Apunta't al Club Lector

dilluns, 14 d’octubre de 2019

Josep Porcar presenta "Anys llum" a Barcelona el pròxim dijous 17 d'octubre


Els poemes de Josep Porcar s'escoltaran a Barcelona el pròxim dijous 17 d'octubre, amb la presentació del seu nou llibre, "Anys llum", en un acte que tindrà lloc a partir de les 19 hores a l'emblemàtica Llibreria Laie de la capital catalana. Comptarà amb la participació del poeta Miquel-Lluís Muntané.

Amb "Anys llum", l'escriptor castellonenc retrata un viatge temporal en el que conjuga el significat d’unitat de distància astronòmica amb el d’època lluminosa per a traduir a clarianes la foscor del sisme patit: dol, desarrelament, decepció i, com a resultat, replantejaments existencials derivats de l’escarpat procés de canvi. També, però, de lluita i recerca, mitjançant pràctiques de salvament que desembullen el fil de vida al qual s’aferra per acarar la distància i la radiació dels anys llum viscuts. 

L'obra va ser guardonada als Premis Literaris Ciutat de Sagunt, els quals justament donaran a conèixer a la successora de "Anys llum" l'endemà divendres 18 d'octubre.

dilluns, 7 d’octubre de 2019

Josep Micó guanya el Premi de Poesia Vila de Puçol, mentre que el de Narrativa queda desert

 

El Sindicat Agrícola de Puçol va acollir, passat divendres 4 d'octubre, l'acte de lliurament dels Premis Literaris de la localitat, un dels guardons més veterans i consolidats de les lletres valencianes. Enguany s'ha donat el cas que la modalitat de Narrativa, que complia la 34ena edició, ha estat declarada deserta pel jurat del certamen, una circumstància que no es produïa des de fa dotze anys.

Així les coses, l'únic guanyador de la vetllada va ser Josep Micó i Conejero, qui va obtindre el XXIII Premi de Poesia Josep Maria Ribelles - Vila de Puçol per l'obra "Vespres d'inventari". Tal com ha reconegut el jurat d'aquesta modalitat, "és un llibre complex. Com un treballador abans de posar-se a l'àrdua feina de fer inventari, s'atura i observa des d'una talaia el cúmul de sensacions i sentiments viscuts, les victòries, els fracassos, els amors, les pèrdues, les absències". Micó ha composat el llibre amb versos lliures, sovint encapçalats per un haiku. Consta d'un apartat intimista i de caràcter amorós, i un altre apartat que se centra en qüestions com la memòria, el pas del temps, la identitat, l'experiència... elements que conformen un cert realisme social i que duu el poeta a reflexionar sobre la vessant social de la globalització i de la tecnologia.

Nascut a Antella (la Ribera Alta), Josep Micó és llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació, i ha exercit de professor de llengua i literatura catalana en instituts de Secundària. En el camp literari ha publicat recentment poemaris com "Pels ulls tremola la carn" (2013), "Romandràs" (2016) o "Creuar l'instant" (2017), al qual s'unirà "Vespres d'inventari" la pròxima primavera. 

Foto: Ajuntament de Puçol

dijous, 12 de setembre de 2019

Vides anònimes de Deltebre com a exemples de superació

Aquest divendres 13 de setembre es presenta a Deltebre el nou llibre "Heroïnes i herois de Deltebre", publicat per Onada. Els seus autors, Josep Lluís Llor, metge de capçalera, i Rosa Vandellós, mestra jubilada, relaten i entrevisten a una quinzena de persones anònimes que han patit dures adversitats en la seua vida però que han tret la força i la coherència per superar les dificultats, testimonis que serveixen d'exemple per a altres que patisquen situacions similars.


La vida pot canviar de direcció en qualsevol instant. En Josep, amb quaranta anys, el van acusar d'un frau econòmic. Tot i ser declarat innocent, molta gent del seu entorn li va girar l'esquena i va caure en depressió. Un temps després, li detecten un tumor. Son pare i son germà també pateixen càncer, i sa mare es diagnosticada de demència. Amb totes aquestes adversitats, en Josep es planteja el suïcidi. No només el d'ell, sinó el de tota la seua família. La idea és persistent però Josep decideix viure tot mostrant una enorme fortalesa emocional i física, capaç de resistir els obstacles. L'experiència de Josep és el d'una vida dura. Les reiterades complicacions a les quals l'ha sotmès el destí i la voluntat per afrontar-les esdevenen inspiradores per a altres persones que puguen passar per vivències d'aquesta mena.

Aquest ha estat l'objectiu del nou llibre "Heroïnes i herois de Deltebre", que es presenta aquest divendres 13 de setembre, a partir de les 19.30 hores, a la Biblioteca d'aquesta localitat del Baix Ebre. Els seus autors, el metge Josep Lluís Llor i la mestra Rosa Vandellós, han recollit fins a quinze testimonis que, com Josep, han travessat un període de malalties físiques i emocionals, pèrdues o conflictes. Alguns s'han superat i altres han estat irreversibles, però la voluntat de persistència en el seu projecte vital ha estat present fins el darrer moment.

Tal com apunten els autors, "són gent normal del carrer, poc coneguda, que mai no han sortit ni sortiran als diaris ni en altres mitjans de comunicació, i que mereixen ser conegudes per ser model per a tots i per ser dignes d'homenatge". Per abordar els casos plantejats, Llor i Vandellós els entrevisten. Després d'exposar la situació de cada testimoni, enceten una breu conversa al voltant de què i qui els va ajudar a superar-lo, d'on va traure la força per a no rendir-se, el paper de l'espiritualitat o quins consells en podria donar a partir de la seua experiència.

Els autors

Josep Lluís Llor (Reus, 1955) és metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària, i durant trenta-cinc anys va ser metge de capçalera al CAP de Deltebre. Per la seua banda, Rosa Vandellós (Roquetes, 1954) és mestra jubilada, que des de fa cinquanta anys viu a la Cava. "Heroïnes i herois de Deltebre" està publicat per Onada Edicions, dins de la col·lecció Narratives Minor.

divendres, 6 de setembre de 2019

Deltebre acull divendres 13 la presentació de "Heroïnes i herois de Deltebre"


La Biblioteca Municipal de Deltebre acull el nou llibre de Josep Lluís Llor i Rosa Vandellós, "Heroïnes i herois de Deltebre", aquest divendres 13 de setembre, a partir de les 19.30 hores. Es tracta d'una sèrie de testimonis de vides anònimes que han sigut coherents en tot moment tot afrontar moments molt complicats. Llor, metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària, i Vandellós, mestra, han recollit els valents relats de persones que no apareixeran en els mitjans de comunicació, però que han demostrat ser un model per les seues accions i actituds, malgrat les dificultats.

L'acte comptarà amb la participació d'Anna Giménez, regidora de Foment Cultural de l'Ajuntament de Deltebre, i de Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV.

dimecres, 4 de setembre de 2019

Preparant novetats: "Heroïnes i herois de Deltebre" de Josep Lluís Llor i Rosa Vandellós



L’objectiu d’aquest llibre és treure a la llum algunes de les persones de Deltebre (Terres de l’Ebre) que han viscut amb coherència al llarg de la seva vida, malgrat afrontar forts problemes. Tothom és gent normal del carrer, anònima, que mai ha sortit als diaris ni en altres mitjans de comunicació. Aquestes persones mereixen ser conegudes perquè són un model per a la resta, per les seves accions, les seves vivències i les seves actituds exemplars davant les dificultats. No n’hem fet una revisió exhaustiva, sinó que hem triat les que coneixem. Totes són nascudes al segle xx.

Josep Lluís Llor Vilà (Reus, 1955) està casat i té dos fills. Actualment viu a Benicarló. És metge especialista de Medicina Familiar i Comunitària i ha treballat al CAP Deltebre (Terres de l’Ebre) com a metge de capçalera durant trenta-cinc anys. En aquest temps s’ha format i ha practicat la medicina des de diferents enfocaments com la naturista, les psicoteràpies breus i la logoteràpia. Ha aplicat aquestes intervencions tant a la seva consulta com a grups de població. Fruit d’aquesta experiència són els seus llibres Medicina natural basada en l’evidència (Camfic, 2007), Catàleg de recomanacions no farmacològiques en Salut Mental a l’Atenció Primària (http://ics.gencat.cat/web/.content/documents/assistencia/protocols/Cataleg_act_nofarmaco.pdf, 2011) i Vida con sentido (Kaicron, 2017).

Rosa Vandellós Lleixà (Roquetes, 1954) és mestra jubilada, i des de fa cinquanta anys viu a la Cava (Deltebre). És una enamorada de la seva terra, el Delta de l’Ebre.

divendres, 23 d’agost de 2019

"L'efervescència literària a Morella i als Ports" s'estrena a Morella i la Todolella


Els pròxims dies s'estrena el nou llibre de la Biblioteca dels Ports de Morella, l'estudi "L'efervescència literària a Morella i als Ports", en la qual el lingüista Enric Querol ressegueix els escriptors de la comarca en època moderna, entre els segles XVI i XVIII. De la mà del Centre d'Estudis dels Ports, l'estrena tindrà lloc a la Sala del Jústicia de Morella, el diumenge 25 d'agost, a partir de les 18.30 hores, i l'endemà dilluns 26 serà el torn de la Todolella, a partir de les 19 hores a la sala de concerts del castell. En ambdues hi participarà, junt l'autor, el doctor en Filologia Hispànica Jorge León Gustà.

L’auge econòmic, el paper preeminent com a centre políticoadministratiu i la seva posició estratègica, a l’extrem del Regne, van convertir Morella en un enclavament referencial per a la Corona i en el centre de serveis d’un ampli territori que s’estenia pel nord de València i les comandes santjoanistes d’Aragó. La presència de professionals liberals —mestres, metges, notaris, juristes, mestres de capella i diversos artistes— i l’aposta del municipi per mantenir un Estudi de Gramàtica de prestigi van fomentar la dedicació als estudis universitaris, principalment a la Universitat de València. Tot plegat, aquest context intel·lectual va fructificar en el patronatge i la creació de diverses produccions artístiques, i també en una animada dedicació a la literatura, especialment en el període Barroc. Aquest estudi enregistra els principals escriptors, així com els gèneres literaris i estils més productius, alhora que vol mostrar els canals de transmissió culturals que van permetre la presència d’autors de la prestància de Francesc Cros, Francesc de la Torre, Gaspar de la Figuera i Carles Gassulla d’Ursino, entre altres, en una comarca apartada dels grans centres intel·lectuals hispànics.

Enric Querol i Coll (Tortosa, 1965) És llicenciat en Filologia anglesa i doctor en Filologia hispànica, i ha encaminat la seva recerca a la literatura de l’edat moderna, principalment a les Terres de l’Ebre, els Ports i el Maestrat.

Després de publicar el catàleg biobibliogràfic Tortosa, república literària (1475-1800) (1999), ha incidit en l’estudi de la literatura d’aquesta zona en la tesi doctoral, publicada com a Estudis sobre cultura literària a Tortosa a l’Edat Moderna (2006), i en diversos llibres i articles sobre els literats més destacats. És autor d’estudis històrics com ara La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651) (2004), Xerta (1607-1651). Els Sentís, la segregació i la Guerra dels Segadors (2006), L’antiga Universitat a Tortosa (1529-1824) (2013), La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió (2016), i ha coordinat el volum "Història moderna" de l’enciclopèdia Història de les Terres de l’Ebre (2011).

És membre del grup de recerca Mimesi, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, i col·labora en el projecte Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna (MCEM) de l’Institut d’Estudis Catalans.

dimarts, 20 d’agost de 2019

Vídeo de la televisió Nord TV sobre la presentació a Morella de "Ximo Puig, la mirada morellana"

La Sala del Justícia de Morella es va plenar per assistir a la presentació del llibre biogràfic que el comunicador i polític Manuel Milián Mestre ha escrit del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Amb el suggerent títol de "Ximo Puig, la mirada morellana", biògraf i biografiat obren una conversa sobre la trajectòria de Puig des de la seua joventut i sobre el seu esperit polític. El retrat de Milián es fa des de l'admiració però també des de la discrepància ideològica en certes qüestions exposades en el llibre, però sempre amb l'embolcall de la geografia compartida, un "ésser morellà" que imprimeix un caràcter especial.

La televisió comarcal Nord TV hi va ser present a l'acte, i ha dedicat aquesta peça informativa amb les declaracions dels protagonistes.

Aquest dimecres es presenta el llibre "Xert. Geografia, història, patrimoni" d'Abel Soler

El poble de Xert, al Maestrat, compta des d'aquesta vesprada amb una obra de referència, de caire enciclopèdic, de la seua vila i terme. El reconegut historiador Abel Soler ha escrit "Xert. Geografia, història, patrimoni", un complet volum que abasta, de manera amena, divulgativa i molt gràfica, tot allò que envolta a la localitat a partir de tres grans eixos: la seua natura i terme, el seu devenir històric fins l'actualitat, i els elements patrimonials conservats en la trama urbana i per les partides. S'hi presenta aquest dimecres 21 d'agost, a partir de les 19.30 hores, al Centre Multiusos de Xert. Es tracta d'una obra impulsada per l'Ajuntament de la localitat i l'Associació Cultural Font de l'Albi, amb el suport de la Diputació de Castelló i l'edició tècnica d'Onada.

Batalles de cartaginesos i romans, agrimensors traçant la Via Augusta, berbers de l’Àndalus plantant oliveres mil·lenàries, pobladors catalans precudint relles a la Ferreria, la host de Benassal assaltant els masos del Molinar, pedrapiquers bastint espadanyes, miquelets forasters i xertolins resistint a mort a l’exèrcit de Felip de Borbó, la tropa carlina arengada per Ramon Cabrera, balls al casino de la cooperativa, tancs soviètics abandonats al Passeig de la Independència, peregrins invocant la pluja d’abril, i un intens aroma a licor ancestral i a plantes aromàtiques de la conca de la Barcella. Tot això, i molt més, ofereix aquesta síntesi de llibres: una aportació divulgativa —novel·lesca en ocasions— que ens fa recórrer un emblemàtic paisatge del Maestrat: el de Xert i la Barcella. Centenars de personatges desfilen per aquest escenari de vida, de mort i d’esperança. Entrellacen projectes vitals, provoquen i resolen conflictes; ens ensenyen qui som i per què som. Al remat de la història, els éssers difunts han deixat impreses les seues ànimes en el llegat patrimonial i artístic: el fonament de la bellesa i la idiosincràsia de Xert. 

Abel Soler és historiador, geògraf i doctor en filologia catalana per la Universitat de València. Autor de desenes d’històries locals, compta amb publicacions divulgatives com: Castells i palaus de la Vall d’Albaida (2002), Oficis tradicionals valencians (2004), El Sexenni de Morella (2006), La Safor: història i geografia (2011), etc. Ha obtingut el Premi de la Crítica de l’IIFV (2018) per la seua tesi doctoral, resumida en Enyego d’Àvalos i l’autoria del “Curial” (2018). Disposa, a més, de monografies sobre el Tirant lo Blanc (2013) i Roís de Corella (2014), i de múltiples col·laboracions en publicacions acadèmiques. Aquest és el seu primer llibre sobre la comarca del Maestrat.

dijous, 15 d’agost de 2019

La televisió comarcal parla de la presentació a Sorita de "Primavera del 38" de Ricard Martí

Les televisions comarcals Canal Nord i Canal 21 Terres de l'Ebre s'han fet eco de la nova presentació de "Primavera del 38" que va tindre lloc passat diumenge 11 d'agost al Santuari de la Balma, a Sorita. Escrit per Ricard Martí, el llibre compta com va passar el front de la guerra civil per les comarques dels Ports i del Maestrat, durant l'hivern i la primavera de 1938, abastant des del front de Terol fins l'arribada de les tropes franquistes a la Mediterrània, i des del punt de vista comparatiu entre els dos bàndols.

A més de la presentació literària, l'acte també ha servit per inaugurar l'exposició homònima, basada en l'ample conjunt gràfic que il·lustra el llibre de Martí.


dimecres, 14 d’agost de 2019

Morella acull aquest dissabte la presentació del llibre "Ximo Puig, la mirada morellana"


La Sala del Justícia de Morella acull la presentació de la conversa biogràfica entre dos morellans il·lustres: el periodista i polític Manuel Milián Mestre i Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, en el que el primer realitza un retrat de la figura humana i política del socialista. Amb la capital dels Ports com a referent i guiats pel tarannà únic dels morellans, el llibre esdevé una vista posada sobre el país, no sempre compartida per biògraf i biografiat.

L'acte de presentació de "Ximo Puig, la mirada morellana" tindrà lloc el pròxim dissabte 17 d'agost, a partir de les 12.30 hores.

La revista El Temps s'hi fa ressò de "Hitchcock al sofà", el nou llibre de Pep Calero

El crític literari Xavier Aliaga ha publicat a les pàgines d'El Temps una ressenya sobre "Hitchcock al sofà", el recull de narracions de Pep Calero, i obra guanyadora del darrer Premi Vila de Puçol. Amb el títol de "Hitchcock, humor negre, suspens i altres herbes narratives", Aliaga hi assenyala que el debut de l'escriptor de Benigànim en el gènere narratiu "trasllada al paper l'univers" del cineasta britànic "humor negre, misteri, suspens i ànimes turmentades en onze relats juganers i escrits amb intencionalitat, quasi sempre resolts de manera satisfactòria".

Tot el llibre de Calero és un homenatge al director anglès. Les diverses narracions prenen un títol que recorda a les seues pel·lícules més conegudes i de les seues pàgines s'hi extrau la influència de Hitchcock, que és "l'eix que unifica d’alguna manera les històries" que composen el volum. El crític també reconeix, però, que no són adaptacions dels films. "El recull, ben mirat, podria prescindir de les apel·lacions a l’obra del britànic i conservaria l’essència, un sentit unitari aconseguit a través del to i les característiques dels contes, quasi tots narrats a través de la primera persona. Fer explícit l’homenatge, tanmateix, proporciona un títol atractiu i un possible ganxo per al lector", hi explica.

Posteriorment, la ressenya fa una succinta repassada a cadascun dels onze relats de "Hitchcock al sofà", tot destacant elements com l'humor negre, la construcció dels personatges, moments delirants... Hi tanca Aliaga afirmant que el llibre és "una prometedora mostra del potencial de Calero, narrador més o menys tardà que combina un considerable cabdal imaginatiu amb els recursos expressius de la poesia i una sornegueria natural, gens impostada. Valors amb marge de millora en la mesura que, a més de filtrar l'humor i el sentit de l'absurd de Monzó, l'autor valencià siga capaç de despullar i fer més concrets els relats i no tractar d'explicar moltes coses per guiar el lector. Tot, sense prescindir de l'alè líric que enlaira i fa més valuosa la seua proposta".

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

dilluns, 12 d’agost de 2019

El príncep Serafí: tot trencant estereotips des de la innovació i la coeducació

Onada Edicions continua amb la seua vocació d'editar llibres que eduquen en valors de respecte i convivència

Alícia Coscollano Masip

Seguint amb la filosofia editorial d'Onada, el nou àlbum il·lustrat titulat El príncep Serafí se suma a la col·lecció 'Imagina'. Un conte que trasllada, més que un argument en què el protagonista busca ser acceptat i comprès, una total normalització en una societat en què els estereotips clàssics han naufragat fa temps. La figura principal que representa un príncep de llarga cabellera realitza, per tant, un salt qualitatiu en els estereotips de gènere, de manera que aquest punt ja hauria hagut de ser digerit per la societat. Així, el príncep ni tan sols entra en conflicte, sinó que assumeix plenament aquesta diferència. Però, a més, aquest conte també liquida el paper destinat a les princeses del conte tradicional, sempre a l'espera de trobar un príncep per mandat que les ajuda a dirigir la seua vida. El resultat és una història magnífica signada per Raquel Díez Real que desborda sensibilitat reivindicativa i que omple d'oxigen el clàssic argument. La història està acompanyada per les delicioses il·lustracions de Mónica Carretero.


En El príncep Serafí, el protagonista, és un príncep que inicia una recerca per trobar la persona ideal per casar-se, però se salta els cànons amb total naturalitat. I, a més, no demana permís.

El príncep Serafí representa la recerca de la llibertat. Al principi, el nostre protagonista intenta seguir la tradició que el món dels contes de fades tradicionals li han ensenyat. Pensa que ha de casar-se perquè això és el normatiu, el que tots els prínceps fan. D'aquí, la seua obsessió amb el matrimoni, ja que creu que està en aquest moment de la seua vida en què "ha de" fer-ho; però a mesura que es desenvolupa la història, ell anirà descobrint que la seua felicitat no ha de dependre d'un vincle amorós.

La història està enfocada a un públic infantil. Creieu que és un segment d'edat que va per davant de la resta de la societat, i molt més, a més, del que pensem els adults?

Si haguéssim de definir conceptualment l'orientació sexual del príncep, des de les nomenclatures de la sexologia diríem que el nostre príncep podria ser cisexual i / o pansexual. Serafí busca pretendents i pretendentes, no rebutja a priori a cap persona per la seua condició sexual, ni ètnica .. Aquesta premissa tot just es destaca a nivell explícit perquè la història s'està narrant amb tal naturalitat, que normalitza aquesta idea. Que el públic que llegeix la història la reba amb naturalitat, és el que ens dóna la clau de l'avenç social amb respecte a la tolerància i a la diversitat en aquest sentit. Per descomptat hi haurà societats que no assimilen encara aquesta realitat, i els grinyola o no li encaixe amb la cultura dominant. Però crec que el tema més clau sobre el qual cal reflexionar és la recerca d'aquesta felicitat, que es pot trobar en la llibertat de l'ésser de cadascú, i no en el que li dicta una societat o una cultura.

La història està dissenyada per treballar l'educació emocional a través de les emocions que Serafí experimenta en les seues interaccions amb els diferents personatges. Serà una oportunitat per a l'abordatge de la regulació emocional, d'aprendre a dir no des de l'assertivitat, de la gestió de l'enuig... I a més no considero que la història es limite a un públic infantil; penso que el públic adult també el va a gaudir perquè és una història amb tant rerefons reflexiu i tan divertida que estic segura que va treure més d'una rialla, almenys la diversió està assegurada.

El conte transcendeix l'estereotip d'un model de gènere concret

Sí, el conte trenca amb tots els estereotips de gènere tant a nivell físic com psicològic. Serafí està representant un nou model de masculinitat: no és el prototip d'un heroi valent i fort, sinó que és sensible, delicat i que de fet, no rescata sinó que és rescatat per una dona, tot el contrari del que succeeix en els contes tradicionals. Tots els personatges transmeten aquests principis independents d'actituds sexistes: hi ha un pretendent bruixot, que està obsessionat amb la neteja, una geganta que trenca totalment l'estereotip femení tradicional, una vampira que li demana al príncep que li cuine, un tritó que li ofereix un matrimoni de conveniència... Se li dóna la volta a tots els estereotips de personatges dels contes tradicionals.

El concepte estereotipat de la princesa que busca príncep també passa revisió, la seua ITV...

En la nostra història el príncep no rescata la princesa, al contrari. La pirata Renata, que és la que acaba rescatant el príncep en una de les seues aventures no té res a veure amb l'estereotip dels contes de fades. Físicament no és el cànon de bellesa tradicional. Renata és un model de dona independent i sense complexos, que té clar que no vol casar-se: Jo no em vull casar ni amb tu ni amb ningú, perquè sóc lliure com la tramuntana i més feliç que una sargantana!

A Serafín li encanta la seua personalitat i el més important és el que aprèn d'ella: l'ajuda a descobrir que la felicitat està dins d'un mateix, quan comença a pensar en el que sempre havia volgut fer i mai no s'havia atrevit. Així, Serafí aprèn a ser LLIURE escoltant el seu cor.


Per què estàs obstinat a trobar un amor?
Millor banya’t al llac, jo et deixo el flotador!
Deixa de lamentar-te perquè no pugues casar-te.;
No tens cap altra il·lusió? Al teu cor hi ha la solució!

“El príncep Serafí va buscar en el bagul dels records fins a trobar unes sabates de talons lluents. Se les va calçar i va començar a talonejar amb totes les seues forces. I mentre ballava i ballava, se sentia lliure com una papallona que volava pel cel blau...”

Hi ha un gran treball en la història, tant en el recorregut de l'argument com en el fet plantejar una història amb rimes que, la veritat, són molt divertides.

Si, la veritat que comporta més feina textual, ja que els versos tenen una mètrica molt quadrada, però m'agrada molt barrejar en els meus textos la prosa amb els versos, ja que doten de molt de ritme a la història. També m'encanta que tinguen aquest punt humorístic perquè a més de resultar molt atractiu, és una fórmula molt bona per integrar aquesta naturalitat de la que parlava quant a l'abordatge d'aquestes temàtiques d'igualtat.

El projecte en la seua estètica global resulta molt atractiu. Les il·lustracions són fantàstiques. Com ha funcionat aquest treball conjunt? El resultat ens situa en una gran connexió entre la creadora del text, l'argument, i la responsable de la seua part gràfica.

Doncs sí, des del principi tenia proposta a la meua estimada Mónica Carretero per a aquest projecte, perquè encaixava per a la creació de personatges en aquesta línia humorística. Aquest és el nostre segon títol juntes, perquè des que vam començar a treballar, hem connectat i ens integrem de tal manera que els nostres projectes els visualitzem des d'una mateixa idea conjunta. Per a mi és molt important aquesta connexió a l'hora d'il·lustrar els missatges que volem transmetre, ja que el resultat a la vista està que és meravellós. De fet darrere d'aquest treball hi ha una quantitat d'hores de xerrades, d'intercanvi de punts de vista, d'il·lusions, que al final acabes creant un vincle entre les dues parts molt gratificant.

Trobar un llenguatge específic a un segment concret d'edat amb imatges que potencien la història és fonamental. Com ha funcionat en el vostre cas? Ha estat fàcil trobar les imatges que havien d'acompanyar la història del príncep Serafí?

Realment no ha estat tan complicat, perquè a les nostres converses parlàvem molt sobre la personalitat i caracterització dels personatges. I jo crec que és la clau, la comunicació, quan ets capaç d'expressar com t'imagines el que escrius i aconsegueixes comunicar, com millor aconsegueixes expressar el missatge que vols transmetre, més connexió hi trobem. I en el nostre cas ha estat molt fàcil, perquè les dues teníem uns punts de vista molt similars.


En els últims anys aparentment hi ha una gran revitalització de l'àlbum infantil il·lustrat. Hi ha una recuperació real del sector?

L'àlbum il·lustrat és un tresor per a qui sàpiga descobrir-lo. Jo penso que és una cosa tan especial que els que el coneixen, i se submergeixen en el món d'aquest format, comprenen el valor que tenen. A més el món il·lustrat no té edats; els textos poden abordar temàtiques més infantils o fins i tot filosòfiques o més abstractes, amb la qual cosa crec que el públic del producte no només ha de ser dirigit a l'edat infantil. I pel que fa al funcionament del sector, crec que ara hi ha moltes portes que s'estan obrint, fins i tot emergeix amb força molts autors i autores que aposten per l'autoedició, i crec que pot impulsar el món de l'àlbum il·lustrat des de molts enfocaments diversos, pot enriquir-se en general. Crec que buscar la innovació també és molt recomanable i pot impulsar molt el sector.

Aquest àlbum il·lustrat ha tingut una gran acollida com a proposta didàctica per al tractament de la igualtat.

Sí, potser el fet de ser mestra i valorar la perspectiva educativa em mou a complementar les meues obres amb propostes que puguin ajudar a la reflexió i a la construcció del pensament. En aquest llibre també m'ha influït el treball que porto realitzant durant diversos anys en la coordinació del Pla d'Igualtat dels centres. Em sento molt implicada en contemplar fórmules per treballar l'educació emocional a les aules. De fet he integrat aquest títol dins d'un projecte més extens dirigit a centres educatius, anomenat LLETRES COEDUCATIVES que vinc desenvolupant a les aules per donar resposta a aquesta necessitat de promoure la inclusió i el tractament de les desigualtats socials en matèria coeducativa.

I la veritat és que la proposta ja ha estat implantada en diversos centres, fins i tot abans de publicar l'àlbum. S'han realitzat moltes activitats amb el conte, hem fet una obra teatral El príncep Serafí en alguns centres que ens ha meravellat.

Quins continguts recull la proposta didàctica?

Es treballen tots els aspectes que tenen a veure amb els estereotips de gènere, la tolerància i respecte a la diversitat, la identitat personal, l'autoconcepte ... Tot això emmarcat dins de l'Educació Emocional. A través dels diferents personatges s'aborden temàtiques com les relacions afectives no dependents, l'assertivitat o la gestió de l'enuig. En la meua pàgina web raqueldiezreal.com es pot veure detallada tota la proposta completa.

En quin punt està el projecte de fomentar la seua teatralització amb l'Ajuntament de Jerez i el teatre Villamarta?

Va ser una iniciativa enfocada des de la coordinació d'activitats que l'Ajuntament oferta als centres educatius en matèria d'Igualtat. Com a coordinadora d'Igualtat vaig presentar la proposta de l'obra teatral, i després d'experimentar el projecte l'any passat, i veient els resultats tan positius que va tenir, doncs aquest any el teatre Villamarta va col·laborar obrint-nos les portes perquè puga ser representat per l'alumnat. He treball en molts projectes a nivell intercentres i és molt estimulant trencar les parets de l'aula i sortir a allò social.


Com entreu en contacte amb Onada Edicions?

Vaig conèixer l'editorial fa just un any a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya. Vaig descobrir en aquesta editorial una filosofia que tenia cura al mínim detall de la qualitat i el valor de l'àlbum il·lustrat. Vaig descobrir una màgia especial en els seus llibres i en els missatges que transmetien. Aquesta editorial apostava per temàtiques creatives, innovadores i sobretot tenia cura dels projectes amb tant mim, que em va semblar un abric perfecte per al príncep Serafí. L'editorial Onada es va interessar pel projecte des del principi, i així trobar-nos un lloc on allotjar-nos Serafí, Mónica i jo. Estem molt agraïdes a aquesta editorial pel tracte que ens ha donat, i com ha cuidat cada detall del nostre treball.

Quina valoració feu de la publicació de l'àlbum infantil il·lustrat i la seua repercussió?

Estic molt contenta amb l'acollida que ha tingut el llibre, tant a les llibreries com en els centres educatius, ja que està brindant la possibilitat de contemplar fantàstics projectes teatrals i didàctics. En la Fira de Bolonya van ser-hi representants de l'Associació Nacional d'Investigació en la LIJ (ANILIJ) que es van interessar per l'obra, i em van comunicar a la setmana següent que havien considerat el llibre en una selecció de gairebé cent obres relacionades amb la Igualtat, per enfocar-se en un projecte europeu sobre aquesta temàtica...

D'altra banda, estem en plena voràgine de fires del llibre i imagino que estareu preparant diferents presentacions.

El llibre està tenint molt bon acolliment, i gran interès per part de les llibreries i centres educatius. S'han realitzat presentacions i tallers a les escoles que s'han interessat i ho seguirem promocionant a les fires del llibre de les províncies de Cadis, Sevilla, València i Madrid entre d'altres.

La dedicatòria resulta catàrtica

“A la censura, als protocols, al prejudici, al conformisme, a l’opressió, als tabús, al convencionalisme, a l’exclusió…

Ensenyar els budells del teu ésser LLIURE no ha de ser cap obstacle."

Per què vas escriure El príncep Serafí?

Per rebel·lia. Ho he dedicat a la censura a la LIJ, ia la lluita PER LA IGUALTAT. Per a mi també ha significat un alliberament com a autora, una reivindicació al sentiment de llibertat en la creació literària. Encara en el segle en què estem, la llibertat d'expressió literària està molt emmascarada sota les disfresses d'una tolerància hipòcrita.

Per fi el príncep Serafí ha pogut sortir del bagul on tant de temps va estar tancat pel cadenat dels protocols i de la censura a la LIJ...

Dono les gràcies a Onada Edicions per confiar en aquest projecte des del principi. A vegades les aparents editorials menudes demostren tota la seua grandesa per la seua valentia i honestedat.

El príncipe Serafín: rompiendo estereotipos desde la innovación y la coeducación

Onada Edicions continúa con su vocación de editar libros que eduquen en valores de respeto y convivencia

Alícia Coscollano Masip

Siguiendo con la filosofía editorial de Onada, el nuevo álbum ilustrado titulado El príncipe Serafín se suma a la colección ‘Imagina’. Un cuento que traslada, más que un argumento en el que el protagonista busca ser aceptado y comprendido, una total normalización en una sociedad en la que los estereotipos clásicos han naufragado hace tiempo. La figura principal que representa un príncipe de larga cabellera realiza, por lo tanto, un salto cualitativo en los estereotipos de género, por lo que este punto ya hubiera debido ser digerido por la sociedad. Así, el príncipe ni siquiera entra en conflicto, sino que asume plenamente esta diferencia. Pero, además, este cuento también liquida el papel destinado a las princesas del cuento tradicional, siempre a la espera de encontrar un príncipe por mandato que las ayude a dirigir su vida. El resultado es una historia magnífica firmada por Raquel Díez Real que rebosa sensibilidad reivindicativa y que llena de oxígeno el clásico argumento. La historia está acompañada por las deliciosas ilustraciones de Mónica Carretero


En El príncipe Serafín, el protagonista, es un príncipe que inicia una búsqueda para encontrar a la persona ideal para casarse, pero se salta los cánones con total naturalidad. Y, además, no pide permiso.

El príncipe Serafín representa la búsqueda de la libertad. En un principio, nuestro protagonista intenta seguir la tradición que el mundo de los cuentos de hadas tradicionales le han ido enseñando. Piensa que ha de casarse porque eso es lo normativo, lo que todos los príncipes hacen. De ahí, su obsesión con el matrimonio, pues cree que está en ese momento de su vida en que “debe” hacerlo; pero a medida que se desarrolla la historia, él irá descubriendo que su felicidad no tiene por qué depender de un vínculo amoroso.

La historia está enfocada a un público infantil. ¿Creéis que es un segmento de edad que va por delante del resto de la sociedad, y mucho más, además, de lo que pensamos los adultos?

Si tuviéramos que definir conceptualmente la orientación sexual del príncipe, desde las nomenclaturas de la sexología diríamos que nuestro príncipe podría ser cisexual y/o pansexual. Serafín busca pretendientes y pretendientas, no rechaza a priori a ninguna persona por su condición sexual, ni étnica.. Esta premisa apenas se destaca a nivel explícito porque la historia se está narrando con tal naturalidad, que normaliza esta idea. Que el público que lea la historia la reciba con naturalidad, es lo que nos da la clave del avance social con respeto a la tolerancia a la diversidad en este sentido. Por supuesto habrá sociedades que no asimilen aún esta realidad, y les chirríe o no le encaje con la cultura dominante. Pero creo que el tema más clave sobre el que hay que reflexionar, es en la búsqueda de esa felicidad, que se puede encontrar en la libertad del ser de cada cual, y no en lo que le dicta una sociedad o una cultura.

La historia está diseñada para trabajar la educación emocional a través de las emociones que Serafín experimenta en sus interacciones con los diferentes personajes. Será una oportunidad para el abordaje de la regulación emocional, de aprender a decir NO desde la asertividad, de la gestión del enfado... Y además no considero que la historia se limite a un público infantil; pienso que el público adulto también lo va a disfrutar porque es una historia con tanto trasfondo reflexivo y tan divertida que estoy segura que va sacar más de unas risas, por lo menos la diversión está asegurada.

El cuento trasciende el estereotipo de un modelo de género concreto

Sí, el cuento rompe con todos los estereotipos de género tanto a nivel físico como psicológico. Serafín está representando un nuevo modelo de masculinidad: no es el prototipo de un héroe valiente y fuerte, sino que es sensible, delicado y que de hecho, no rescata sino que es rescatado por una mujer, todo lo contrario de lo que sucede en los cuentos tradicionales. Todos los personajes transmiten estos principios independientes de actitudes sexistas: hay un pretendiente brujo, que está obsesionado con la limpieza, una giganta que rompe totalmente el estereotipo femenino tradicional, una vampira que le pide al príncipe que le cocine, un sireno que le ofrece un matrimonio de conveniencia… Se le da la vuelta a todos los estereotipos de personajes de los cuentos tradicionales.

El concepto estereotipado de la princesa que busca príncipe también pasa revisión, su ITV...

En nuestra historia el príncipe no rescata a la princesa… todo lo contrario. La pirata Renata, que es la que acaba rescatando al príncipe en una de sus aventuras… no tiene nada que ver con el estereotipo de los cuentos de hadas… Físicamente no es el canon de belleza tradicional. Renata es un modelo de mujer independiente y sin complejos, que tiene claro que no quiere casarse: Yo no me quiero casar ni contigo ni con nadie, pues soy libre como el viento ¡y más feliz que un pimiento!

A Serafín le encanta su personalidad y lo más importante es lo que aprende de ella: le ayuda a descubrir que la felicidad está dentro de sí mismo, cuando empieza a pensar en lo que siempre había querido hacer y nunca se había atrevido. Así, Serafín aprende a ser LIBRE escuchando a su corazón.


¿Por qué andas empeñado en encontrar un amor? 
Mejor báñate en el lago ¡yo te presto el flotador!.... 
Deja ya de lamentarte porque no puedas casarte, 
¿no tienes otra ilusión?¡Búscala en tu corazón! 

“El príncipe Serafín buscó en el baúl de los recuerdos y encontró unos zapatos de tacones relucientes. Se los calzó y empezó a taconear con todas sus fuerzas. Y mientras bailaba y bailaba, se sentía libre como una mariposa que volaba por el cielo azul...”

Hay un gran trabajo en la historia, tanto en el recorrido del argumento como en el hecho de plantear una historia con rimas que, la verdad, son muy divertidas.

Sí, la verdad que conlleva más trabajo textual, ya que los versos tienen una métrica muy cuadrada, pero me gusta mucho mezclar en mis textos la prosa con los versos, pues dotan de mucho ritmo a la historia. También me encanta que tengan ese punto humorístico porque además de resultar muy atractivo, es una fórmula muy buena para integrar esa naturalidad de la que hablaba en cuanto al abordaje de estas temáticas de igualdad.

El proyecto en su estética global, resulta muy atractivo. Las ilustraciones son fantásticas. ¿Cómo ha funcionado este trabajo conjunto? El resultado nos sitúa en una gran conexión entre la creadora del texto, el argumento, y la responsable de su parte gráfica.

Pues sí, desde el principio tenía propuesta a mi querida Mónica Carretero para este proyecto, porque encajaba para la creación de personajes en esta línea humorística. Este es nuestro segundo título juntas, porque desde que empezamos a trabajar, hemos conectado y nos integramos de tal forma que nuestros proyectos los visualizamos desde una misma idea conjunta. Para mí es muy importante esa conexión a la hora de ilustrar los mensajes que queremos transmitir, pues el resultado a la vista está que es maravilloso. De hecho detrás de este trabajo hay una cantidad de horas de charlas, de intercambio de puntos de vista, de ilusiones, que al final acabas creando un vínculo entre ambas partes muy gratificante.

Encontrar un lenguaje específico a un segmento concreto de edad con imágenes que potencien la historia es fundamental. ¿Cómo ha funcionado en vuestro caso? ¿Ha sido fácil encontrar las imágenes que debían acompañar la historia del Príncipe Serafín?

Realmente no ha sido tan complicado, porque en nuestras conversaciones, hablábamos mucho sobre la personalidad y caracterización de los personajes. Y yo creo que es la clave, la comunicación, cuando eres capaz de expresar cómo imaginas lo que escribes y logras comunicarlo, cuanto mejor consigas expresar el mensaje que quieres transmitir, más conexión encontramos. Y en nuestro caso ha sido muy fácil, porque las dos teníamos unos puntos de vista muy similares.


En los últimos años aparentemente existe una gran revitalización del álbum infantil ilustrado. ¿Hay una recuperación real del sector?

El álbum ilustrado es un tesoro para quien sepa descubrirlo. Yo pienso que es algo tan especial que quienes lo conocen, y se sumergen en el mundo de este formato, comprende el valor que tienen. Además el mundo ilustrado no tiene edades; los textos pueden abordar temáticas más infantiles o incluso filosóficas o más abstractas, con lo cual creo que el público del producto no solo debe ser dirigido a la edad infantil. Y en cuanto al funcionamiento del sector, creo que ahora hay muchas puertas que se están abriendo, incluso emerge con fuerza muchos autores y autoras que apuestan por la autoedición, y creo que puede impulsar el mundo del álbum ilustrado desde muchos enfoques diversos, puede enriquecerse en general. Creo que buscar la innovación también es muy recomendable y puede impulsar mucho al sector.

Este álbum ilustrado ha tenido una gran acogida como propuesta didáctica para el tratamiento de la igualdad.

Sí, quizás el hecho de ser maestra y valorar la perspectiva educativa me mueve a complementar mis obras con propuestas que puedan ayudar a la reflexión y a la construcción del pensamiento. En este libro también me ha influido el trabajo que llevo realizando durante varios años en la coordinación del Plan de Igualdad de los centros. Me siento muy implicada en contemplar fórmulas para trabajar la educación emocional en las aulas. De hecho he integrado este título dentro de un proyecto más extenso dirigido a centros educativos, llamado LETRAS COEDUCATIVAS que vengo desarrollando en las aulas para dar respuesta a esa necesidad de promover la inclusión y el tratamiento de las desigualdades sociales en materia coeducativa.

Y la verdad es que la propuesta ya ha sido implantada en varios centros, incluso antes de publicar el álbum. Se han realizado muchas actividades con el cuento, incluso hemos hecho una obra teatral El príncipe Serafín en algunos centros que nos ha maravillado.

¿Qué contenidos recoge la propuesta didáctica?

Se trabajan todos los aspectos que tienen que ver con los estereotipos de género, la tolerancia y respeto a la diversidad, la identidad personal, el autoconcepto… Todo ello enmarcado dentro de la Educación Emocional. A través de los diferentes personajes se abordan temáticas como las relaciones afectivas no dependientes, la asertividad o la gestión del enfado. En mi página web raqueldiezreal.com puede verse detallada toda la propuesta completa.

En qué punto está el proyecto de fomentar su teatralización con el Ayuntamiento de Jerez y el teatro Villamarta?

Fue una iniciativa enfocada desde la coordinación de actividades que el Ayuntamiento oferta a los centros educativos en materia de Igualdad. Como coordinadora de Igualdad presenté la propuesta de la obra teatral, y tras experimentar el proyecto el año pasado, y viendo los resultados tan positivos que tuvo, pues este año el teatro Villamarta, va a colaborar abriéndonos sus puertas para que pueda ser representado por el alumnado. He trabajo muchos proyectos a nivel intercentros y es muy estimulante romper las paredes del aula y salir a lo social.


¿Cómo entráis en contacto con Onada Edicions?

Conocí a la editorial hace justo un año en la Feria de Ilustración de Bolonia. Descubrí en esta editorial una filosofía que cuidaba al mínimo detalle la calidad y el valor del álbum ilustrado. Fui descubriendo una magia especial en sus libros y en los mensajes que transmitían. Esta editorial apostaba por temáticas creativas, innovadoras y sobre todo cuidaba los proyectos con tanto mimo, que me pareció un abrigo perfecto para El príncipe Serafín. La editorial Onada se interesó por el proyecto desde el principio, y así encontrarnos un lugar donde alojarnos Serafín, Mónica y yo. Estamos muy agradecidas a esta editorial por el trato que nos ha dado, y como ha cuidado cada detalle de nuestro trabajo.

¿Qué valoración hacéis de la publicación del álbum infantil ilustrado y su repercusión?

Estoy muy contenta con la acogida que ha tenido el libro, tanto en las librerías como en los centros educativos, pues está brindando la posibilidad de contemplar fantásticos proyectos teatrales y didácticos. En feria de ilustración de Bolonia, estuvieron representantes de la asociación Asociación Nacional de Investigación en la LIJ (ANILIJ) que se interesaron por la obra, y me comunicaron a la semana siguiente que habían considerado el libro en una selección de casi cien obras relacionadas con la Igualdad, para enfocarlo en un proyecto europeo sobre esta temática...

Por otro lado, estamos en plena vorágine de ferias del libro e imagino que estaréis preparando diferentes presentaciones.

El libro está teniendo muy buen acogimiento, y gran interés por parte de las librerías y centros educativos. Se han realizado presentaciones y talleres en colegios que se han interesado y lo seguiremos promocionando en las ferias del libro de las provincias de Cádiz, Sevilla, Valencia y Madrid entre otras.

La dedicatoria resulta catártica

“A la censura, a los protocolos, al prejuicio, al conformismo, a la opresión, a los tabús, al convencionalismo, a la exclusión...

Que nada te impida enseñar las tripas de tu ser LIBRE”.

¿Por qué escribiste El príncipe Serafín?

Por rebeldía. Lo he dedicado a la censura en la LIJ, y a la lucha POR LA IGUALDAD. Para mí también ha significado una liberación como autora, una reivindicación al sentimiento de libertad en la creación literaria. Aún en el siglo en el que estamos, la libertad de expresión literaria está muy enmascarada bajo los disfraces de una tolerancia hipócrita.

Al fin el príncipe Serafín ha podido salir del baúl donde tanto tiempo estuvo encerrado por el candado de los protocolos y de la censura en la LIJ…

Doy las gracias a Onada Edicions por confiar en este proyecto desde el principio. A veces las aparentes pequeñas editoriales demuestran toda su grandeza por su valentía y honestidad.

divendres, 9 d’agost de 2019

Ricard Martí presenta "Primavera del 38" aquest diumenge a la Balma de Sorita

L'emblemàtic santuari de la Balma, ubicat a la localitat de Sorita, a la comarca dels Ports, acull aquest diumenge 11 d'agost una nova presentació de "Primavera del 38", el llibre de Ricard Martí que analitza el pas de la Guerra Civil per les comarques del Maestrat i dels Ports, que va succeir, tal com indica el títol, en els primers mesos de 1938, entre la Batalla de Terol i l'arribada de les troques franquistes a la Mediterrània per Vinaròs.

L'acte tindrà lloc a les 12 hores, i continuarà amb una visita guiada per l'exposició sobre aquest conflicte bèl·lic, realitzada pel mateix Martí amb els materials gràfics que hi aparèixen al volum.

dijous, 8 d’agost de 2019

Amàlia Roig presenta la biografia d'Alfred Giner Sorolla aquest divendres a Rossell


El Centre Cívic Molí Vell de Rossell, al Maestrat, acull aquest divendres una nova presentació del llibre "Alfred Giner Sorolla. La passió i la lucidesa", l'obra amb la qual l'escriptora Amàlia Roig va obtindre el Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. L'acte serà a partir de les 19 hores i comptarà amb la participació del professor de la URV Miquel Àngel Pradilla.

En "Alfred Giner Sorolla. La passió i la lucidesa", Roig efectua un recorregut per la vida del científic i humanista vinarossenc, una persona compromesa amb el país, la cultura i la llengua pròpia, de la qual enguany es compleix el centenari del seu naixement.

Canal 21 i 3x4.info s'hi fan ressò del Sopar de Lletres d'Onada

El Sopar de Lletres d'Onada, que va tindre lloc passat dijous a Benicarló, ha estat un dels esdeveniments culturals d'aquest estiu a les comarques de cruïlla formades pel nord valencià i el sud català. Hi van assistir prop d'un centenar de persones, moltes d'elles vinculades al món cultural i literari, a l'associatiu i al polític, tot convertint la vetllada en una trobada en reivindicació del llibre i la lectura de proximitat.

Els mitjans de comunicació també s'hi van fer ressò i dos d'ells, la televisió ebrenca Canal 21 i el digital del Maestrat 3x4.info, han publicat sengles cròniques de l'acte, tot recollint l'ambient del Sopar, els diferents parlaments al voltant de les novetats d'Onada i l'acte d'homenatge al professor, escriptor i crític literari Josep San Abdón.

Ací hi podeu trobar la crònica de Canal 21:


I ací la de 3x4.info:

dimecres, 7 d’agost de 2019

Canal Terres de l'Ebre entrevista Miquel Àngel Pradilla, director científic d'Onada

El director científic d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, ha estat protagonista de l'espai L'entrevista, que condueix la periodista Júlia Albesa a Canal Terres de l'Ebre. La conversa ha girat especialment sobre la producció de l'editorial en clau ebrenca, una vessant que suposa la meitat de les publicacions anuals d'Onada i que abasta tota mena de gèneres literaries, com la biografia, la il·lustració, la història, la gastronomia o la literatura. Així, s'han repassat alguns dels volums més reeixits en els darrers mesos, com és el cas de l'àlbum il·lustrat "El riu" d'Ignasi Blanch i Gerard Vergés, l'assaig "Maquis i masovers" de Raül González o "Mauri essencial", un recorregut de Manel Ollé per la vida i l'obra del recentment desaparegut artista tortosí Frederic Mauri.

Presentació multitudinària de "Històries a cabassos" al Mas de Barberans

El Museu de la Pauma del Mas de Barberans es va omplir de gom a gom passat dilluns 5 d'agost per a la presentació del nou conte infantil de Núria Ibáñez. Tot seguint l'estela de la col·lecció El Montsià de Bàrbara i Jaume, Ibáñez va portar el novè títol de la nissaga fins el poble on hi té lloc l'acció i que es reflecteix en el títol, "Històries a cabassos". I és que la pauma i les fibres vegetals han esdevingut tot un símbol de la vila, que tot just acaba celebrar la seua Fira dedicada a aquesta artesania.

"Històries a cabassos" compta de nou amb les il·lustracions de Míriam Cid per donar vida a la parella protagonista, els amics Bàrbara i Jaume, els quals tenen el ferm propòsit de visitar tots els pobles de la comarca del Montsià per descobrir les tradicions, el patrimoni i les paraules. A més a més, s'ha comptat amb les fotografies de Guillem Blanch i el tractament fotogràfic de l'estudi Daki Daia.

La televisió ebrenca Canal 21 s'ha fet ressò de la presentació en aquesta peça informativa, la qual pren les paraules de Núria Ibáñez i de l'alcalde del Mas de Barberans, Josep Lleixà. També podeu llegir l'article de Cinta Bonet al digital Marfanta.com tot clicant ací.

dilluns, 5 d’agost de 2019

Una nova biografia recupera la figura de Pere Labèrnia, gramàtic, lexicògraf i humanista traiguerí del segle XIX

Al barri barceloní de Can Baró hom pot trobar el carrer de Pere Labèrnia, dedicat a un gramàtic nascut a Traiguera el 1802 i mort a la capital catalana el 1860. Però, qui era aquest humanista i lexicògraf? Com exposen els historiadors Joan Ferreres i Josep Gausachs, "la història de Pere Labèrnia i Esteller sempre s'ha contat a mitges", i precisament, el seu nou llibre, publicat per Onada, pretén donar valor a una figura molt significativa de la Renaixença i un personatge popular a la Barcelona del segle XIX per la seua tasca de professor, pedagog i autor, entre d'altres, del popular 'Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana y llatina'.

En Pere Labèrnia i Esteller va ser un dels personatges maestratencs més coneguts i influents del segle XIX. Mestre, filòleg i lexicògraf, va publicar diverses obres de lingüística, de les quals hi destaca el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, el popular Diccionari Labèrnia, referència de la cultura catalana fins l'arribada del Diccionari Fabra, ja al segle XX. Això ha comportat que hagen estat nombrosos els autors que s'han fixat en aquesta figura i els seus volums, però fins ara Pere Labèrnia no havia estat objecte d'una biografia que l'estudiara al complet, des de la seua infantesa fins el llegat cultura i lingüístic que ha deixat la seua tasca.

Els historiadors Joan Ferreres i Josep Gausachs han resolt aquesta mancança amb la publicació del llibre "Pere Labèrnia i Esteller. Gran lexicògraf de la llengua catalana i humanista del segle XIX", que edita Onada Edicions. Es tracta d'una biografia que té en compte tota la seua trajectòria vital: des de la Traiguera natal, la seua etapa infantil i juvenil, passant pels estudis al Seminari de Tortosa, fins a tots els aspectes acadèmics, professionals, culturals, editorials i personals, viscuts intensament a Barcelona, que el va acollir.

Filòleg en una família de teulers

Tal com exposen Ferreres i Gausachs, Pere Labèrnia naix a Traiguera un 19 de febrer de l'any 1802. La família Labèrnia provenia de l'Horta de València i es van establir primer al barri de Sant Joan del Pas d'Ulldecona abans que l'avi del filòleg es traslladàs a Traiguera, tot continuant l'ofici que durant generacions havien exercit: el de la teuleria, el qual també exercirà el pare i els dos germans masculins del filòleg. Mentre, per la part materna, els Esteller eren una família benestant ben arrelada a una vila de Traiguera que vivia un bon moment econòmic gràcies al teixit artesanal.

Tercer de sis germans, en Pere Labèrnia marxa de Traiguera a l'any 1819 per ingressar al Seminari de Tortosa per voluntat pròpia. Ací, el jove va destacar pel seu talent i aplicació als estudis. Descartada la sortida religiosa, en 1825 se'n va a la ciutat de Barcelona per seguir amb els estudis de Llatí i Humanitats a la Reial Universitat Pontifícia de Cervera, ubicada a la ciutat comtal pels efectes del Decret de Nova Planta. Al no tindre recursos econòmics, Labèrnia es va pagar aquests estudis tot fent classes particulars.

Professor, propietari d'un col·legi i lexicògraf

Aquesta experiència docent li va servir per fundar el seu propi col·legi l'any 1827, quan ja tenia un títol universitari que l'habilitava per impartir classe. El centre va rebre el nom de Sant Pere i al llarg de les dècades següents va tindre diverses ubicacions a banda i banda de la barcelonina Via Laietana.

Però, ha estat la tasca de lexicògraf el que va donar fama a Pere Labèrnia. El Diccionari Labèrnia, aquell que li reportaria fama, va ser un projecte vital, iniciat a Tortosa i que va sortir de la impremta divuit anys després, el 1839. Tal com exposava al pròleg, el seu objectiu passava per escriure "un diccionari rich en paraules y en frases, que fixàs la pura y genuïna pronunciació y ortografia del idioma català" per tal de fixar i normalitzar una llengua que es trobava en "estat de objecció y descuyt (...) alterat y desfigurat per la mescla de termes estranys, locucions y accents", de manera que el seu llibre contribuïa a que el català fora de nou "brillant, complet ab tota la integritat y propietat que li eren características quant dominava en vàries y delatades regions del mig dia de Europa".

L'autor Josep Gausachs explica al llibre biogràfic que la popularitat del Diccionari es deu al fet que es venia en fascicles, com moltes novel·les noucentistes. Ràpidament es va exhaurir, i encara es reeditaria en dues ocasions més, ja amb Labèrnia traspassat, el 1864 i el 1888 per l'editorial Espasa. Més tard, el lexicògraf traiguerí publica quatre obres més: el Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana y latina, l'Ortografía de la lengua castellana con nuevas importantes aclaraciones, la Gramática latina i el Diccionario manual de la lengua latina con la correspondencia castellana. Pere Labèrnia i Esteller mor a Barcelona el 28 de juny de 1860, amb 58 anys i en la plenitud de la seua carrera com a lingüista. De fet, els primers estudiosos de la seua figura van identificar fins a cinc possibles obres no concloses i inèdites.

Els autors

Joan Ferreres (Sant Jordi, 1952) és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; historiador de referència del Maestrat, compta amb una trentena de llibres d'història, art i etnologia. Josep Gausachs (Ulldecona, 1954) és mestre i formador del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; membre del Centre d'Estudis d'Ulldecona, ha investigat les genealogies locals dels segles XVII, XVIII i XIX. El volum està publicat per l'editorial Onada Edicions, dins de la col·lecció d'història La Barcella Minor.

Lluís Gimeno presenta aquest dimecres a Morella "El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística"


En "El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística", el filòleg i romanista Lluís Gimeno explora els orígens i la formació de la variant del català que es va formar en les comarques del nord valencià a partir de l'arribada dels repobladors.

L'autor castellonenc el presenta aquest dimecres 7 d'agost, a partir de les 18 hores, a Morella. Serà a la Sala del Justícia de la ciutat, i comptarà amb la participació de Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV i membre de l'IEC. L'esdeveniment s'enquadra en la presentació del Cicle Diàlegs dels Ports d'Estiu que organitza el Centre d'Estudis dels Ports.

diumenge, 4 d’agost de 2019

"Històries a cabassos", el nou conte de Núria Ibáñez, es presenta al Mas de Barberans


El novè conte de la col·lecció El Montsià de Bàrbara i Jaume s'ambienta a la vila del Mas de Barberans, coneguda per la seua tradició en l'artesania amb fibres vegetals. I just l'endemà del Racó dels Artesans i de la Fira, el dilluns 5 d'agost, Núria Ibáñez presenta aquest "Històries a cabassos" al Museu de la Pauma, a partir de les 19 hores.

L'acte comptarà amb la participació de la regidora de cultura i l'alcalde del Mas de Barberans, Elisabeth Mestre i Josep Lleixà, el director científic d'Onada, Miquel Àngel Pradilla, i l'il·lustradora del conte, Míriam Cid, junt Ibáñez. A més a més, hi ha haurà una representació teatral i la ballada de la Jota a Bàrbara i Jaume.

divendres, 2 d’agost de 2019

Un centenar de persones es troben a Benicarló per al Sopar de Lletres d'Onada Edicions

El Sopar de Lletres d'Onada va esdevindre de nou un lloc de trobada de la cultura i la literatura en les comarques de cruïlla del Maestrat, els Ports i les Terres de l'Ebre. Com cada any pels inicis d'agost, s'hi va celebrar aquesta encontre d'estiu que en un ambient distés i informal, serveix per reunir a un centenar de persones vinculades a l'activisme cultural, a la política, a l'associacionisme i la societat civil, sota el pretext de la presentació de les darreres novetats de l'editorial en clau territorial.

El Restaurant Rosi, a Benicarló, va acollir anit la cinquena edició d'aquest Sopar de Lletres, el qual retornava a la ciutat maestratenca després de tindre lloc, l'any passat, a Tortosa. De fet, el caràcter itinerant és un dels trets distintius d'un esdeveniment consolidat en el calendari estival. 


La vetllada va començar amb unes paraules de benvinguda de l'alcaldessa de la localitat, Xaro Miralles, cap els presents. De seguida, el director científic d'Onada, Miquel Àngel Pradilla, va presentar les novetats d'Onada lligades a la temàtica de les persones, la història i la llengua. Acompanyat d'autors i autores com Joan Ferreres, Amàlia Roig, Manel Ollé, Núria Gil o Gregorio Segarra, es van repassar i fer una pinzellada pels volums biogràfics de la sèrie Gent Nostra dedicats a Frederic Mauri, Cinta Sabaté i Ximo Puig, la biografia del lexicògraf traiguerí Pere Labèrnia i la del científic vinarossenc Alfred Giner Sorolla, els relats humans recollits a "Heroïnes i herois de Deltebre", els assajos històrics "Maquis i masovers" i "La línia del Cinca a la guerra civil", el repàs històric a l'emblemàtica cursa ciclista de la Ronda del Maestrazgo o a les investigacions filològiques de Lluís Gimeno en "El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística".


Entre àpat i àpat, els parlaments se succeïen en un ritme dinàmic i agradable, amenitzat per la música dels excel·lents músics benicarlandos Josep Arnau, clarinet, i Manuel Monserrat, flauta. L'escriptora i periodista Alícia Coscollano va ser l'encarregada d'introduir als assistents allò que ha fet Onada en el darrer any en el gènere de ficció: poemaris ("La tercera rosa" o "El cant dels mol·luscs / Poemari de fuga"), poemaris visuals ("Papa, no vull que et tanquin a la presó"), dietaris ("Els dies gloriosos") i àlbums infantils il·lustrats ("El riu", "Esos dichosos dichos", "El tresor maleït de Castor", "Som Reserva de la Biosfera", "Històries a cabassos", "Bruixa!" o "Muniatto casteller", entre d'altres). Junt Coscollano l'acompanyaven a la tarima els escriptors i escriptores Nieves Salvador, Josep San Abdón, Jesús Serrano i Robert Garcia Pano, i els il·lustradors Ignasi Blanch i Sergi Cambrils.


El tercer bloc de presentacions va estar dedicat al llibre en clau territorial i al gastronòmic. Es van esmentar algunes novetats en gran format com "La pintura mural gòtica en territori valencià", "L'església parroquial de Vilafranca" o "Olivo y aceites de calidad", el coautor d'aquesta última, Josep Maria Franquet, va ser qui va fer costat el membre d'Onada Òscar París per fer cinc cèntims a l'auditori del valor que amaga cada treball. "La Passió d'Ulldecona. 65 anys d'història", "La comunicació local i premsa històrica del Montsià", "Eudaldo Pedrola, el traç artístic" i "Peníscola en blanc i negre" van ser els títols esmentats, abans de tancar aquest apartat amb dues referències de llibres culinaris: "Històries de cuina", premi Ciutat de Benicarló, i "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera", doble premi Gourmand.


Al remat, més d'una trentena de títols que mostren d'una banda, el gran moment creatiu que es viu a les comarques del Maestrat, els Ports i les Terres de l'Ebre, i de l'altra, el paper referent d'Onada com a projecte cultural d'aquest territori, amb una important producció dedicada a sumar i difondre el nostre patrimoni.

Com és habitual, el Sopar de Lletres d'Onada es va tancar amb l'acte de reconeixement a una persona destacada en el camp de la literatura, la llengua i la cultura, i el d'enguany va recaure en Josep San Abdón. Un merescut homenatge, en opinió compartida per tots els presents, cap el professor i escriptor benicarlando, qui des de fa més de tres dècades també impulsa una més que notable tasca en la crítica i la divulgació literària, des de l'impuls de revistes literàries com Llombriu o Passadís fins la col·laboració amb mitjans de comunicació locals i nacionals. Va ser un emotiu acte que va comptar amb la laudatio de Joan Gregori, el poema de Jaume Rolíndez, i el lliurament d'una litografia a càrrec de la pintora Cinta Sabaté.


Amb les paraules de Josep San Abdón i del regidor de Cultura de Benicarló, Pedro Manchón, s'hi posava en punt i final a l'edició de 2019 del Sopar de Lletres d'Onada Edicions, la consolidada vetllada on la paraula i el llibre són les protagonistes.

dissabte, 27 de juliol de 2019

Carles Castellà parla dels seus llibres sobre la parla del Baix Ebre a Canal 21

En la primera meitat de l'any 2018, el lingüista Carles Castellà va publicar dos llibres quasi de manera simultània. "El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard" era l'obra resultant de l'estudi dut a terme amb Beca Joan Veny, i en el que hi feia un complet estudi de la variant lingüística tortosina a partir de les aportacions de parlants de tots els pobles de la comarca baixebrenca. Mentre, en "Cultura popular, folklore i etnologia del Baix Ebre", amb to més obert al públic general, Castellà recupera paraules, expressions, dites, saviesa popular i llegendes extretes del gran patrimoni oral del sud català, i també basades en múltiples converses amb persones de tota la comarca. Amb aquest treball va guanyar el Premi Ciutat de Tortosa.

Tot aquest gran compendi de l'oralitat de la comarca del Baix Ebre ha passat pels platós de Canal 21, en l'entrevista que l'escriptor Jesús M. Tibau ha realitzat al seu programa Tens un racó dalt del món al filòleg tortosí. En la conversa, Castellà hi fa cinc cèntims de la seua dupla literària, exposant detalls com el treball de camp que va realitzar o les particularitats de la parla ebrenca, en moltes ocasions amb diversitat quasi poble a poble. Podeu veure el vídeo a continuació.

divendres, 26 de juliol de 2019

"Un llibre intimista escrit des del cor i que es llig des del cor". Ebre Digital parla de "Papa, no vull que et tanquin a la presó"

Amb motiu del tancament del curs, i coincidint amb al desè aniversari de l'ampliació de la Biblioteca Trinitari Fabregat, des d'aquest espai cultural d'Alcanar han destacat diverses activitats de la seua programació en un article publicat a l'Ebre Digital. Així, amb el títol "Noves figures culturals emergents, a Alcanar", entre el recull hi compta la presentació de "Papa, no vull que et tanquin a la presó", l'òpera prima de Robert García Pano.

Tot fent memòria d'aquella acte, que va tindre lloc el dia 10 de maig a la pròpia biblioteca, es recorda que va obrir les Festes de Maig, i a la vegada, va ser l'últim acte cultural presidit per Alfons Montserrat, després de dues dècades de formar part de l'equip de govern canareu.

Pel que fa a l'obra, "una arreplega de poemes inèdits, inspirats en fotografies del mateix autor" en paraules de l'article, s'explica que parteix d'una conversa amb el fill de García Pano, que va inspirar el títol: li va ensenyar un poema amb el qual expressava les emocions causades pels fets de l'1 d'Octubre i aquell li va respondre que no ho publicara, "no vull que et tanquin a la presó". D'ací va sorgir aquest projecte literari-fotogràfic "en què, tot i l’evident rerefons polític, la temor i l’amor són el fil conductor. L’elegància de les fotografies es tradueix en poemes que evoquen els valors, els anhels, dels quals afloren sentiments, emocions, inquietuds, dubtes… 'Tot plegat converteix aquest llibre en una oda d’amor al meu fill Pau', resumeix Robert."

A la presentació hi va participar la doctora en Periodisme Carme Ferré-Pavia, qui va posar en valor "l’habilitat i l’originalitat de l’autor a l’hora de combinar la fotografia, la música i el text". En la seua intervenció, hi expressava que "Papa, no vull que et tanquin a la presó" demostra que Robert García Pano té "l’ànsia brutal de comunicació".

Un llibre intimista, excel·lentment editat per Onada Edicions, escrit des del cor i que es llig des del cor, on la imatge fotogràfica es fon amb el poema i aconsegueix una nova dimensió. Segur que, en llegir-lo, cadascun de nosaltres percebrem sensacions diferents i cada vegada que el rellegim tindrem noves percepcions. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.