dimecres, 7 de març del 2018

Maria Lluïsa Amorós, entrevistada a La Nova Ràdio de Reus

Amb la vista posada en la pròxima presentació del dissabte 10 de març a la Biblioteca Central de Reus, Maria Lluïsa Amorós ha parlat de la nova novel·la "La casa de Rose Warren" als micròfons de "Vols venir a la meva barca?", el programa literari que condueix Agnès Toda a La Nova Ràdio. 

En aquesta emissora reusenca, Amorós ha fet cinc cèntims del llibre, que relata les vivències dels membres d'una família de la ciutat del Baix Camp durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, els quals hauran de sobreviure enmig de les terribles condicions bèl·liques. Per abordar aquest nou projecte, l'escriptora ha fet ús d'una rigorosa documentació, que aprofundeix el lector en aquells temps convulsos.

Podeu escoltar l'entrevista del programa "Vols venir a la meva barca?" a continuació.

dilluns, 5 de març del 2018

Maria Lluïsa Amorós estrena la novel·la "La casa de Rose Warren" el pròxim 10 de març a Reus


La primavera literària arranca a Reus amb la presentació de la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós, "La casa de Rose Warren", que tindrà lloc a la Biblioteca Central Xavier Amorós el pròxim dissabte 10 de març a partir de les 12 hores, en un acte que comptarà amb el conegut periodista Xavier Graset.

La prolífica escriptora reusenca, que ve d'un notable èxit amb l'anterior "El retorn de l'Àngela", prepara aquest Sant Jordi amb una complexa història coral ambientada entre la Guerra Civil i la II Guerra Mundial, on la supervivència guiarà els membres d'una família des del feliç Reus de la República fins els camps de concentració i Anglaterra. Amb una rigorosa documentació històrica, Amorós aborda una novel·la d'emocions i d'esperit de superació front l'adversitat, a l'hora que recupera la memòria històrica dels perdedors de la guerra del 36.

dijous, 1 de març del 2018

El més consultat a Onadaedicions.com durant febrer

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de febrer.

FICCIÓ

1. Versos contra la violència. Un poemari diferent, fruit de la ràbia i la tristor després dels fets de l'1 d'Octubre a les Terres de l'Ebre. Poetes i poetesses del territori van alçar la seua veu en un recital celebrat els dies posteriors, que ara trobem en format de llibre, per tal de mantindre la flama de la pau com a solució. La publicació va acompanyada d'un conjunt presentacions i posades en escena, tant per les comarques ebrenques com d'altres.

2. El cas Peníscola. Dècades enrere, un horrible crim va colpir la històrica vila de Peníscola, la Ciutat en el Mar. Però, va quedar sense resoldre. Ara, la inspectora dels Mossos d'Esquadra Anna Recasens s'ha pres aquest assassinat com una qüestió personal i farà el que calga per descobrir qui va matar Roser. El problema, però, és que està fora de la seua jurisdicció. Amb aquests vímets, Manel Joan i Arinyó ha confeccionat una novel·la negra plena d'humor i intriga, que després de guanyar el Vila de Puçol, aplega ara en una nova edició dins la col·lecció Maremàgnum.

3. Entre la pedra i el ferro. Si hi ha una paraula que defineix Sagunt és història. Segles d'història, des de les velles Arse i Saguntum a la industrialització del Port. És per això, com diu el títol, que la ciutat ha estat escrita en la pedra i en el ferro. Però aquest no és un llibre d'història, sinó de poesia. Desenes de poetes i poetesses canten a Sagunt, als seus paisatges, al seu patrimoni i a la seua gent. Poesia per parlar d'una ciutat, en un volum coordinat pels escriptors Vicent Penya i Antoni Gómez.

4. El mar de les ombres. Després de l'èxit de "Ningú no mor", l'autor capelladí Joan Pinyol ens porta aquesta novel·la d'aventures, oberta a joves de totes les edats. Està ambientada a principis del segle XX, quan Miquel vol escapar del seu malaurat destí en un vapor que duu emigrants a Amèrica del Sud. Però, la travessia comptarà amb un passatger molt perillós. Uan novel·la àgil i plena d'intriga, per gaudir-ne de la lectura.

 5. La lluna de Praga. Quan parlem de l'obra de Jordi Santasusagna, parlem d'un autèntic clàssic de la col·lecció Maremàgnum, que va enganxant edició rere edició. Les claus per captivar a tot tipus de lectors i lectores des de finals de l'any 2013 es troba en una recepte que combina la novel·la de misteri i d'aventures amb uns personatges plens de força i unes ambientacions que no deixen indiferent, des de Praga fins Manresa.

NO FICCIÓ

1. Els paisatges trobats. Cada cop el dietari de Josep Santesmases aplega a més lectors i lectores. L'obra guanyadora del II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló és un llibre de recorregut lent, pausat com el paisatge que descriu l'escriptor de Vila-rodona, a l'Alt Camp, i que mereix detindre's a cada instant per gaudir del bon fer literari. I també, és clar, per copsar el nostre paisatge, part fonamental del patrimoni, amb una altra mirada.

2. Joan Fuster per a joves. Joan Fuster és imprescindible. I un clàssic. Però a la vegada, els seus escrits mantenen la vigència intacta, tot tocant temes de tota índole. És el Fuster més assagístic el que ha destacat l'antòleg Salvador Vendrell per donar forma a aquest recull de textos, pensats especialment per a la lectura a les aules, però que obren les portes de tots els lectors i lectores al pensament fusterià.

3. Els orígens del Maestrat històric. Sens dubte, aquest va ser un dels títols de l'any passat. El setè centenari del Maestrat de Montesa va despertar l'interès del públic, no només de les comarques del nord, per conèixer com es va configurar aquest territori en els primers segles de la conquesta, i a més, per primera vegada des d'una òptica global. Aquesta primavera Vicent Royo continuarà les presentacions, i a més, estrenarà nou llibre, "Les arrels històriques dels Ports", enfocat en la comarca morellana.

4. La cuina de Traiguera. Publicat fa gairebé cinc anys, aquest receptari és la descripció del paisatge, el terme i la societat de la vila de Traiguera, al Maestrat, a partir de les seues menges més tradicionals i genuïnes. Autèntica cuina de proximitat i arrelada al territori, amb una tria feta a quatre mans entre l'escriptor Vicent Sanz i el cuiner Rafael Gauxachs, de l'emblemàtica Casa dels Capellans.

5. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Títols com aquest han possibilitat que La Teca siga una col·lecció de llibres gastronòmics de referència, amb un prestigi avalat per guardons com el Gourmand que va aconseguir aquest receptari creat per la Fundació Alícia i un grup de cuiners i restauradors catalans per recuperar un ingredient ben nostrat: la garrofa. Propostes originals, sorprenents i saludables per treballar amb productes de quilòmetre zero.

dimecres, 28 de febrer del 2018

"'La Germandat' està escrita amb una doble intenció: entretenir i fer pensar". El diari Ara parla del nou llibre de David Miró

La recera d'una manera d'explicar el feminisme a la filla adolescent va impulsar David Miró a escriure "La Germandat. Complot contra les dones", el que serà el seu debut literari i que narra, en una ficció, una visió alternativa de la història feminista, a través d'una conxorxa d'homes poderosos per barrar el camí cap la igualtat. Ho explica en l'article que li ha dedicat el diari Ara, de la mà de Jordi Nopca. Precisament, "La Germandat" es llança els pròxims dies 3 i 4 de març amb el diari català.

Diu Miró que la intenció amb "La Germandat" és "fer veure com els tics masclistes segueixen molt presents a la nostra societat", i denuncia que "la victòria del masclisme és haver convertit el feminisme en caricatura". La novel·la està escrita en forma de dietari, en un escrit que un dels integrants del complot, malalt, li deixa al seu fill i en que exposa amb tots detalls els mecanismes d'aquesta germandat masculina. Així, l'autor adopta el rol d'un masclista i "explora els clixés sobre les dones i escriu frases preparades per generar polèmica", hi afegeix.

Tal com explica el protagonista de La Germandat, els homes també han sabut beneficiar-se de dones que han enfortit els atributs “masculins” del poder, com va passar amb l’operació per convertir Margaret Thatcher en primera ministra britànica. “Com que representa el paradigma masculí, Thatcher acaba sent útil als homes. El perill per al masclisme no són les dones en si, sinó les dones amb consciència de ser-ho”. 

Podeu llegir l'article de l'Ara complet tot clicant ací.