"Entenc la moral com el depòsit de la decència on hauríem tots de poar de tant en tant". Parlem amb Joan Verdegal, autor d'"Exonerat de l'oblit"

Joan Verdegal (Borriana, 1955) estrena llibre. "Exonerat de l'oblit", una de les principals novetats d'Onada per aquesta primavera, reuneix l’experiència d’un mortal en els moments de ser jutjat abans de traspassar el llindar de la Nebulosa, les reaccions del qual decidiran sobre si és mereixedor d’una eternitat amb memòria o sense. En escoltar un seguit de passatges de vides —alienes o no— haurà de demostrar les seues aptituds i disposicions a l’hora de ser considerat útil per als designis de l’Ésser Suprem absent. Parlem amb l'autor:

Com sorgeix el projecte del llibre "Exonerat de l’oblit"?

 
Sempre he sentit preocupació per la possibilitat de perdre la memòria. Primerament per la proximitat d’alguns casos en la meua família; en segon lloc perquè considere que aquesta facultat és un senyal d’identitat que no mai hauríem de perdre i al que no hauríem de renunciar. Tots sabem que algun dia serem oblidats i que, a tot estirar, només perdurarem a curt termini en el record dels qui ens han estimat, i només romandrem en el record col·lectiu si hem produït obres tangibles (concretes o immaterials) capaces de ser recollides en les enciclopèdies o en els llibres d’Història (tant en positiu com en negatiu). Però no tenen aquesta oportunitat la majoria dels mortals, els éssers anònims que poblen la Terra.

D’on trobeu la inspiració per aquests relats? Els vau escriure ja amb la idea present de conjuntar-los en "Exonerat de l’oblit"?

 
La inspiració prové (com és habitual) d’experiències vitals, de vegades pròpies i d’altres indirectes, que he procurat conjuntar tenint sempre present factors d’oportunitat alliçonadora (o moralitzadora, per què no dir-ho?). Entenc la moral com el depòsit de la decència on hauríem tots de poar de tant en tant per tal d’hidratar-nos o de refrescar-nos per a poder encarar la vida sense contradiccions pertorbadores. El nombre de trenta-tres relats (o passatges) no és ací casual: respon a la intenció de recollir la trinitat multiplicada per onze, que vol representar la doble individualitat necessària per a la procreació. Si bé alguns relats ja estaven escrits abans de concebre aquest llibre, vaig haver després d’incorporar-ne d’altres ad hoc a fi d’eixamplar el ventall de circumstàncies que donaren cos a la trama.

Quin és el fil argumental que vau tindre present per lligar els diversos relats que conformen el llibre?

 

El fil argumental ve donat per una llista preestablerta de defectes (o pecats en terminologia religiosa) que tenen la funció de desbaratar la entelèquia d’una felicitat basada en l’absència de problemes, és a dir, en un paradís ple de «coquetes de mel» (com ens el descrivien de menuts). Per això justament, a banda d’identificar-los en cada història, és convenient recapitular sobre ells (o sobre les virtuts) al final dels passatges, sota la forma d’una conversa en què sempre hi ha moments per a la polèmica, malgrat les limitacions del nouvingut, que sembla desorientat per una realitat que desconeix i que el supera.

Per què opteu per vehicular els relats mitjançant la conversa entre el Mortal i la Pedra que tanca cada capítol?

 
És un recurs que ajuda a visualitzar el que interessa remarcar, a la manera d’una càmera fotogràfica que enquadra i enfoca per a immortalitzar allò que ja existeix de per si però que encara no mostra personalitat pròpia. Aleshores el diàleg entre el Mortal i la Pedra, unes vegades aparentment superficial i d’altres vegades més profund, esdevé el vehicle transbordador de les idees i dels pensaments, no sempre en consonància amb els dogmes suposadament inqüestionables que la deïtat imposa. És el moment en què l’esperit crític (oposat a la simple ànima vagabunda) estimula la intel·ligència i sembla condicionar, tot i que moderadament, un destí que encara es presenta impenetrable.

Precisament, el triangle oníric o màgic que s’estableix entre el Mortal, la Pedra i l’Àngel Lector trenca amb el costumisme quotidià dels relats. Com definiríeu aquests personatges, el seu espai-temps i les seues motivacions?

 
La meua intenció última és extrapolar els fets de la quotidianitat amb l’objectiu de provocar una reflexió serena, capaç d’eliminar (o almenys de reduir) la relativització de les conductes deshonestes o inapropiades, però també de valorar les conductes encertades i decents. Són personatges transversals que compleixen una funció ben concreta: el Mortal indaga sobre les coses que no entén, o qüestiona algunes decisions inamovibles, o es mostra diplomàticament conciliador quan li interessa; la Pedra és el guardià de la porta del més enllà i representa l’autoritat màxima, és el filtre que decideix qui és mereixedor d’ultrapassar el llindar i en quines condicions; l'Àngel Lector és el notari que narra els passatges i custodia els pergamins de la memòria universal.

Considereu que, al remat, "Exonerat de l’oblit" és un retrat de la condició humana, tant per la vessant positiva com per la negativa?

 
Així és. He seleccionat, no obstant, circumstàncies que encaixaven millor amb el format del llibre i amb el subgènere literari. He intentat que els relats foren universals, és a dir, que arreplegaren realitats compartides per tothom: la insolidaritat, la camaraderia, les limitacions, la fatalitat, l’egoisme, la necessitat, l’atzar, la por, els vicis, la cobejança, la ingenuïtat, la responsabilitat, la infidelitat, la descaradura, l’oportunitat, la distracció, els records, la corrupció, les celebracions, la incoherència...

Es podria dir que l’obra clama que les històries literàries són immortals, i per tant, queden “exonerades de l’oblit” al qual passem els mortals?

 
És un interpretació ben generosa de la finalitat del llibre, que he concebut per a llegir-se sense pressa, alternant els temes, a fi de conduir a una lectura pausada que ajude a captar millor els missatges subjacents, que no sempre són tan transparents como poden semblar a primera vista. La idea original era sensibilitzar sobre una pèrdua afegida a la de la vida, de per si ja dramàtica i irreversible, que és la pèrdua de la memòria; de fet, no tan sols em preocupa l’anihilació, sinó també la distorsió o manipulació de la realitat passada. Per desgràcia, són molts els casos que coneixem (en l’actualitat) d’utilització inconfessable d’esdeveniments o noticies en benefici de certes entitats o persones, la qual cosa fa encara més necessari el manteniment d’una memòria col·lectiva sense contaminacions, pura i benèfica per a la humanitat.

Quin recorregut confieu que tindrà el llibre? Heu rebut les primeres opinions dels lectors?

 
He procurat treballar l’escriptura per a aconseguir un estil natural i espontani que contraste amb un contingut compacte i carregat de missatge, de manera que la lectura resulte agradosa per ella mateixa. Confie que la majoria dels lectors ho apreciaran. En veritat encara és prompte per a conèixer la seua opinió, ja que fa poc que poden trobar-lo a les llibreries. Espere que tinga un recorregut ample, és a dir, que els seus missatges arriben a molta gent (de qualsevol edat i condició) a fi de sensibilitzar-la sobre la importància de recordar, de ser conscient d’un passat que ens prepara millor per al present i per a l’esdevenidor i que, en definitiva, ens ajuda a mantenir l’equilibri entre la personalitat pròpia i la dels altres, única garantia de felicitat harmònica i recompensada.