Apunta't al Club Lector

dijous, 5 de gener de 2017

Preparant novetats: "Temps de clepsidra" de Joan-Baptista Campos




El temps és el protagonista principal de "Temps de clepsidra", un recull de poemes o, millor dit, la lluita contra aquest temps que s’albira amb un final marcat per la caiguda de l’aigua o de l’arena en aquesta clepsidra que dóna títol al poemari. El temps hi apareix com a element tràgic perquè és imparable i pot acabar en qualsevol moment, alhora que és representat sovint per una natura que segueix imparable el seu cicle vital. Un altre element que pren força és la mirada, un dels temes preferits de Joan-Baptista Campos. "Temps de clepsidra", poemari pòstum, està ple de mirades, d’ulls que miren, de rostres, d’espills on es reflecteixen els rostres. 

Joan-Baptista Campos (El Grau de Castelló, 1961 – Benicàssim, 2013). Fou metge d’urgències, escriptor i viatger. Com a poeta fou guardonat amb premis com el Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó (2000), el Màrius Torres de Lleida (2002), l’Ibn Hazn de Xàtiva (2002) o el Manel Garcia Grau de Castelló de la Plana (2008). Publicà els poemaris: Encenalls de la memòria (1997), Illes (1999), La Sang (2001), Istanbul (2001), Quadern de l’Índia (2001), Pavelló d’Orient (2003), Ciutat Remor (2003), Aquesta estranya quietud (2005), Jardí clos (2008). Alguns dels seus poemes formen part del llibre de didàctica de la poesia Racó de Poesia (2003), de Xàtiva en la literatura (2008) i de For Sale o 50 veus de la terra (2010). Com a narrador, publicà El cadàver (Premi Alambor de Contes, 2000), el recull Contes d’estiu (Premi de Narrativa Alambor, 2002) i Històries naturals (Premi de Narrativa Curta Josep Pascual Tirado de Castelló de 2009). Féu incursions en la literatura de viatges amb El món en dotze postals (Premi de Narrativa Catalana de Sant Just Desvern, 2008), Far West: final de trajecte (Premi de Literatura de Viatges Vila de Lloret, 2010) i El regal en la mirada (2011).

dilluns, 2 de gener de 2017

El més consultat a Onadaedicions.com durant desembre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de desembre.

FICCIÓ

1. La maleta del abuelo. El Premi d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló s'ha consolidat i ha esdevingut una marca de referència respecte a la qualitat en aqeust gènere literari, com ho demostra aquesta obra, guanyadora de la tercera edició, la qual aborda la problemàtica de l'Alzheimer en els nostres grans des de la innocent i imaginativa mirada de la xiqueta Marianna. Al llarg de desembre, els seus autors Juan Hernaz i Fátima Fernández l'han passejat en diversos actes celebrats a la seua terra, Astúries.

2. Trons d'avís. La primera part de la nissaga "Encesa en flama" ha estat una de les grans novetats d'aquesta campanya de Nadal. L'estrena, el passat dia 18, va omplir l'Auditori de Benicarló per al debut novel·ler de Pedro Manchón, el qual ha literaturitzat les Falles a través de les vivències dels habitants del fictici poble de Beniana al llarg de cent anys. Cal sumar-li l'apartat gràfic de Fernando Foix i la peça musical composta per a l'ocasió pel mestre Pablo Anglés.

3. L'Estirp de la Sang Reial. No sortim del Maestrat. Un altre autor del nord valencià, Pep Castellano, va publicar a l'any 2010 aquesta novel·la juvenil, reeditada a principis de 2014 en Maremàgnum, i que amb les acaballes d'enguany ha vist com la tercera edició aplega a les llibreries. Bona mostra de la grata acollida que han tingut les aventures del comissari Arrufat a les aules curs rere curs.

4. Cita a la Paret de Gel. Sens dubte, un títol ben apropiat per aquest inici hivernal. Aquesta novel·la juvenil d'aventures de Margarida Aritzeta ha estat un dels volums a tindre en compte en aquest 2016, després de ser inclòs en el programa del Gust per la Lectura de la Generalitat de Catalunya. L'autora de Valls enganxarà el lector jove i adult amb l'amistat i els perills que sorgeixen a partir d'una insòlita catàstrofe climàtica.

5. Després del silenci. Una bona història no té data de caducitat. Això explica el perquè ja gairebé set anys de la seua publicació, després de guanyar el Premi Ciutat de Sagunt, aquesta narrativa d'Enric Lluch manté la seua vigència, tant com a lectura prescriptiva com dirigida al públic adult. El reconegut escriptor d'Algemesí ha encertat amb una obra dramàtica, on les emocions, les intrigues i els secrets familiars no deixen ningú indiferent. Per rematar-ho, desembre ha vist l'arribada del segona edició en la col·lecció Maremàgnum.

NO FICCIÓ

1. L'única passió noble. Altra de les obres premiades als Ciutat de Benicarló va ser aquest assaig de Joan Garí, dins de la modalitat de Narrativa Memorialística. Un llibre punyent, exigent i àgil, en el qual l'escriptor de Borriana reflexiona, mitjançant una conversa fictícia amb madame Mähler-Besse, sobre el país dels valencians amb la vista posada en Michel de Montagne, l'autor dels Essais, i en Joan Fuster.

2. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Aquest gener es compliran ja cinc anys de l'estrena d'aquest volum a la seu de la Fundació Alícia, artífexs de la recuperació de la garrofa com a ingredient saludable i nostrat, juntament nombroses institucions i productors. En aquest llibre, reeditat fa pocs mesos, aporten un grapat de sorprenents receptes amb aquest fruit com a protagonista, juntament d'altres provinents de cuiners i pastissers catalans.

3. La cuina de Traiguera. La col·lecció gastronòmica La Teca està pensada especialment en potenciar la nostra cuina més pròxima. Pot ser des de la innovació, com és el cas anterior, o des de la tradició, com van fer el cuiner Rafael Gauxachs i l'escriptor Vicent Sanz per acometre el receptari del seu poble, Traiguera, al cor del Maestrat. Així, a partir de la memòria i l'herència, ambdós ens descriuen la societat i la cultura local amb les coccions, els ingredients i els sabors.

4. Antologia de Joan Fuster. Com diu l'antòleg Vicent Terol, si Fuster és un dels assagistes europeus més importants del segle XX, per què no l'aprofitem al màxim? Amb aquesta premissa, el professor ha fet una acurada selecció de la ingent obra fusteriana, pensada especialment per al treball a les aules, però que no defugirà el compromís amb qualsevol interessat a introduir-se en el llegat intel·lectual del de Sueca.

5. Rèptils i amfibis a la Terra Alta. Serps, fardatxos, granotes, tortugues… la comarca de la Terra Alta és l'hàbitat d'una gran varietat de fauna herpetològica, que ha estat l'objecte d'estudi de la veterinària Anna Garcia Codina i de l'enginyer de forest Joaquim Garcia Codina. Ara bé, més enllà de la catalogació d'espècies, el llibre és un passeig per la relació entre aquests animals i els habitants de la comarca: en la parla, els refranys, les mostres artístiques, les llegendes, així com en l'apartat sanitari i en de la preservació del seu ecosistema per l'acció humana.

dijous, 22 de desembre de 2016

2016, un any de llibres - Llibres del territori

El projecte d'Onada Edicions va nàixer l'any 2003 com una iniciativa per proporcionar als territoris del que seria l'antiga diòcesi de Tortosa de materials per reivindicar el seu patrimoni i aprofundir en l'estudi dels pobles, societats, festes, la parla i moltes altres vessants des del format del llibre. D'ençà, tot i el creixement de l'editorial cap altres gèneres d'abast de país (i fins i tot internacionals), el territori de cruïlla es manté com un dels objectius fonamentals d'aquest projecte cultural.

Com en anys anteriors, el 2016 ens ha deixat un nombrós conjunt d'obres estretament vinculades al Maestrat, els Ports i les Terres de l'Ebre. Enquadrades en diverses col·leccions, autors i autores de ca nostra s'endinsen en el coneixement de les nostres arrels des de les més variades disciplines: la filologia, la història, la política, la natura. Són obres per conèixer-nos i posar en el mapa aquestes comarques perifèriques i centrals alhora.

 
Bona part de les obres del territori es van presentar al Sopar de Lletres d'Onada, celebrat a l'agost a L'Antic Molí, i que va homenatjar la historiadora Viqui Almuni

La figura política de Marcel·lí Domingo

Marcel·lí Domingo va ser un dels protagonistes de la política espanyola durant la II República. Com a Ministre d'Instrucció Pública impulsà decididament la creació d’escoles en un país amb grans índexs d’analfabetisme. Però, a les Terres de l'Ebre, el seu país petit, també va deixar una forta empremta, tot organitzant un corrent republicà i progressista de gran protagonisme a la Tortosa i comarques de les primeres dècades del segle passat. L'historiador Josep Sancho ha abordat una completíssima biografia en "El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre", en el que explora tant el seu llegat com la influència que va despertar al sud català i el paper dels seus acòlits i col·laboradors.

Dues obres per abastar Francesc Mestre i Noè

Enguany es complia el 150 aniversari del naixement de l'intel·lectual Francesc Mestre i Noè, i per commemorar-ho, la historiadora Núria Menasanch ha treballat en la vida i l'obra d'aquest intel·lectual tortosí tot donant forma a dos títols. A la primavera va veure la llum "Francesc Mestre i Noè i l'estímul associatiu ebrenc", en el qual s'hi centra en el seu paper com motor de la cultura i el progrés en aquella ribera d'Ebre de tombant de segle. Sis mesos més tard es complementa amb "Biografia de Francesc Mestre i Noè. Cronista de Tortosa"; ací Menasanch s'endinsa en la seua faceta més personal, en la seua nissaga familiar i en les seues aportacions literàries des de la historiografia, la lingüística o el periodisme. Al remat, amb aquest projecte s'ha cercat la posada en valor de la tasca d'una peça clau de la renaixença tortosina.

 
Núria Menasanch ha recuperat la figura de Francesc Mestre i Noè

L'Institut republicà de Benicarló

Francisco Mezquita és un historiador i professor de Vila-real. Estudiant la documentació de l'IES Francesc Ribalta, el gran institut de Castelló, s'hi va trobar amb l'existència d'un institut durant la II República a Benicarló, obert l'any 1933 i tancat amb l'entrada de les tropes franquistes a la població. A partir d'aquests documents, Mezquita ha publicat "Orígens i formació de l'Institut Elemental de Benicarló" per posar en relleu l’obra educadora a través d’alumnes i professors durant el període republicà com un exemple més de la tasca educativa del govern republicà, la qual es pretenia que fos el motor i la base de la nova societat arreplegant en aquest cas l’interès i els anhels de l’Ajuntament del poble de Benicarló. Al mateix temps es feia portador de desig d’una societat dinàmica i emprenedora que volia ser el centre educatiu de la comarca incorporant les demandes d’escolarització i formació dels pobles del voltant en un procés que malauradament va tallar de colp la guerra civil.

El que resta de la Guerra del Francés

El maig del 2014, coincidint amb la desfeta napoleònica a la península Ibèrica, Tortosa acollia el Congrés d'Història i Arqueologia dedicat a aquesta etapa històrica. Les aportacions que hi van fer els estudiosos i acadèmics han vist la llum enguany en el volum "200 anys de la fi de la Guerra del Francès a les Terres de l'Ebre", coordinat per Roc Salvadó i Joan Martínez Tomàs. Un llibre multidisciplinar per copsar la importància que va tindre aquell conflicte durant les dècades posteriors al tram final de l'Ebre.

Imatges històriques de Peníscola i de les Terres de l'Ebre

Fa tres anys, Regina Kenmore va sorprendre amb les seues esplèndides fotografies a color de Peníscola dels anys 50 i 60, les primeres preses en aquest suport de la Ciutat en el Mar, que ens mostraven una localitat que avançava ràpidament cap l'esclat turístic que predomina en l'actualitat. I enguany, la pintora anglesa ho ha completat amb "Peníscola en blanc i negre", una nova sèrie d'imatges inèdites en les quals, com a l'anterior volum, descobreix els paisatges i les gents peniscolanes en els seus quefers quotidians, allunyat del postalisme.

D'una altra banda, la col·lecció Finestres al passat es va ampliar amb un nou volum. Fidels a la seua cita anual, Albert Curto i Laura Tienda, de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, publiquen una selecció dels fotògrafs ebrencs més rellevants del segle passat, com una manera de recuperar i difondre la memòria visual d'aquestes comarques. Ara ha estat el torn de "Joan Sorlí, la força de l'espontaneïtat", en el qual aborden la tasca del retratista ulldeconenc, especialitzat en captar l'expressivitat dels rostres anònims i de les situacions quotidianes. Són quaranta imatges ubicades sobre la dècada dels 50, abans de que Sorlí emigrés a Anglaterra.

La fauna herpetològica ebrenca

Amb la tardor arribava "Rèptils i amfibis a la Terra Alta". L'obra dels germans Anna Maria Garcia Codina, veterinària, i Joaquim Garcia Codina, enginyer de forest, és un complet recull de tot allò que cal saber sobre l'herpetologia meridional: serps, llangardaixos, tortugues… I va més enllà del compendi d'espècies, ja que els autors s'han fixat en les relacions entre aquests animalons i la societat terraltenca a través dels noms, les històries orals, els refranys, la medicina, l'art o la conservació ecològica, entre d'altres.

Obres de Càlig i de Xert

Als mesos d'estiu, gairebé coincidint amb el Sopar de Lletres que cada agost celebrem a Onada Edicions, els llibres dedicats al territori tenen el seu moment de protagonisme. Les festes majors i el retorn de molts dels vilatans residents a l'exterior afavoreix que la presentació d'una obra sobre el poble siga un dels esdeveniments culturals de l'any.

La Biblioteca Calijona es va ampliar amb el quart volum. "El parlar de Càlig" de Berta Sans va omplir la Casa de Cultura d'aquesta població del Baix Maestrat. Es tracta del resultat d'un estudi filòlogic que busca la gramàtica, l'ortografia, la morfologia i el vocabulari més genuí de la població, que de ben segur servirà per preservar els mots, les expressions i l'oralitat calijona per als nous parlants.

 
Berta Sans va presentar "El parlar de Càlig" a la seua vila

Mentre, també al Baix Maestrat, la Biblioteca Xertolina hi sumava l'extens "Apuntes históricos sobre la villa de Chert". Aquest era el títol d’uns manuscrits que signava l’any 1904 un parcialment oblidat mossèn Josep Arasa Barberà. L’atzar havia retornat aquells documents a Xert després d’un periple quasi odissíac, que ara descobrim gràcies a la tasca dels estudiosos Milagros Cárcel, Joan Antoni Micó i Josep Meseguer-Carbó, els qui contribueixen a la tasca de mossèn Arasa amb un complet estudi introductori i un ample ventall de notes explicatives. L'estudi de Meseguer-Carbó també es va editar com a separata en el volum de La Barcella "Josep Arasa Barberà, historiador de la diòcesi de Tortosa".

Bitllets i famílies per tancar l'any

Dues obres de territori s'han estrenat aquest mes de desembre. A Amposta es presentava "El paper moneda a la comarca del Montsià durant la Guerra Civil". Els seus autors, Joan-Baptista Beltran i Julio Allepuz, donen a conèixer les imatges dels bitllets i de les monedes que els ajuntaments de la comarca van posar en circulació en els anys convulsos de la guerra civil. Una colorida i completa obra per descobrir un apartat curiós del conflicte bèl·lic als nostres pobles i alhora, reivindicar aquest patrimoni cultural i històric.

I a Benicarló, el passat diumenge 18 de desembre, es presentava el segon volum de les "Famílies tradicionals de Benicarló". A partir dels renoms, els apel·latius que passen de pares a fills, els autors Pedro Manchón i Jaume Rolíndez entrevisten fins a quaranta famílies benicarlandes, que s'afegeixen al mig centenar del primer volum. Amb el testimoni de tota una vida se'ns dibuixa el retrat de diverses generacions de benicarlandos i de la seua vida quotidiana. A més a més, com un veritable àlbum de fotos, es trauen a la llum desenes i desenes d'imatges inèdites.

 
Multitudinària presentació de les "Famílies tradicionals de Benicarló"