Apunta't al Club Lector

dimecres, 28 de febrer de 2018

"'La Germandat' està escrita amb una doble intenció: entretenir i fer pensar". El diari Ara parla del nou llibre de David Miró

La recera d'una manera d'explicar el feminisme a la filla adolescent va impulsar David Miró a escriure "La Germandat. Complot contra les dones", el que serà el seu debut literari i que narra, en una ficció, una visió alternativa de la història feminista, a través d'una conxorxa d'homes poderosos per barrar el camí cap la igualtat. Ho explica en l'article que li ha dedicat el diari Ara, de la mà de Jordi Nopca. Precisament, "La Germandat" es llança els pròxims dies 3 i 4 de març amb el diari català.

Diu Miró que la intenció amb "La Germandat" és "fer veure com els tics masclistes segueixen molt presents a la nostra societat", i denuncia que "la victòria del masclisme és haver convertit el feminisme en caricatura". La novel·la està escrita en forma de dietari, en un escrit que un dels integrants del complot, malalt, li deixa al seu fill i en que exposa amb tots detalls els mecanismes d'aquesta germandat masculina. Així, l'autor adopta el rol d'un masclista i "explora els clixés sobre les dones i escriu frases preparades per generar polèmica", hi afegeix.

Tal com explica el protagonista de La Germandat, els homes també han sabut beneficiar-se de dones que han enfortit els atributs “masculins” del poder, com va passar amb l’operació per convertir Margaret Thatcher en primera ministra britànica. “Com que representa el paradigma masculí, Thatcher acaba sent útil als homes. El perill per al masclisme no són les dones en si, sinó les dones amb consciència de ser-ho”. 

Podeu llegir l'article de l'Ara complet tot clicant ací.

dissabte, 24 de febrer de 2018

Manuel Roig va presentar el poemari "Meduses" a Mutxamel

 

La Casa de Cultura de Mutxamel, a l'Alacantí, va viure una vesprada de poesia i música amb la presentació de "Meduses", el nou llibre de l'escriptor valler Manuel Roig, amb el qual va aconseguir el Premi de Poesia Antoni Matutano-Vila d'Almassora. L'acte, celebrat passat dijous 22 de febrer, va comptar amb la participació del regidor de Cultura Rafael Garcia Berenguer i de la bibliotecària Assumpció Brotons.

Imatges: Cultura Mutxamel

dimarts, 20 de febrer de 2018

Manuel Roig presenta el poemari "Meduses" a Mutxamel


La localitat de Mutxamel, a l'Alacantí, acull una nova presentació de "Meduses" el poemari de Manuel Roig, guanyador del Premi de Poesia Vila d'Almassora. Serà el pròxim dijous 22 de febrer, a partir de les 19.30 hores, a la Casa de la Cultura del municipi, i es comptarà amb la participació del regidor de Cultura Rafael Garcia Berenguer i de la bibliotecària Assumpció Brotons.

En "Meduses", Roig retorna a la felicitat de la infantesa, transcorrida al barri del Roser de la Vall d'Uixó, als records de la banda de música, de l'estiu i del riu, de les paraules belles i senzilles. Una mirada nostàlgica cap el passat per comprendre els somnis del futur.

dilluns, 19 de febrer de 2018

Joan Francesc Peris presenta el poemari "Amors de tardor" a Alzira aquest dijous


Els "Amors de tardor" de Joan Francesc Peris continuen solcant el país. El pròxim dijous 22 de febrer, els versos de l'autor gandià apleguen fins Alzira. La Llibreria, situada al carrer Hort dels Frares, 6, acollirà l'acte a partir de les 19.30 hores, i es comptarà amb la música del violinista Lluís Vinyó.

dijous, 15 de febrer de 2018

Aquest divendres es presenta "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs (1863-1935)" de Miquel Àngel Baila


En "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs", el professor Miquel Àngel Baila recupera un seguit d'iniciatives públiques i privades que, en el brogit del desenvolupament industrial de la segona meitat del segle XIX i el primer terç del següent, es van idear amb un punt en comú: l'arribada del tren fins el nou port vinarossenc. Eren trens que havien de baixar el carbó de les conques aragoneses, o del mateix Maestrat i els Ports, o fins i tot resseguir la línia de costa des de l'Ebre. Però, cap d'elles es va arribar mai a materialitzar.

Miquel Àngel Baila presenta aquest llibre el pròxim divendres 16 de febrer, a partir de les 19 hores, a la Biblioteca Municipal de Vinaròs, en una cte que comptarà amb la participació de José Luis Pascual, president de l'associació Amics de Vinaròs, i el professor de la URV Miquel Àngel Pradilla.

dimarts, 13 de febrer de 2018

Un sopar-presentació per descobrir les receptes de "La cuina de la gent de la mar" de Juanjo Roda


Un llibre de gastronomia s'ha de llegir, de veure... i també de tastar! I això és que farà Juanjo Roda amb la pròxima presentació del seu receptari "La cuina de la gent de la mar", la qual tindrà lloc el pròxim divendres 16 de febrer a Peníscola.

El xef vinarossenc, amb l'acompanyament dels cuiners José Marín Bayarri i Javier Marqués Bel, dels establiments peniscolans El Mercat i Tío Pepe, ha preparat un sopar en el que els protagonistes seran els àpats dels ranxos mariners que Roda va recuperar per aquest títol, premiat amb el II Premi Ciutat de Benicarló de Llibre Gastronòmic.

Aquest sopar-presentació serà al Restaurant El Mercat a partir de les 20.30 hores, amb un preu de 18 euros.

dissabte, 10 de febrer de 2018

Regió 7 s'hi fixa en "La maleta de l'avi" de Juan Hernaz i Fátima Fernández

El diari Regió 7, que cobreix la Catalunya Central, s'ha fet ressò de "La maleta de l'avi", l'àlbum il·lustrat amb el qual Juan Hernaz i Fátima Fernández va guanyar el III Premi Internacional Ciutat de Benicarló.


La ressenya, signada per Bernat Cormand, recorda que el conte tracta d'una xiqueta, la Marianna, que acompanya el seu avi, un vell mariner que ha perdut la memòria. D'aquesta manera, els autors asturians volen explicar als més menuts un problema ben present a les famílies, la malaltia de l'Alzheimer.

El recurs de la imatge d´un mar mogut, les onades o el vaixell sense rumb li serveix a l´autora per explicar que la memòria de l´avi se´n va, metàfora que l´il·lustrador representa aprofitant tots els racons de les pàgines dobles amb bon ofici i tècnica acurada. En un intent de vestir la història amb paraules en un to poètic, el text permet que l´artista deixi volar la imaginació, molt lluny, al llarg de les escenes generoses d´elements, de vegades sobrecarregades i amb un joc tipogràfic, com si seguís el moviment de les imatges, que en algunes ocasions dificulta la lectura. Potser el petit lector agrairà el silenci en el desenllaç, quan l´avi i la neta finalment s´abracen.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

divendres, 9 de febrer de 2018

La crònica de la trobada "Una història amb sol i ombres" de Josep Usó amb l'alumnat de Secundària

Cada vegada és més freqüent que un escriptor visite les aules per trobar-se al davant del seu públic lector, amb trobades estimulants per les dues bandes i que permeten a l'alumnat conèixer més sobre el llibre que han treballat i sobre la persona que ha creat eixa història. Això és que ha ocorregut amb Josep Usó, qui ha xarrat amb el grup de segon d'ESO a l'IES Miquel Peris del Grau de Castelló. Ho han fet de "Una història amb sol i ombres", una novel·la que recupera la memòria històrica dels anys 70 en dos escenaris, Xile i el País Valencià, i amb la qual el vila-realenc va obtindre el Premi de Narrativa Vila de Puçol.

Usó, a partir d'aquesta experiència, ha publicat una crònica al seu blog, Des de la Plana, en la qual hi reflexiona sobre el diàleg que s'ha establert en l'aula. "Escoltar les preguntes, molt nombroses, dels alumnes. Aquest és un privilegi que he tingut gràcies al meu ofici d’escriptor. Perquè els alumnes eren molt joves. I és molt enriquidor, parlar amb ells, escoltar què és el que els interessa i què el que els ha cridat l’atenció". I també aborda la diferència de visió entre un autor adult i un lector juvenil. "He pogut comprovar que els alumnes de l’institut del Grau de Castelló són això: joves de catorze o quinze anys. I que estan preocupats pels seus problemes. Que en bona part jo també compartisc, però que n’hi ha que són nous. Al capdavall ells són adolescents, mentre que jo la meua adolescència la recorde ja llunyana", hi afegeix Josep Usó.

La conversa ha segut amena, llarga i profitosa. Estic segur que jo he après molt més d’ells que ells de mi. I, en qualsevol cas, jo m’ho he passat molt bé. Això, sense comptar el fet que s’han llegit o es llegiran una novel·la que jo vaig escriure amb la il·lusió que algú acabara enganxat amb una història plena de situacions difícils. I ara, després d’haver escoltat les seues preguntes i d’haver-les intentat respondre, estic segur que més d’un s’identificarà amb Gladys Ardiles. O tal vegada prendran consciència de conèixer algú que els recorde a Manuel Sebastia, o al propi Patricio Gálvez. Si, de passada, només un d’ells arribara a escriure una història, per curta que fora, ja hauria acomplert amb escreix les meues majors aspiracions amb la visita. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dimarts, 6 de febrer de 2018

"Els paisatges trobats" es presenta aquest dimecres a Vilafranca del Penedès


El dietari de Josep Santesmases es presenta el pròxim dimecres 7 de febrer a Vilafranca del Penedès. "Els paisatges trobats", l'obra guanyadora de II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló, és la reflexió al voltant de què és el paisatge i el seu estret vincle amb l'acció humana, una mirada sobre el territori entès com a part indestriable del patrimoni humà. Per conèixer més, l'acte tindrà lloc a partir de les 19 hores a la Sala Muriel Casals de la seu de l'Institut d'Estudis Penedesencs. Comptarà amb la participació de l'escriptor Jordi Llavina.

dilluns, 5 de febrer de 2018

La poesia va fer història a Sagunt amb la presentació de "Entre la pedra i el ferro"

La poesia es va fer monumental a Sagunt passat dijous 1 de febrer. El Centre Cultural Mario Monreal va acollir l'estrena de "Entre la pedra i el ferro", una antologia poètica que canta i celebra la història de la capital morvedrina, des del passat ibèric i romà al patrimoni industrial del segle passat. Han participat fins a seixanta-tres escriptors i escriptores, coordinats per Antoni Gómez i Vicent Penya.

L'acte va comptar amb un espectacle de música, dansa i literatura, dirigit per Sergi Juesas, de la companyia Camí de Nora, que va comptar amb les actuacions de Margarita Mateu i Eva Gómez. Mentre, la poesia va sonar de les veus d'Ismael Bereje, Maria Jesús Suárez, Begonya Mezquita i el propi Sergi Juesas.

La publicació de "Entre la pedra i el ferro" s'emmarca en les accions de Sagunt com a pròxima Capital de la Cultura Valenciana i de cara a la candidatura de la ciutat a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Per conèixer més podeu llegir la crònica de Cristina Marqués per al diari Levante-EMV.

Cliqueu per ampliar

divendres, 2 de febrer de 2018

El més consultat a Onadaedicions.com durant gener

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de gener.

FICCIÓ

1. Ningú no mor. Aquesta novel·la, estrenada ja fa més de quatre anys, s'ha convertit un nou clàssic de la narrativa juvenil catalana. És una trama oberta també al públic adult, però ha estat a les aules on ha trobat el seu públic, que any rere any gaudeix amb les aventures dels protagonistes en la recerca d'un misteri que desvetllarà el tranquil poble de Masdeplors. L'escriptor Joan Pinyol combina amb encert el misteri, el terror i les aventures per donar forma a una atractiva història.

2. Cita a la Paret de Gel. Una novel·la d'aventures juvenils, en el sentit més clàssic del gènere, va aconseguir irrompre amb força entre el públic d'aquesta franja d'edat, i especialment com a lectura prescriptiva a les aules. L'escriptora Margarida Aritzeta, amb una sòlida i reconeguda trajectòria literària, dóna mostra del seu bon fer en una història d'intrigues, d'amistats i de perills que capta de seguida l'atenció del lector.

3. Versos contra la violència. Després de l'exitosa estrena a Tortosa, aquest poemari col·lectiu ha emprés amb força la gira de recitals i presentacions, que ja l'ha dut per l'Ametlla de Mar, Flix o Campredó, i que proseguirà el febrer a la Ràpita o Deltebre, entre d'altres. Com a resposta als fets que s'hi van viure l'1 d'Octubre als carrers de les comarques ebrenques, el col·lectiu poètic del territori van tindre la necessitat d'alçar la veu amb l'arma de la poesia per fer palès el seu rebuig. Aquesta publicació recupera i immortalitza aquelles intervencions.

4. Quan truquen de matinada. Aquest llibre, que podeu trobar tant en la col·lecció Narratives com en la Maremàgnum, narra tres moments de forts canvis polítics i socials al País Valencià, fets històrics en els que sembla que tot és possible. L'escèptic periodista Pere s'hi mou per la València de la crisi, mentre recorda la seua joventut, durant la Transició, quan es formava com a historiador, i connecta amb les memòries de Camil Albert, anarquista del primer terç del segle passat. Amb aquests vímets, Salvador Vendrell va cosir un retrat de la història contemporània valenciana, que li va valdre el Premi Ciutat de Sagunt.

5. Encara que menut, sóc important. Després de l'èxit de crítica i de públic de l'anterior llibre il·lustrat, dedicat a l'Alzheimer, Fátima Fernández i Juan Hernaz van tornar a guanyar el Premi Ciutat de Benicarló d'Àlbum Infantil Il·lustrat amb una tendra història que tracta l'aprenentatge de les emocions i dels sentiments, i de fer pensar el lloc que un ocupa dins de l'univers. Una obra màgica per somniar i reflexionar.

NO FICCIÓ

1. Joan Fuster per a joves. L'Any Fuster passa, però l'interès per la figura i el pensament de l'intel·lectual de Sueca es manté. Per tal de difondre la seua vessant més assagística, l'antòleg Salvador Vendrell ha escollit una selecció de textos que tracten temes que encara avui són de plena actualitat, i que ens permet veure Joan Fuster en el seu terreny: punyent, descregut, escrutador i observador de la realitat que l'envolta. Aquest llibre, pensat especialment per a les aules, sens dubte es una estupenda entrada al llegat fusterià.

2. Antologia de Joan Fuster. Podem dir que el llegat fusterià és tant ample, que dóna per a dues antologies en una mateixa col·lecció. Aquesta, que ja compleix mitja dècada a les llibreries, va ser confeccionada pel professor Vicent Terol amb l'objectiu de fer de pòrtic per aquells lectors que encara no han aprofundit en la bibliografia de Joan Fuster. La tria de l'antòleg ens sorprèn per la vigència dels temes i dels postulats, que demostren que el de Sueca va ser un dels grans pensadors del segle XX.

 3. Los mejores pinchos y tapas de la alcachofa de Benicarló. En el mes de gener, i amb el permís dels Reis d'Orient i Sant Antoni, la protagonista del cicle festiu benicarlando és la carxofa. Amb un quart de segle de recorregut, la Festa de la Carxofa que celebra la ciutat maestratenca s'ha consolidat com una de les grans cites gastronòmiques i culturals del nord valencià. Un dels principals motius és la traça amb que cuiners i restauradors de la població preparen tota mena d'àpats amb la carxofa com a ingredient principal. Aquest receptari és una selecció de les propostes de l'Associació Benicarlanda de Bars i Cafeteries, i mostra com el format del pinxo ha reinventat la cuina tradicional. També el trobareu en valencià.

4. Paco Boluña, el món fugisser. A poc a poc, la col·lecció Finestres al passat que impulsa l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre difon i promou el patrimoni històric de les Terres de l'Ebre gràcies a les fotografies de retratistes que van captar la societat i el territori del seu temps. El cinquè volum realitza una retrospectiva als primers treballs del roquetenc Paco Boluña. A través de la seua càmera observem la gent i el paisatge de fa mig segle, quasi ja desaparegut per la voràgine cronològica. Com sempre, les instantànies de Boluña han estat contextualitzades per Alberto Curto i Laura Tienda, director i tècnica de l'Arxiu.

5. Els paisatges trobats. Mitjans de comunicació com El Punt-Avui s'han fet ressò del nou llibre de Josep Santesmases. El de Vila-rodona, a l'Alt Camp, va convèncer el jurat del Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló amb un dietari que reflexiona sobre el paisatge, entès com una part indestriable del patrimoni humà. D'aquesta manera, Santesmases hi topeta en els seus viatges amb paisatges modelats i condicionats per l'acció humana, com els conreus, els quals, al seu torn, també condicionen les persones.