divendres 10 de febrer de 2012

Novetat editorial: La cuina del Delta de l'Ebre


El llibre es presentarà el proper divendres 3 de març, a les 20 hores, al Sindicat de La Cava. En unes setmanes, estàra disponible als punts de venda i a onadaedicions.com

La cuina del Delta de l’Ebre no és només un receptari dels plats elaborats en cadascuna de les cases de les autores, totes elles membres de l’Associació Local de la Dona de la Cava, sinó que és un recull d’alguns dels plats que amb petites variacions i formes es cuinen en tot l’àmbit territorial del Delta.

Tanmateix, aquest treball tan meritori pretén anar més enllà i retratar, alhora, un temps i un lloc concret. Com és sabut, la cuina no s’associa únicament a uns ingredients —en el cas que ens ocupa abundants, diversos i excel·lents— barrejats i elaborats amb més o menys encert, sinó que, com deia Josep Pla, és “el paisatge posat a la cassola”; i el paisatge a la vegada esdevé una amalgama de factors naturals modelats i transformats per l’acció dels pobles. Cadascun dels ingredients emprats té darrere un sistema de producció o de recol·lecció, una manera de fer, unes vivències comunes, una història de la gent, de la societat on es produeix.

D’aquesta manera, el patrimoni gastronòmic constitueix un dels indicadors identitaris més precisos de les col·lectivitats. Et convidem, doncs, a iniciar un viatge culinari per una terra tan extraordinària com sovint oblidada.

"El laberint de Manel Alonso". Article de Francesc Viadel

Com un Teseu literari. Així pinta a Manel Alonso l'escriptor, periodista i crític Francesc Viadel en un article al seu bloc. El d'Algemesí recòrre al mite clàssic del Minotaure per posar sobre la taula el paper literari de l'autor de "Els somriures de la pena" o "Si em parles del desig", entre d'altres obres.

Precisament, Viadel es fixa en la primera d'aquestes obres esmentades, uns "bocins de realitat amarga". Els contes agredolços situats a Pouet (reflexe d'un Puçol qualificat del mateix laberint del Minotaure a l'article) mostren la vessant amarga -però també màgica- d'un passat dia a dia.

Com un heroic proletari dels mots, sembla no conèixer cap altre camí que el del seu ofici. El seu món, la seva lletra, és lletra verídica. El laberint el nodreix, li dóna tot allò que necessita, li escup històries. Alonso resta immòbil, dempeus, a la porta de casa i, destrament, les captura una a una, i les reclou a les seves gàbies de paper.

L'article sencer de Francesc Viadel es pot llegir tot clicant ací.

dijous 9 de febrer de 2012

EL "Vitis vinifera cataloniae", al bloc del programa 'Sota terra'

El programa d'història i arqueologia de Televisió de Catalunya "Sota terra", disposa d'un bloc propi on els redactors i redactores de l'espai tracten diversos temes relacionats amb el que s'ha pogut veure en pantalla, aclarir dubtes, aprofundir en alguns aspectes. En un dels darrers articles, el bloc, que rep el nom de "Sobre terra", recòrre la rica trajectòria vinícola a Catalunya, des del vi que es bevia a les províncies romanes fins als nostres dies.

Arribats a un punt, el text recorda el vincle que des de l'antiguitat s'ha establert entre el vi i l'erotisme, una forta parella encapçalada per deïtats com Bacus o Dionís. En aquest sentit, el bloc esmenta el "Vitis vinifera cataloniae", els relats eròtics per a amants del vi:

El vi i l’amor sempre han estat bons companys. Aquesta màxima la coneixien prou bé els antics grecs, ja que Dionís (conegut pels romans com a Bacus) era, alhora, el déu del vi i també de les passions desfermades. Però aquest vincle era vàlid tant a l’antiguitat com avui dia. Per això, l’escriptor valencià Vicenç Palatsí ha reunit a “Vitis vinifera cataloniae. Relats eròtics per a amants del vi” una sèrie de contes propis on l’estima del vi i els cossos van sempre agafades de la mà.

El complet article sobre la història del vi a les nostres terres es pot llegir tot clicant ací.

Les set narracions curtes de Joan Andrés Sorribes

Escriptors Valencians TV dedica un vídeo a Joan Andrés Sorribes, autor de "Set narracions curtes per a una setmana llarga". L'escriptor castellonenc ens fa cinc cèntims del seu llibre de relats curts, amb el qual hi va guanyar el Premi Vila d'Almassora.