Les Contalles de Muniatto, demà a Tortosa

Aquest dimecres 21 de març, a les 18.30 hores, la llibreria Viladrich de Tortosa acull la presentació de les noves Contalles de Muniatto: Muniatto i el jardí de la mare, El Halloween de Muniatto i Muniatto coneix Garbanso. Comptarà amb la participació d'una de les seues dues autores, Olga Besolí.

Comença la Llança de Sant Jordi 2012

Un any més, Òmnium Cultural ha posat en marxa la Llança de Sant Jordi, un aparador on les editorials mostren algunes de les novetats de literatura catalana que han sortit al mercat en els darrers dotze mesos. De nou, es pot votar al llibre que es té pensat regalar i a la millor coberta en tres categories: ficció, no-ficció i infantil-juvenil. Compta amb la col·laboració de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i el programa Ànima del Canal 33.

En aquesta tercera edició, la Llança romandrà oberta fins el proper 18 d'abril, quan es donaran a conèixer els títols més votats. Entre els participants, s'ho sortejarà un lot de llibres. Al 2011, va comptar amb 170 propostes de 60 editorials, que van ser votades per uns 3.000 usuaris.


Des d'Onada hi presentem quatre títols, dos en ficció i altres dos en literatura infantil i juvenil. En el primer cas, hi tenim "Vitis vinifera cataloniae", del castellonenc Vicent Palatsí, una sèrie de relats eròtics per a amants del vi, i "La mort, a l'ombra del bibliotecari", de Màrius Moneo, una novel·la on el de Berga mescla el misteri del gènere detectivesc amb els tocs d'humor que aporta el protagonista, el tímid i introvertit bibliotecari Artemi Boix.

Mentre, en llibres per a la canalla, presentem dues propostes adreçades a dos grups d'edat. En infantil, "La nana de Sara", una cançó de bressol composada pel tortosí Josep Maria Franquet i il·lustrada per Jordi Alfonso. I per al públic juvenil, l'escriptora d'Oliva Joaquina Barba ens relata les problemàtiques de la integració dels xiquets i xiquetes nouvinguts en "Aixa arriba a l'escola".

Amb tot, quatre títols seleccionats entre la trentena de llançaments editorials que des d'Onada s'ha fet arribar a les prestatgeries des de la passada Llança de Sant Jordi 2011.

La cuina de la garrofa a Cambrils

"La pastisseria i la cuina de la garrofa" és una obra que compta amb nombrosos participants que han aportat el seu granet de sorra per confeccionar un receptari que recupere aquest producte tan nostrat. Cuiners, restauradors, pastissers i flequers, a més dels membres de la Fundació Alícia, els coordinadors, proleguistes i fotògrafs hi han deixat la seua empremta, i precisament, la revista electrònica Cambrils Digital s'ha fixat en dos dels partíceps naturals d'aquesta localitat del Baix Camp, els restaurants Eva i Bresca.

Substitutiu

Eva Maria Farnós i Manel Monclús, del restaurant Eva, expliquen a l'article de Cristina Sierra i Berta Ruiz que la relació amb la garrofa es remunta al 2007, quan, arran d'al·lergies a les proteïnes de la vaca i l'ou a les seues filles, van començar a investigar amb la garrofa com a substitutiu. Farnós i Monclús, a més a més, tenen una empresa, Nat, dedicada a la innovació culinària. Just a causa d'aquest projecte han estat en contacte amb la Fundació Alícia, que els hi va proposar prendre part del llibre. El resultat, uns originals cargols amb salsa de garrofa i cruixent de pernil d'ànec, i una crema de garrofa sense gluten.

Fruit tradicional

L'altre restaurant cambrilenc, el Bresca de Xavi Ferraté, hi ha incorporat un rèmol salvatge, garrofa i chutney. Un "innovador" plat de peix atès que la farina de garrofa, com exposa Ferraté, s'empra especialment en l'àrea de les postres i els dolços.

El cuiner assenyala el punt de torrefacció com la clau per aprofundir en les possibilitats d'aquest ingredient. “En funció del seu torrat, això li dóna un punt de cacau o una major acidesa. És un gust molt untuós i que deixa un gust molt particular". Recorda també que la garrofa és molt densa i cal barrejar-la amb altres farines, sovint entre un 20% i un 30% de quantitat. "És un ingredient que no és dolç. Es fa servir més en pastisseria, però també es pot cuinar per a salat”, conclou.

L'article sencer es pot llegir tot clicant ací.

Preparant novetats: "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan", de Miquel López Crespí

La violència em feia por! Em demanava si, per servar la cultura d’una societat, els bons costums, tot el que existia d’amable i bell sota el cel hauríem de recórrer a l’espasa i el fuet com a Itàlia i Alemanya. Al Teatre Líric havia vist documentals i em feien fàstic aquells primitius italians i alemanys apallissant sindicalistes, jueus i persones d’esquerra. Mirava espaordit les immenses fogueres de llibres on cremaven Darwin, Marx, D’Alembert, Diderot, Heine, Voltaire, Remarque, Tolstoi...

Marx i Engels m’eren indiferents. Mai no he volgut aprofundir en les ximpleries de Karl Marx. Però m’indignava l’odi vers Voltaire, a qui havia llegit quan estudiava a Saragossa. Era necessari portar a les fogueres una part del saber universal? El preu per garantir els nostres privilegis era cremar un nombre indeterminat d’homes i llibres? Hem de tornar als anys de la Inquisició, bastir un nou autoritarisme? La necessitat de la militarització de la societat, com havia dit en les meues conferències de suport al Moviment en temps de la guerra?

Ho recordo de memòria. Era quan sonaven els trets dels escamots d’extermini per tota l’illa.

Les vertaderes memòries de Salvador Orlan és la nova novel·la de Miquel López Crespí, guanyadora del Vila d'Almassora 2011. Una història en la Mallorca dels temps de la Guerra Civil, que arribarà en breu a les llibreries.