Apunta't al Club Lector

dijous, 18 d’agost de 2016

Preparant novetats: "Les muixerangues valencianes" de Joan Bofarull


La muixeranga és una tradició festiva valenciana que consisteix a alçar torres humanes. La més coneguda és la d’Algemesí perquè és la que té més membres, la que ha conservat més torres humanes diferents i la que fa les figures més altes i difícils. Des de fa quasi vint anys a Algemesí hi ha dues colles. També s’han conservat muixerangues tradicionals a l’Alcúdia, Titaigües, Peníscola i Forcall. Les tradicions d’aquests pobles reben noms diferents: negrets, mojiganga, dansants i varetes. En cada poble també són diferents les torres humanes, els balls, les músiques i els uniformes. En els darrers anys s’han creat noves muixerangues en pobles on la tradició s’havia perdut o potser no havia existit mai.

En altres pobles valencians hi ha el costum de fer, una vegada l’any, una torre humana improvisada. Tradicionalment agafaven un pollastre, és per això que els hem anomenat pals de pollastre. No sabem si històricament estaven relacionats amb les muixerangues. Aquest llibre fa un recorregut per totes les muixerangues i els pals de pollastre valencians, tot resumint la informació recollida en més de quaranta entrevistes personals, més de cinquanta llibres i articles, i en més de cent quaranta fotografies.

Les muixerangues presenten diferències prou evidents entre elles, però també semblances, com algunes construccions i quatre elements intangibles que anomenem components: l’acrobàtic, el coreogràfic, el religiós i el burlesc. El llibre s’acaba amb unes reflexions sobre el model de colla, la participació de la dona, la seguretat i els valors de la muixeranga.

Joan Bofarull Solé (Reus, Baix Camp, 1971) és casteller dels Xiquets de Reus i muixeranguer de la Muixeranga de Vinaròs. Llicenciat en Geografia i Història, és autor del llibre L’origen dels castells i coautor d’Els Xiquets de Reus: trenta anys de castells. Ha escrit diversos articles sobre muixerangues, balls de valencians i castells.

dimecres, 17 d’agost de 2016

Martha Heard va presentar "Salir del silencio" a Benicarló

 

La Biblioteca Manel Garcia Grau de Benicarló va acollir la presentació de "Salir del silencio", el llibre de Martha Heard al voltant dels testimonis que va recollir dels veïns i veïnes de Càlig al voltant dels records dels anys de la II República i l'esclat de la Guerra Civil. La professora i historiadora nord-americana va enregistrar aquest material fa més de dues dècades, i a l'any 2013 li va donar forma d'aquest llibre que manté una esplèndida vigència, tres anys i gairebé una dotzena de presentacions després.

L'acte es va estructurar com una entrevista entre Martha Heard i la conductora de l'esdeveniment, l'escriptora i periodista Alícia Coscollano, on es va reflexionar sobre els ideals i els somnis, i també les accions concretes, d'aquella generació de calijons i calijones, així com es va fer palesa de la importància del patrimoni de la memòria oral per preservar la història. La presentació també hi va comptar amb la música de Pere Gumabu i Àlex Torres, els quals van interpretar dues tonades clàssiques compromeses amb la llibertat: Anda Jaleo i Mariana Pineda.

Podeu veure un extracte de les intervencions en el següent vídeo, o bé llegir la crònica publicada a La Calamanda.

"Els representants del paisatge humà autèntic de la Ilercavònia". Vicent Sanz parla de "Xarxa prima"

El passat divendres 5 d'agost, Amàlia Roig presentava el seu nou llibre, "Xarxa prima", a la vila maestratenca de Traiguera, on va comptar amb la participació de l'escriptor Vicent Sanz. Eixe mateix dia, el coautor de "La cuina de Traiguera" va publicar al seu blog la ressenya que havia fet de la segona novel·la de l'autora vinarossenca, un recorregut entre la crònica i la ficció pels artesans i menestrals de les terres de cruïlla entre Catalunya, València i Aragó.

En l'article, Vicent Sanz apunta la continuació de "Xarxa prima" respecte a l'anterior "Un viatge fora forat", amb qui comparteix protagonista, Anna, una periodista afincada a terres catalanes que retorna al seu Vinaròs natal, i des d'on desplega un mapa emocional per l'Ebre, el Maestrat, els Ports i el Matarranya. El fet d'escollir artesans, persones reals que han posat en marxa projectes arrelats al territori, no és casual. Com recorda Sanz, aquests "són els representants del paisatge humà autèntic de la Ilercavònia, els representants d’una manera de viure que no es correspon amb els embats de la contemporaneïtat, sinó que suposen l’adaptació de les formes de vida tradicional a les circumstàncies i els canvis que comporta el present. Cada artesà ensenya, mitjançant l’explicació del seu procés productiu, una saviesa que connecta la narradora i el lector amb la identitat dels orígens. Amb la identitat de la Ilercavònia".

La ressenya també s'hi fixa en la peculiar estructura del llibre, on s'alternen la narrativa, la crònica periodística i les notes gairebé enciclopèdiques, fet que li dóna a l'obra "un marcat caràcter digressiu" i ofereix "una reflexió lúcida, expressada en un to poètic que travessa tota la narració", afig Vicent Sanz.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

dimarts, 16 d’agost de 2016

Amàlia Roig va presentar "Xarxa prima" a Rossell

 

Passat divendres 12 d'agost, Amàlia Roig va portar fins Rossell les experiències que la periodista Anna descobreix a la novel·la "Xarxa prima", un recorregut molt personal per les terres de cruïlla entre València, Catalunya i Aragó. L'autora vinarossenca va comptar amb la participació del professor de Secundària Josep M. Pla Royo i del professor de la URV i representant d'Onada Miquel Àngel Pradilla.