Una xarradeta amb… Christian Inaraja i Jordi Gastó, autors de "La gran festa"

Fem una xarradeta amb Christian Inaraja i Jordi Gastó, autors de l'àlbum infantil il·lustrat "La gran festa", amb el qual van guanyar el Premi Ciutat de Benicarló. Inaraja és el responsable dels dibuixos i Gastó del text en aquesta història divertida i esbojarrada, amb tocs d'humor absurd en el que els participants a una celebració estan xalant d'allò més de la música i el menjar fins que algú fa una pregunta que desperta el caos.

Christian, quin és el principal motiu que t'empeny a il·lustrar? I Jordi, quin és el principal motiu que t'empeny a escriu? Podeu descobrir-nos el vostre procés creatiu?
C.I.: Dibuixar em lliga a través d'un fil invisible amb la meva infantesa i no vull deixar anar per res aquest fil. Cada vegada més, quan dibuixo, intento que el primer traç sigui el bo, com quan era nen, i cada vegada ho aconsegueixo més.
J.G.: Imaginar històries i donar-los forma és el més gratificant del món! Sóc molt observador, i vaig amunt i avall apuntant idees en una llibreta que sempre duc a sobre. Després, quan sóc a casa, agafo un gran full en blanc i un llapis i faig tota mena de gargots amb les imatges o frases que m'han vingut al cap. I és a partir d'aquests gargots, que comencen a sorgir les històries, llavors és quan comença la festa!

Quan us poseu a dibuixar i a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
C.I.: Un llapis i un paper (i a vegades un cafè).
J.G.: Un gran full en blanc, un retolador, un te verd, una mica de xocolata negra, música i un cactus.

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "La gran festa"?
C.I.: Doncs com al llibre: en una petita casa, amb un bon cuiner, un gran pastís, una orquestra i molts amics!
J.G.: Fàcil! Una festa, amb un súper pastís, amb molts convidats, on tothom parlés, ballés, i rigués tant que acabessin oblidant el motiu pel qual havien vingut.

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
C.I.: El zoo d'en Pitus. És el llibre que em va fer sentir nen quan era nen, i també ara, que ja soc gran.
J.G.: Aventures extraordinàries d'en Massagran de Josep Maria Folch i Torres, perquè és una fantàstica història d'aventures que em va fer riure molt quan el vaig llegir per primer cop.

Quins gèneres t'agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
C.I.: M'agraden els llibres ben escrits, siguin del gènere que siguin. Ara bé, si puc triar, em quedo amb les històries on passen petites coses: un petit passeig amb barca, una petita trobada d'amics, una petita nit a la muntanya, un petit viatge a la lluna…
J.G.: Sobretot els clàssics, teatre, poesia… La lectura es gaudeix sempre, fins i tot a la sala d'espera del dentista! 

Quin comentari dels lectors de "La gran festa" t’ha generat més il·lusió.
C.I.: La meva filla el va llegir i em va dir: "pse" i per a mi això és ja és un gran elogi! Em va fer molt content!
J.G.: Més que un comentari, el que més m'agrada, és la rialla que es dibuixa a les cares dels lectors quan llegeixen la darrera paraula del llibre.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
C.I.: Acostumo a desitjar sort i bones lectures, menys quan les dedicatòries son dimarts o dijous, que llavors desitjo mals auguris a la gent.
J.G.: Depèn, però m'agrada desitjar que els agradi la lectura del llibre.

Què opines de les xarxes socials? Tens alguna app favorita?
C.I.: De les xarxes socials opino que ni fu ni fa. En tinc i les utilitzo, però això…ni fu ni fa.
J.G.: Són útils per comunicar i per entretenir-nos, però sempre vigilant que no se'ns cruspeixin el temps. M'agrada l'ImdB.

Quina és la teua paraula favorita?
C.I.: No sé si la que més, però BERENAR sempre m'ha agradat molt.
J.G.: "Tetrabromofluoresceïna"… però sovint em costa trobar el moment adient on poder-la utilitzar.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa?
C.I.: No soc molt de copes, però potser amb el Capità Haddock, que ell sí que en sap de beure.
J.G.: Wolfgang Amadeus Mozart.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
C.I.: Ja que estem parlant de grans festes, amics i banderoles, diré Jour de fête (Jacques Tati, 1949).
J.G.: La Festa de Blake Edwards.

El teu plat estrella és…
C.I.: Pa amb tomàquet.
J.G.: Els canelons a la Rossini.

No puc viure sense…
C.I.: Respirar
J.G.: El cap… no sabria com posar-me les ulleres.

Una cosa inconfessable…
C.I.: No t'ho puc dir.
J.G.: Una cosa inconfessable és una cosa que no es pot confessar.

Amb quin animal o planta et compararies?
C.I.: Amb una planta no hi havia pensat mai. Doncs sí, segurament amb qualsevol planta de jardí, que només li cal observar des de la distància com la vida passa.
J.G.: M'agraden molt els ocells.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article…?
C.I.: Contentíssim, perquè el primer llibre que vaig publicar va ser a canvi de no anar a la mili. El vaig fer com a servei social per a la biblioteca de la meva ciutat.
J.G.: Molt i molt content!

Eres friqui en…
C.I.: Gairebé tot. De fet, tots ho som. La normalitat és només una paraula inventada.
J.G.: Gustos musicals

Soc feliç si…
C.I.: Puc ser jo, i els meus estan amb mi.
J.G.: Si no penso que ho he de ser.

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre.
C.I.: No sé ben bé si és pública, però la fornera del meu barri és molt simpàtica i no sap que em dedico a dibuixar. Li regalaria a ella.
J.G.: A la Rosalia.

On aniràs quan ens deixen viatjar?
C.I.: A tot arreu i a qualsevol lloc. M'encanta viatjar!
J.G.: Quan arribi aquest moment, el més important no serà el lloc sinó poder-ho fer amb la meva família.

Com és la teua mascareta?
C.I.: Blava, quirúrgica, típica i avorrida. No m'hi vull acostumar i per això porto la més lletja.
J.G.: Com totes… Incòmode, molesta, calorosa… però necessària, imprescindible i de gran ajuda!