Apunta't al Club Lector

dilluns, 24 de juny de 2019

Mor l'artista tortosí Frederic Mauri

La cultura catalana i les Terres de l'Ebre en particular estan de dol per la mort de Frederic Mauri, aquest dissabte 22 de juny, als 78 anys. Puntal de la recuperació cultural tortosina de la postguerra junt a noms com els de Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Jesús Massip o Zoraida Burgos, Mauri va excel·lir en les arts plàstiques. Va conrear diverses especialitats, com la il·lustració o el cartellisme, però es recordat pels seus gravats inspirats en els paisatges ebrencs i en la seua immensa tasca d'ex-librista, en la qual es considerat com un dels màxims referents catalans.

Fa tot just uns mesos que publicàvem "Mauri essencial", el retrat biogràfic dedicat per l'escriptor Manel Ollé, gran coneixedor de la seua obra i company de docència a l'Institut de Tortosa. Al llarg de les seues pàgines podíem conèixer el seu pas formatiu per l'Escola de Belles Arts de Barcelona, la seua relació amb la mítica revista Geminis i la integració en el grup artístic Macla-65. Des dels anys seixanta, Mauri havia dedicat a l'art més de mig segle de treball, donant com a fruit una extensa obra celebrada per la crítica i pel públic, i una ampla llista d'exposicions, tant col·lectives com individuals. La darrera, també aquesta primavera, sobre la col·laboració amb l'escriptor i arxiver Jesús Massip.

divendres, 14 de juny de 2019

Raquel Díez i Blanca Jovaní signen exemplars dels seus llibres aquest cap de setmana a la Fira de Madrid

Aquest cap de setmana del 15 i 16 de juny toca a la seua fi l'edició d'enguany de la Fira del Llibre de Madrid, que s'estén pel parc del Retiro. Per primer cop, Onada hi disposa d'un estand, compartit amb altres quatre editorials valencianes, a la cita madrilenya. En concret, és el número 157 i els pròxims dies acollirà a dues autores per a que signen exemplars dels seus llibres.

Així, demà dissabte 15, a partir de les 18 hores, Raquel Díez signarà exemplars de "El príncipe Serafín", l'àlbum infantil escrit per ella i il·lustrat per Mónica Carretero.


I a l'endemà diumenge, també en horari de vesprada, serà el torn per la poesia de la mà de la benicarlanda Blanca Jovaní i el seu primer llibre "Locura para el alma", versos d'ajuda basats en les seues experiències personals.

 

"El corb i la serp", l'adaptació il·lustrada de Llull per Salvador Vendrell i Manuel Baixauli

"El corb i la serp" és el nou projecte dels escriptors Salvador Vendrell i Manuel Baixauli. Es tracta de l'adaptació en àlbum infantil il·lustrat d'una faula clàssica de Ramon Llull, en la qual es posa de manifest que l'astúcia és preferible a la força per resoldre un problema.

Vendrell, autor entre d'altres de "Quan truquen de matinada" o antòleg de "Joan Fuster per a joves", ha estat qui ha sintetitzat i adaptat el text lul·lià per al públic infantil, mentre que Baixauli, qui exerceix de professor d'art, ha confeccionat unes il·lustracions modernes i innovadores.

En aquest vídeo parlem amb els dos autors de "El corb i la serp".

dimarts, 11 de juny de 2019

"Relació entre maquis i masovers". Saó parla del llibre de l'historiador Raül González Devís

La Revista Saó dedica una ressenya a "Maquis i masovers", el reeixit assaig històric del castellonenc Raül González Devís, en el qual se centra, tal com assenyala el títol, en la col·laboració entre els guerrillers de l'Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, l'AGLA, i els habitants dels masos disseminats per les muntanyes de les comarques de Castelló i Terol, especialment.

L'article, signat pel crític Josep San Abdón, aborda l'orígen de l'AGLA, passada la guerra civil i entrada la dècada dels 40, com una estratègia del PCE per combatre el règim franquista des de l'interior. També hi apunta el perfil del guerriller, al principi excombatents republicans vinguts de França i posteriorment "persones amb pocs horitzons laborals o amb problemes d’integració en la societat".

Quant a la relació amb les veïns del territori, San Abdón recull les paraules de l'autor quan diu "que és molt complex fer un estudi quantitatiu de la col·laboració de la població civil, i dels masovers en particular, amb la guerrilla, però no hi ha dubte que la col·laboració va existir i que va convertir els masovers en els principals col·laboradors, tot i que la col·laboració va ser diversa i variada: una gran part va voler mantenir-se al marge o va tenir una implicació forçosa, d’altres van col·laborar per parentesc o veïnatge, forçadament o moguts per factors econòmics". Per concloure, tracta la decadència i final de l'AGLA degut a un increment de la virulència repressiva del règim que també va afectar de sobremanera els propis masovers, "fet que va decantar una bona part del món rural cap a una inhibició envers les partides i una major cooperació amb la Guàrdia Civil".

Podeu llegir l'article sencer de Saó tot clicant ací.

diumenge, 9 de juny de 2019

"Tant de bo fóssiu aquí!" de Fede Cortés al Club de Lectura de la Biblioteca de Falset

La temporada del Club de Lectura de la Biblioteca de Falset ha tancat amb un escriptor de proximitat, Fede Cortés, i la seua darrera obra, "Tant de bo fóssiu aquí!", l'obra guanyadora del Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta. Els participants del Club de la capital del Priorat van gaudir d'aquesta història a cavall entre finals dels 70 i principis dels 80 protagonitzada per un grup de joves amics a punt de canviar el rumb de les seues vides.

Tal com apunta la sinopsi, "Tant de bo fóssiu aquí!", títol d'arrels pinkfloydianes que de seguida ubica el context del relat, "És una història sobre la joventut i l’amistat. Perquè els amics de l’adolescència són amics per sempre, encara que després s’hi perdi el contacte o fins i tot no els tornis a veure mai més. Perquè hi ha un determinat moment de la joventut en què s’ajunten l’amistat, la passió per la vida i per l’art, el descobriment de l’amor i el sexe, les ganes de fer la revolució… I quan es perd queda un regust amarg per a tota la vida, perquè mai es pot recuperar aquell moment màgic".

dijous, 6 de juny de 2019

Vídeo de Canal 21 de la presentació de "Papa, no vull que et tanquin a la presó"

El passat 10 de maig, la Biblioteca d'Alcanar acollia l'estrena del nou llibre de Robert García Pano, el poemari visual "Papa, no vull que et tanquin a la presó", un cant als sentiments i a l'amor amb els fets de l'1 d'Octubre encara presents. La televisió comarcal Canal 21 va realitzar un reportatge de l'esdeveniment, que es pot veure a continuació.

"S’ha d’actuar, hi ha d’haver normes i s’han d’aplicar. La situació és reversible". Vilaweb entrevista els autors de l'assaig "Igualtat lingüística"

Vilaweb publica una interessant i extensa entrevista realitzada per l'escriptora i llibretera Núria Cadenes a Alfons Esteve i Francesc Esteve. Germans, xativins i treballadors del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, han publicat "Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació", un assaig-proposta de llei de normalització lingüística del valencià que corregisca i supere l'actual legislació en aquesta matèria.

Com apunta Alfons Esteve, l'actual llei compta amb 35 anys i és filla del seu moment històric, i per aquest motiu "pensem que cal una nova llei. (...) Hi ha d’haver una llei que regule tots els àmbits socials i que tinga mesures pràctiques i efectives per a començar a capgirar aquesta situació". Les dades estadístiques que sorgeixen en la conversa els donen la raó: baixa la competència declarada d'ús, i puja l'acadèmica: "això ens porta a la llatinització del valencià. En l’ús, la reculada és fortíssima".

Els autors defensen que cal canviar el concepte de "requisit" pel de "competència", és a dir, en l'aplicació pràctica de l'ús i del coneixement per a l'accés a la funció pública. Pel que fa al terme que dóna títol al llibre, "igualtat lingüística", consideren que "és un concepte positiu i ampli (...) defineix molt bé les relacions": no hi ha els mateixos drets que l'altra llengua oficial, el castellà, i per tant, cal començar a revertir eixa situació.

Pel que fa a la proposta de llei que arrepleguen Francesc i Alfons Esteve a la seua publicació, tracta qüestions com la vetlla de l'administració per la unitat de la llengua, posar el valencià en el si de la comunitat lingüística, plantejar sancions a la discriminació dels valencianoparlants, mesures d'avaluació de resultats de la pròpia aplicació de la llei, etc., temes que també sorgeixen a l'entrevista.

Com a mínim, oferim un començament per a capgirar la tendència, que és el desús i la subordinació. El fet és que amb les actuals regles del joc juguem a perdre. Per tant, cal canviar-les. Si no, estem perduts. 

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.