Apunta't al Club Lector

dijous, 12 de setembre de 2019

Vides anònimes de Deltebre com a exemples de superació

Aquest divendres 13 de setembre es presenta a Deltebre el nou llibre "Heroïnes i herois de Deltebre", publicat per Onada. Els seus autors, Josep Lluís Llor, metge de capçalera, i Rosa Vandellós, mestra jubilada, relaten i entrevisten a una quinzena de persones anònimes que han patit dures adversitats en la seua vida però que han tret la força i la coherència per superar les dificultats, testimonis que serveixen d'exemple per a altres que patisquen situacions similars.


La vida pot canviar de direcció en qualsevol instant. En Josep, amb quaranta anys, el van acusar d'un frau econòmic. Tot i ser declarat innocent, molta gent del seu entorn li va girar l'esquena i va caure en depressió. Un temps després, li detecten un tumor. Son pare i son germà també pateixen càncer, i sa mare es diagnosticada de demència. Amb totes aquestes adversitats, en Josep es planteja el suïcidi. No només el d'ell, sinó el de tota la seua família. La idea és persistent però Josep decideix viure tot mostrant una enorme fortalesa emocional i física, capaç de resistir els obstacles. L'experiència de Josep és el d'una vida dura. Les reiterades complicacions a les quals l'ha sotmès el destí i la voluntat per afrontar-les esdevenen inspiradores per a altres persones que puguen passar per vivències d'aquesta mena.

Aquest ha estat l'objectiu del nou llibre "Heroïnes i herois de Deltebre", que es presenta aquest divendres 13 de setembre, a partir de les 19.30 hores, a la Biblioteca d'aquesta localitat del Baix Ebre. Els seus autors, el metge Josep Lluís Llor i la mestra Rosa Vandellós, han recollit fins a quinze testimonis que, com Josep, han travessat un període de malalties físiques i emocionals, pèrdues o conflictes. Alguns s'han superat i altres han estat irreversibles, però la voluntat de persistència en el seu projecte vital ha estat present fins el darrer moment.

Tal com apunten els autors, "són gent normal del carrer, poc coneguda, que mai no han sortit ni sortiran als diaris ni en altres mitjans de comunicació, i que mereixen ser conegudes per ser model per a tots i per ser dignes d'homenatge". Per abordar els casos plantejats, Llor i Vandellós els entrevisten. Després d'exposar la situació de cada testimoni, enceten una breu conversa al voltant de què i qui els va ajudar a superar-lo, d'on va traure la força per a no rendir-se, el paper de l'espiritualitat o quins consells en podria donar a partir de la seua experiència.

Els autors

Josep Lluís Llor (Reus, 1955) és metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària, i durant trenta-cinc anys va ser metge de capçalera al CAP de Deltebre. Per la seua banda, Rosa Vandellós (Roquetes, 1954) és mestra jubilada, que des de fa cinquanta anys viu a la Cava. "Heroïnes i herois de Deltebre" està publicat per Onada Edicions, dins de la col·lecció Narratives Minor.

divendres, 6 de setembre de 2019

Deltebre acull divendres 13 la presentació de "Heroïnes i herois de Deltebre"


La Biblioteca Municipal de Deltebre acull el nou llibre de Josep Lluís Llor i Rosa Vandellós, "Heroïnes i herois de Deltebre", aquest divendres 13 de setembre, a partir de les 19.30 hores. Es tracta d'una sèrie de testimonis de vides anònimes que han sigut coherents en tot moment tot afrontar moments molt complicats. Llor, metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària, i Vandellós, mestra, han recollit els valents relats de persones que no apareixeran en els mitjans de comunicació, però que han demostrat ser un model per les seues accions i actituds, malgrat les dificultats.

L'acte comptarà amb la participació d'Anna Giménez, regidora de Foment Cultural de l'Ajuntament de Deltebre, i de Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV.

dimecres, 4 de setembre de 2019

Preparant novetats: "Heroïnes i herois de Deltebre" de Josep Lluís Llor i Rosa Vandellós



L’objectiu d’aquest llibre és treure a la llum algunes de les persones de Deltebre (Terres de l’Ebre) que han viscut amb coherència al llarg de la seva vida, malgrat afrontar forts problemes. Tothom és gent normal del carrer, anònima, que mai ha sortit als diaris ni en altres mitjans de comunicació. Aquestes persones mereixen ser conegudes perquè són un model per a la resta, per les seves accions, les seves vivències i les seves actituds exemplars davant les dificultats. No n’hem fet una revisió exhaustiva, sinó que hem triat les que coneixem. Totes són nascudes al segle xx.

Josep Lluís Llor Vilà (Reus, 1955) està casat i té dos fills. Actualment viu a Benicarló. És metge especialista de Medicina Familiar i Comunitària i ha treballat al CAP Deltebre (Terres de l’Ebre) com a metge de capçalera durant trenta-cinc anys. En aquest temps s’ha format i ha practicat la medicina des de diferents enfocaments com la naturista, les psicoteràpies breus i la logoteràpia. Ha aplicat aquestes intervencions tant a la seva consulta com a grups de població. Fruit d’aquesta experiència són els seus llibres Medicina natural basada en l’evidència (Camfic, 2007), Catàleg de recomanacions no farmacològiques en Salut Mental a l’Atenció Primària (http://ics.gencat.cat/web/.content/documents/assistencia/protocols/Cataleg_act_nofarmaco.pdf, 2011) i Vida con sentido (Kaicron, 2017).

Rosa Vandellós Lleixà (Roquetes, 1954) és mestra jubilada, i des de fa cinquanta anys viu a la Cava (Deltebre). És una enamorada de la seva terra, el Delta de l’Ebre.

divendres, 23 d’agost de 2019

"L'efervescència literària a Morella i als Ports" s'estrena a Morella i la Todolella


Els pròxims dies s'estrena el nou llibre de la Biblioteca dels Ports de Morella, l'estudi "L'efervescència literària a Morella i als Ports", en la qual el lingüista Enric Querol ressegueix els escriptors de la comarca en època moderna, entre els segles XVI i XVIII. De la mà del Centre d'Estudis dels Ports, l'estrena tindrà lloc a la Sala del Jústicia de Morella, el diumenge 25 d'agost, a partir de les 18.30 hores, i l'endemà dilluns 26 serà el torn de la Todolella, a partir de les 19 hores a la sala de concerts del castell. En ambdues hi participarà, junt l'autor, el doctor en Filologia Hispànica Jorge León Gustà.

L’auge econòmic, el paper preeminent com a centre políticoadministratiu i la seva posició estratègica, a l’extrem del Regne, van convertir Morella en un enclavament referencial per a la Corona i en el centre de serveis d’un ampli territori que s’estenia pel nord de València i les comandes santjoanistes d’Aragó. La presència de professionals liberals —mestres, metges, notaris, juristes, mestres de capella i diversos artistes— i l’aposta del municipi per mantenir un Estudi de Gramàtica de prestigi van fomentar la dedicació als estudis universitaris, principalment a la Universitat de València. Tot plegat, aquest context intel·lectual va fructificar en el patronatge i la creació de diverses produccions artístiques, i també en una animada dedicació a la literatura, especialment en el període Barroc. Aquest estudi enregistra els principals escriptors, així com els gèneres literaris i estils més productius, alhora que vol mostrar els canals de transmissió culturals que van permetre la presència d’autors de la prestància de Francesc Cros, Francesc de la Torre, Gaspar de la Figuera i Carles Gassulla d’Ursino, entre altres, en una comarca apartada dels grans centres intel·lectuals hispànics.

Enric Querol i Coll (Tortosa, 1965) És llicenciat en Filologia anglesa i doctor en Filologia hispànica, i ha encaminat la seva recerca a la literatura de l’edat moderna, principalment a les Terres de l’Ebre, els Ports i el Maestrat.

Després de publicar el catàleg biobibliogràfic Tortosa, república literària (1475-1800) (1999), ha incidit en l’estudi de la literatura d’aquesta zona en la tesi doctoral, publicada com a Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l’Edat Moderna (2006), i en diversos llibres i articles sobre els literats més destacats. És autor d’estudis històrics com ara La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651) (2004), Xerta (1607-1651). Els Sentís, la segregació i la Guerra dels Segadors (2006), L’antiga Universitat a Tortosa (1529-1824) (2013), La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió (2016), i ha coordinat el volum "Història moderna" de l’enciclopèdia Història de les Terres de l’Ebre (2011).

És membre del grup de recerca Mimesi, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, i col·labora en el projecte Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM) de l’Institut d’Estudis Catalans.