Apunta't al Club Lector

dilluns, 31 de desembre de 2018

“A los niños les encanta observar imágenes y descubrir cosas nuevas cada vez que leen el libro”


Las ilustraciones de los libros infantiles 20.000 leguas de viaje submarinoLa vuelta al mundo en 80 días y Viaje al centro de la Tierra son obra de Iris Samartzi (Atenas, 1979). Esta ilustradora se formó en el campo del diseño gráfico y en el interiorismo, y actualmente se dedica a la ilustración infantil.




A continuación os mostramos la entrevista que le realizamos a Iris, donde nos habla de su proceso de creación, la recepción del público infantil y sus planes de futuro.



¿Por qué decidiste ilustrar historias del autor Julio Verne? ¿Fue un reto para ti?

Las historias de Julio Verne son historias conocidas, historias bien ilustradas y filmadas. Por ello, tratar de abordar estas historias de una manera nueva, fue sin duda un gran desafío.

Realmente no puedo imaginar a un ilustrador que no encuentre intrigante esta propuesta. Por supuesto, la ubicaría definitivamente entre las "tareas" más difíciles que he realizado.
Hacer este libro requiere devoción. Se necesita mucha investigación, mucha lectura, mirar películas, tomar notas, etc. Pero justamente esta es una parte muy interesante de mi trabajo, porque aprendo cosas nuevas. 

Después de la investigación y los bocetos, empiezo a trabajar en las ilustraciones finales. Cada ilustración exige quince horas de trabajo constante, lo que llega a ser agotador, pero el resultado final es realmente gratificante.



Las ilustraciones son muy visuales y potentes. ¿Cómo fue el proceso de conceptualización? ¿En qué te inspiraste?

La primera pregunta que me hago cada vez que ilustro un libro es cuál es el propósito del libro y, además, qué espero que capten los niños al leerlo. En estos libros, la idea principal es expresar el espíritu innovador de Julio Verne, su imaginación y mostrar lo adelantado que estaba para su época.
Es por ello que trabajé al completo desde mi ordenador. Quería que pareciese moderno y fascinante, pero a la vez realista, para respetar la época del autor.

Mi parte favorita del proceso es agregar los detalles. Detalles pequeños que no son tan visibles a primera vista, pero que hacen que la narración sea más poderosa, o un personaje más vívido, en mi opinión. 
A los niños les encanta observar imágenes y descubrir cosas nuevas cada vez que leen el libro. Esto me hace sentir que hay un diálogo secreto entre ellos y yo.



¿Es un libro que atrae tanto a padres como a niños?


Mi impresión general en las presentaciones de libros que hemos tenido con Antonis Papatheodoulou, es que tanto los niños como los padres lo disfrutan. 
Creo que ambos disfrutan de este viaje, cada uno desde un aspecto diferente. Los padres recuerdan su infancia a través de estos libros y los niños están fascinados por todo este mundo de maquinaria. Creo que J. Verne, de alguna manera, ayuda a cerrar la brecha generacional entre ellos.



20.000 leguas de viaje submarino es parte de la colección Viajando con la imaginación de Julio Verne. También encontramos en el mercado español La vuelta al mundo en 80 días y Viaje al centro de la Tierra. ¿Con cuál de estos tres libros te quedas?


No puedo decidir, cada uno de estos libros es un nuevo viaje en un fantástico lugar. Es muy difícil decidir, porque quiero a todas mis aventuras por igual.



En plena revolución tecnológica, ¿crees que los niños se siguen sorprendiendo con historias que pertenecen a los clásicos de la literatura?


Creo que a los niños les encantan las historias en general. A ellos les gusta escuchar historias antes de irse a la cama, cuando están en el coche con sus padres, cuando se bañan, cuando están con sus amigos o, incluso, cuando juegan a un videojuego.
Los niños aman los valores de la vida que descubren en las historias y creo que en nuestra sociedad posmoderna estos valores esenciales no han cambiado.



Has sido reconocida con varios premios, tales como el Premio Compostela o los White Ravens ¿Imaginaste alguna vez que lograrías tanto éxito?


No. ¡No esperaba esto para nada! En realidad, todavía no puedo creerlo.

Los premios me ponen ansiosa, ya que un premio significa que debo ser buena, que debo mejorar y que debo hacerlo cada día. De hecho, son una gran responsabilidad.
Pero al mismo tiempo, los premios te dan la sensación de libertad. Ganar un premio es una aprobación que te da derecho a experimentar más, a descubrir nuevas ideas, nuevas técnicas, a ser lo que quieras ser. Los últimos tres años, especialmente después del precio de Compostela, siento que he renacido, ¡como si acabara de empezar a ilustrar! Y todavía hay mucho más que quiero hacer...



¿Estás trabajando en un nuevo proyecto?

En este momento, estoy trabajando en una nueva adaptación de Julio Verne con Antonis Papatheoulou. Escuela de Robinsones será el siguiente libro en la serie Viajando con la imaginación de Julio Verne. También tengo otros proyectos, pero no quiero desvelarlos todavía. 

Y al mismo tiempo, estoy preparando mi portfolio, porque he sido nominada para el Hans Christian Andersen Award 2020, por la sección griega de Ibby, lo cual es, por supuesto, un gran honor. Así que, ¡hay mucho por hacer!

divendres, 28 de desembre de 2018

"Es ven la idea que els béns materials són la mesura de l'èxit en la vida i que tot val amb tal d’aconseguir-ho"

Avui us portem l'entrevista que li vam fer a Jesús Maestro pel seu últim llibre El tresor maleït de Castor. Una aventura que tracta sobre el Papa Luna i la visita del pirata Castor. Aquest pirata navega amb l’objectiu de trobar una llegendària cova que converteix les bombolles en diamants i que el farà ric.




Pedro de Luna, Benet XIII, conegut popularment com el Papa Luna, és una figura clau en el nostre entorn. Per què et vas decidir a incloure aquest personatge? Creus que s'ha mostrat amb justícia aquesta figura al llarg de la història?


Efectivament, Pedro de Luna és una figura històrica de primera magnitud. La presència en l'horitzó del castell de Peníscola, que potser va ser la seua residència més emblemàtica, és una influència ineludible. El meu interès per la història de Peníscola m'ha portat a conèixer millor la figura de Pedro de Lluna, a la qual s'atribueixen valors d'home just, tenaç i savi. Aquest ha sigut el motiu que em va fer prendre com a referència a Pedro de Luna per al personatge del vell savi Papa Luna. L'enfrontament dels poders polítics i eclesiàstics de l'època amb el Papa Luna es reflecteix perfectament en la situació actual, no aliena a la particular però evident lluita de classes en la qual estem immersos. El Papa Luna és una figura a reivindicar, no solament com a personatge històric sinó pels valors que representa.



En aquest episodi es parla sobre els béns materials. Quin missatge pretens transmetre als joves lectors?

"El tresor maleït de Castor" exposa clarament que l'ambició econòmica pot portar a les persones a prendre decisions que, al final, no resulten profitoses. Precisament és el missatge contrari el que arriba als joves a través dels mitjans de comunicació, és a dir, es ven la idea que els béns materials són la mesura de l'èxit en la vida i que tot val amb tal d'aconseguir-ho. La infelicitat resultant converteix la vida en una incessant lluita per aconseguir més i més riqueses, com el pirata Castor. M'agradaria que el lector més jove reflexionés sobre aquest tema.



La tècnica que utilitzes per a les il·lustracions és molt particular, per què l'has triat?

Les imatges que il·lustren el llibre són fotografies fetes a partir de maquetes dels personatges i objectes, tractades després digitalment. Com qualsevol altre creador, he cercat una estètica particular i diferent que donara personalitat al treball. Com a referència principal està el record dels llibres infantils que jo llegia de xicotet, alguns dels quals eren molt diferents del que avui és més habitual, doncs no dubtaven a creuar el límit de les imatges amables i edulcorades dirigides ara als xiquets, transmetent un misteri que incentiva un imaginari infantil diferent.



Per què et vas decidir a fer una obra de caràcter infantil?

Potser és perquè crec que els adults ja estem massa perduts... dirigir-se a un públic infantil és un repte en molts aspectes. D'una banda, exigeix exactitud i claredat en el missatge, ja que els xiquets no tenen objecció a destacar allò que no entenen i a més exigeixen entendre-ho tot. D'altra banda, dirigir-se a un públic infantil és una responsabilitat que hom assumeix com a autor i que es transmet als adults que acompanyen al xiquet en el seu aprenentatge. No deixem de ser una gran tribu que es reuneix entorn del foc per a explicar històries i encara que hàgem oblidat com es fa, aqueix sentit col·lectiu d'humanitat segueix sent necessari.



Has publicat moltes obres del gènere de poesia, però també has fet narrativa. "El tresor maleït de Castor" és un àlbum il·lustrat, per què et vas decidir per aquest gènere? Tens predilecció per algun en concret?

L'àlbum il·lustrat és un format que m'atrau molt com a lector i també com a autor. La teua pregunta em fa reflexionar sobre publicacions anteriors i m'adone de com en altres treballs he aportat sempre les imatges que havien d'acompanyar el text. És com si, pas a pas, la imatge haguera anat guanyant espai al text fins a arribar a aquest àlbum.
Jo mai he pensat en els gèneres literaris com a compartiments estancs. Són necessaris per a ordenar els llibres en les tendes però no ho són tant per als autors. Un gènere ve definit per un conjunt de característiques, que no deixen de ser normes, d'alguna manera i, per tant, en el moment de la creació, les normes, molesten.



A més, també has treballat altres disciplines, com ara el cinema, dirigint Sturmaz. Com sorgeixen aquests tipus de projectes?

He participat en projectes molt diversos, quasi sempre vinculats a disciplines artístiques: cinema, música, pintura, disseny... però mai he sigut capaç de distingir, en essència, en què es diferencien uns d'uns altres. En afrontar-los, he sentit sempre la mateixa sensació de descobriment, de lluita, de satisfacció i frustració, d'assoliment, de curiositat, sense distingir si les eines eren en aqueix moment les paraules o una càmera de cinema. L'essència de la creació no depén de la disciplina artística, per açò es troba igual en el treball d'un pintor, d'un escriptor, d'un editor, d'un cuiner o d'un fuster.



T'imagines en un futur treballant en més projectes adreçats a un públic infantil?

Segur que sí. La meua intenció és continuar amb el projecte del vell savi Papa Luna i, si el temps m'ho permet, donar forma a altres idees. He de dir que sempre hi haurà un xiquet que gaudisca amb aquestes històries: eixe xiquet sóc jo.