Apunta't al Club Lector

dilluns, 31 de desembre de 2018

“A los niños les encanta observar imágenes y descubrir cosas nuevas cada vez que leen el libro”. Entrevista a la ilustradora Iris Samartzi


Las ilustraciones de los libros infantiles 20.000 leguas de viaje submarinoLa vuelta al mundo en 80 días y Viaje al centro de la Tierra son obra de Iris Samartzi (Atenas, 1979). Esta ilustradora se formó en el campo del diseño gráfico y en el interiorismo, y actualmente se dedica a la ilustración infantil.

A continuación os mostramos la entrevista que le realizamos a Iris, donde nos habla de su proceso de creación, la recepción del público infantil y sus planes de futuro.

¿Por qué decidiste ilustrar historias del autor Julio Verne? ¿Fue un reto para ti?

Las historias de Julio Verne son historias conocidas, historias bien ilustradas y filmadas. Por ello, tratar de abordar estas historias de una manera nueva, fue sin duda un gran desafío.
Realmente no puedo imaginar a un ilustrador que no encuentre intrigante esta propuesta. Por supuesto, la ubicaría definitivamente entre las "tareas" más difíciles que he realizado.
Hacer este libro requiere devoción. Se necesita mucha investigación, mucha lectura, mirar películas, tomar notas, etc. Pero justamente esta es una parte muy interesante de mi trabajo, porque aprendo cosas nuevas.
Después de la investigación y los bocetos, empiezo a trabajar en las ilustraciones finales. Cada ilustración exige quince horas de trabajo constante, lo que llega a ser agotador, pero el resultado final es realmente gratificante.

Las ilustraciones son muy visuales y potentes. ¿Cómo fue el proceso de conceptualización? ¿En qué te inspiraste?

La primera pregunta que me hago cada vez que ilustro un libro es cuál es el propósito del libro y, además, qué espero que capten los niños al leerlo. En estos libros, la idea principal es expresar el espíritu innovador de Julio Verne, su imaginación y mostrar lo adelantado que estaba para su época.
Es por ello que trabajé al completo desde mi ordenador. Quería que pareciese moderno y fascinante, pero a la vez realista, para respetar la época del autor.

Mi parte favorita del proceso es agregar los detalles. Detalles pequeños que no son tan visibles a primera vista, pero que hacen que la narración sea más poderosa, o un personaje más vívido, en mi opinión. A los niños les encanta observar imágenes y descubrir cosas nuevas cada vez que leen el libro. Esto me hace sentir que hay un diálogo secreto entre ellos y yo.

¿Es un libro que atrae tanto a padres como a niños?


Mi impresión general en las presentaciones de libros que hemos tenido con Antonis Papatheodoulou, es que tanto los niños como los padres lo disfrutan. Creo que ambos disfrutan de este viaje, cada uno desde un aspecto diferente. Los padres recuerdan su infancia a través de estos libros y los niños están fascinados por todo este mundo de maquinaria. Creo que J. Verne, de alguna manera, ayuda a cerrar la brecha generacional entre ellos.

20.000 leguas de viaje submarino es parte de la colección Viajando con la imaginación de Julio Verne. También encontramos en el mercado español La vuelta al mundo en 80 días y Viaje al centro de la Tierra. ¿Con cuál de estos tres libros te quedas?


No puedo decidir, cada uno de estos libros es un nuevo viaje en un fantástico lugar. Es muy difícil decidir, porque quiero a todas mis aventuras por igual.

En plena revolución tecnológica, ¿crees que los niños se siguen sorprendiendo con historias que pertenecen a los clásicos de la literatura?


Creo que a los niños les encantan las historias en general. A ellos les gusta escuchar historias antes de irse a la cama, cuando están en el coche con sus padres, cuando se bañan, cuando están con sus amigos o, incluso, cuando juegan a un videojuego.
Los niños aman los valores de la vida que descubren en las historias y creo que en nuestra sociedad posmoderna estos valores esenciales no han cambiado.

Has sido reconocida con varios premios, tales como el Premio Compostela o los White Ravens ¿Imaginaste alguna vez que lograrías tanto éxito?


No. ¡No esperaba esto para nada! En realidad, todavía no puedo creerlo.
Los premios me ponen ansiosa, ya que un premio significa que debo ser buena, que debo mejorar y que debo hacerlo cada día. De hecho, son una gran responsabilidad.
Pero al mismo tiempo, los premios te dan la sensación de libertad. Ganar un premio es una aprobación que te da derecho a experimentar más, a descubrir nuevas ideas, nuevas técnicas, a ser lo que quieras ser. Los últimos tres años, especialmente después del precio de Compostela, siento que he renacido, ¡como si acabara de empezar a ilustrar! Y todavía hay mucho más que quiero hacer...

¿Estás trabajando en un nuevo proyecto?

En este momento, estoy trabajando en una nueva adaptación de Julio Verne con Antonis Papatheoulou. Escuela de Robinsones será el siguiente libro en la serie Viajando con la imaginación de Julio Verne. También tengo otros proyectos, pero no quiero desvelarlos todavía. 
Y al mismo tiempo, estoy preparando mi portfolio, porque he sido nominada para el Hans Christian Andersen Award 2020, por la sección griega de Ibby, lo cual es, por supuesto, un gran honor. Así que, ¡hay mucho por hacer!

diumenge, 30 de desembre de 2018

"Del plat al full". El Temps destaca "El rebost perfecte" de Joan Garí i Miquel Barrera

El periodista Manel Domingo publica un article a El Temps amb les principals propostes de literatura gastronòmica en català que ha deixat l'any que és a punt de finir, tot basant-se en les nominacions que ha proclamat l'organització dels Premis Gourmand, els considerats guardons de referència pel que fa als llibre de cuina i de vi d'arreu del món.

Domingo esmenta la destacada tradició de les nostres lletres de juntar lletres i àpats: Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés, Josep Pla... "Quan la cuina ha transmutat en lletra, el resultat pot ser deliciosament interessant. Però aquesta mixtura no només ha vingut de la mà dels grans autors. També el poble anònim, que de vegades ni per a menjar tenia, ha signat cançons, rondalles i llegendes que reflectien l’estima per la seua cuina. Animals estrambòtics, els humans, d’una necessitat tan elemental com alimentar-se hem fet cultura."

I entre la tria duta a terme per Domingo, qui encapçala l'article és "El rebost perfecte", el retrat que Joan Garí ha fet del cuiner Miquel Barrera i de la seua gastronomia en el restaurant Cal Paradís. Amb una estrella Michelin, Barrera ha apostat pels productes de proximitat de les comarques de Castelló, tot aprofitant la riquesa d'aquest magatzem natural i de primera qualitat que esmenta Garí en el títol: "Els seus productes naturals, recol·lectats entre la mar i la muntanya, constitueixen el rebost perfecte perquè cuiners com Barrera continuen reinventant l’art gastronòmic". El llibre, publicat en un format de gamma alta, ha rebut dues nominacions als Gourmands: millor llibre de xef i millor llibre de cuina.

Una proposta que, sobre totes les coses, ens parla de la cuina valenciana i reivindica que la dieta mediterrània no deixe de ser el que sempre ha sigut: un estil de vida.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dissabte, 29 de desembre de 2018

El diari Ara selecciona "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera" com un dels millors llibres gastronòmics del 2018

El suplement gastronòmic del diari Ara, Mengem, ha publicat una selecció amb els deu millors llibres de cuina d'aquest any a punt de tancar. I entre d'ells, la redactora Mery Loor ha escollit "El rebost perfecte", el retrat humà i gastronòmic que ha realitzat l'escriptor Joan Garí sobre el xef Miquel Barrera i la seua aposta pels productes de proximitat de les comarques de Castelló que conformen la carta del Cal Paradís, el restaurant de la Vall d'Alba amb el qual té una estrella Michelin.

Aquest és un llibre d’experiències i memòries que gira al voltant del xef valencià Miquel Barrera. No és només un llibre de receptes, sinó que és una ruta gastronòmica a la recerca de l’origen dels ingredients clau per a aquest xef. De què està format el rebost perfecte al qual fa referència el títol? L’autor del llibre, l’escriptor Joan Garí, ho té clar: vi, oli, peix, bolets i formatges, entre altres productes que hi ha a la cuina de Miquel Barrera al restaurant Cal Paradís, a la Vall d’Alba, que té una estrella Michelin. El llibre ha estat guardonat amb dos premis Gourmand World Cookbook Award.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

divendres, 28 de desembre de 2018

"Es ven la idea que els béns materials són la mesura de l'èxit en la vida i que tot val amb tal d’aconseguir-ho". Entrevista a Jesús Maestro

Avui us portem l'entrevista que li vam fer a Jesús Maestro pel seu últim llibre El tresor maleït de Castor. Una aventura que tracta sobre el Papa Luna i la visita del pirata Castor. Aquest pirata navega amb l’objectiu de trobar una llegendària cova que converteix les bombolles en diamants i que el farà ric.


Pedro de Luna, Benet XIII, conegut popularment com el Papa Luna, és una figura clau en el nostre entorn. Per què et vas decidir a incloure aquest personatge? Creus que s'ha mostrat amb justícia aquesta figura al llarg de la història?


Efectivament, Pedro de Luna és una figura històrica de primera magnitud. La presència en l'horitzó del castell de Peníscola, que potser va ser la seua residència més emblemàtica, és una influència ineludible. El meu interès per la història de Peníscola m'ha portat a conèixer millor la figura de Pedro de Lluna, a la qual s'atribueixen valors d'home just, tenaç i savi. Aquest ha sigut el motiu que em va fer prendre com a referència a Pedro de Luna per al personatge del vell savi Papa Luna. L'enfrontament dels poders polítics i eclesiàstics de l'època amb el Papa Luna es reflecteix perfectament en la situació actual, no aliena a la particular però evident lluita de classes en la qual estem immersos. El Papa Luna és una figura a reivindicar, no solament com a personatge històric sinó pels valors que representa.

En aquest episodi es parla sobre els béns materials. Quin missatge pretens transmetre als joves lectors?

"El tresor maleït de Castor" exposa clarament que l'ambició econòmica pot portar a les persones a prendre decisions que, al final, no resulten profitoses. Precisament és el missatge contrari el que arriba als joves a través dels mitjans de comunicació, és a dir, es ven la idea que els béns materials són la mesura de l'èxit en la vida i que tot val amb tal d'aconseguir-ho. La infelicitat resultant converteix la vida en una incessant lluita per aconseguir més i més riqueses, com el pirata Castor. M'agradaria que el lector més jove reflexionés sobre aquest tema.

La tècnica que utilitzes per a les il·lustracions és molt particular, per què l'has triat?

Les imatges que il·lustren el llibre són fotografies fetes a partir de maquetes dels personatges i objectes, tractades després digitalment. Com qualsevol altre creador, he cercat una estètica particular i diferent que donara personalitat al treball. Com a referència principal està el record dels llibres infantils que jo llegia de xicotet, alguns dels quals eren molt diferents del que avui és més habitual, doncs no dubtaven a creuar el límit de les imatges amables i edulcorades dirigides ara als xiquets, transmetent un misteri que incentiva un imaginari infantil diferent.

Per què et vas decidir a fer una obra de caràcter infantil?

Potser és perquè crec que els adults ja estem massa perduts... dirigir-se a un públic infantil és un repte en molts aspectes. D'una banda, exigeix exactitud i claredat en el missatge, ja que els xiquets no tenen objecció a destacar allò que no entenen i a més exigeixen entendre-ho tot. D'altra banda, dirigir-se a un públic infantil és una responsabilitat que hom assumeix com a autor i que es transmet als adults que acompanyen al xiquet en el seu aprenentatge. No deixem de ser una gran tribu que es reuneix entorn del foc per a explicar històries i encara que hàgem oblidat com es fa, aqueix sentit col·lectiu d'humanitat segueix sent necessari.

Has publicat moltes obres del gènere de poesia, però també has fet narrativa. "El tresor maleït de Castor" és un àlbum il·lustrat, per què et vas decidir per aquest gènere? Tens predilecció per algun en concret?

L'àlbum il·lustrat és un format que m'atrau molt com a lector i també com a autor. La teua pregunta em fa reflexionar sobre publicacions anteriors i m'adone de com en altres treballs he aportat sempre les imatges que havien d'acompanyar el text. És com si, pas a pas, la imatge haguera anat guanyant espai al text fins a arribar a aquest àlbum.
Jo mai he pensat en els gèneres literaris com a compartiments estancs. Són necessaris per a ordenar els llibres en les tendes però no ho són tant per als autors. Un gènere ve definit per un conjunt de característiques, que no deixen de ser normes, d'alguna manera i, per tant, en el moment de la creació, les normes, molesten.

A més, també has treballat altres disciplines, com ara el cinema, dirigint Sturmaz. Com sorgeixen aquests tipus de projectes?

He participat en projectes molt diversos, quasi sempre vinculats a disciplines artístiques: cinema, música, pintura, disseny... però mai he sigut capaç de distingir, en essència, en què es diferencien uns d'uns altres. En afrontar-los, he sentit sempre la mateixa sensació de descobriment, de lluita, de satisfacció i frustració, d'assoliment, de curiositat, sense distingir si les eines eren en aqueix moment les paraules o una càmera de cinema. L'essència de la creació no depén de la disciplina artística, per açò es troba igual en el treball d'un pintor, d'un escriptor, d'un editor, d'un cuiner o d'un fuster.

T'imagines en un futur treballant en més projectes adreçats a un públic infantil?

Segur que sí. La meua intenció és continuar amb el projecte del vell savi Papa Luna i, si el temps m'ho permet, donar forma a altres idees. He de dir que sempre hi haurà un xiquet que gaudisca amb aquestes històries: eixe xiquet sóc jo.

divendres, 21 de desembre de 2018

"Viaje a la Nerja desconocida" vist pel blog Pequeño Mar del Sur

El blog Pequeño Mar del Sur que manté el fotògraf, realitzador audiovisual i activista cultural Ricardo Bajo ha dedicat un article a "Viaje a la Nerja desconocida", el nou volum fotogràfic de la britànica Regina Kenmore. En aquest llibre Kenmore, a l'igual que els llibres sobre la ciutat de Peníscola, publica les imatges inèdites que va captar en els seus viatges per la costa mediterrània espanyola en els anys 50 i 60, tot mostrant una societat que encara a les beceroles de l'allau turístic.

Bajo, que també és de Nerja, a la costa andalusa, exposa en l'article com ell i una llibreria de la població van descobrir aquesta obra. "Ya con el libro en la mano me encuentro con una cuidada edición, tapa dura, buen papel, tipografía clara, formato 30cmx30cm. Cada página tiene una fotografía acompañada por un pie de foto sencillo, sin grandes alardes literarios", hi exposa.

Apunta l'article del blog que en les imatges que composen el volum de Kenmore "no hay una interpretación de los tópicos sureños, sino una exposición de unos tiempos de trabajo duro, de calles empedradas a duras penas, de un mar en blanco y negro que no tiene bañistas tomando el sol sino barcas que son el sustento de familias. La agricultura tiene especial importancia y las infraviviendas asoman entre los márgenes del río, incrustadas en cuevas", una Nerja encara prèvia a l'esclat turístic. L'autor també es pregunta que haurà estat de els personatges que deambulaven davant de l'objectiu de la londinenca: pescadors, cabrers, traginers, dones que renten a la font…  "Aquí es donde estas fotografías tienen un valor documental muy poderoso, como máquina del tiempo que nos traslada hacia ese pasado apenas insinuado en la actualidad".

Podeu llegir el llibre sencer tot clicant ací.

diumenge, 16 de desembre de 2018

El doble premi Gourmand de "El rebost perfecte", al Diari La Veu

 

El Diari La Veu es fa ressò dels dos Premis Gourmand que ha rebut el llibre de Joan Garí i Miquel Barrera "El rebost perfecte": millor llibre de cuina de xef i millor llibre de cuina local, ambdues en la categoria de català, i que els obre les portes de ser nomenats als millors de tot el món en aquestes dues modalitats. Com apunta l'article, els Gourmand "guardonen el millor llibre de cuina del món, uns premis on participen publicacions que parlen sobre gastronomia des de diferents àmbits, com ara la tradició, l'experimentació, els productes i els principals ingredients".

El jurat ha valorat la qualitat de la proposta en la qual s'explora la figura humana i la concepció gastronòmica del cuiner Miquel Barrera materialitzada en el seu restaurant Cal Paradís, a la Vall d'Alba, amb una estrella Michelin. Una cuina promoguda a partir dels productes de proximitat, és per això que aquest "rebost perfecte" sorgeix dels camps i les llotges de les comarques castellonenques, "on passes de la mar al Penyagolosa, una muntanya de 1.812 metres, en pocs quilòmetres, és a dir, que el ventall de productes, del llagostí a la tòfona, és ben nodrit", hi assenyala l'article recollint les paraules de Joan Garí.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dissabte, 15 de desembre de 2018

Ha mort el poeta i lingüista Lluís Alpera

Ahir va faltar Lluís Alpera i Leiva, un dels grans noms propis de les lletres valencianes de la segona meitat del segle XX. Deixa com a llegat una extensa obra poètica que abasta des de l'any 1963 fins el 2017 i que va ser recollida tot just fa un any en "Ulisses i la Mar dels Sargassos", les seues obres completes publicades per Onada.

Alpera, nascut al barri del Cabanyal de València en 1938, en plena Guerra Civil, va irrompre en el difícil panorama de la literatura en valencià amb "El magre menjar", guardonat amb el Premi Salvat-Papasseït en l'any 1963, que seria seguit de "Temps entre llàgrimes", Premi València de Literatura. En aquests dos volums, Alpera deixa una poesia realista i de crítica social, compromesa: parla del poble, del pas del temps, l'amor i la mort, la pàtria, uns eixos temàtics que marquen la seua producció posterior, la qual tindría el seu gran auge entre 1985 i 1999, quan gira a cap a posiciones barroques i naturalistes. 

Fundador del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant, la ciutat que l'ha acollit, Alpera ha estat una referència de la recuperació del valencià a les comarques meridionals.

Des d'Onada Edicions volem transmetre la nostra condolença als familiars i amics d'una persona compromesa amb el país.

dimarts, 11 de desembre de 2018

Ulldecona acull el pròxim divendres una nova presentació de "La comunicació local i premsa històrica al Montsià (1975-2014)"


El nou llibre del comunicòleg Jaume Guzmán, "La comunicació local i premsa històrica al Montsià (1975-2014)", es presenta el pròxim divendres 14 de desembre a la Biblioteca Popular d'Ulldecona. L'acte, que serà a partir de les 20 hores, comptarà amb la participació de la regidora d'Educació Cati Brusca i la directora de la Biblioteca, Francesca Ferré.

diumenge, 2 de desembre de 2018

El més consultat a Onadaedicions.com durant novembre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de novembre.

FICCIÓ

1. Que s'acabin les vacances, si us plau! Ara que el primer trimestre escolar arriba al seu final, es ressalta l'interès per les lectures prescriptives, sobretot les de la col·lecció Maremàgnum, que omplen aules de tot el país. Un dels títols més populars de la sèrie taronja és aquesta novel·la juvenil de Noemi Bagés, en el que el Marc, qui s'esperava l'estiu de la seua vida, es veu de sobte confinat a l'avorridot poble de la seua àvia.

2. El cas Peníscola. Ja pràcticament un clàssic d'Onada. En el 2014, l'escriptor valencià Manel Joan i Arinyó guanyava el Premi Vila de Puçol amb aquesta divertida novel·la negra ambientada en la Ciutat en el Mar: Peníscola. La bona acollida per part del públic va dur a una segona edició, ara en la sèrie roja de Maremàgnum. Siga l'edició que siga, els lectors han gaudit de les investigacions de la inspectora Anna Recasens per resoldre un crim comés una dècada enrere.

3. Ningú no mor. Ha superat el lustre d'ençà la seua primera publicació, però la narrativa del capelladí Joan Pinyol es apreciada pel públic com el dia de l'estrena. Es tracta d'una novel·la que capta tant el públic juvenil com l'adult per la seua combinació d'elements fantàstics, de la novel·la negra i de la novel·la de temor. Dos joves estudiants es veuen immersos en un treball estudiantil que remourà el món dels vius i dels que ho estaven fins no fa molt.

4. El secret de les terres roges. No és massa comú veure novel·les juvenils de ciència-ficció escrites en la nostra llengua, i menys encara concebudes per dones. Lurdes Malgrat trenca amb l'estereotip amb una trepidant aventura ubicada en un futur distòpic, on el jovent de tot el món s'interconnecta mitjançant un videojoc. Tres amics, el Raül, el Tom i la Jana, descobriran que aquest espai virtual amaga un secret que trastornarà la societat perfecta en la qual creuen viure.

5. El príncipe Serafín. Serafín és un príncep molt especial, amb una obsessió: s'ha de casar d'immediat. Per això només fa que buscar parella per tot arreu, siga com siga, però cap ni una el convenç. Tal volta, l'ensenya una pirata, perquè no és lliure per fer el que realment vol. Aquest divertit àlbum infantil de Raquel Díez, il·lustrat per Mónica Carretero, és un cant a la tolerància i a la llibertat, que aposta pels valors coeducatius.

 NO FICCIÓ

1. Maquis i masovers.  El tercer volum de la sèrie Minor de La Barcella, una col·lecció dedicada a l'assaig històric de proximitat, ha estat aquest interessant títol que revisa les relacions dels maquis amb el seu entorn, sobretot amb els residents als masos de les muntanyes d'Aragó i València. L'autor, l'historiador castellonenc Raül González, ha alternat la publicació del llibre amb una completa gira de presentacions arreu del territori, que tindran continuïtat l'any vinent.
 
2. La cuina de la gent de la mar. Ha estat tot un honor rebre el guardó del Llibre Millor Editat de la Generalitat Valenciana per aquest títol, el qual ja havia rebut el Premi de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló. Estem davant, doncs, d'una obra de cuina d'excel·lència, en la qual l'autor, el cuiner Juanjo Roda, recupera la memòria dels àpats cuinats en les barques pels propis mariners, quan feinejaven diverses jornades lluny de casa. Cuina i etnologia per a un volum imprescindible.

3. Històries de cuina. Plats i relats. Del Premi Ciutat de Benicarló de Llibre Gastronòmic de l'any passat avancem al vigent guanyador, que es va presentar aquest novembre en la Gala literària celebrada a la ciutat del Baix Maestrat. Aquest receptari dels periodistes Òscar Gómez i Lluís Rey és una aposta per la cuina de proximitat, però amb una combinació d'innovació i tradició. L'obra s'estructura a partir de dotze eines i ingredients imprescindibles, com la sal, la pasta, la cullera o la paella de fregir.

4. Primavera del 38. Enguany s'han complert vuitanta anys de que el front de la Guerra Civil va arribar a les comarques del nord valencià. Per recordar aquella efemèride, Ricard Martí ha escrit aquest assaig històric en el que descriu com era el desenvolupament de l'avanç franquista i la resistència republicana, els dos exèrcits i els seus generals, el paper de l'aviació i dels brigadistes internacionals, etc. A més a més, s'acompanya d'un gran annex visual a color, el qual ha donat peu a una exposició.
 
5. Joan Fuster per a joves. L'intel·lectual de Sueca manté un pensament vigent, un quart de segle després de la seua desaparició. Però, per a qui encara no coneix la vasta obra fusteriana, antologies com aquesta serveixen de pòrtic d'entrada. Amb textos seleccionats pel professor Salvador Vendrell, és un llibre pensat per a la lectura prescriptiva, però la qualitat i l'amenitat amb la qual s'expressava Joan Fuster l'obren a tots els públics.

dijous, 29 de novembre de 2018

"Històries de cuina. Plats i relats" es presenta aquest divendres a Barcelona


Després de recollir el guardó que els acredita com guanyadors del III Premi de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló, passat dissabte, Òscar Gómez i Lluís Rey presenten "Històries de cuina. Plats i relats" a Barcelona, aquest divendres 30 de novembre. Serà a partir de les 19 hores a la Llibreria Tòmiris, i comptarà amb la participació de Josep Àngel Guimerà, professor de Comunicació a la UAB i bloguer gastronòmic.

dimarts, 27 de novembre de 2018

José Luis García Herrera i Rosa Miró Pons guanyen els Premis Vila d'Almassora 2018

 
Els Premis Literaris Vila d'Almassora 2018 ja tenen guanyadors. El passat cap de setmana, els membres del jurat es van reunir per determinar les obres vencedores en les tres modalitats: poesia, narrativa i investigació local.

Així, el Premi Antoni Matutano de Poesia ha recaigut en "La memòria de les petjades" de José Luis García Herrera. L'escriptor d'Esplugues de Llobregat és un dels autors més premiats, amb una cinquantena de reconeixements en la seua extensa bibliografia que compren poemaris en català i castellà. 

Mentre, el Premi de Narrativa Vila d'Almassora ha estat per "Filferrada, la platja dels cigonyes negres" de Rosa Miró Pons. Aquesta autora, membre d'El Pont, és una de les noves veus literàries de les comarques castellonenques, havent-hi conreat narrativa i poesia.

Finalment, el Premi Miquel Egual d'Investigació Local i Comarcal ha romàs desert. Les dues obres guanyadores aplegaran a les llibreries la pròxima primavera.

dimarts, 20 de novembre de 2018

El llibre "La cuina de la gent de la mar" recull el Premi al Millor Llibre Editat de la Generalitat Valenciana

 

La Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana ha reconegut l’obra "La cuina de la gent de la mar. Els ranxos a la barca", de Juanjo Roda, amb el Premi al Llibre Millor Editat de l’any 2017. El representant de l’editorial Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla ha recollit el guardó de mans del conseller Vicent Marçà aquest dimarts 20 de novembre al Monestir de Sant Miquel dels Reis, a València, dins dels actes institucionals per la celebració del Dia del Llibre de Valencià, que se commemora per l’efemèride de la primera edició del clàssic Tirant lo Blanch, un 20 de novembre de l’any 1490.

El llibre del cuiner vinarossenc Juanjo Roda és un homenatge a una gastronomia en perill d’extinció, quasi desapareguda per la modernitat: els plats i menjars que preparaven els mariners a les barques, en aquelles jornades de diversos dies a la mar per guanyar-se la vida. Entre la cuina i l’etnologia, Roda recupera la memòria de diverses generacions de mariners vinculats al Maestrat i les Terres de l’Ebre. Amb això en disposa un receptari amb una vintena de propostes fets amb procediments senzills i ingredients saludables, saborosos i de quilòmetre zero.

El Premi al Llibre Millor Editat és el tercer reconeixement que rep "La cuina de la gent de la mar" en quasi un any. Primer va ser l’obra guanyadora del II Premi Internacional de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló, i més tard, els prestigiosos premis Gourmand, especialitzats en llibres de cuina, el va nomenar Millor Obra en Català de Cuina amb Peix, i va ser finalista en aquesta categoria a nivell internacional.

Aquest ha estat el tercer llibre de Juanjo Roda, després de "Els dolços i els salats als forns de Vinaròs" i "La cuina del mercat de Vinaròs". El xef de Vinaròs, que va ser considerat el millor jove cuiner d’Europa amb el Premi Auguste Escoffier de Château-Gontiere (França), col·labora amb cuiners i cuineres de prestigi de tot el món, a la vegada que imparteix docència en el camp culinari en un institut de formació professional.

dimarts, 13 de novembre de 2018

Un llibre recupera una antologia de les proses de Manuel Pérez Bonfill escrites en castellà

Gairebé cinc mesos després del traspàs de Manuel Pérez Bonfill, aquest dimecres 14 de novembre es presenta el seu llibre pòstum: “Hemingway. Prosas de Manuel Pérez Bonfill”; serà a partir de les 19 hores, a la seu de l'UNED de Tortosa. A cura del professor i literat Emigdi Subirats, el llibre recupera textos escrits a mitjans del segle passats i escrits en castellà per l'autor i professor tortosí, membre d’aquella generació que va revifar la cultura en la postguerra, simbolitzada en la mítica revista GEMINIS i un incansable lluitador per la democràcia i les llibertats civils, una tasca per la qua va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i reconegut com Fill Predilecte de Tortosa.

La primera de les tres parts que conforma "Hemingway" són quatre narracions marcades per la novel·la social castellana, consolidada en aquells anys de penúries. Bona part dels relats que escriu Pérez Bonfill participen en certàmens, on guanya en diverses ocasions. És el cas de dos relats presents al volum, ‘El viajero’ Premio Sésamo en 1958, i ‘La tierra’, Premio Adela Comesaña en 1959. “Els seus contes inicials en castellà suposen, pel que fa tant al contingut com a l'estil, tot un veritable espill literari del seu temps. Xiquet de la guerra, de consciència obrera i pare exiliat que mai va poder tornar a la terra, les seves reflexions sobre el sagnant conflicte bèl·lic són concloents i han servit per construir uns personatges lluitadors, però amb una alta dosi de pessimisme existencial”, hi apunta Subirats.


En segon terme apareixen els articles sobre literatura. Pérez Bonfill disposa assajos teòrics sobre figures com Ernest Hemingway (de qui prén el títol aquest llibre), Thomas Mann, Antonio Machado i Ortega y Gasset, així sobre l’estudi ‘Aspectos sobre la novela norteamericana contemporánea’, publicat per la Universitat de Múrcia en 1953. Finalment, “Hemingway. Prosas de Manuel Pérez Bonfill” incorpora dues epístoles dirigides al seu amic Gerard Vergés i al poeta Juan Agustín Goytisolo. Per a Emigdi Subirats, “la publicació d’aquest volum era absolutament necessària per donar a conéixer la globalitat de l’obra d’un gran autor català, que va tindre els seus inicis literaris en llengua castellana per imperatiu legal del seu temps”.

El llibre, publicat per Onada Edicions amb la col·laboració de l’UNED de Tortosa, compta amb una vintena d’il·lustracions del reconegut dibuixant Frederic Mauri, també integrant d’aquella històrica conjunció d’artistes i intel·lectuals en les Terres de l’Ebre de la dècada dels 50. És la primera obra publicada en castellà de Manuel Pérez Bonfill, que s’hi suma als tres poemaris i quatre obres de narratives que va presentar entre els anys 1991 i 2011. També va ser biografiat per Xavier Garcia Pujades, dins la col·lecció Gent Nostra d'Onada.

dimecres, 7 de novembre de 2018

El nou conte infantil del Grup La Deriva aborda la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre

L’any 2013, els paisatges de les Terres de l’Ebre van ser nomenades com a Reserva de la Biosfera, integrants d’una xarxa mundial iniciada per la UNESCO amb l’objectiu de salvaguardar espais geogràfics representatius dels diversos hàbitats del planeta, i d’aquesta manera protegir la riquesa natural i promoure el desenvolupament sostenible.

Ara, cinc anys després, el Grup La Deriva ha publicat un conte il·lustrat per difondre què significa ser una Reserva de la Biosfera, especialment entre els més menuts. El llibre es presenta aquest dimecres 7 de novembre, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta.

Amb el títol “Som Reserva de la Biosfera!”, el Grup La Deriva ens porta les aventures dels @Hiberus_Flumen, un grup de quatre joves ebrencs amants de la natura, el territori i les xarxes socials, els quals prendran part en una competició per explicar al món les funcions i la importància d’aquest programa de protecció i harmonització dels recursos naturals, la diversitat cultural i l’economia. En el seu propòsit hi xocaran amb els continus sabotatges de @MuscloZebra, un intrigant personatge amb predilecció per la contaminació.

“Som Reserva de la Biosfera!” és el sisè conte del projecte A l’escola, Terres de l’Ebre!, que busca aportar materials educatius, sobretot a les aules, al voltant de temàtiques ebrenques com el patrimoni, la gastronomia, la història, la literatura, o en aquest cas, la natura. Està impulsat pel Grup La Deriva, que formen tres joves ampostines: l’educadora infantil Andrea Ferreres, la geògrafa Neus Pons i la periodista Núria Pons, mentre que les il·lustracions són a càrrec del deltebrenc Andreu Castells. El llibre, editat per Onada Edicions, ha comptat amb la col·laboració del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) i del programa Life Clinomics de la Unió Europea.

dimarts, 6 de novembre de 2018

"Un bell i contundent testimoni escrit". Teresa Costa-Gramunt parla de "Versos contra la violència"

Amb vista de la pròxima presentació de "Versos contra la violència" a Vilafranca del Penedès, el divendres 16 de novembre, la crítica i escriptora Teresa Costa-Gramunt ha dedicat una ressenya a aquest volum que recupera la reacció poètica a les Terres de l'Ebre als fets violents de l'1 d'Octubre. Com apunta a l'article, publicat a l'Eix Diari, els dies 7 i 8 d'octubre del 2017 s'hi van organitzar dos recitals a la Ràpita i Roquetes, on hi van participar una setantena d'escriptors i més de quatre-cents assistents. Aquella llavor espontània va fructificar en aquest llibre, aparegut al desembre passat.

Recuperant el pròleg de Jesús M. Tibau, Costa-Gramunt parla de "els sentiments contrastats, el cúmul d’emocions viscudes ens ha portat fins a aquest llibre, suma de sensibilitats i estils diferents, tots amb el desig de pau a les mans, de les Terres de l’Ebre i d’arreu del país, i més enllà". D'aquesta manera, conclou que "Versos contra la violència" és "un bell i contundent testimoni escrit".

Deixem que avui, demà i cada dia aquests versos, tan necessaris, es desgranin com aigua neta, salvífica, en la ferida del cor. Sentim ben al fons de l’ànima com els poemes ens desperten la consciència cada vegada que en les nostres orelles internes sentim aquells crits de dolor (i tot el que ha vingut després: exiliats i presos polítics sense garantia d’un judici just, amb acusacions que són un muntatge polític, una farsa).

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

diumenge, 4 de novembre de 2018

La revista Saó dedica un article a la nova publicació acadèmica del Maestrat, "Empelt"

El crític literari Josep San Abdón s'ha fet ressò del llançament de "Empelt. Revista de lletres i humanitats del Maestrat", la publicació anual de l'associació cultural Maestrat Viu i editada per Onada, la qual "té com a propòsit projectar la cultura del territori en l’àmbit dels estudis acadèmics, dins del corrent dels estudis locals o comarcals, amb l’objectiu de ser una publicació amb rigor metodològic en els articles que publica."

En l'article, aparegut a la revista Saó, San Abdón exposa la gènesi d'aquest primer número de "Empelt", el qual té un contingut centrat en la llengua i la literatura maestratenca, tot seguint les ponències presentades en les jornades de l'Estiu Literari, una altra iniciativa de Maestrat Viu.

A continuació recorre els articles publicats: un estudi del professor Josep Meseguer-Carbó "sobre la literatura popular del Maestrat (...) on es recullen cent vint-i-cinc exemples dels diferents tipus de formes etnopoètiques", dues aproximacions a les figures de Sofia Salvador i Armand Vericat a càrrec de la doctora Maria Lacueva i la professora Montserrat Vericat, respectivament, així com un article sobre la poesia de Manel Garcia Grau aportat pel propi Josep San Abdón.

Podeu llegir la notícia a Saó tot clicant ací.

dissabte, 3 de novembre de 2018

"La comunicació local i premsa històrica al Montsià" de Jaume Guzmán es presenta a Girona


El Grup de Recerca de Comunicació Social de la Universitat de Girona ha organitzat una presentació del nou llibre de l'investigador Jaume Guzmán per aquest dimecres 7 de novembre, a partir de les 19.30 hores, a l'emblemàtica Llibreria 22 de Girona. "La comunicació local i premsa històrica al Montsià" és un estudi sobre les capçaleres locals publicades sobretot entre els anys 1975 i 2004, i que mostren la importància de la premsa en totes les localitats de la comarca més meridional de Catalunya. Guzmán, rapitenc, estarà acompanyat del professor de Filologia i Comunicació de la UdG, Lluís Muntada, i del director del Grup de Recerca, Lluís Costa.

dijous, 1 de novembre de 2018

El més consultat a Onadaedicions.com durant octubre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes d'octubre.

FICCIÓ

1. Quan truquen de matinada. Més de quatre anys i tres edicions després, la novel·la amb la qual Salvador Vendrell va guanyar el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt continua despertant l'interès del públic, a més de comptar com a lectures prescriptiva en un seguit d'aules valencianes. L'escriptor de la Ribera enganxa amb tres relats que ocorren en tres moments temporals diferents i fonamentals en la història valenciana contemporània, i a la vegada interrelacionats entre sí per la figura de Pere, un historiador reconvertit a periodista.

2. El secret de les terres roges. La novel·la juvenil de Lurdes Malgrat s'emmarca en el gènere de les aventures i la ciència-ficció. En un futur distòpic, els joves es connecten a un videojoc global. Tres amics, la Jana, el Raül i el Tom, s'endinsaran en aquest espai virtual on els seus temors i dubtes respecte la societat perfecta en la que hi viuen cada cop seran més reals.

3. Que s'acabin les vacances, si us plau! Una altra novel·la juvenil de la col·lecció Maremàgnum. Aquest llibre ha estat escollit per nombroses aules de primer cicle de Secundària gràcies al relat amè, divertit i amb valors que porta l'autora Noemi Bagés. Com exposa el suggerent títol, les vacances d'en Marc se'n van a orris quan li queda una assignatura i, en lloc del viatge somniat, ha d'estiuejar a l'avorrit poble de la seua àvia.

4. El príncipe Serafín. Aquesta novetat de la sèrie Onada Imagina ens presenta a un personatge tan entranyable com estrafolari. Serafín és un príncep obsessionat amb el matrimoni, però que no hi troba la parella ideal de cap manera, siga una pirata, una granota o un sirenot. Al final descobrirà què és deslliurar-se de les obligacions i ser veritablement lliure. De la mà de l'autora Raquel Díez i la il·lustradora Mónica Carretero arriba aquest àlbum que treballa amb valors coeducatius.

5. Versos contra la violència. Va ser un projecte cultural d'urgència, a les poques hores de la violència vista al carrer durant la jornada de l'1 d'Octubre de 2017. A partir d'ací, la resposta emocional de desenes de poetes i poetesses ebrencs s'ha traduït en aquest llibre, a més de recitals, una obra teatral i, ara, un documental. Versos que busquen, com assenyala el subtítol, demostrar que el paper sempre guanya la pedra.

 NO FICCIÓ

1. La comunicació local i premsa històrica al Montsià. La novetat d'aquest mes d'octubre en el camp del llibre territorial ebrenc ha estat aquest estudi del rapitenc Jaume Guzmán sobre els mitjans de comunicació i premsa local de la comarca del Montsià, sobretot des dels anys setanta fins l'actualitat. Un acurat volum d'història local que recupera aquesta faceta del patrimoni cultural i social montsianenc, i que va comptar amb el favor del públic a les presentacions de la Ràpita i Girona.

2. Maquis i masovers.  D'ençà la seua aparició, a la passada primavera, aquesta obra ha esdevingut un dels volums més sol·licitats. El seu autor, l'historiador castellonenc Raül González, tracta una qüestió de plena vigència: la recuperació de la memòria històrica dels maquis de la postguerra en la zona d'Aragó i València. Un llibre arrelat al territori, de contacte directe amb el públic arran de les nombroses presentacions celebrades.

3. Primavera del 38. Després d'un exitós estiu, on el seu autor Ricard Martí el va portar a diversos pobles de la comarca dels Ports, entrada la tardor no ha perdut l'interès del públic aquest complet assaig històric que s'hi fixa en quan la Guerra Civil espanyola va tindre el front als Ports i el Maestrat, fins arribar a la Mediterrània. Des dels dos bàndols, Martí repassa els moviments de cada exèrcit, el paper de l'aviació, dels brigadistes internacionals, de les batalles, etc. Aquest mes de novembre es presentarà a Barcelona.

4. Les muixerangues valencianes. L'escriptor reusenc Joan Bofarull és casteller i muixeranguer. I també és l'autor del primer llibre que aborda aquest fenomen cultural i festiu valencià, d'orígens antiquíssims i antecessors dels castells catalans. Hi analitza tant les torres humanes que han perviscut en el temps, especialment les d'Algemesí, les més icòniques, com també les noves colles sorgides en els darrers anys que han suposat un revulsiu en la festa.

5. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Un clàssic de la col·lecció gastronòmica La Teca i del catàleg d'Onada en general. Amb un Premi Gourmand i una segona edició a l'esquena, aquest receptari va sorprendre en el seu moment quan va mostrar les grans possibilitats d'un producte tan nostre com menyspreat com a succedani: la garrofa, saborosa i saludable. I més enllà de la coneguda xocolata de garrofa, la Fundació Alícia i cuiners catalans han elaborat un ample ventall de receptes inesperades amb aquest producte com a protagonista.

diumenge, 28 d’octubre de 2018

"No recorde haver imaginat cap altre final per a aquesta història". Josep San Abdón entrevista Pau Berenguer, autor de "Germània"

L'escriptor valencià Pau Berenguer ha estat entrevistat pel crític Josep San Abdón per al digital 3x4.info, amb motiu de la publicació de "Germània", la novel·la amb la qual Berenguer ha guanyat el Premi de Narrativa Vila de Puçol. El llibre ens ubica al front soviètic de la II Guerra Mundial, i ens posa en la pell d'un grup de joves soldats alemanys els quals, desbordats per l'avanç de l'enemic, reflexionen a com han arribat a eixa situació, "un al·legat contra els horrors de la guerra i els seus efectes devastadors", hi apunta l'entrevistador.

Com apunta l'autor, el que cerca "Germània" és "explicar l’absurd de la guerra i com persones que es consideraven civilitzades acabaren cometent atrocitats i jugant-se la vida en nom d’aquesta ideologia", i denuncia els fanatismes, tot contraposant-se a la imatge èpica de la guerra. Berenguer, historiador de formació, és rigorós en l'ambientació. Hi assenyala que "vaig haver de fer un estudi previ de les diferents formacions militars que participaren en aquell teatre d’operacions i buscar el realisme més gran per tal de no faltar a la veritat històrica", si bé admet que ha alleugerit les qüestions tècniques per afavorir la lectura de la novel·la.

Preguntat per un dels protagonistes, el capità Edmund Bachner simbolitza l'humanista devorat per la irracionalitat. "En aquesta guerra, hi va haver oficials i soldats com ell, que no creien en el règim nazi ni els seus missatges demagògics, però acabaren arrossegats per les circumstàncies polítiques sense poder evitar-ho. Necessitava aquest personatge, la seua presència em resultava trista, alhora que humana i realista".

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

divendres, 26 d’octubre de 2018

Laia Carrera, Miguel Ángel Sabadell, Amàlia Roig, i Óscar Gómez i Lluís Rey guanyen els Premis Ciutat de Benicarló 2018

Aquest matí s'han donat a conèixer els treballs guanyadors de la tercera edició dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló. Ha estat en un espai emblemàtic, la capella del Convent de Sant Francesc, on l'alcaldessa de la localitat, Xaro Miralles, el regidor de Cultura, Josep Barberà, i el representant d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, han nomenat les obres guardonades enguany, amb un novedós format: al moment de saber el guanyador de cada modalitat, s'ha emès un vídeo amb les seues paraules i a continuació, un altre vídeo amb la valoració per part d'un representant del jurat de cada modalitat dels Ciutat de Benicarló.

Un àlbum per comprendre la por
L'obra guanyadora de la categoria més veterana, la d'Àlbum Infantil Il·lustrat, ha estat "Quan arriba la por" de la catalana Laia Carrera Crespo, una il·lustradora jove i pràcticament inèdita que ha sorprés amb un treball emotiu, rigorós, madur i sensible sobre com percebem la por. El seu àlbum és la història d'un xiquet que ensenya com domina un sentiment fosc covat al seu cor. 


I un assaig per entendre la mort
Mentre, el Premi de Divulgació Científica ha recaigut en "Cuando llega la hora", de Miguel Ángel Sabadell Melado, astrofísic de formació i editor de ciència en la revista Muy Interesante. La seua publicació aborda una part fonamental de la vida com és la mort, a través de diferents prismes: des de la biologia, la història, l'antropologia, la ciència… però sempre des d'un llenguatge amè i ben documentat.


Gastronomia del territori
Pel que fa al Premi de Llibre Gastronòmic, el guardó ha estat per a "Històries de cuina. Plats i relats", dels bloguers i redactors gastronòmics catalans Òscar Gómez i Lluís Rey. El seu és un llibre que parteix de dotze ingredients i eines bàsiques en les cuines per desenvolupar d'una banda la seua història, i d'altra un receptari arrelat als productes del territori del Maestrat i els Ports.


La biografia d'un homenot
Finalment, el Premi de Narrativa Memorialística ha quedat a casa, ja que tant l'obra com l'autora són de la comarca. Es tracta d'Amàlia Roig, qui ha obtingut el reconeixement amb "Alfred Giner Sorolla. La passió i la lucidesa", un assaig biogràfic sobre el científic i poeta vinarossenc Alfred Giner Sorolla (1919-2005), en el que ens descobreix un humanista bolcat per la ciència però també per la cultura i el país.


Coneguts els guanyadors i guanyadores, el calendari dels Premis de Benicarló continua el dissabte 24 de novembre amb la gala de lliurament i presentació de les obres editades.

diumenge, 21 d’octubre de 2018

Parlem de les cobertes dels llibres al programa Plaerdemavida

Onada va participar en el passat capítol de Plaerdemavida, el programa literari d'À Punt, per parlar d'una qüestió secundària però cabdal en els llibres: les cobertes. En un espai tan singular com un magatzem de pneumàtics (les "cobertes" de les rodes), vam reflexionar sobre el paper de les tapes, com es fan, com haurien de ser, quin paper juga en el conjunt del producte literari i molt més, mentre un bon grapat de cobertes del catàleg d'Onada s'enfilaven per les muntanyes de goma i cautxú.


Un curiós i interessant reportatge que podeu veure aquest capítol de Plaerdemavida en línia en la web d'À Punt, tot clicant ací.

dissabte, 20 d’octubre de 2018

El suplement Arts recomana diverses obres d'Onada


La periodista Bel Carrasco publica al suplement cultural Arts de l'edició valenciana d'El Mundo el reportatge "Veus d'ací i de molt lluny" en el qual hi fa una repassada per les principals novetats que han preparat les editorials valencians en la tornada després de l'estiu, el que ja es coneix com "la rentrée".

En el cas d'Onada, Carrasco ha destacat tres títols: "Tropecientas trompas" de Sergi Cambrils, "Maquis i masovers" de Raül González Devís, i "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera" de Joan Garí. Aquestes tres recomanacions venen acompanyades d'una sinopsi de cadascuna de les obres.

D'aquesta manera, es destaca que "Tropecientas trompas" comprén "més d'un centenar de microrelats, alguns premiats en blogs, webs especialitzades i en programes radiofònics", mentre que l'estudi de l'historiador González Devís és "un assaig sobre la resistència armada antifranquista que va representar el major esforç que hi hagué per enderrocar la dictadura de Franco". Finalment, de "El rebost perfecte" s'assenyala que és "una aproximació sensorial als secrets del xef del restaurant Cal Paradís (La Vall d'Alba)". 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

El comunicòleg Jaume Guzmán presenta el seu nou llibre a Sant Carles de la Ràpita


En "La comunicació local i premsa històrica al Montsià", l'investigador rapitenc Jaume Guzmán ha realitzat un recorregut per l'aparició dels periòdics i diaris en els pobles de la comarca més meridional de Catalunya, centrat sobretot en el període entre 1975 i 2014, època daurada de la premsa de proximitat. Guzmán presenta aquest assaig a la seua localitat, Sant Carles de la Ràpita, ben present en el llibre amb publicacions emblemàtiques com "Ràpita", la qual exemplifica una de les conclusions de l'estudi: com la premsa local ha estat clau per crear la identitat dels pobles.

L'acte serà el dijous 25 d'octubre, a partir de les 19 hores, a l'Església Nova, amb la participació del tècnic de la Regidoria de Cultura, Pau Lleixà, i del professor de la URV, Miquel Àngel Pradilla.

Jordi Ortiz, Josep Porcar i Ignasi Garcia guanyen els Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2018

Jordi Ortiz, Josep Porcar i Ignasi Garcia han estat els guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2018. El Centre Cultural Mario Monreal de la històrica localitat morvedrina, que enguany ostenta la Capitalitat Cultural Valenciana, va acollir l'acte de proclamació de les obres vencedores del ja consolidat certamen saguntí, un dels més prestigiosos de les lletres valencianes.
 

El barceloní Jordi Ortiz ha obtingut el XX Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt amb "No tractis Déu de vostè", un colpidor drama basat en la seua família. Exposa la relació del protagonista amb sa mare, diagnosticada d'Alzheimer en la senectut. Això comporta una cursa contrarrellotge per conèixer-la a fons abans del deteriorament físic i mental. Ortiz compta amb més d'una vintena de títols, amb premis com el Contarella de Ciutadella de Menorca, el Vila de Perpinyà, el Ciutat d'Olot o el Ciutat d'Elx, entre d'altres.


Pel que fa al guardó més veterà, el XXI Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, ha quedat en un escriptor de proximitat: el castellonenc Josep Porcar, que passa per ser un dels noms a tindre en compte en la poesia contemporània valenciana. Amb "Anys llum" Porcar realitza un potent viatge introspectiu, commocionat per les solsides vitals que duen a un replantejament existencial i a un desig d'aferrar-se als fils de la vida. Amb Ciutat de Sagunt, Porcar hi suma un altre reconeixement a la seua bibliografia.


Finalment, el XV Premi de Teatre Pepe Alba ha estat concedit a "Treball de recerca", la dramatúrgia del català Ignasi Garcia. Protagonitzada per una jove estudiant, Andrea, exposa com el que semblava un senzill treball de recerca escolar sobre la memòria històrica de la guerra civil al seu poble obrirà secrets ocults i inesperats.


En aquest acte de lliurament, conduït per la companyia teatral Camí de Nora i amb presència de l'alcalde Quico Fernández i el regidor José Manuel Tarazona, es va informar de la gran acollida que ha tingut aquesta edició, amb un total de 103 originals presentats, fet que palesa la bona salut del certament saguntí.

Imatges: Ajuntament de Sagunt