Apunta't al Club Lector

divendres, 30 de setembre de 2016

"Per Carnaval, farina i cóc amb sal!" es presenta demà dissabte a Godall


El sisè conte de la col·lecció El Montsià de Bàrbara i Jaume es presenta aquest dissabte 1 d'octubre a Godall, la vila que serveix d'escenari per a les noves aventures dels dos joves protagonistes creats per l'autora Núria Ibáñez. L'estrena de "Per Carnaval, farina i cóc amb sal!" serà a partir de les 18.30 hores al Centre d'Interpretació de la Serra de Godall, amb la participació de Núria Ibáñez, el fotògraf Alfred Blanch i l'alcadessa de Godall Tere Esmel.

dijous, 29 de setembre de 2016

Preparant novetats: "Orígens i formació de l'Institut Elemental de Benicarló" de Francisco Mezquita


En aquest llibre, tot aprofitant les fonts documentals existents a l’arxiu històric de l’IES Francesc Ribalta, hem volgut posar en relleu la creació i l’obra de l’Institut Elemental de Benicarló a través d’alumnes i professors durant el període republicà com un exemple més de la tasca educativa de la Segona República, la qual es pretenia que fos el motor i la base de la nova societat arreplegant en aquest cas l’interès i els anhels de l’Ajuntament del poble de Benicarló que al mateix temps es feia portador de desig d’una societat dinàmica i emprenedora que volia ser el centre educatiu de la comarca incorporant les demandes d’escolarització i formació dels pobles del voltant en un procés que malauradament va tallar de colp la guerra civil.

També pretén ser un homenatge a tota la comunitat educativa d’aquella etapa republicana, tant per als que malgrat els avatars dels anys posteriors van aconseguir els seus propòsits com per a aquells que pels mateixos motius es van quedar en el camí. Els esforços de tots mereixen aquest reconeixement.

Francisco Mezquita Broch (Vila-real, 1947) és catedràtic d’Història. De forma paral·lela a l’activitat professional docent a l’Escola Universitària de Formació de Professorat de Castelló i a l’IES F. Ribalta de la mateixa ciutat, s’ha dedicat a la investigació històrica mitjançant diversos treballs i articles en revistes d’àmbit local i llibres col·lectius de diferent temàtica. És també membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, des de la seua fundació, i participa en l’organització i la confecció d’exposicions, homenatges, jornades i altres activitats de difusió, de recerca i d’informació sobre el tema.

La vila de Godall protagonitza el nou conte de Bàrbara i Jaume

La festa del Carnaval és un dels trets més característics de la vila de Godall, i per descobrir-la i conèixer-la des de dins, cap allà han marxat la Bàrbara i el Jaume per a viure una nova aventura. En “Per Carnaval, farina i cóc amb sal”, els dos joves i intrèpids protagonistes dels contes infantils de l’autora Núria Ibáñez hi participaran en l’espectacular enfarinada que guarneix de blanc els carrers godallencs, tastaran el cóc amb sal i es disfressaran per al ball amb uns vestits ben peculiars.

Aquest és el sisè conte de “El Montsià de Bàrbara i Jaume”, la reeixida col·lecció que pretén mostrar i difondre la riquesa patrimonial dels pobles de la comarca del Montsià. Amb cada volum dedicat a un poble diferent, “Per Carnaval, farina i cóc amb sal” és l’equador d’un projecte que ha comptat amb una gran acollida per part del públic. L’arqueòloga rapitenca Núria Ibáñez és la creadora d’aquests llibres, que en aquesta ocasió han comptat amb les fotografies d’Alfred Blanch, les il·lustracions de Míriam Cid i el tractament d’imatge de Marina Rascón. 


El nou conte es presentarà a Godall el pròxim dissabte 1 d’octubre a les 18.30 hores, al Centre d’Interpretació de la Serra de Godall, amb les intervencions de l’alcaldessa Tere Esmel, l’autora Núria Ibáñez i el fotògraf Alfred Blanch.

L'agenda d'octubre de les Contalles de Muniatto

Aquest mes d'octubre és mes de les Contalles de Muniatto! Al llarg de les pròximes setmanes hi podreu trobar la col·lecció a les parades que les autores, les Germanes Besolí, hi disposaran als següents esdeveniments:
  • Diumenge 2 d'octubre a la Festa de la Sega a la Casa de Fusta (Amposta)
  • Diumenge 9 d'octubre a la Festa de la Sega a les Barraques de Salvador (Deltebre)
  • Dissabte 22 d'octubre a les Jornades de les Lletres Ebrenques que organitza la biblioteca d'Amposta
  • Diumenge 30 d'octubre a la Fira del Rovelló d'Alfara de Carles.

dimarts, 27 de setembre de 2016

Preparant novetats: "Per Carnaval, farina i cóc amb sal" de Núria Ibáñez

 

"Per Carnaval, farina i cóc amb sal" és el sisè conte de la col·lecció El Montsià de Bàrbara i Jaume, amb el que la planera Núria Ibáñez ens descobreix els tresors que amaga la comarca més meridional de Catalunya. Amb cada volum dedicat a una localitat, aquest ens porta fins la vila de Godall. De la mà dels dos protagonistes, la Bàrbara i el Jaume, coneixerem una de les festes més emblemàtiques del territori: el Carnaval godallenc. Allà conserven una tradició des de fa més de cent anys que ningú no ha pogut fer desaparèixer perquè els seus habitants posen tots els sentits per fer-la única, conservar-la i cridar l’atenció dels visitants. Ja des de ben menuts els xiquets tenen un paper molt important per a perllongar aquesta tradició. Això sí, prepareu-vos per a embrutar-vos!

De nou, el conte és una creació coral. La història ideada per l'arqueòloga Núria Ibáñez s'acompanya de les fotografies d'Alfred Blanch i les il·lustracions de Míriam Cid, mentre que Marina Rascón és l'encarregada del tractament d'imatge.

El llibre es presentarà aquest dissabte 1 d'octubre a les 18.30 hores al Centre d'Interpretació de la Serra de Godall, amb la participació de l'autora i del fotògraf, juntament l'alcaldessa Teresa Esmel.

dimecres, 21 de setembre de 2016

"Poesia en alta definició". El Temps parla del poemari "Úter"

El periodista Xavier Aliaga ressenya per a El Temps el nou poemari de Josep Maria Balbastre, "Úter", darrer Premi Vila de Puçol i un llibre que "ratifica la solvència d'un escriptor sense la visibilitat i presència que mereixeria una de les nostres veus poètiques més meritòries", en paraules del crític literari.

Per a Aliaga, "Úter" és una composició partida en quatre parts, que s'uneixen "en la voluntat de perfecció, de bastir una poètica d'altra definició", les quals destaquen per "imatges de gran poder visual" o la proesa poètica que l'autor "es mou amb una desimboltura poc habitual en els poetes valencians".

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

dissabte, 17 de setembre de 2016

"Les muixerangues reflecteixen l'esperit valencià". La Calamanda parla amb Joan Bofarull

El diari digital La Calamanda ha publicat una entrevista a Joan Bofarull, expert en castells i muixerangues, que ara recull la tradició de les torres humanes valencianes en un nou llibre que, per primer cop, realitza un complet repàs a les colles tradicionals i a les modernes, així com aquelles organitzades i les torres humanes improvisades.

Com apunta Bofarull, l'objectiu de "Les muixerangues valencianes" és difondre aquest element del patrimoni cultural i festiu valencià, que existeix més enllà de les reconegudes dues colles d'Algemesí. Aquesta vila és una de les cinc tradicionals, juntament Peníscola, l'Alcúdia, Titaigües i Forcall, que "tenen un valor incalculable, perquè són antigues, úniques i originals". La investigació el va dur a comprovar que hi coincideixen certs trets: els components acrobàtic, coreogràfic, burlesc i religiós, presents a totes elles, i que s'han difós en l'esclat de nous grups.

L'obra també recull els valors que aporten les colles muixerangueres, com ara la integració de "gent de diferents edats, sexes, orígens i classes socials treballa conjuntament". Apunta l'exemple de la Nova Muixeranga d'Algemesí: "està ben organitzada; fa un assaig cada setmana i una vintena d'actuacions cada any; les actuacions més importants són al seu poble i cada any en les mateixes dates; fa figures molt difícils i no cau casi mai; en totes les actuacions dóna una bona imatge, intenta que la seua gent ho passi bé i estiga orgullosa del que fa".

Les muixerangues reflecteixen l'esperit valencià, amb una estètica barroca en la forma, el color i la música. Però per mi, el fonamental és l'assaig, perquè qualsevol figura, sigui simple, complexa o difícil, s'ha d'assajar bé.

Podeu llegir l'entrevista sencera a Joan Bofarull tot clicant ací.

divendres, 16 de setembre de 2016

Joan Bofarull parla de "Les muixerangues valencianes" a Ràdio València

El final de l'estiu és el moment per excel·lència de les torres humanes valencianes. En poques setmanes se succeeixen les muixerangues d'Algemesí, les mojigangas de Titaigües o les danses de Peníscola, per esmentar-ne algunes. I enguany s'ha acompanyat del llançament del llibre "Les muixerangues valencianes", l'obra en què Joan Bofarull recorre la tradició i la modernitat d'aquesta expressió de la cultura festiva valenciana.

El llibre ha despertat l'interès dels mitjans de comunicació, i ja en són diversos els que s'han fet ressò del llançament editorial. Un dels darrers ha estat Ràdio València, qui de la mà de Jéssica Crespo ha entrevistat Joan Bofarull dins del programa Hoy por hoy Locos por Valencia. En la conversa, l'autor reusenc ha exposat algunes de les curiositats històriques de la muixeranga o la relació amb els castells catalans. 

Tot seguit podeu escoltar l'entrevista. També podeu llegir la notícia a la web de Ràdio València tot clicant ací.

dimecres, 14 de setembre de 2016

"Les muixerangues valencianes" al Levante-EMV


El diari Levante-EMV, dins la secció cultural Panorama, ha dedicat una notícia al llançament de "Les muixerangues valencianes" de Joan Bofarull, la primera obra que estudia el fenomen de les torres humanes al País Valencià. Com assenyala l'article signat per Jonathan Niclón, el llibre s'hi fixa en les expressions més tradicionals, encapçalades per la Muixeranga d'Algemesí, així com en les noves colles creades en els darrers temps. També incorpora les torres improvisades, anomenades pals de pollastre, que se celebren en indrets com Polinyà o la Salzadella.

dimarts, 13 de setembre de 2016

"Insòlita memòria" vista per Vicent Penya en 30 segons

Passat diumenge 4 de setembre, la Collita Valenciana d'autors i editors va protagonitzar la jornada a la Setmana del Llibre en Català. Entre els escriptors que hi van participar a conferències i taules rodones, hi havia Vicent Penya, el qual es va referir a "Insòlita memòria", un recull de relats que li va valdre el Premi Vila de Puçol de Narrativa. 

Com en ocasions anteriors, la plataforma Escriptorsvalencians.tv, una iniciativa de l'Associació d'Editors del País Valencià, va aprofitar la concurrència per enregistrar una sèrie de mini intervencions en les quals l'autor presenta la seua obra. A continuació podeu veure el vídeo de l'autor de Rafelbunyol, qui fa cinc cèntims de "Insòlita memòria" en a penes mig minut.

divendres, 9 de setembre de 2016

Josep Manel Vidal i Josep Usó participen a la Setmana del Llibre en Català

La Setmana del Llibre en Català tancarà aquest diumenge 11 de setembre, la Diada de Catalunya, amb un esdeveniment literari de primer ordre: una lectura pública que comptarà amb més de seixanta escriptors i escriptores, i que ocuparà, de forma simultània, els escenaris 1 i 2 al llarg del matí, organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Entre els participants hi tindrem diversos autors d'Onada. Així, Josep Manel Vidal, autor del poemari "La fràgil arquitectura dels teus gestos", hi serà a les 13.35h a l'Escenari 1. El dia abans, dissabte al vespre, Vidal signarà exemplars a la caseta número 43. Un altre escriptor, també valencià, és Josep Usó, autor, entre d'altres novel·les, de "L'any de l'herba sana", qui serà a les 13.05 hores a l'Escenari 1.

Presentacions i signatures

Aquest acte s'hi suma als altres dos que duran a terme aquest cap de setmana autors d'Onada Edicions. Així, divendres, Joan Pinyol presentarà "El mar de les ombres", i l'endemà dissabte, Robert Cavaller hi signarà exemplars de "El topògraf". A més a més, podreu trobar un extens ventall del catàleg editorial a les casetes número 43 i 54.

"Insòlita memòria" es presenta aquest divendres 16 de setembre a Sagunt

Vicent Penya presenta "Insòlita memòria" a Sagunt. Serà el pròxim divendres 16 de setembre, a partir de les 19.30 hores, al Centre Cultural Mario Monreal. Guardonat amb el premi Vila de Puçol de Narrativa, l'obra és un recull de relats que ens transporta a la memòria de la infantesa i joventut del narrador, amb unes històries on es conjuga el dramatisme amb la ironia i fins i tot l’humor, en un marc sovint fantàstic i oníric. Uns relats molt ben escrits que val la pena llegir.

dimecres, 7 de setembre de 2016

"Una bella i intensa recreació poètica". Manel Alonso parla de "Inventari de fragilitats" de Jesús Giron

"Un inventari de tot allò que hi ha en aquell espai que limita a l’est amb l’amor i a l’oest amb el desamor". Així defineix Manel Alonso el nou poemari de Jesús Giron, amb el qual va obtindre el darrer Premi Jaume Bru i Vidal Ciutat de Sagunt. "Inventari de fragilitats" és, doncs, un llibre que parla de sentiments forts i d'una vida humana i unes relacions socials febles, especialment aquelles de to amorós.

En la ressenya que Alonso publica al Diari Gran, hi destaca alguns passatges que "justifiquen per si soles l'edició del llibre i el premi amb què va ser reconegut". Imatges pòètiques sacsejades per un ritme intern ben construït formen l'arquitectura del llibre de l'escriptor de Calles.

Un llibre sense saturació verbal ni portes que barren el pas al lector, on l’autor navega amb destresa tot escoltant els ecos d’una llarga tradició poètica que va des dels clàssics antics als clàssics moderns i dels que el lector trobem rastre en molts dels seus poemes.
El seu inventari és una bella i intensa recreació poètica, una evocació de tot un seguit d’emocions i sentiments que florixen i es marcixen durant una relació amorosa.

Podeu llegir la ressenya sencera de Manel Alonso tot clicant ací.

"La maleta del abuelo", premi Ciutat de Benicarló, a la televisió pública d'Astúries

TPA, la televisió pública d'Astúries, es va fer ressò de la resolució del III Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló, que va recaure en dos asturians, l'il·lustrador Juan Hernaz i l'escriptora Fátima Fernández, per "La maleta del abuelo", una tendra història entre un xiquet i un avi amb la malaltia de l'Alzheimer com a fons. La peça que li dedica l'ens permet veure unes primeres imatges de com serà aquest àlbum, que veurà la llum a principis del mes de novembre en dues versions: valencià/anglès i castellà/anglès.

dimarts, 6 de setembre de 2016

Joan Pinyol presenta "El mar de les ombres" aquest divendres a La Setmana del Llibre en Català

El pròxim divendres 9 de setembre La Setmana del Llibre en Català parlarà de ficció històrica amb Joan Pinyol, qui presentarà "El mar de les ombres". Serà a l'Escenari 2 de l'esdeveniment que s'està celebrant al llarg d'aquests dies al davant de la catedral de Barcelona, a partir de les 17.30 hores i comptarà amb la presència dels escriptors Jordi Llavina i Martí Gironell, els quals acompanyaran l'autor capelladí.

"El mar de les ombres" és una novel·la d'aventures, ambientada en el convuls principi de segle XX a Catalunya. En Miquel fuig de les Guerres del Marroc, i gràcies a l'Alba, s'embarca en el vapor Reina Maria Cristina, un vaixell que l'ha de dur fins Amèrica, a la recerca d'una vida millor. Però, un misteriós personatge, el Kraus, convertirà el vapor en una gàbia perillosa. Podeu seguir les novetats de l'obra de Joan Pinyol al seu Facebook.

dilluns, 5 de setembre de 2016

La Collita Valenciana aplega un altre any a la Setmana del Llibre en Català

Ahir diumenge, la Setmana del Llibre en Català va tindre de nou un sabor ben valencià. Com en edicions anteriors s'hi va organitzar la Collita Valenciana, una programació de xerrades i taules rodones literàries al voltant d'autors i obres del sud de la llengua. Així, al llarg de la jornada, escriptors i escriptores van parlar sobre el gènere poètic, la novel·la, les narratives històriques, la diversitat, els clàssics…


Enguany, entre els participants a la taula "Novel·les per a tot l'any" hi havia Vicent Penya, autor de "Insòlita memòria", premi Vila de Puçol de narrativa, un llibre de relats dramàtic i irònic on l'escriptor de Rafelbunyol pren com a referència algunes de les seues experiències vitals.

Precisament, aquest volum i d'altres novetats del catàleg d'Onada els podeu trobar a la caseta de les editorials valencianes a la Setmana, la número 54.

Imatge: La Setmana

"El mar de les ombres" es va presentar a Ciutadella

 
 

El dissabte passat, les aventures del Miquel i l'Alba a bord del vapor Reina Maria Cristina van aplegar fins Ciutadella. La llibreria VaDLlibres va acollir la nova presentació de "El mar de les ombres" de Joan Pinyol, qui va compar amb la participació de Llucia Pallisser. El públic menorquí va gaudir de les interioritats de la novel·la de l'autor de Capellades, ambientada en l'any 1909 i amb la guerra al Marroc de fons.

Per estar a l'aguait de noves presentacions de "El mar de les ombres", podeu seguir la seua pàgina a Facebook.

“Les muixerangues valencianes”: un llibre per conèixer i gaudir d’aquesta tradició festiva

El fet d’aixecar torres humanes està ben present a la tradició festiva valenciana. Tot mirant de tocar el cel, durant anys, i fins i tot segles, s’ha mantingut aquest element de la cultura popular en diverses poblacions del país, on han rebut diverses denominacions: negrets, mojiganga, varetes, dansants… i especialment muixeranga. Amb la intenció de conèixer i d’analitzar totes aquestes manifestacions que recorren el país de punta a punta, Joan Bofarull estrena el llibre “Les muixerangues valencianes”, editat per Onada, i que veu la llum a pocs dies de la cita muixeranguera més coneguda: la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí.

Les muixerangues tradicionals

I és que la localitat de la Ribera Alta és la referència pel que fa a la celebració de muixerangues, on hi forma part de les processions en honor de la patrona, amb una història que es remunta, almenys, des del segle XVIII. Però no serà fins finals del segle passat quan es van formar les colles organitzades: la Muixeranga d’Algemesí, de blau, roig i blanc, primer; i la Nova Muixeranga, de verd, roig i blanc, posteriorment. Són centenars de persones que han integrat per aquestes dues associacions que han impulsat aquesta celebració com una de les més reconegudes i característiques del folklore valencià, tant dins com fora del país.

L’Alcúdia, Titaigües, Peníscola i Forcall també han conservat les seues torres humanes a través del pas del temps. A cada lloc hi canvia el nom, les músiques, els uniformes i les figures que executen els dansants, però al remat, com apunta Bofarull, a totes elles els uneix un tronc comú a partir del qual s’ha evolucionat de forma divergent, i que atresoren “un valor inqüestionable perquè han mantingut els vestits, la música, les coreografies i les construccions humanes de generació en generació”.

Les noves muixerangues

El pes i la rellevància de la muixeranga d’Algemesí ha comportat que aquest terme siga l’escollit per designar les colles de nova creació, que, com una taca d’oli, s’estenen arreu del territori. L’obra repassa les iniciatives que en els darrers temps han sorgit a una vintena de localitats i comarques, com ara Alzira, Picanya, L’Olleria, la Safor, Sueca, Carcaixent, València, Pego, Cullera, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Vinaròs, Alacant, Castelló, Carlet, Torrent o Monòver. En alguns casos s’han consolidat totalment dins de la cultura festiva local, mentre que d’altres estan en procés de creixement o bé no han tingut continuïtat. Tot i això, l’esclat de les muixerangues al país és un fenomen en plena expansió i que augura l’aparició de més colles al llarg del País Valencià.

Els pals de pollastre

Joan Bofarull també s’hi fixa en el que s’ha denominat com a pals de pollastre: torres humanes que es carregaven en el marc de les festes locals, de manera improvisada, fetes per la gent del poble i per al poble. Tradicionalment, l’objectiu era agafar el pollastre que seria el menjar de la festa, d’ací l’apel·latiu. A dia de hui, les podem veure a Almoines, Polinyà, Xiva, Calles, Domenyo i la Salzadella.

Una reflexió sobre la muixeranga

Més enllà d’enumerar les manifestacions festives que hi ha pel territori, “Les muixerangues valencianes” és també una reflexió sobre aquest element popular, sobre el model associatiu que impulsen i representen les colles (la seguretat, la participació de les dones, la importància del col·lectiu), o sobre els valors humans i socials que mostra la muixeranga. “Està formada per gent dels dos sexes i de diferents edats i classes socials, per tant, un dels seus valors és la igualtat de drets. Fins i tot alguns immigrants són muixeranguers, perquè la muixeranga és integradora. El treball en equip i la cooperació també són valors muixeranguers. Però no tothom té el mateix protagonisme: en les figures més difícils pugen els que han entrenat més. Per tant, els muixeranguers es classifiquen segons els seus mèrits personals, d’això se’n diu meritocràcia. Els valors de la muixeranga (igualtat, participació, llibertat, cooperació, etc.) són els de la democràcia”, apunta Joan Bofarull.

divendres, 2 de setembre de 2016

"Les muixerangues valencianes" es presenta aquest dissabte a Titaigües


Titaigües celebra aquesta setmana la seua "Fiesta Gorda" tot ballant les "mojigangas", una celebració que només hi té lloc cada set anys, i que enguany coincideix amb l'estrena de "Les muixerangues valencianes", el primer llibre monogràfic que tracta aquesta manifestació de cultura popular. El seu autor, Joan Bofarull, el presentarà al Centre Social de la localitat dels Serrans el pròxim dissabte 3 de setembre, a les 12 hores.

dijous, 1 de setembre de 2016

El més consultat a Onadaedicions.com durant agost

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes d'agost.

FICCIÓ

1. Úter. La poesia de Josep Maria Balbastre obre l'escalafó d'aquest mes. Llibre guanyador del darrer Premi Vila de Puçol, el poeta saforenc no parla de maternitat, sinó que confecciona uns versos al voltant de la vida, i també de la mort. Un cicle natural, de desaparició i de renaixement, amb l'amor i la paraula com a principals eines que disposem les persones per sobreposar-nos. Un reflex del bon estat creatiu de la poesia contemporània valenciana.

2. Xarxa prima. L'escriptora Amàlia Roig ha recuperat el personatge d'Anna Miralles, la periodista que retorna, passat els anys, des de Barcelona fins el seu Vinaròs natal, on es retroba amb els paisatges de la seua memòria. I aquell "Un viatge fora forat" ha donat pas, enguany, a aquest nou llibre en el que, de nou pel territori, Anna descriurà les experiències dels artesans i menestrals que mantenen aquesta cruïlla entre valencians, catalans i aragonesos, a mig camí entre la novel·la, la crònica periodística i el dietari.

3. Sobre el caballito de madera. Dir estiu és dir viatjar. I qui sap molt de viatges és l'Andrea Aguilar-Calderón, tal com podeu veure en aquesta novel·la, premi Ciutat de Benicàssim de Literatura de Viatges. Amb un estil divertit i amè i amb un llenguatge desenfadat, la costa-riquenya posa per escrit les seues aventures per mig Europa a la recerca d'un viatge que va definir com a dadaista, gairebé sense rumb. Al seu blog, sobreelcaballito.com, podeu descobrir les experiències d'Andrea Aguilar per quasi tot el planeta.

4. El mar de les ombres. El vaixell es torna a posar en marxa aquest mes de setembre. En Joan Pinyol presenta aquest nou llibre el pròxim dia 3 a Menorca, el dia 9 a la Setmana del Llibre en Català i el 24 de setembre a Igualada. Amb un ritme trepident i ple d'intrigues, aquest novel·la d'aventures s'ambienta en un vapor de principis del segle passat que fa la ruta entre Barcelona i Amèrica.

5. El misteri de la capsa magnètica. Aventures i viatges (més o menys llargs) són dos dels ingredients que ens proposa la novel·la juvenil de la reusenca Maria Lluïsa Amorós. Ambientada a la Suïssa rural, una colla de joves es trobaran una clau misteriosa, que obrirà una investigació i, que a la vegada, posarà a prova la seua amistat.


NO FICCIÓ

1. La cuina de Traiguera. Ja fa tres estius que dos traiguerins, l'escriptor Vicent Sanz i el cuiner Rafael Gauxachs, van explorar les arrels de la cuina del seu poble en aquest receptari en el qual ens hi endinsem en l'ànima d'aquesta vila del Maestrat. A través de tota mena de plats, coneixem la societat, les festes, els costums o la història de Traiguera. Aquest és, de fet, el tret característic dels llibres de la col·lecció La Teca: descobrir, potenciar i valorar la gastronomia com una vessant indefugible del patrimoni dels nostres pobles i comarques.

2. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Si en el cas anterior, la localitat és el nexe del receptari, en aquest cas és l'ingredient. Un de molt especial i molt lligat al nostre territori: la garrofa. El llibre de la Fundació Alícia i nombrosos cuiners i pastissers catalans defuig de la fama de succedani i explora i inventa àpats d'allò més curiosos amb el personal toc de la garrofa. A causa de la bona acollida que ha tingut, en breu es llançarà una segona edició.

3. La cuina de la Sénia. Viqui Almuni, historiadora i coautora d'aquest volum, va ser l'homenatjada en el passat Sopar de Lletres que vam celebrar a principis d'agost. Almuni, —com Rosa Almuni i Manolo Blesa, els altres responsables— coneix i difón el patrimoni senienc, i això es denota en aquest receptari que explica com és aquest poble del Montsià a partir de la seua cuina tradicional, la feta a les llars cada dia, amb els productes de la terra. Amb un esplèndid reportatge fotogràfic, ha estat guanyador del Premi Gourmand.

4. El Papa Luna de Peñíscola y el enigma del Santo Grial. El Papa Luna, el pontífex de Peníscola, és una figura que encara avui desperta misteris i llegendes, un personatge que roman ben vigent a La Roca. Ara fa quasi una dècada, l'autor castellonenc Vicent Melià va abordar Benet XIII i va explorar alguns dels enigmes que encara hi perviuen al seu voltant repartits pel nostre territori.

5. Salir del silencio. Cervera del Maestrat i Benicarló han estat els darrers llocs on Martha Heard ha presentat aquest llibre que recull la memòria oral de la vila de Càlig, al Maestrat. La professora estatunidenca va enregistrar fa dues dècades els testimonis dels calijons i calijones, especialment pel que fa als anys de la II República i l'esclat de la Guerra Civil.