Apunta't al Club Lector

dimecres, 16 d’agost de 2017

Preparant novetats: "Vacances entre pedres" de Núria Ibáñez


"Vacances entre pedres" és el seté volum de la col·lecció de contes il·lustrats "El Montsià de Bàrbara i Jaume", un projecte de l'arqueòloga Núria Ibáñez per transmetre als xiquets i xiquetes la importància de valorar el patrimoni de la comarca. Cada llibre va dedicat a una localitat, i en aquest cas, els protagonistes visitaran el terme i la vila de Freginals, on es presentarà el pròxim dimecres 23 d'agost.

Bàrbara i Jaume ens apropen a les tradicions i els racons bonics dels pobles de la comarca del Montsià. Amb només deu anys, ens ensenyaran l’important que és cuidar dels tresors que té la nostra cultura (tradicions, paisatges, parlar propi…). El seu missatge per a tots vosaltres és que amb respecte tot dura més, amb amor res és impossible i amb amics tot és més divertit. 

En aquesta aventura els xiquets visiten un poble on encara es juga a antics jocs de carrer, es balla el ball del fanalet i el seu voltant està ple d’amagatalls. Descobreixen unes construccions fetes en pedres que es diuen barraques de pedra seca i comproven que no és tan fàcil construir-ne una tal com ells es pensaven. Finalment, entendran els motius que van fer que el paisatge canviés. 

Núria Ibáñez López (Sant Carles de la Ràpita, 1971). Als deu anys es va traslladar a Santa Bàrbara i allà va créixer com a persona. Actualment, viu a Tarragona, però no ha oblidat mai les seues arrels. Llicenciada en Geografia i Història per la URV, i arqueòloga de professió, treballa a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

"El monòton quefer de cada dia esdevé matèria poètica". Parlem amb Vicent Torres, autor del poemari "Les hores ermes"

Amb "Les hores ermes", el poeta picassentí Vicent Torres Aguado ha estat reconegut amb el darrer premi de poesia Vila de Puçol. El jurat del consolidat guardó puçolenc va valorar uns versos en el que l'absència, la pèrdua i el pas del temps s'alcen com a protagonistes en aquesta espècie de dietari poètic, en el que Torres mostra de nou la seua capacitat per extraure matèria poètica de qüestions ben quotidianes i paisatges ben comuns.

D’on sorgeix la idea del poemari?

Pense que la idea d’aquest poemari surt d’una constatació senzilla: l’anada i tornada del poeta en la seua vida quotidiana on el monòton quefer de cada dia esdevé matèria poètica. Hi ha, en certa manera, darrere del text el ressò d’un dietari que comprén des de la tardor a la primavera, quasi un any, on és fa present no sols la malenconia que sembla empaitar al poeta, provocada per absències personals i altres carències, sinó també per algunes reflexions i tasques diàries que, amb un to no exempt ironia, descobreixen el petit món en què habita aquest jo líric. Això sí, sempre amb presència d’absència, una enyorança entre vital i un poc resclosida.

Què és el que voleu transmetre al lector?

Sens dubte fer caure en ell com tot allò que és al nostre davant remet, sense adonar-se’n, a aquest petit món que habitem cadascú de nosaltres i que, malgrat la seua possible feblesa, no deixa de ser talment encisador: la natura i les seues olors que ens embriaga tantes vegades amb els seus capvespres de foc; la ciutat i les possibilitats dels encontres desitjats, on les absències es poden mostrar en presències darrere les cantonades o les bancalades que un dia compartírem, les estacions i els combois d’un metro, de vegades callat i d’altres sorollós. L’ésser que viu i palpeja enmig de la vida i la fa seua.

Quines han estat les vostres influències (literàries, personals, etc.)?

Mai per mai seria capaç d’assenyalar influències però, sí que he de fer present aquell sediment que crec és constant en el meua tasca poètica. Hi trobareu el freu de la lírica dels nostres clàssics grecs i romans i, la pell aràbiga que viu en la nostra crosta mediterrània. També, sóc conscient de la presència de la llavor d’una poesia hebrea i hebraica i com no, el ressò litúrgic tan propi en la meua expressió. Entenc la feina del poeta com discurs vital de l’ésser i, per això, són sempre a la meua capçalera noms i mestres com Carles Riba, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Blai Bonet, V. Andrés Estellés, Marc Granell, Antoni Ferrer, i altres clàssics com, F. Hölderlin, A. Rimbaud, K. Kavafis, Gil de Biedma o el palestí Mahmud Darwix. Tampoc puc deixar fora d’aquest llistat un poeta com fou O. Elitis, amb la seua vessant marcadament litúrgica.

Per què considereu que cal llegir-la?

Sense lector, no hi ha poesia... llegir-la?. Perquè, és de segur que trobareu alguna empremta comuna, tal volta un mateix camí, una mateixa senda, unes fragàncies que compartirem, alguna malenconia... que farà possible el goig i la joia de la troballa. Som.

dilluns, 14 d’agost de 2017

Vicent Royo va presentar el Maestrat històric a Xert, Benassal i Culla


Cap de setmana d'història al Maestrat interior. Entre el passat divendres i ahir diumenge, Vicent Royo va dur a terme tres conferències al voltant dels continguts del seu nou llibre "Els orígens del Maestrat històric", centrats especialment en les tres localitats en les quals hi van tindre lloc: Xert, Benassal i Culla (on correspon la imatge, junt l'alcalde Víctor Fabregat). 

En les tres ocasions, que se sumen a l'extensa gira de presentacions i a la bona acollida que han tingut en diverses contrades de la comarca, Royo ha exposat les vicissituds del nord del Regne de València quan, just enguany fa set segles, es va conformar l'orde del Maestrat de Montesa, senyor del que ara és el Maestrat. La formació de les comunitats i les viles, i els conflictes entre senyors i vassalls d'aquells segles medievals són alguns dels punts que Vicent Royo ha tractat en les conferències i en el seu llibre, el qual ja marxa per la segona edició.

Imatge: Culla màgica i medieval

divendres, 11 d’agost de 2017

Culla acull aquest diumenge una conferència de Vicent Royo sobre els orígens del Maestrat


Tres presentacions en tres dies. Aquesta és l'atapeïda agenda de l'historiador Vicent Royo per aquest cap de setmana, amb conferències a les viles de Xert, Benassal i Culla. Aquesta última tindrà lloc el diumenge 13 d'agost, a partir de les 19 hores a l'Antic Hospital. Royo donarà la xerrada "Culla i el Maestrat històric en l'època medieval", una aproximació al seu llibre "Els orígens del Maestrat històric" amb especial incidència en els fets de la històrica capital de la Setena. Comptarà amb la participació de Víctor Fabregat, alcalde de Culla.