Apunta't al Club Lector

dimecres, 14 d’agost de 2019

Morella acull aquest dissabte la presentació del llibre "Ximo Puig, la mirada morellana"


La Sala del Justícia de Morella acull la presentació de la conversa biogràfica entre dos morellans il·lustres: el periodista i polític Manuel Milián Mestre i Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, en el que el primer realitza un retrat de la figura humana i política del socialista. Amb la capital dels Ports com a referent i guiats pel tarannà únic dels morellans, el llibre esdevé una vista posada sobre el país, no sempre compartida per biògraf i biografiat.

L'acte de presentació de "Ximo Puig, la mirada morellana" tindrà lloc el pròxim dissabte 17 d'agost, a partir de les 12.30 hores.

dilluns, 12 d’agost de 2019

El príncep Serafí: tot trencant estereotips des de la innovació i la coeducació

Onada Edicions continua amb la seua vocació d'editar llibres que eduquen en valors de respecte i convivència

Alícia Coscollano Masip

Seguint amb la filosofia editorial d'Onada, el nou àlbum il·lustrat titulat El príncep Serafí se suma a la col·lecció 'Imagina'. Un conte que trasllada, més que un argument en què el protagonista busca ser acceptat i comprès, una total normalització en una societat en què els estereotips clàssics han naufragat fa temps. La figura principal que representa un príncep de llarga cabellera realitza, per tant, un salt qualitatiu en els estereotips de gènere, de manera que aquest punt ja hauria hagut de ser digerit per la societat. Així, el príncep ni tan sols entra en conflicte, sinó que assumeix plenament aquesta diferència. Però, a més, aquest conte també liquida el paper destinat a les princeses del conte tradicional, sempre a l'espera de trobar un príncep per mandat que les ajuda a dirigir la seua vida. El resultat és una història magnífica signada per Raquel Díez Real que desborda sensibilitat reivindicativa i que omple d'oxigen el clàssic argument. La història està acompanyada per les delicioses il·lustracions de Mónica Carretero.


En El príncep Serafí, el protagonista, és un príncep que inicia una recerca per trobar la persona ideal per casar-se, però se salta els cànons amb total naturalitat. I, a més, no demana permís.

El príncep Serafí representa la recerca de la llibertat. Al principi, el nostre protagonista intenta seguir la tradició que el món dels contes de fades tradicionals li han ensenyat. Pensa que ha de casar-se perquè això és el normatiu, el que tots els prínceps fan. D'aquí, la seua obsessió amb el matrimoni, ja que creu que està en aquest moment de la seua vida en què "ha de" fer-ho; però a mesura que es desenvolupa la història, ell anirà descobrint que la seua felicitat no ha de dependre d'un vincle amorós.

La història està enfocada a un públic infantil. Creieu que és un segment d'edat que va per davant de la resta de la societat, i molt més, a més, del que pensem els adults?

Si haguéssim de definir conceptualment l'orientació sexual del príncep, des de les nomenclatures de la sexologia diríem que el nostre príncep podria ser cisexual i / o pansexual. Serafí busca pretendents i pretendentes, no rebutja a priori a cap persona per la seua condició sexual, ni ètnica .. Aquesta premissa tot just es destaca a nivell explícit perquè la història s'està narrant amb tal naturalitat, que normalitza aquesta idea. Que el públic que llegeix la història la reba amb naturalitat, és el que ens dóna la clau de l'avenç social amb respecte a la tolerància i a la diversitat en aquest sentit. Per descomptat hi haurà societats que no assimilen encara aquesta realitat, i els grinyola o no li encaixe amb la cultura dominant. Però crec que el tema més clau sobre el qual cal reflexionar és la recerca d'aquesta felicitat, que es pot trobar en la llibertat de l'ésser de cadascú, i no en el que li dicta una societat o una cultura.

La història està dissenyada per treballar l'educació emocional a través de les emocions que Serafí experimenta en les seues interaccions amb els diferents personatges. Serà una oportunitat per a l'abordatge de la regulació emocional, d'aprendre a dir no des de l'assertivitat, de la gestió de l'enuig... I a més no considero que la història es limite a un públic infantil; penso que el públic adult també el va a gaudir perquè és una història amb tant rerefons reflexiu i tan divertida que estic segura que va treure més d'una rialla, almenys la diversió està assegurada.

El conte transcendeix l'estereotip d'un model de gènere concret

Sí, el conte trenca amb tots els estereotips de gènere tant a nivell físic com psicològic. Serafí està representant un nou model de masculinitat: no és el prototip d'un heroi valent i fort, sinó que és sensible, delicat i que de fet, no rescata sinó que és rescatat per una dona, tot el contrari del que succeeix en els contes tradicionals. Tots els personatges transmeten aquests principis independents d'actituds sexistes: hi ha un pretendent bruixot, que està obsessionat amb la neteja, una geganta que trenca totalment l'estereotip femení tradicional, una vampira que li demana al príncep que li cuine, un tritó que li ofereix un matrimoni de conveniència... Se li dóna la volta a tots els estereotips de personatges dels contes tradicionals.

El concepte estereotipat de la princesa que busca príncep també passa revisió, la seua ITV...

En la nostra història el príncep no rescata la princesa, al contrari. La pirata Renata, que és la que acaba rescatant el príncep en una de les seues aventures no té res a veure amb l'estereotip dels contes de fades. Físicament no és el cànon de bellesa tradicional. Renata és un model de dona independent i sense complexos, que té clar que no vol casar-se: Jo no em vull casar ni amb tu ni amb ningú, perquè sóc lliure com la tramuntana i més feliç que una sargantana!

A Serafín li encanta la seua personalitat i el més important és el que aprèn d'ella: l'ajuda a descobrir que la felicitat està dins d'un mateix, quan comença a pensar en el que sempre havia volgut fer i mai no s'havia atrevit. Així, Serafí aprèn a ser LLIURE escoltant el seu cor.


Per què estàs obstinat a trobar un amor?
Millor banya’t al llac, jo et deixo el flotador!
Deixa de lamentar-te perquè no pugues casar-te.;
No tens cap altra il·lusió? Al teu cor hi ha la solució!

“El príncep Serafí va buscar en el bagul dels records fins a trobar unes sabates de talons lluents. Se les va calçar i va començar a talonejar amb totes les seues forces. I mentre ballava i ballava, se sentia lliure com una papallona que volava pel cel blau...”

Hi ha un gran treball en la història, tant en el recorregut de l'argument com en el fet plantejar una història amb rimes que, la veritat, són molt divertides.

Si, la veritat que comporta més feina textual, ja que els versos tenen una mètrica molt quadrada, però m'agrada molt barrejar en els meus textos la prosa amb els versos, ja que doten de molt de ritme a la història. També m'encanta que tinguen aquest punt humorístic perquè a més de resultar molt atractiu, és una fórmula molt bona per integrar aquesta naturalitat de la que parlava quant a l'abordatge d'aquestes temàtiques d'igualtat.

El projecte en la seua estètica global resulta molt atractiu. Les il·lustracions són fantàstiques. Com ha funcionat aquest treball conjunt? El resultat ens situa en una gran connexió entre la creadora del text, l'argument, i la responsable de la seua part gràfica.

Doncs sí, des del principi tenia proposta a la meua estimada Mónica Carretero per a aquest projecte, perquè encaixava per a la creació de personatges en aquesta línia humorística. Aquest és el nostre segon títol juntes, perquè des que vam començar a treballar, hem connectat i ens integrem de tal manera que els nostres projectes els visualitzem des d'una mateixa idea conjunta. Per a mi és molt important aquesta connexió a l'hora d'il·lustrar els missatges que volem transmetre, ja que el resultat a la vista està que és meravellós. De fet darrere d'aquest treball hi ha una quantitat d'hores de xerrades, d'intercanvi de punts de vista, d'il·lusions, que al final acabes creant un vincle entre les dues parts molt gratificant.

Trobar un llenguatge específic a un segment concret d'edat amb imatges que potencien la història és fonamental. Com ha funcionat en el vostre cas? Ha estat fàcil trobar les imatges que havien d'acompanyar la història del príncep Serafí?

Realment no ha estat tan complicat, perquè a les nostres converses parlàvem molt sobre la personalitat i caracterització dels personatges. I jo crec que és la clau, la comunicació, quan ets capaç d'expressar com t'imagines el que escrius i aconsegueixes comunicar, com millor aconsegueixes expressar el missatge que vols transmetre, més connexió hi trobem. I en el nostre cas ha estat molt fàcil, perquè les dues teníem uns punts de vista molt similars.


En els últims anys aparentment hi ha una gran revitalització de l'àlbum infantil il·lustrat. Hi ha una recuperació real del sector?

L'àlbum il·lustrat és un tresor per a qui sàpiga descobrir-lo. Jo penso que és una cosa tan especial que els que el coneixen, i se submergeixen en el món d'aquest format, comprenen el valor que tenen. A més el món il·lustrat no té edats; els textos poden abordar temàtiques més infantils o fins i tot filosòfiques o més abstractes, amb la qual cosa crec que el públic del producte no només ha de ser dirigit a l'edat infantil. I pel que fa al funcionament del sector, crec que ara hi ha moltes portes que s'estan obrint, fins i tot emergeix amb força molts autors i autores que aposten per l'autoedició, i crec que pot impulsar el món de l'àlbum il·lustrat des de molts enfocaments diversos, pot enriquir-se en general. Crec que buscar la innovació també és molt recomanable i pot impulsar molt el sector.

Aquest àlbum il·lustrat ha tingut una gran acollida com a proposta didàctica per al tractament de la igualtat.

Sí, potser el fet de ser mestra i valorar la perspectiva educativa em mou a complementar les meues obres amb propostes que puguin ajudar a la reflexió i a la construcció del pensament. En aquest llibre també m'ha influït el treball que porto realitzant durant diversos anys en la coordinació del Pla d'Igualtat dels centres. Em sento molt implicada en contemplar fórmules per treballar l'educació emocional a les aules. De fet he integrat aquest títol dins d'un projecte més extens dirigit a centres educatius, anomenat LLETRES COEDUCATIVES que vinc desenvolupant a les aules per donar resposta a aquesta necessitat de promoure la inclusió i el tractament de les desigualtats socials en matèria coeducativa.

I la veritat és que la proposta ja ha estat implantada en diversos centres, fins i tot abans de publicar l'àlbum. S'han realitzat moltes activitats amb el conte, hem fet una obra teatral El príncep Serafí en alguns centres que ens ha meravellat.

Quins continguts recull la proposta didàctica?

Es treballen tots els aspectes que tenen a veure amb els estereotips de gènere, la tolerància i respecte a la diversitat, la identitat personal, l'autoconcepte ... Tot això emmarcat dins de l'Educació Emocional. A través dels diferents personatges s'aborden temàtiques com les relacions afectives no dependents, l'assertivitat o la gestió de l'enuig. En la meua pàgina web raqueldiezreal.com es pot veure detallada tota la proposta completa.

En quin punt està el projecte de fomentar la seua teatralització amb l'Ajuntament de Jerez i el teatre Villamarta?

Va ser una iniciativa enfocada des de la coordinació d'activitats que l'Ajuntament oferta als centres educatius en matèria d'Igualtat. Com a coordinadora d'Igualtat vaig presentar la proposta de l'obra teatral, i després d'experimentar el projecte l'any passat, i veient els resultats tan positius que va tenir, doncs aquest any el teatre Villamarta va col·laborar obrint-nos les portes perquè puga ser representat per l'alumnat. He treball en molts projectes a nivell intercentres i és molt estimulant trencar les parets de l'aula i sortir a allò social.


Com entreu en contacte amb Onada Edicions?

Vaig conèixer l'editorial fa just un any a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya. Vaig descobrir en aquesta editorial una filosofia que tenia cura al mínim detall de la qualitat i el valor de l'àlbum il·lustrat. Vaig descobrir una màgia especial en els seus llibres i en els missatges que transmetien. Aquesta editorial apostava per temàtiques creatives, innovadores i sobretot tenia cura dels projectes amb tant mim, que em va semblar un abric perfecte per al príncep Serafí. L'editorial Onada es va interessar pel projecte des del principi, i així trobar-nos un lloc on allotjar-nos Serafí, Mónica i jo. Estem molt agraïdes a aquesta editorial pel tracte que ens ha donat, i com ha cuidat cada detall del nostre treball.

Quina valoració feu de la publicació de l'àlbum infantil il·lustrat i la seua repercussió?

Estic molt contenta amb l'acollida que ha tingut el llibre, tant a les llibreries com en els centres educatius, ja que està brindant la possibilitat de contemplar fantàstics projectes teatrals i didàctics. En la Fira de Bolonya van ser-hi representants de l'Associació Nacional d'Investigació en la LIJ (ANILIJ) que es van interessar per l'obra, i em van comunicar a la setmana següent que havien considerat el llibre en una selecció de gairebé cent obres relacionades amb la Igualtat, per enfocar-se en un projecte europeu sobre aquesta temàtica...

D'altra banda, estem en plena voràgine de fires del llibre i imagino que estareu preparant diferents presentacions.

El llibre està tenint molt bon acolliment, i gran interès per part de les llibreries i centres educatius. S'han realitzat presentacions i tallers a les escoles que s'han interessat i ho seguirem promocionant a les fires del llibre de les províncies de Cadis, Sevilla, València i Madrid entre d'altres.

La dedicatòria resulta catàrtica

“A la censura, als protocols, al prejudici, al conformisme, a l’opressió, als tabús, al convencionalisme, a l’exclusió…

Ensenyar els budells del teu ésser LLIURE no ha de ser cap obstacle."

Per què vas escriure El príncep Serafí?

Per rebel·lia. Ho he dedicat a la censura a la LIJ, ia la lluita PER LA IGUALTAT. Per a mi també ha significat un alliberament com a autora, una reivindicació al sentiment de llibertat en la creació literària. Encara en el segle en què estem, la llibertat d'expressió literària està molt emmascarada sota les disfresses d'una tolerància hipòcrita.

Per fi el príncep Serafí ha pogut sortir del bagul on tant de temps va estar tancat pel cadenat dels protocols i de la censura a la LIJ...

Dono les gràcies a Onada Edicions per confiar en aquest projecte des del principi. A vegades les aparents editorials menudes demostren tota la seua grandesa per la seua valentia i honestedat.

El príncipe Serafín: rompiendo estereotipos desde la innovación y la coeducación

Onada Edicions continúa con su vocación de editar libros que eduquen en valores de respeto y convivencia

Alícia Coscollano Masip

Siguiendo con la filosofía editorial de Onada, el nuevo álbum ilustrado titulado El príncipe Serafín se suma a la colección ‘Imagina’. Un cuento que traslada, más que un argumento en el que el protagonista busca ser aceptado y comprendido, una total normalización en una sociedad en la que los estereotipos clásicos han naufragado hace tiempo. La figura principal que representa un príncipe de larga cabellera realiza, por lo tanto, un salto cualitativo en los estereotipos de género, por lo que este punto ya hubiera debido ser digerido por la sociedad. Así, el príncipe ni siquiera entra en conflicto, sino que asume plenamente esta diferencia. Pero, además, este cuento también liquida el papel destinado a las princesas del cuento tradicional, siempre a la espera de encontrar un príncipe por mandato que las ayude a dirigir su vida. El resultado es una historia magnífica firmada por Raquel Díez Real que rebosa sensibilidad reivindicativa y que llena de oxígeno el clásico argumento. La historia está acompañada por las deliciosas ilustraciones de Mónica Carretero


En El príncipe Serafín, el protagonista, es un príncipe que inicia una búsqueda para encontrar a la persona ideal para casarse, pero se salta los cánones con total naturalidad. Y, además, no pide permiso.

El príncipe Serafín representa la búsqueda de la libertad. En un principio, nuestro protagonista intenta seguir la tradición que el mundo de los cuentos de hadas tradicionales le han ido enseñando. Piensa que ha de casarse porque eso es lo normativo, lo que todos los príncipes hacen. De ahí, su obsesión con el matrimonio, pues cree que está en ese momento de su vida en que “debe” hacerlo; pero a medida que se desarrolla la historia, él irá descubriendo que su felicidad no tiene por qué depender de un vínculo amoroso.

La historia está enfocada a un público infantil. ¿Creéis que es un segmento de edad que va por delante del resto de la sociedad, y mucho más, además, de lo que pensamos los adultos?

Si tuviéramos que definir conceptualmente la orientación sexual del príncipe, desde las nomenclaturas de la sexología diríamos que nuestro príncipe podría ser cisexual y/o pansexual. Serafín busca pretendientes y pretendientas, no rechaza a priori a ninguna persona por su condición sexual, ni étnica.. Esta premisa apenas se destaca a nivel explícito porque la historia se está narrando con tal naturalidad, que normaliza esta idea. Que el público que lea la historia la reciba con naturalidad, es lo que nos da la clave del avance social con respeto a la tolerancia a la diversidad en este sentido. Por supuesto habrá sociedades que no asimilen aún esta realidad, y les chirríe o no le encaje con la cultura dominante. Pero creo que el tema más clave sobre el que hay que reflexionar, es en la búsqueda de esa felicidad, que se puede encontrar en la libertad del ser de cada cual, y no en lo que le dicta una sociedad o una cultura.

La historia está diseñada para trabajar la educación emocional a través de las emociones que Serafín experimenta en sus interacciones con los diferentes personajes. Será una oportunidad para el abordaje de la regulación emocional, de aprender a decir NO desde la asertividad, de la gestión del enfado... Y además no considero que la historia se limite a un público infantil; pienso que el público adulto también lo va a disfrutar porque es una historia con tanto trasfondo reflexivo y tan divertida que estoy segura que va sacar más de unas risas, por lo menos la diversión está asegurada.

El cuento trasciende el estereotipo de un modelo de género concreto

Sí, el cuento rompe con todos los estereotipos de género tanto a nivel físico como psicológico. Serafín está representando un nuevo modelo de masculinidad: no es el prototipo de un héroe valiente y fuerte, sino que es sensible, delicado y que de hecho, no rescata sino que es rescatado por una mujer, todo lo contrario de lo que sucede en los cuentos tradicionales. Todos los personajes transmiten estos principios independientes de actitudes sexistas: hay un pretendiente brujo, que está obsesionado con la limpieza, una giganta que rompe totalmente el estereotipo femenino tradicional, una vampira que le pide al príncipe que le cocine, un sireno que le ofrece un matrimonio de conveniencia… Se le da la vuelta a todos los estereotipos de personajes de los cuentos tradicionales.

El concepto estereotipado de la princesa que busca príncipe también pasa revisión, su ITV...

En nuestra historia el príncipe no rescata a la princesa… todo lo contrario. La pirata Renata, que es la que acaba rescatando al príncipe en una de sus aventuras… no tiene nada que ver con el estereotipo de los cuentos de hadas… Físicamente no es el canon de belleza tradicional. Renata es un modelo de mujer independiente y sin complejos, que tiene claro que no quiere casarse: Yo no me quiero casar ni contigo ni con nadie, pues soy libre como el viento ¡y más feliz que un pimiento!

A Serafín le encanta su personalidad y lo más importante es lo que aprende de ella: le ayuda a descubrir que la felicidad está dentro de sí mismo, cuando empieza a pensar en lo que siempre había querido hacer y nunca se había atrevido. Así, Serafín aprende a ser LIBRE escuchando a su corazón.


¿Por qué andas empeñado en encontrar un amor? 
Mejor báñate en el lago ¡yo te presto el flotador!.... 
Deja ya de lamentarte porque no puedas casarte, 
¿no tienes otra ilusión?¡Búscala en tu corazón! 

“El príncipe Serafín buscó en el baúl de los recuerdos y encontró unos zapatos de tacones relucientes. Se los calzó y empezó a taconear con todas sus fuerzas. Y mientras bailaba y bailaba, se sentía libre como una mariposa que volaba por el cielo azul...”

Hay un gran trabajo en la historia, tanto en el recorrido del argumento como en el hecho de plantear una historia con rimas que, la verdad, son muy divertidas.

Sí, la verdad que conlleva más trabajo textual, ya que los versos tienen una métrica muy cuadrada, pero me gusta mucho mezclar en mis textos la prosa con los versos, pues dotan de mucho ritmo a la historia. También me encanta que tengan ese punto humorístico porque además de resultar muy atractivo, es una fórmula muy buena para integrar esa naturalidad de la que hablaba en cuanto al abordaje de estas temáticas de igualdad.

El proyecto en su estética global, resulta muy atractivo. Las ilustraciones son fantásticas. ¿Cómo ha funcionado este trabajo conjunto? El resultado nos sitúa en una gran conexión entre la creadora del texto, el argumento, y la responsable de su parte gráfica.

Pues sí, desde el principio tenía propuesta a mi querida Mónica Carretero para este proyecto, porque encajaba para la creación de personajes en esta línea humorística. Este es nuestro segundo título juntas, porque desde que empezamos a trabajar, hemos conectado y nos integramos de tal forma que nuestros proyectos los visualizamos desde una misma idea conjunta. Para mí es muy importante esa conexión a la hora de ilustrar los mensajes que queremos transmitir, pues el resultado a la vista está que es maravilloso. De hecho detrás de este trabajo hay una cantidad de horas de charlas, de intercambio de puntos de vista, de ilusiones, que al final acabas creando un vínculo entre ambas partes muy gratificante.

Encontrar un lenguaje específico a un segmento concreto de edad con imágenes que potencien la historia es fundamental. ¿Cómo ha funcionado en vuestro caso? ¿Ha sido fácil encontrar las imágenes que debían acompañar la historia del Príncipe Serafín?

Realmente no ha sido tan complicado, porque en nuestras conversaciones, hablábamos mucho sobre la personalidad y caracterización de los personajes. Y yo creo que es la clave, la comunicación, cuando eres capaz de expresar cómo imaginas lo que escribes y logras comunicarlo, cuanto mejor consigas expresar el mensaje que quieres transmitir, más conexión encontramos. Y en nuestro caso ha sido muy fácil, porque las dos teníamos unos puntos de vista muy similares.


En los últimos años aparentemente existe una gran revitalización del álbum infantil ilustrado. ¿Hay una recuperación real del sector?

El álbum ilustrado es un tesoro para quien sepa descubrirlo. Yo pienso que es algo tan especial que quienes lo conocen, y se sumergen en el mundo de este formato, comprende el valor que tienen. Además el mundo ilustrado no tiene edades; los textos pueden abordar temáticas más infantiles o incluso filosóficas o más abstractas, con lo cual creo que el público del producto no solo debe ser dirigido a la edad infantil. Y en cuanto al funcionamiento del sector, creo que ahora hay muchas puertas que se están abriendo, incluso emerge con fuerza muchos autores y autoras que apuestan por la autoedición, y creo que puede impulsar el mundo del álbum ilustrado desde muchos enfoques diversos, puede enriquecerse en general. Creo que buscar la innovación también es muy recomendable y puede impulsar mucho al sector.

Este álbum ilustrado ha tenido una gran acogida como propuesta didáctica para el tratamiento de la igualdad.

Sí, quizás el hecho de ser maestra y valorar la perspectiva educativa me mueve a complementar mis obras con propuestas que puedan ayudar a la reflexión y a la construcción del pensamiento. En este libro también me ha influido el trabajo que llevo realizando durante varios años en la coordinación del Plan de Igualdad de los centros. Me siento muy implicada en contemplar fórmulas para trabajar la educación emocional en las aulas. De hecho he integrado este título dentro de un proyecto más extenso dirigido a centros educativos, llamado LETRAS COEDUCATIVAS que vengo desarrollando en las aulas para dar respuesta a esa necesidad de promover la inclusión y el tratamiento de las desigualdades sociales en materia coeducativa.

Y la verdad es que la propuesta ya ha sido implantada en varios centros, incluso antes de publicar el álbum. Se han realizado muchas actividades con el cuento, incluso hemos hecho una obra teatral El príncipe Serafín en algunos centros que nos ha maravillado.

¿Qué contenidos recoge la propuesta didáctica?

Se trabajan todos los aspectos que tienen que ver con los estereotipos de género, la tolerancia y respeto a la diversidad, la identidad personal, el autoconcepto… Todo ello enmarcado dentro de la Educación Emocional. A través de los diferentes personajes se abordan temáticas como las relaciones afectivas no dependientes, la asertividad o la gestión del enfado. En mi página web raqueldiezreal.com puede verse detallada toda la propuesta completa.

En qué punto está el proyecto de fomentar su teatralización con el Ayuntamiento de Jerez y el teatro Villamarta?

Fue una iniciativa enfocada desde la coordinación de actividades que el Ayuntamiento oferta a los centros educativos en materia de Igualdad. Como coordinadora de Igualdad presenté la propuesta de la obra teatral, y tras experimentar el proyecto el año pasado, y viendo los resultados tan positivos que tuvo, pues este año el teatro Villamarta, va a colaborar abriéndonos sus puertas para que pueda ser representado por el alumnado. He trabajo muchos proyectos a nivel intercentros y es muy estimulante romper las paredes del aula y salir a lo social.


¿Cómo entráis en contacto con Onada Edicions?

Conocí a la editorial hace justo un año en la Feria de Ilustración de Bolonia. Descubrí en esta editorial una filosofía que cuidaba al mínimo detalle la calidad y el valor del álbum ilustrado. Fui descubriendo una magia especial en sus libros y en los mensajes que transmitían. Esta editorial apostaba por temáticas creativas, innovadoras y sobre todo cuidaba los proyectos con tanto mimo, que me pareció un abrigo perfecto para El príncipe Serafín. La editorial Onada se interesó por el proyecto desde el principio, y así encontrarnos un lugar donde alojarnos Serafín, Mónica y yo. Estamos muy agradecidas a esta editorial por el trato que nos ha dado, y como ha cuidado cada detalle de nuestro trabajo.

¿Qué valoración hacéis de la publicación del álbum infantil ilustrado y su repercusión?

Estoy muy contenta con la acogida que ha tenido el libro, tanto en las librerías como en los centros educativos, pues está brindando la posibilidad de contemplar fantásticos proyectos teatrales y didácticos. En feria de ilustración de Bolonia, estuvieron representantes de la asociación Asociación Nacional de Investigación en la LIJ (ANILIJ) que se interesaron por la obra, y me comunicaron a la semana siguiente que habían considerado el libro en una selección de casi cien obras relacionadas con la Igualdad, para enfocarlo en un proyecto europeo sobre esta temática...

Por otro lado, estamos en plena vorágine de ferias del libro e imagino que estaréis preparando diferentes presentaciones.

El libro está teniendo muy buen acogimiento, y gran interés por parte de las librerías y centros educativos. Se han realizado presentaciones y talleres en colegios que se han interesado y lo seguiremos promocionando en las ferias del libro de las provincias de Cádiz, Sevilla, Valencia y Madrid entre otras.

La dedicatoria resulta catártica

“A la censura, a los protocolos, al prejuicio, al conformismo, a la opresión, a los tabús, al convencionalismo, a la exclusión...

Que nada te impida enseñar las tripas de tu ser LIBRE”.

¿Por qué escribiste El príncipe Serafín?

Por rebeldía. Lo he dedicado a la censura en la LIJ, y a la lucha POR LA IGUALDAD. Para mí también ha significado una liberación como autora, una reivindicación al sentimiento de libertad en la creación literaria. Aún en el siglo en el que estamos, la libertad de expresión literaria está muy enmascarada bajo los disfraces de una tolerancia hipócrita.

Al fin el príncipe Serafín ha podido salir del baúl donde tanto tiempo estuvo encerrado por el candado de los protocolos y de la censura en la LIJ…

Doy las gracias a Onada Edicions por confiar en este proyecto desde el principio. A veces las aparentes pequeñas editoriales demuestran toda su grandeza por su valentía y honestidad.

divendres, 9 d’agost de 2019

Ricard Martí presenta "Primavera del 38" aquest diumenge a la Balma de Sorita

L'emblemàtic santuari de la Balma, ubicat a la localitat de Sorita, a la comarca dels Ports, acull aquest diumenge 11 d'agost una nova presentació de "Primavera del 38", el llibre de Ricard Martí que analitza el pas de la Guerra Civil per les comarques del Maestrat i dels Ports, que va succeir, tal com indica el títol, en els primers mesos de 1938, entre la Batalla de Terol i l'arribada de les troques franquistes a la Mediterrània per Vinaròs.

L'acte tindrà lloc a les 12 hores, i continuarà amb una visita guiada per l'exposició sobre aquest conflicte bèl·lic, realitzada pel mateix Martí amb els materials gràfics que hi aparèixen al volum.

dijous, 8 d’agost de 2019

Amàlia Roig presenta la biografia d'Alfred Giner Sorolla aquest divendres a Rossell


El Centre Cívic Molí Vell de Rossell, al Maestrat, acull aquest divendres una nova presentació del llibre "Alfred Giner Sorolla. La passió i la lucidesa", l'obra amb la qual l'escriptora Amàlia Roig va obtindre el Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. L'acte serà a partir de les 19 hores i comptarà amb la participació del professor de la URV Miquel Àngel Pradilla.

En "Alfred Giner Sorolla. La passió i la lucidesa", Roig efectua un recorregut per la vida del científic i humanista vinarossenc, una persona compromesa amb el país, la cultura i la llengua pròpia, de la qual enguany es compleix el centenari del seu naixement.

Canal 21 i 3x4.info s'hi fan ressò del Sopar de Lletres d'Onada

El Sopar de Lletres d'Onada, que va tindre lloc passat dijous a Benicarló, ha estat un dels esdeveniments culturals d'aquest estiu a les comarques de cruïlla formades pel nord valencià i el sud català. Hi van assistir prop d'un centenar de persones, moltes d'elles vinculades al món cultural i literari, a l'associatiu i al polític, tot convertint la vetllada en una trobada en reivindicació del llibre i la lectura de proximitat.

Els mitjans de comunicació també s'hi van fer ressò i dos d'ells, la televisió ebrenca Canal 21 i el digital del Maestrat 3x4.info, han publicat sengles cròniques de l'acte, tot recollint l'ambient del Sopar, els diferents parlaments al voltant de les novetats d'Onada i l'acte d'homenatge al professor, escriptor i crític literari Josep San Abdón.

Ací hi podeu trobar la crònica de Canal 21:


I ací la de 3x4.info:

dimecres, 7 d’agost de 2019

Presentació multitudinària de "Històries a cabassos" al Mas de Barberans

El Museu de la Pauma del Mas de Barberans es va omplir de gom a gom passat dilluns 5 d'agost per a la presentació del nou conte infantil de Núria Ibáñez. Tot seguint l'estela de la col·lecció El Montsià de Bàrbara i Jaume, Ibáñez va portar el novè títol de la nissaga fins el poble on hi té lloc l'acció i que es reflecteix en el títol, "Històries a cabassos". I és que la pauma i les fibres vegetals han esdevingut tot un símbol de la vila, que tot just acaba celebrar la seua Fira dedicada a aquesta artesania.

"Històries a cabassos" compta de nou amb les il·lustracions de Míriam Cid per donar vida a la parella protagonista, els amics Bàrbara i Jaume, els quals tenen el ferm propòsit de visitar tots els pobles de la comarca del Montsià per descobrir les tradicions, el patrimoni i les paraules. A més a més, s'ha comptat amb les fotografies de Guillem Blanch i el tractament fotogràfic de l'estudi Daki Daia.

La televisió ebrenca Canal 21 s'ha fet ressò de la presentació en aquesta peça informativa, la qual pren les paraules de Núria Ibáñez i de l'alcalde del Mas de Barberans, Josep Lleixà. També podeu llegir l'article de Cinta Bonet al digital Marfanta.com tot clicant ací.

dilluns, 5 d’agost de 2019

Una nova biografia recupera la figura de Pere Labèrnia, gramàtic, lexicògraf i humanista traiguerí del segle XIX

Al barri barceloní de Can Baró hom pot trobar el carrer de Pere Labèrnia, dedicat a un gramàtic nascut a Traiguera el 1802 i mort a la capital catalana el 1860. Però, qui era aquest humanista i lexicògraf? Com exposen els historiadors Joan Ferreres i Josep Gausachs, "la història de Pere Labèrnia i Esteller sempre s'ha contat a mitges", i precisament, el seu nou llibre, publicat per Onada, pretén donar valor a una figura molt significativa de la Renaixença i un personatge popular a la Barcelona del segle XIX per la seua tasca de professor, pedagog i autor, entre d'altres, del popular 'Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana y llatina'.

En Pere Labèrnia i Esteller va ser un dels personatges maestratencs més coneguts i influents del segle XIX. Mestre, filòleg i lexicògraf, va publicar diverses obres de lingüística, de les quals hi destaca el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, el popular Diccionari Labèrnia, referència de la cultura catalana fins l'arribada del Diccionari Fabra, ja al segle XX. Això ha comportat que hagen estat nombrosos els autors que s'han fixat en aquesta figura i els seus volums, però fins ara Pere Labèrnia no havia estat objecte d'una biografia que l'estudiara al complet, des de la seua infantesa fins el llegat cultura i lingüístic que ha deixat la seua tasca.

Els historiadors Joan Ferreres i Josep Gausachs han resolt aquesta mancança amb la publicació del llibre "Pere Labèrnia i Esteller. Gran lexicògraf de la llengua catalana i humanista del segle XIX", que edita Onada Edicions. Es tracta d'una biografia que té en compte tota la seua trajectòria vital: des de la Traiguera natal, la seua etapa infantil i juvenil, passant pels estudis al Seminari de Tortosa, fins a tots els aspectes acadèmics, professionals, culturals, editorials i personals, viscuts intensament a Barcelona, que el va acollir.

Filòleg en una família de teulers

Tal com exposen Ferreres i Gausachs, Pere Labèrnia naix a Traiguera un 19 de febrer de l'any 1802. La família Labèrnia provenia de l'Horta de València i es van establir primer al barri de Sant Joan del Pas d'Ulldecona abans que l'avi del filòleg es traslladàs a Traiguera, tot continuant l'ofici que durant generacions havien exercit: el de la teuleria, el qual també exercirà el pare i els dos germans masculins del filòleg. Mentre, per la part materna, els Esteller eren una família benestant ben arrelada a una vila de Traiguera que vivia un bon moment econòmic gràcies al teixit artesanal.

Tercer de sis germans, en Pere Labèrnia marxa de Traiguera a l'any 1819 per ingressar al Seminari de Tortosa per voluntat pròpia. Ací, el jove va destacar pel seu talent i aplicació als estudis. Descartada la sortida religiosa, en 1825 se'n va a la ciutat de Barcelona per seguir amb els estudis de Llatí i Humanitats a la Reial Universitat Pontifícia de Cervera, ubicada a la ciutat comtal pels efectes del Decret de Nova Planta. Al no tindre recursos econòmics, Labèrnia es va pagar aquests estudis tot fent classes particulars.

Professor, propietari d'un col·legi i lexicògraf

Aquesta experiència docent li va servir per fundar el seu propi col·legi l'any 1827, quan ja tenia un títol universitari que l'habilitava per impartir classe. El centre va rebre el nom de Sant Pere i al llarg de les dècades següents va tindre diverses ubicacions a banda i banda de la barcelonina Via Laietana.

Però, ha estat la tasca de lexicògraf el que va donar fama a Pere Labèrnia. El Diccionari Labèrnia, aquell que li reportaria fama, va ser un projecte vital, iniciat a Tortosa i que va sortir de la impremta divuit anys després, el 1839. Tal com exposava al pròleg, el seu objectiu passava per escriure "un diccionari rich en paraules y en frases, que fixàs la pura y genuïna pronunciació y ortografia del idioma català" per tal de fixar i normalitzar una llengua que es trobava en "estat de objecció y descuyt (...) alterat y desfigurat per la mescla de termes estranys, locucions y accents", de manera que el seu llibre contribuïa a que el català fora de nou "brillant, complet ab tota la integritat y propietat que li eren características quant dominava en vàries y delatades regions del mig dia de Europa".

L'autor Josep Gausachs explica al llibre biogràfic que la popularitat del Diccionari es deu al fet que es venia en fascicles, com moltes novel·les noucentistes. Ràpidament es va exhaurir, i encara es reeditaria en dues ocasions més, ja amb Labèrnia traspassat, el 1864 i el 1888 per l'editorial Espasa. Més tard, el lexicògraf traiguerí publica quatre obres més: el Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana y latina, l'Ortografía de la lengua castellana con nuevas importantes aclaraciones, la Gramática latina i el Diccionario manual de la lengua latina con la correspondencia castellana. Pere Labèrnia i Esteller mor a Barcelona el 28 de juny de 1860, amb 58 anys i en la plenitud de la seua carrera com a lingüista. De fet, els primers estudiosos de la seua figura van identificar fins a cinc possibles obres no concloses i inèdites.

Els autors

Joan Ferreres (Sant Jordi, 1952) és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; historiador de referència del Maestrat, compta amb una trentena de llibres d'història, art i etnologia. Josep Gausachs (Ulldecona, 1954) és mestre i formador del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; membre del Centre d'Estudis d'Ulldecona, ha investigat les genealogies locals dels segles XVII, XVIII i XIX. El volum està publicat per l'editorial Onada Edicions, dins de la col·lecció d'història La Barcella Minor.

Lluís Gimeno presenta aquest dimecres a Morella "El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística"


En "El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística", el filòleg i romanista Lluís Gimeno explora els orígens i la formació de la variant del català que es va formar en les comarques del nord valencià a partir de l'arribada dels repobladors.

L'autor castellonenc el presenta aquest dimecres 7 d'agost, a partir de les 18 hores, a Morella. Serà a la Sala del Justícia de la ciutat, i comptarà amb la participació de Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV i membre de l'IEC. L'esdeveniment s'enquadra en la presentació del Cicle Diàlegs dels Ports d'Estiu que organitza el Centre d'Estudis dels Ports.

diumenge, 4 d’agost de 2019

"Històries a cabassos", el nou conte de Núria Ibáñez, es presenta al Mas de Barberans


El novè conte de la col·lecció El Montsià de Bàrbara i Jaume s'ambienta a la vila del Mas de Barberans, coneguda per la seua tradició en l'artesania amb fibres vegetals. I just l'endemà del Racó dels Artesans i de la Fira, el dilluns 5 d'agost, Núria Ibáñez presenta aquest "Històries a cabassos" al Museu de la Pauma, a partir de les 19 hores.

L'acte comptarà amb la participació de la regidora de cultura i l'alcalde del Mas de Barberans, Elisabeth Mestre i Josep Lleixà, el director científic d'Onada, Miquel Àngel Pradilla, i l'il·lustradora del conte, Míriam Cid, junt Ibáñez. A més a més, hi ha haurà una representació teatral i la ballada de la Jota a Bàrbara i Jaume.

divendres, 2 d’agost de 2019

Un centenar de persones es troben a Benicarló per al Sopar de Lletres d'Onada Edicions

El Sopar de Lletres d'Onada va esdevindre de nou un lloc de trobada de la cultura i la literatura en les comarques de cruïlla del Maestrat, els Ports i les Terres de l'Ebre. Com cada any pels inicis d'agost, s'hi va celebrar aquesta encontre d'estiu que en un ambient distés i informal, serveix per reunir a un centenar de persones vinculades a l'activisme cultural, a la política, a l'associacionisme i la societat civil, sota el pretext de la presentació de les darreres novetats de l'editorial en clau territorial.

El Restaurant Rosi, a Benicarló, va acollir anit la cinquena edició d'aquest Sopar de Lletres, el qual retornava a la ciutat maestratenca després de tindre lloc, l'any passat, a Tortosa. De fet, el caràcter itinerant és un dels trets distintius d'un esdeveniment consolidat en el calendari estival. 


La vetllada va començar amb unes paraules de benvinguda de l'alcaldessa de la localitat, Xaro Miralles, cap els presents. De seguida, el director científic d'Onada, Miquel Àngel Pradilla, va presentar les novetats d'Onada lligades a la temàtica de les persones, la història i la llengua. Acompanyat d'autors i autores com Joan Ferreres, Amàlia Roig, Manel Ollé, Núria Gil o Gregorio Segarra, es van repassar i fer una pinzellada pels volums biogràfics de la sèrie Gent Nostra dedicats a Frederic Mauri, Cinta Sabaté i Ximo Puig, la biografia del lexicògraf traiguerí Pere Labèrnia i la del científic vinarossenc Alfred Giner Sorolla, els relats humans recollits a "Heroïnes i herois de Deltebre", els assajos històrics "Maquis i masovers" i "La línia del Cinca a la guerra civil", el repàs històric a l'emblemàtica cursa ciclista de la Ronda del Maestrazgo o a les investigacions filològiques de Lluís Gimeno en "El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística".


Entre àpat i àpat, els parlaments se succeïen en un ritme dinàmic i agradable, amenitzat per la música dels excel·lents músics benicarlandos Josep Arnau, clarinet, i Manuel Monserrat, flauta. L'escriptora i periodista Alícia Coscollano va ser l'encarregada d'introduir als assistents allò que ha fet Onada en el darrer any en el gènere de ficció: poemaris ("La tercera rosa" o "El cant dels mol·luscs / Poemari de fuga"), poemaris visuals ("Papa, no vull que et tanquin a la presó"), dietaris ("Els dies gloriosos") i àlbums infantils il·lustrats ("El riu", "Esos dichosos dichos", "El tresor maleït de Castor", "Som Reserva de la Biosfera", "Històries a cabassos", "Bruixa!" o "Muniatto casteller", entre d'altres). Junt Coscollano l'acompanyaven a la tarima els escriptors i escriptores Nieves Salvador, Josep San Abdón, Jesús Serrano i Robert Garcia Pano, i els il·lustradors Ignasi Blanch i Sergi Cambrils.


El tercer bloc de presentacions va estar dedicat al llibre en clau territorial i al gastronòmic. Es van esmentar algunes novetats en gran format com "La pintura mural gòtica en territori valencià", "L'església parroquial de Vilafranca" o "Olivo y aceites de calidad", el coautor d'aquesta última, Josep Maria Franquet, va ser qui va fer costat el membre d'Onada Òscar París per fer cinc cèntims a l'auditori del valor que amaga cada treball. "La Passió d'Ulldecona. 65 anys d'història", "La comunicació local i premsa històrica del Montsià", "Eudaldo Pedrola, el traç artístic" i "Peníscola en blanc i negre" van ser els títols esmentats, abans de tancar aquest apartat amb dues referències de llibres culinaris: "Històries de cuina", premi Ciutat de Benicarló, i "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera", doble premi Gourmand.


Al remat, més d'una trentena de títols que mostren d'una banda, el gran moment creatiu que es viu a les comarques del Maestrat, els Ports i les Terres de l'Ebre, i de l'altra, el paper referent d'Onada com a projecte cultural d'aquest territori, amb una important producció dedicada a sumar i difondre el nostre patrimoni.

Com és habitual, el Sopar de Lletres d'Onada es va tancar amb l'acte de reconeixement a una persona destacada en el camp de la literatura, la llengua i la cultura, i el d'enguany va recaure en Josep San Abdón. Un merescut homenatge, en opinió compartida per tots els presents, cap el professor i escriptor benicarlando, qui des de fa més de tres dècades també impulsa una més que notable tasca en la crítica i la divulgació literària, des de l'impuls de revistes literàries com Llombriu o Passadís fins la col·laboració amb mitjans de comunicació locals i nacionals. Va ser un emotiu acte que va comptar amb la laudatio de Joan Gregori, el poema de Jaume Rolíndez, i el lliurament d'una litografia a càrrec de la pintora Cinta Sabaté.


Amb les paraules de Josep San Abdón i del regidor de Cultura de Benicarló, Pedro Manchón, s'hi posava en punt i final a l'edició de 2019 del Sopar de Lletres d'Onada Edicions, la consolidada vetllada on la paraula i el llibre són les protagonistes.

dissabte, 27 de juliol de 2019

Carles Castellà parla dels seus llibres sobre la parla del Baix Ebre a Canal 21

En la primera meitat de l'any 2018, el lingüista Carles Castellà va publicar dos llibres quasi de manera simultània. "El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard" era l'obra resultant de l'estudi dut a terme amb Beca Joan Veny, i en el que hi feia un complet estudi de la variant lingüística tortosina a partir de les aportacions de parlants de tots els pobles de la comarca baixebrenca. Mentre, en "Cultura popular, folklore i etnologia del Baix Ebre", amb to més obert al públic general, Castellà recupera paraules, expressions, dites, saviesa popular i llegendes extretes del gran patrimoni oral del sud català, i també basades en múltiples converses amb persones de tota la comarca. Amb aquest treball va guanyar el Premi Ciutat de Tortosa.

Tot aquest gran compendi de l'oralitat de la comarca del Baix Ebre ha passat pels platós de Canal 21, en l'entrevista que l'escriptor Jesús M. Tibau ha realitzat al seu programa Tens un racó dalt del món al filòleg tortosí. En la conversa, Castellà hi fa cinc cèntims de la seua dupla literària, exposant detalls com el treball de camp que va realitzar o les particularitats de la parla ebrenca, en moltes ocasions amb diversitat quasi poble a poble. Podeu veure el vídeo a continuació.

divendres, 26 de juliol de 2019

"Un llibre intimista escrit des del cor i que es llig des del cor". Ebre Digital parla de "Papa, no vull que et tanquin a la presó"

Amb motiu del tancament del curs, i coincidint amb al desè aniversari de l'ampliació de la Biblioteca Trinitari Fabregat, des d'aquest espai cultural d'Alcanar han destacat diverses activitats de la seua programació en un article publicat a l'Ebre Digital. Així, amb el títol "Noves figures culturals emergents, a Alcanar", entre el recull hi compta la presentació de "Papa, no vull que et tanquin a la presó", l'òpera prima de Robert García Pano.

Tot fent memòria d'aquella acte, que va tindre lloc el dia 10 de maig a la pròpia biblioteca, es recorda que va obrir les Festes de Maig, i a la vegada, va ser l'últim acte cultural presidit per Alfons Montserrat, després de dues dècades de formar part de l'equip de govern canareu.

Pel que fa a l'obra, "una arreplega de poemes inèdits, inspirats en fotografies del mateix autor" en paraules de l'article, s'explica que parteix d'una conversa amb el fill de García Pano, que va inspirar el títol: li va ensenyar un poema amb el qual expressava les emocions causades pels fets de l'1 d'Octubre i aquell li va respondre que no ho publicara, "no vull que et tanquin a la presó". D'ací va sorgir aquest projecte literari-fotogràfic "en què, tot i l’evident rerefons polític, la temor i l’amor són el fil conductor. L’elegància de les fotografies es tradueix en poemes que evoquen els valors, els anhels, dels quals afloren sentiments, emocions, inquietuds, dubtes… 'Tot plegat converteix aquest llibre en una oda d’amor al meu fill Pau', resumeix Robert."

A la presentació hi va participar la doctora en Periodisme Carme Ferré-Pavia, qui va posar en valor "l’habilitat i l’originalitat de l’autor a l’hora de combinar la fotografia, la música i el text". En la seua intervenció, hi expressava que "Papa, no vull que et tanquin a la presó" demostra que Robert García Pano té "l’ànsia brutal de comunicació".

Un llibre intimista, excel·lentment editat per Onada Edicions, escrit des del cor i que es llig des del cor, on la imatge fotogràfica es fon amb el poema i aconsegueix una nova dimensió. Segur que, en llegir-lo, cadascun de nosaltres percebrem sensacions diferents i cada vegada que el rellegim tindrem noves percepcions. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dilluns, 22 de juliol de 2019

Presentació del llibre "Olivo y aceites de calidad" de Joan Tous i Josep Mª Franquet a Madrid

Al Saló d'Actes "Margarita Salas Falgueras" de l'Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) ha tingut lloc passat 18 de juliol l'acte de presentació del llibre històric-tècnic "Olivo y aceites de calidad" dels autors Joan Tous i Josep Mª Franquet. 

 

L'acte ha congregat productors, tècnics, industrials i revistes especialitzades del sector. Ha estat recolzat per diverses institucions, com el Consell Oleícola Internacional (COI), l'Associació Espanyola de la Indústria i el Comerç Exportador de l'Oli d'Oliva (ASOLIVA) i l'editorial Onada Edicions, a més de per l'INIA, organisme amfitrió de l'esdeveniment. En el mateix han participat Jaime Lillo (Director Executiu Adjunt del COI), Rafael Pico (Director d'Asoliva), Esther Esteban (Directora de l'INIA) i els autors, tots dos Drs. Enginyers Agrònoms de Tarragona. En les intervencions prèvies s'han tractat temes d'actualitat com la problemàtica global i les tendències futures del sector dels olis d'oliva, la importància de les exportacions espanyoles i el paper de l'INIA en la investigació de l'olivera i olis d'oliva. A continuació els autors han impartit una conferència en què s'han desglossat els distints apartats del llibre.

L'obra està escrita en castellà, amb resum també en anglès, francès i català, i s'estructura en 6 capítols i 9 annexos. Els seus 3 pròlegs han estat escrits pel director del COI, la directora de l'INIA i el President de la Diputació de Tarragona, respectivament. Es tracta d'un compendi que analitza el sector oleícola des d'una perspectiva històrico-tècnica, bàsicament relacionada amb temes econòmics i comercials, de tecnologia del cultiu i de l'R + D + I, a més de plantejar els reptes i perspectives de futur de l'olivar espanyol dins d'un món globalitzat.

El llibre va dirigit a professionals i tècnics del sector oleícola, però també a historiadors, estudiants i quants s'interessin en qualsevol aspecte de l'olivicultura i de la cultura de l'oli d'oliva.

Fotos: INIA

dissabte, 20 de juliol de 2019

Aurora Rubio i M. Antònia Zalbidea van presentar "La pintura mural gòtica en territori valencià" a Ontinyent


Ontinyent és una dels escassos municipis valencians que conserven pintures murals de l'època gòtica, en concret, al Palau de la Vila. Per aquest motiu, una presentació del nou llibre de les doctores en Belles Arts Aurora Rubio i Maria Antònia Zalbidea estava més que justificada. A través de l'associació cultural La Nostra Terra, les autores van portar al públic reunit al Centre Cultural de Caixa Ontinyent, passat dijous 18 de juliol, el llibre "La pintura mural gòtica en territori valencià", un complet i il·lustrat estudi que cataloga i descriu la riquesa d'aquest art en el nostre país, escadusser i sovint tapat, tant metafòricament com literal, sota capes de pintura d'èpoques posteriors. Per aquesta raó, un dels temes que van sorgir en l'acte, i que també recull l'obra, és el procés de descobriment de les restes, les quals són recuperades amb unes delicades tècniques de restauració i anàlisi de textures i materials. 

Foto: La Nostra Terra

divendres, 19 de juliol de 2019

Canal 56 entrevista Miquel Àngel Pradilla, director científic d'Onada

El director científic d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, ha estat entrevistat a Canal 56, la televisió comarcal del nord valencià, per tal de posar sobre la taula les últimes novetats de l'editorial en clau territorial. Així, en la conversa mantinguda amb el periodista Ramón Blanch, Pradilla ha fet cinc cèntims de l'extensa producció en aquest sentit, la qual abasta diversos gèneres com el literari, l'assaig històric, el llibre científic o l'àlbum il·lustrat. 

"Els dies gloriosos" de Josep San Abdón, "Maquis i masovers" de Raül González Devís, "El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística" de Lluís Gimeno o "Ximo Puig, la mirada morellana" de Manuel Milián Mestre, a l'igual que la convocatòria dels Premis Literaris Internacionals Ciutat de Benicarló han estat alguns dels punts tractats en l'entrevista, que podeu veure a continuació, o bé clicant ací.

Watch video!

dimecres, 17 de juliol de 2019

Ontinyent acull aquest dijous 18 de juliol una nova presentació de "La pintura mural gòtica en territori valencià"


Després de la presentació en un lloc tan emblemàtic com el Museu Sant Pius V de València, les autores Aurora Rubio i Maria Antònia Zalbidea han continuat la gira de presentacions de "La pintura mural gòtica en territori valencià" per Ontinyent, una de les viles que compten amb mostra artística d'aquest estil que l'obra pretén difondre, reivindicar i posar en valor per a potenciar la seua conservació.

Organitzada per l'Associació Cultural La Nostra Terra d'Ontinyent, serà aquest dijous 18 de juliol a partir de les 20 hores al Centre Cultural Caixa Ontinyent, ubicada al carrer de Gomis, número 3, de la ciutat valldalbaidina.

dimarts, 16 de juliol de 2019

Poesia a Benicarló. Nieves Salvador i Blanca Jovaní comparteixen presentació i recital aquest divendres 19 de juliol


El pròxim divendres 19 de juliol la poesia omplirà els carrers del centre de Benicarló. Dues escriptores locals, una consolidada i l'altra debutant, comparteixen presentació i recital dels seus nous poemaris, publicats ambdòs per Onada: són Nieves Salvador, autora de "La tercera rosa", i Blanca Jovaní, qui ha irromput en la literatura amb "Locura para el alma".

L'acte serà a partir de les 19.30 hores a la plaça del Jutjat de Benicarló, i comptarà amb l'acompanyament musical de la violinista Adriana Gregori Ferré.

dilluns, 15 de juliol de 2019

La revista Mètode ressenya "Cuando llega la hora", l'assaig de Miguel Ángel Sabadell sobre la ciència i el mite entorn de la mort i el més enllà

"Què es diu en 200 pàgines de divulgació científica sobre la mort sense provocar cap badall d’avorriment?" Aquesta és la pregunta que la periodista científica Sara Moreno llança en l'article "La curiosa ciència de zombis i vampirs", publicat al nou número de la prestigiosa revista Mètode, de la Universitat de València. Moreno ressenya "Cuando llega la hora", l'assaig amb el qual l'astrofísic Miguel Ángel Sabadell va obtindre el Premi de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló, i en resposta a la qüestió plantejada adés, la pròpia autora es respon de seguit: "el gran ventall de temes que tracta".

I aquest és un dels motius pels quals Moreno veu assenyada la concessió del Ciutat de Benicarló al divulgador de Salamanca. Un altre és l'estil literari de l'obra, "capaç de fer jocs malabars amb l’humor i el rigor científic per captivar el lector en aquesta poc assídua faceta de la divulgació de la ciència", i en tercer lloc, "la profusió de fonts documentals per a cada un dels temes tractats. L’autor du a terme una anàlisi exhaustiva de qüestions culturals actuals que tenen el seu origen en l’inevitable perspectiva de la por envers els morts i, també, els «no morts»". I així aplega a personatges fantàstics de zombis i vampirs nomenats al títo, que formen part de la cultura popular des de fa segle.

El lector trobarà resposta a preguntes com ara com reac­cionen els bacteris del nostre interior quan el destí els desnona del cos humà, o quina part de nosaltres resulta deliciosament atractiva a les mosques del formatge i als escarabats i, fins i tot, en alguns moments potser voldrà perfumar-se per tal de neutralitzar les olors de putrefacció que l’autor descriu amb una excel·lent minuciositat. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"'El riu' parla del trànsit de la vida, del pas del temps i de la importància de la mort". Entrevista a Ignasi Blanch a 3x4.info

El crític literari Josep San Abdón ha entrevistat l'il·lustrador Ignasi Blanch per al digital 3x4.info arran de la publicació de l'àlbum il·lustrat "El riu", el qual recull un clàssic poema del tortosí Gerard Vergés en un volum de gran format ple d'emocions. "Està pensat per a un públic molt ampli", apunta Blanch, "Per a nens que el vulguin tenir sempre a la capçalera, perquè és molt gran, molt bonic, i té molts colors. Però també per a gent gran que vulgui estar a la vora del sud de Catalunya, del Delta de l’Ebre i sobretot de les paraules de Gerard Vergés, que és un gran poeta".

L'artista de Roquetes comenta que per dur a terme aquest projecte va realitzar algunes incursions en l'entorn del Delta i allà va copsar els continus canvis de colors del paisatge, un fet que trasllada a les il·lustracions amb un ample ventall cromàtic que s'allunya del realisme, sempre amb l'inconfusible estil reconegut de Blanch.  

"El poema de Gerard Vergés parla del trànsit de la vida, del pas del temps i de la importància de la mort, i eixa xiqueta amb una trena llarga amb el xiquet protagonista, són un símbol d’aquesta pluralitat. Xiquets i xiquetes d’arreu immersos en aquest delta, amb una barca, en un moment que s’amaga el sol. La idea era aquesta, fer que tots, xiquets i xiquetes, se sentissin identificats amb els personatges, i per això hi ha aquests dos protagonistes", hi exposa referint-se als dos personatges que figuren en la coberta i que són el fil conductor d'aquesta història poètica i il·lustrada.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

dijous, 11 de juliol de 2019

Preparant novetats: "Pere Labèrnia i Esteller", de Joan Ferreres i Josep Gausachs


Amb el llibre "Pere Labèrnia i Esteller. Gran lexicògraf de la llengua catalana i humanista del segle XIX" volem recuperar la figura i l’obra de l’eminent filòleg vuitcentista, en Pere Labèrnia i Esteller, nat a Traiguera el 1802 i mort a Barcelona el 1860. Es pretén donar valor a totes les seues dimensions humanes, socials i culturals. Primer, com a gran lexicògraf (publica diccionaris de català, castellà i llatí), com a gramàtic (compta amb gramàtiques de la llengua castellana i la llatina), com a humanista i poeta; però, també, com a bon pedagog, empresari, publicista, acadèmic i pare de família. Es tracta d’una figura molt significativa de la Renaixença catalana.

Els autors 
Joan Ferreres i Nos és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; màster en Història Moderna i Contemporània; professor de batxillerat de l’IES Thos i Codina de Mataró, ara jubilat; vicepresident del Centre d’Estudis del Maestrat; president de l’Associació dels Santjordiencs Absents, i director de la revista Fulls de Sant Jordi. És autor i coautor d’una trentena de llibres d’història, art i etnologia, editats entre el 1986 i el 2018, com ara "L’escultor Joan Baptista Folia" (2000), "Temps de bandolers" (2002), "Patrimoni terrisser de Traiguera, set-cents anys de canterers" (2006), "Territori, població i economia de la batllia de Cervera a l’edat mitjana" (2009), "La Jana moderna" (2018), etc. Ha publicat desenes de treballs i articles de recerca històrica, i itineraris urbans del Maestrat.

Josep Gausachs i Roig. Nascut a Ulldecona el 1954. Estudia Magisteri a Tarragona i després se’n va a viure a Barcelona, on desenvolupa la seua tasca professional; primer, com a mestre de català i, posteriorment, com a mestre especialista de música, tasca a la qual es dedica fins a la seua jubilació el 2014. A finals dels anys noranta comença a interessar-se per les tecnologies digitals aplicades a l’educació i passa a ser formador del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, on imparteix i coordina cursos. A partir de la jubilació es dedica a la seua gran passió, la història local, que el porta a investigar les genealogies del segles XVII, XVIII i XIX de les nostres contrades, principalment d’Ulldecona. És membre del Centre d’Estudis d’Ulldecona des de la seua creació.

dimecres, 10 de juliol de 2019

Nit de "locura" gastronòmica a Benicarló amb els versos de Blanca Jovaní


El pròxim divendres 12 de juliol Benicarló celebra La Nit en Vetlla, un esdeveniment anual en que al caure el sol, una munió d'espectacles artístics i teatrals innovadors prenen els carrers de la ciutat, acompanyats de l'oferta comercial de les botigues, obertes fins la mitjanit. Enmig d'aquesta voràgine, tota una cita de referència de l'agenda cultural de l'estiu al Maestrat, la poetessa Blanca Jovaní s'ha unit al Restaurant San Rafael per crear Locura gastro, una experiència poeticogastronòmica que maridarà la cuina del territori treballada en aquest prestigiós establiment benicarlando i els versos de Jovaní recollits en el seu llibre "Locura para el alma".

Hi haurà dos torns, a les 21.15 i a les 22.45 euros, amb un preu de 17 euros. Cal fer reserva prèvia.

"No tots els pobles tenen el privilegi de tindre una obra com aquesta". Es presenta el llibre "L'ésglésia parroquial de Vilafranca"


La Casa Social de Vilafranca va acollir, passat divendres 5 de juliol, un acte molt especial: la presentació del llibre "L'església parroquial de Vilafranca", una obra magna publicada per l'internista i estudiós Rafael Monferrer, en el qual, al llarg de 600 pàgines, realitza un profund recorregut per la història i l'arquitectura del temple, l'edifici més emblemàtic de la vila dels Ports, i al qual ha dedicat anys d'investigacions, lectures i converses per crear un llibre únic, que es complementa amb les fotografies de Carlos Martínez.


"No tots els pobles tenen el privilegi de tindre una obra com aquesta", expressava el regidor de Cultura Òscar Tena. A l'acte també hi van participar l'alcaldessa de la localitat Sílvia Colom, i els representants del Centre d'Estudis del Maestrat Ximo Roca i Vicent Royo.

Fotografies: Ajuntament de Vilafranca

"Tropecientas trompas" aplega a la segona edició


En la mateixa setmana que s'estrenava "Esos dichosos dichos", el primer llibre de l'escriptor Sergi Cambrils també estava de celebració: hi arribava la segona edició de "Tropecientas trompas". Aquest va ser l'òpera prima de l'autor peniscolà, presentat ara fa just un any. Es tracta d'un conjunt de microrelats, quasi tots d'una extensió que no aplega a una pàgina i en els quals Cambrils mescla històries quotidianes agredolces amb visions iròniques de la societat o escenes gairebé surrealistes, que han comptat amb el favor del públic fins exhaurir la primera edició, que ara s'hi veu substituïda per una de nova que ja aplega a les llibreries.

dimarts, 9 de juliol de 2019

Bases dels Premis Literaris Internacionals Ciutat de Benicarló 2019

L'edició 2019 dels Premis Literaris Internacionals Ciutat de Benicarló ja estan en marxa. Fins el pròxim 20 d'octubre roman obert el termini per enviar els originals a qualsevol de les quatre modalitats: Àlbum Infantil Il·lustrat, Divulgació Científica, Llibre Gastronòmic i Narrativa Memorialística, dotat cadascú amb un premi de 5.000 euros i la publicació de l'obra en el catàleg d'Onada. 

Si esteu interessats/interessades a participar, podeu consultar les bases de cada premi a continuació (feu clic per ampliar la imatge):

VI Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat

 
 
 

  IV Premi Internacional de Divulgació Científica


 
 

 

 

IV Premi de Llibre Gastronòmic


IV Premi de Narrativa Memorialística