís Sinca (Manresa, 1970) és periodista i escriptor. S’ha dedicat al periodisme d’investigació i l’elaboració de biografies inèdites de personatges del món de la política i de la cultura. Amb la novel·la Una família exemplar va guanyar el Premi Josep Pla de Narrativa (2013). En 2016 va publicar "El cavaller Floïd", una biografia de l’empresari i mecenes Joan B. Cendrós. 

Finalment, el IV Premi de Llibre Gastronòmic ha estat per Jaume Fàbrega (Vilavenut, Pla de l’Estany, 1948) doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i considerat un dels crítics gastronòmics de referència, amb més de setanta títols publicats. Ha guanyat en diverses ocasions el Gourmand World Cookbook Awards, distingit premi internacional de literatura gastronòmica. La seua obra, "Menjar i memòries del gust. Les arrels de la cuina valenciana" és una reflexió de la gastronomia del país feta des de fora, amb passió i estima, i sobre el retorn als elements bàsics de la cuina dels valencians, més enllà de qualsevol miscel·lània. Sostenible, arrelada a la terra, als seus productes i a la seua història. 

Conegudes les obres guanyadores i els seus autors i autores, Benicarló comença la Setmana dels Premis, amb una programació d'actes culturals i festius que es tancarà dissabte 16 de novembre amb la gala de lliurament dels premis.

Josep Porcar presenta "Anys llum" a Gandia aquest 7 de novembre

La gira de presentacions de "Anys llum" prossegueix a Gandia. Després dels reeixits actes a Barcelona i València, Josep Porcar duu a la ciutat ducal el seu nou poemari, guardonat amb el Premi Ciutat de Sagunt. Serà el pròxim dijous 7 de novembre, a partir de les 19 hores, a la llibreria Ambra, i comptarà amb la participació de la poeta Maria Josep Escrivà.

"Anys llum" naix d’una profunda commoció, precursora d’un procés de mudança personal. L’any llum mesura la longitud que recorre la llum en un any. Porcar conjuga el significat d’unitat de distància astronòmica amb el d’època lluminosa per a traduir a clarianes la foscor del sisme patit: dol, desarrelament, decepció i, com a resultat, replantejaments existencials derivats de l’escarpat procés de canvi. També, però, de lluita i recerca, mitjançant pràctiques de salvament que desembullen el fil de vida al qual s’aferra per acarar la distància i la radiació dels anys llum viscuts. Un renaixement que culmina amb belles ecografies que traslluen la citació d’Agustí Bartra: «Sóc encara qui vol néixer».

"Un plaer llegir-lo". Familias en Ruta parla de "El príncep Serafí", un conte transgressor

El portal especialitzat en viatges i infants Familias en Ruta ha publicat un llistat amb quinze recomanacions de contes per educar en igualtat, especialment dedicats a aquells que trenquen amb els estereotips de princeses sensibles i prínceps valents. I en aquesta recopilació no hi podia faltar "El príncep Serafí" de Raquel Díez i Mónica Carretero.

En l'article que escriu Cristina López primer analitza els rols tradicionals de prínceps i princeses en la literatura infantil, amb "arguments que reforcen els estereotips de gènere": les dones són ingènues, dolces i reduixen les seues aspiracions a seduir un príncep amb el seu físic, i els homes es representen com forts, aventurers, segurs de si mateixos, els herois que salven el món i es guanyen l'amor de la dama. D'ací la importància de contes amb relats alternatius i desmitificadors com "El príncep Serafí", que "no només trenquen amb eixos rols (...) sinó que en si mateixos tenen una qualitat que va més enllà del seu missatge transgressor".

Respecte a l'àlbum de Raquel Díez i Mónica Carretero, López hi repassa la sinopsi d'aquesta història protagonitzada per un príncep que només té una ambició a la vida: buscar un o una pretendent per casar-s'hi, però finalment se n'adona que això ho fa per obligació i no pel seu desig: "aprèn a ser feliç per ell mateix". 

"Preciós llibre, de dalt a baix, les il·lustracions són meravelloses i amb el seu text senzill i melòdic resulta un plaer llegir-lo. A més disponible en la web de l'autora Raquel Díez hi ha un recomanable proposta didàctica per treballar-lo en grup."

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"Vides de vidre" a la televisió de la Pobla de Vallbona

La televisió local de la Pobla de Vallbona ha dedicat una peça informativa a la presentació del nou llibre d'Enric Sanç, "Vides de vidre", que es va presentar en aquesta localitat del Camp de Túria passat divendres 25 d'octubre, amb la participació de l'escriptor Jesús Giron.

"Vides de vidre" és un recull de la poesia de Sanç conreada entre els anys 2013 i 2018. En l'obra, el poeta apunta que l’única gran veritat és que no hi ha úniques grans veritats. I ni tan sols aquesta. Perquè les estàtues de Seferis ja no són despulles; nosaltres som els enderrocs. Un home sense arrels és un ser mort. Comptat i debatut, ja ho cantà Valente: “és nostre l’exili. No el regne”. I com Ovidi, invoque els déus perquè em porten fins al temps d’avui el poema continu.

"Claror dels marges", un poemari "que ens invita al joc i a la reflexió crítica" segons Manel Alonso

El crític i escriptor Manel Alonso ha dedicat una ressenya, publicada al seu blog, al llibre "Claror dels marges", el nou poemari de Manuel Bellver guanyador del Premi Josep Maria Ribelles Vila de Puçol, tot definint-lo com "un llibre que ens invita al joc i a la reflexió crítica, lluny del banal soroll de fons que ens imposa un món que pretén idiotitzar-nos."

Alonso enceta l'article amb la curiosa anècdota de la primera trobada entre un jove Bellver, estudiants de Belles Arts, i Ribelles, el poeta al qual homenatja el certamen puçolenc, a finals dels setanta, i serveix per posar en comú l'obra poètica i pictòrica d'aquests dos autors. El conreu de les avantguardes serà palès en la bibliografia de Bellver, "per acabar conformant amb el pas del temps una de les veus poètiques més arriscades i originals del panorama literari valencià", i que respecte a "Claror dels marges", estem davant d'una "col·lecció de poemes compacta i sense concessions al realisme intimista tan abundant en terres valencianes, que compta amb un magnífic pròleg de Manel Rodríguez-Castelló".

El marge, segons el poeta de Sagunt, és l’espai que delimita camins, camps, polígons, ciutats, fins i tot la pàgina d’un llibre. Un lloc també per a saltar-se, per a transgredir. La claror aporta llum i fa que la visió sobre el marge i l’espai que delimita siga més nítida i desemmascare allò que s’oculta en la penombra.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

El més consultat a Onadaedicions.com durant octubre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes d'octubre.

FICCIÓ

1. El riu. Publicat no fa encara un any, aquest àlbum il·lustrat emociona per la tendresa i la calidesa amb la qual l'il·lustrador Ignasi Blanch ha estat capaç de plasmar els versos del poeta clàssic tortosí Gerard Vergés. L'evocació de la infantesa, el pas de la vida i el valor de la natura es donen la mà en un llibre imprescindible per somniar. Un dels títols de l'any del catàleg d'Onada.

2. Vides de vidre. Ha estat novetat d'aquesta tardor. El retorn literari d'Enric Sanç es materialitza en un recull de versos composats entre els anys 2013 i 2018, tot i que formen un conjunt coherent en el que el poeta es qüestiona la fragilitat de l'existència humana, el dubte davant les veritats i les mentides i la pèrdua de les arrels.

3. Un dia en la vida d'Ishak Butmic. L'any passat ens deixava Jordi Tiñena, veu pròpia de la literatura catalana. Des del Camp de Tarragona va escriure obres com aquesta, basada en un dels episodis més cruels de la guerra de Iugoslàvia: el setge de Sarajevo. A més, va ser publicada per primer cop al moment en que el conflicte bèl·lic encara estava actiu a Bòsnia. Vint anys després, va ser recuperada per al catàleg d'Onada Educació.

4. Que s'acabin les vacances, si us plau! Segons avança la tardor, les lectures prescriptives de la col·lecció Maremàgnum ocupen els llocs dels títols més consultats. Fa un parell d'any, l'escriptora tarragonina Noemi Bagés publicava aquesta novel·la juvenil que té un gran punt de partida: i si l'estiu perfecte es malmet i l'alternativa són tres mesos de ple avorriment? El pobre Marc es fa aquesta pregunta i desitjarà que torne el setembre.

5. Cafè Berlevag. El trio de Maremàgnum el completa aquesta proposta literària de Mònica Batet, una escriptora en continu creixement en el panorama català. Aquesta novel·la, no necessàriament juvenil, entremescla les històries personals de tres dones, la Sarah, l'Alice i la Jane, que hi tenen molt en comú tot i no compartir temps i espai, com les cançons que parlem de l'amor perdut.

NO FICCIÓ

1. La pintura mural gòtica en territori valencià. Hi ha obres que són necessàries per recuperar la pròpia història. I això és el que han fet les professores i restauradores Aurora Rubio i Maria Antònia Zalbidea per traure a la llum la gran riquesa oculta de la pintura mural de l'època gòtica que hi podem trobar en ermites, esglésies i palaus repartits de Morella a Ontinyent. Un llibre imprescindible per qualsevol amant de l'art valencià.
  
2. Benicarló, 1841-1965. Si apareix aquest llibre és perquè molts usuaris que cerquen informació sobre la ciutat de Benicarló desemboquen en la pàgina de la historiografia enciclopèdica que ha realitzat Juan Luis Constante, amb tres volums que exploren a fons el recorregut històric de la localitat maestratenca entre els anys 1841 i 1965, és a dir, el Benicarló contemporani.

3. Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació. La normalització i l'ús del valencià sempre ha estat un tema present en el debat públic, sovint des de la polèmica estèril, mentre la llengua es minoritza cada volta més. Per posar elements de discussió sobre la taula, els lingüistes Alfons Esteve i Francesc Esteve publiquen aquesta proposta legislativa sobre la llengua, més ambiciosa que l'actual LUEV, amb la qual es pretén aconseguir la igualtat efectiva entre els dos idiomes cooficials.

4. De quan es pagava un paó a l'any. Aquesta novetat apareguda fa unes setmanes és l'obra guardonada amb el Premi de Recerca Jordi Fontanet d'Amposta. Els historiadors Sabina Colomé i Toni Cartes han aprofundit en la documentació de l'Amposta medieval, en especial els seus capbreus, per retratar com era la vida en els segles XIV i XV: el terme, la vila, els carrers, l'agricultura, els comerços...

5. La pastisseria i la cuina de la garrofa. La cuina sempre interessa, i quan parlem de cuina de proximitat i de productes de la terra, encara més. Aquest receptari, d'obligada consulta per qualsevol que vulga posar la garrofa en la seua dieta, mostra com aquest ingredient tan nostre i tan denostat per la història és un element versàtil i molt saludable, que dóna un toc característic a tota mena d'àpats. Les receptes que proposa la Fundació Alícia i diversos restauradors, cuiners i pastissers us sorprendran.

La revista Saó ressenya "L'efervescència literària a Morella i als Ports" d'Enric Querol

El crític Josep San Abdón ha publicat una ressenya de "L'efervescència literària a Morella i als Ports" en el número d'octubre de la revista Saó, en la qual hi descriu aquest assaig del lingüista Enric Querol, qui analitza l'esclat de la producció literària que va tindre lloc a Morella i comarca entre els segles XVI i XVIII.

Un auge literari acompanyat de l'auge econòmic en el qual hi van jugar un paper fonamental els professionals liberals: notaris, advocats, metges, mestres..., qui van fer possible el desenvolupament i l'interès per la cultura al nord valencià. "Aquest patrimoni literari havia estat ignorat molt de temps" i el llibre de Querol "vol cobrir una mancança encara evident en la història cultural del territori".

A continuació San Abdón repassa noms propis la institució de l'Escola de Gramàtica de Morella i personatges com el teòleg Francesc Cros, Joan Francesc Ram, Francesc de la Torre, Gaspar de la Figuera i Carles Gasulla d'Ursino, autor del' Pensil celeste',"que més enllà de la seua qualitat literària ens exposa la manera de viure la literatura per part d’aquella societat tardobarroca que, encara allunyada de les grans ciutats, estava al dia de la modernitat del moment".

Així mateix, hi trobem una important producció historiogràfica, jurídica, teològica i de literatura tècnica. El llibre d’Enric Querol presenta un ampli ventall de possibilitats per a seguir aprofundint l’estudi del fecund passat cultural d’aquestes comarques. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Els Premis Literaris Ciutat de Benicarló trenquen rècords i reuneixen 142 originals

Nota de premsa de l'Ajuntament de Benicarló

Els Premis Literaris Ciutat de Benicarló arriben en plena forma a la quarta edició. Els guardons han trencat rècords de participació amb 142 originals reunits per a les modalitats de Divulgació Científica, Narrativa Memorialística, Llibre Gastronòmic i Àlbum Infantil Il·lustrat, segons han anunciat el regidor de Cultura Pedro Manchón i el director científic d'Onada Miquel Àngel Pradilla.

És en aquesta última modalitat, Àlbum Infantil Il·lustrat, la més veterana de les quatre, on s'ha registrat major participació, amb 108 obres inscrites. Compta amb més obres de procedència internacional. Així, n'hi ha procedents de tota la geografia espanyola, de la resta d'Europa (Anglaterra, França, Rússia, Itàlia, Polònia, Grècia i Hongria), d'Amèrica de Nord (Estats Units, Mèxic), d'Amèrica del Sud (Argentina i Colòmbia) i d'Àsia (Japó, Corea del Sud i Iran).

Pel que fa a la modalitat de Divulgació Científica, s'han rebut 16 originals, tots procedents de territori nacional i un dels Estats Units. Per al premi de Narrativa Memorialística també s'han rebut 16 originals, mentre que per al de Llibre Gastronòmic se n'han presentat 2. Cal destacar també la representació de la comarca, amb obres presentades a les diferents modalitats.

El jurat qualificador es reunirà a partir de la setmana que ve per a deliberar sobre les obres i decidir els guardonats de cada apartat. L'anunci dels guanyadors es realitzarà dilluns 11 de novembre, mentre que l'acte de lliurament dels premis tindrà lloc dissabte 16 de novembre.

Francisco Mezquita presenta "Memòria dels vençuts" el pròxim dissabte a Castelló

La Llibreria Argot de Castelló acull l'estrena del nou llibre de Francisco Mezquita, "Memòria dels vençuts", el pròxim dissabte 26 d'octubre, a partir de les 12 hores, amb la participació de Maribel Peris, membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica i del Consell Valencià de Cultura, i d'Enric Sanç en representació d'Onada Edicions.

"Memòria dels vençuts" és una història real literaturitzada, que narra la tornada al poble d'un excombatent i expresoner republicà, amb la repressió i ostracisme que rebrà, tant ell com la seua família, en la nova societat franquista.

Preparant novetats: "Memòria dels vençuts" de Francisco Mezquita

Memòria dels vençuts és una obra que tracta de les vicissituds i les experiències del protagonista des de que arriba al poble en acabar la Guerra Civil fins el naixement del seu primer fill. En total huit anys en què es va desenvolupant la seua vida des de la detenció immediata fins la incorporació a la vida civil. Els anys de presó amb la petició de pena de mort per part de la fiscalia i els posteriors en camps de treball forçat faran que la vida avance entre la inseguretat, la incertesa i l’absència de futur la qual cosa determinarà una història agafada al pas. Al mateix temps podem veure les circumstàncies en què va quedar la família i allò que passa al voltant. L’ambient del poble en plena postguerra, la consideració de vençuts “rojos” que arrossegaran per sempre com un estigma, amb els succeïts puntuals que de tan en tan anaven ocorrent en moure un pas, en avançar. També la por, l’aïllament i el control per part dels vencedors que aniran posant entrebancs per impedir la seua incorporació normal a la societat. 

Francisco Mezquita (Vila-real, Castelló, 1947) és catedràtic d’institut de Geografia i història i membre fundador del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Ha publicat diversos treballs d’investigació històrica sobre temes d’educació. Sobre memòria històrica, a part d’articles de premsa en el diari Levante de Castelló, també ha col·laborat en altres llibres publicats per l’UJI, com Cultura i exili o El temps perdut, Vistabella.

El poeta Isaïes Minetto i el dramaturg Roger Pou guanyen els Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2019

 

Els Premis Literaris Ciutat de Sagunt ja coneixen les obres guanyadores de l'edició de 2019. Passat 18 d'octubre, el Centre Cultural Mario Monreal va acollir l'acte de lliurament, i per primer cop, una modalitat ha quedat deserta. Ha estat el Certamen de Narrativa, que complia la 21ena edició, i en la que el jurat ha decidit no atorgar el guardó a cap dels 27 treballs originals que s'hi van presentar.

Les altres dues modalitats sí que van comptar amb sengles treballs guanyadors. La més veterana, la 22ena edició del Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, va recaure en "La pedra del temps" del valencià Isaïes Minetto, un text composat per un sol poema de més de mil tres-cents versos alexandrins, en el que el protagonista, un caminant que representa l'escriptor i el lector, es disposa a abandonar l'estança on viu i abans fa una darrera ullada de comiat als objectes i l'espai que l'han circumscrit. Com en una cascada d’imatges i sons, el caminant-lector s’endinsa endut pel seu propi inconscient en una superposició de veus i flaixos de llum on es veurà ara movent-se, ara quiet «com les imatges del cinema dels anys vint amb els rostres enfarinats», inexpressiu, gesticulant o parlant llengües inconcebibles en hores de la vigília i que ara es fan, de sobte, reflex astorador del seu –i nostre– ésser més inconegut. Isaïes Minetto és docent i traductor de l'àrab al català, sobretot del premi Nobel Naguib Mahfuz. També ha publicat diversos poemaris, com L'altre o Llibre de les esferes.

Per la seua banda, el 16è Premi de Teatre Pepe Alba ha estat per al català Roger Pou amb la dramatúrgia "Retòrica de la incertesa", que narra des d'una xicoteta i austera habitació de l'Hostal França les últimes hores de Walter Benjamin. Com ha arribat fins a ací, fins al poblet fronterer de Portbou? Quina incertesa vital el conduirà a prendre la fatal decisió? La vida és molt complexa. L’existència, a voltes absurda, podria simplificar-se en seixanta-quatre caselles i un seguit de moviments. Les converses al voltant d’un tauler d’escacs entre Walter i un seguit de contrincants, sobre la vida, l’art, l’amor, la política, la humanitat condicionaran les decisions preses per Benjamin en el passat. La incertesa el perseguix en el seu exili constant, un exili que acabarà a Portbou. Roger Pou és professor d'Arts Escèniques i director del Taller de Teatre d'Arenys de Mar, amb més de vint obres teatrals escrites, com El misteri del museu o Desgana.

"La pedra del temps" i "Retòrica de la incertesa" arribaran a les llibreries la pròxima primavera. Per fer boca, hi podeu veure el vídeo de l'acte de lliurament dels Ciutat de Sagunt.

Josep Porcar presenta "Anys llum" a Barcelona el pròxim dijous 17 d'octubre

Els poemes de Josep Porcar s'escoltaran a Barcelona el pròxim dijous 17 d'octubre, amb la presentació del seu nou llibre, "Anys llum", en un acte que tindrà lloc a partir de les 19 hores a l'emblemàtica Llibreria Laie de la capital catalana. Comptarà amb la participació del poeta Miquel-Lluís Muntané.

Amb "Anys llum", l'escriptor castellonenc retrata un viatge temporal en el que conjuga el significat d’unitat de distància astronòmica amb el d’època lluminosa per a traduir a clarianes la foscor del sisme patit: dol, desarrelament, decepció i, com a resultat, replantejaments existencials derivats de l’escarpat procés de canvi. També, però, de lluita i recerca, mitjançant pràctiques de salvament que desembullen el fil de vida al qual s’aferra per acarar la distància i la radiació dels anys llum viscuts. 

L'obra va ser guardonada als Premis Literaris Ciutat de Sagunt, els quals justament donaran a conèixer a la successora de "Anys llum" l'endemà divendres 18 d'octubre.

"Mirant la Transició". Vicent Ferri parla de "L'ull compromés. Un relat fotogràfic del darrer franquisme i la Transició"

El columnista Vicent Ferri ha publicat a les pàgines del diari Levante-EMV l'article "Mirant la Transició", que sorgeix amb motiu de la publicació de "L'ull compromés", la selecció fotogràfica de l'arxiu de Manuel Linares en que a través de les acurades imatges, es relata com s'hi va viure aquella època al País Valencià, entre manifestacions i aplecs culturals, i destacant la figura de Joan Fuster. 

Per a Ferri, el llibre és recuperar la memòria d'aquells dies, "que només els desmemoriats, gent feliç diria Fuster, han oblidat". Així, amb "L'ull compromés" l'articulista recorda alguns instants viscuts en primera mà a la Sueca de finals dels anys 70, i en alguns d'aquells personatges i en les seues particulars trajectòries vitals posteriors.

Quant a les fotografies de Manuel Linares, Ferri es lamenta que només és una selecció d'un arxiu abundant, realitzada juntament Xavier Serra i Salvador Vendrell, els prologuistes de l'obra. "El temps, com una mà poderosa, ens va sacsar i d'aquell moment, d'aquella vivor, excepcional, retenim completes o a trossos històries de les persones que apareixen".

Si que trobareu el primer alcalde suecà de la democràcia, Jaume Lloret, prenent possessió del càrrec i, uns mesos després, ja expulsat. Un Joan Fuster distés, de tertúlia i de sopar, i també tens en una de les dos úniques manifestacions en les quals va participar. Paco Burguera, quan era un polític actiu. Vicent Andrés Estellés, en una de les millors fotos que li han fet mai i que el mostra tan innocent com era.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Josep Micó guanya el Premi de Poesia Vila de Puçol, mentre que el de Narrativa queda desert

 

El Sindicat Agrícola de Puçol va acollir, passat divendres 4 d'octubre, l'acte de lliurament dels Premis Literaris de la localitat, un dels guardons més veterans i consolidats de les lletres valencianes. Enguany s'ha donat el cas que la modalitat de Narrativa, que complia la 34ena edició, ha estat declarada deserta pel jurat del certamen, una circumstància que no es produïa des de fa dotze anys.

Així les coses, l'únic guanyador de la vetllada va ser Josep Micó i Conejero, qui va obtindre el XXIII Premi de Poesia Josep Maria Ribelles - Vila de Puçol per l'obra "Vespres d'inventari". Tal com ha reconegut el jurat d'aquesta modalitat, "és un llibre complex. Com un treballador abans de posar-se a l'àrdua feina de fer inventari, s'atura i observa des d'una talaia el cúmul de sensacions i sentiments viscuts, les victòries, els fracassos, els amors, les pèrdues, les absències". Micó ha composat el llibre amb versos lliures, sovint encapçalats per un haiku. Consta d'un apartat intimista i de caràcter amorós, i un altre apartat que se centra en qüestions com la memòria, el pas del temps, la identitat, l'experiència... elements que conformen un cert realisme social i que duu el poeta a reflexionar sobre la vessant social de la globalització i de la tecnologia.

Nascut a Antella (la Ribera Alta), Josep Micó és llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació, i ha exercit de professor de llengua i literatura catalana en instituts de Secundària. En el camp literari ha publicat recentment poemaris com "Pels ulls tremola la carn" (2013), "Romandràs" (2016) o "Creuar l'instant" (2017), al qual s'unirà "Vespres d'inventari" la pròxima primavera. 

Foto: Ajuntament de Puçol