Exonerat de l’oblit reuneix l’experiència d’un mortal en els moments de ser jutjat abans de traspassar el llindar de la Nebulosa, les reaccions del qual decidiran sobre si és mereixedor d’una eternitat amb memòria o sense. En escoltar un seguit de passatges de vides —alienes o no— haurà de demostrar les seues aptituds i disposicions a l’hora de ser considerat útil per als designis de l’Ésser Suprem absent.
Joan Verdegal (Borriana, 1955) és doctor en Filologia per la Universitat de València i màster en Traducció per la Universitat de Cantàbria. Ha exercit de catedràtic d’ensenyament secundari i de professor titular de la Universitat Jaume I. A més de publicar articles d’investigació, ha dirigit la revista interuniversitària MONTI (Monografies de Traducció i Interpretació) i l’Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura. Ha format part dels jurats del Premio Nacional a la Mejor Traducción i del Premio Nacional a la Obra de un Traductor. Els seus llibres aborden, principalment, investigacions sobre premis literaris i traducció; per exemple: La novela francesa a través de los premios literarios (1996, amb María Dolores Burdeus), La pràctica de la traducció francès-català (2011), El premio Fray Luis de León de traducción: historia, sociología y crítica (2013). Entre les seues traduccions literàries destaquen obres de Boris Vian (La espuma de los días, 2000), Marie-Jean Hérault de Séchelles (Teoria de l’ambició, 2006), Alexandre Dumas (La tulipa negra, 2006), Charles Nodier (Jean Sbogard, 2008) i Cristina de Suècia (Lleures i sentències, 2009). Ha publicat recentment el llibre de relats Rigorosament incert (2019).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada