Apunta't al Club Lector

dilluns, 31 de desembre de 2018

“A los niños les encanta observar imágenes y descubrir cosas nuevas cada vez que leen el libro”. Entrevista a la ilustradora Iris Samartzi


Las ilustraciones de los libros infantiles 20.000 leguas de viaje submarinoLa vuelta al mundo en 80 días y Viaje al centro de la Tierra son obra de Iris Samartzi (Atenas, 1979). Esta ilustradora se formó en el campo del diseño gráfico y en el interiorismo, y actualmente se dedica a la ilustración infantil.

A continuación os mostramos la entrevista que le realizamos a Iris, donde nos habla de su proceso de creación, la recepción del público infantil y sus planes de futuro.

¿Por qué decidiste ilustrar historias del autor Julio Verne? ¿Fue un reto para ti?

Las historias de Julio Verne son historias conocidas, historias bien ilustradas y filmadas. Por ello, tratar de abordar estas historias de una manera nueva, fue sin duda un gran desafío.
Realmente no puedo imaginar a un ilustrador que no encuentre intrigante esta propuesta. Por supuesto, la ubicaría definitivamente entre las "tareas" más difíciles que he realizado.
Hacer este libro requiere devoción. Se necesita mucha investigación, mucha lectura, mirar películas, tomar notas, etc. Pero justamente esta es una parte muy interesante de mi trabajo, porque aprendo cosas nuevas.
Después de la investigación y los bocetos, empiezo a trabajar en las ilustraciones finales. Cada ilustración exige quince horas de trabajo constante, lo que llega a ser agotador, pero el resultado final es realmente gratificante.

Las ilustraciones son muy visuales y potentes. ¿Cómo fue el proceso de conceptualización? ¿En qué te inspiraste?

La primera pregunta que me hago cada vez que ilustro un libro es cuál es el propósito del libro y, además, qué espero que capten los niños al leerlo. En estos libros, la idea principal es expresar el espíritu innovador de Julio Verne, su imaginación y mostrar lo adelantado que estaba para su época.
Es por ello que trabajé al completo desde mi ordenador. Quería que pareciese moderno y fascinante, pero a la vez realista, para respetar la época del autor.

Mi parte favorita del proceso es agregar los detalles. Detalles pequeños que no son tan visibles a primera vista, pero que hacen que la narración sea más poderosa, o un personaje más vívido, en mi opinión. A los niños les encanta observar imágenes y descubrir cosas nuevas cada vez que leen el libro. Esto me hace sentir que hay un diálogo secreto entre ellos y yo.

¿Es un libro que atrae tanto a padres como a niños?


Mi impresión general en las presentaciones de libros que hemos tenido con Antonis Papatheodoulou, es que tanto los niños como los padres lo disfrutan. Creo que ambos disfrutan de este viaje, cada uno desde un aspecto diferente. Los padres recuerdan su infancia a través de estos libros y los niños están fascinados por todo este mundo de maquinaria. Creo que J. Verne, de alguna manera, ayuda a cerrar la brecha generacional entre ellos.

20.000 leguas de viaje submarino es parte de la colección Viajando con la imaginación de Julio Verne. También encontramos en el mercado español La vuelta al mundo en 80 días y Viaje al centro de la Tierra. ¿Con cuál de estos tres libros te quedas?


No puedo decidir, cada uno de estos libros es un nuevo viaje en un fantástico lugar. Es muy difícil decidir, porque quiero a todas mis aventuras por igual.

En plena revolución tecnológica, ¿crees que los niños se siguen sorprendiendo con historias que pertenecen a los clásicos de la literatura?


Creo que a los niños les encantan las historias en general. A ellos les gusta escuchar historias antes de irse a la cama, cuando están en el coche con sus padres, cuando se bañan, cuando están con sus amigos o, incluso, cuando juegan a un videojuego.
Los niños aman los valores de la vida que descubren en las historias y creo que en nuestra sociedad posmoderna estos valores esenciales no han cambiado.

Has sido reconocida con varios premios, tales como el Premio Compostela o los White Ravens ¿Imaginaste alguna vez que lograrías tanto éxito?


No. ¡No esperaba esto para nada! En realidad, todavía no puedo creerlo.
Los premios me ponen ansiosa, ya que un premio significa que debo ser buena, que debo mejorar y que debo hacerlo cada día. De hecho, son una gran responsabilidad.
Pero al mismo tiempo, los premios te dan la sensación de libertad. Ganar un premio es una aprobación que te da derecho a experimentar más, a descubrir nuevas ideas, nuevas técnicas, a ser lo que quieras ser. Los últimos tres años, especialmente después del precio de Compostela, siento que he renacido, ¡como si acabara de empezar a ilustrar! Y todavía hay mucho más que quiero hacer...

¿Estás trabajando en un nuevo proyecto?

En este momento, estoy trabajando en una nueva adaptación de Julio Verne con Antonis Papatheoulou. Escuela de Robinsones será el siguiente libro en la serie Viajando con la imaginación de Julio Verne. También tengo otros proyectos, pero no quiero desvelarlos todavía. 
Y al mismo tiempo, estoy preparando mi portfolio, porque he sido nominada para el Hans Christian Andersen Award 2020, por la sección griega de Ibby, lo cual es, por supuesto, un gran honor. Así que, ¡hay mucho por hacer!

diumenge, 30 de desembre de 2018

"Del plat al full". El Temps destaca "El rebost perfecte" de Joan Garí i Miquel Barrera

El periodista Manel Domingo publica un article a El Temps amb les principals propostes de literatura gastronòmica en català que ha deixat l'any que és a punt de finir, tot basant-se en les nominacions que ha proclamat l'organització dels Premis Gourmand, els considerats guardons de referència pel que fa als llibre de cuina i de vi d'arreu del món.

Domingo esmenta la destacada tradició de les nostres lletres de juntar lletres i àpats: Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés, Josep Pla... "Quan la cuina ha transmutat en lletra, el resultat pot ser deliciosament interessant. Però aquesta mixtura no només ha vingut de la mà dels grans autors. També el poble anònim, que de vegades ni per a menjar tenia, ha signat cançons, rondalles i llegendes que reflectien l’estima per la seua cuina. Animals estrambòtics, els humans, d’una necessitat tan elemental com alimentar-se hem fet cultura."

I entre la tria duta a terme per Domingo, qui encapçala l'article és "El rebost perfecte", el retrat que Joan Garí ha fet del cuiner Miquel Barrera i de la seua gastronomia en el restaurant Cal Paradís. Amb una estrella Michelin, Barrera ha apostat pels productes de proximitat de les comarques de Castelló, tot aprofitant la riquesa d'aquest magatzem natural i de primera qualitat que esmenta Garí en el títol: "Els seus productes naturals, recol·lectats entre la mar i la muntanya, constitueixen el rebost perfecte perquè cuiners com Barrera continuen reinventant l’art gastronòmic". El llibre, publicat en un format de gamma alta, ha rebut dues nominacions als Gourmands: millor llibre de xef i millor llibre de cuina.

Una proposta que, sobre totes les coses, ens parla de la cuina valenciana i reivindica que la dieta mediterrània no deixe de ser el que sempre ha sigut: un estil de vida.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dissabte, 29 de desembre de 2018

El diari Ara selecciona "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera" com un dels millors llibres gastronòmics del 2018

El suplement gastronòmic del diari Ara, Mengem, ha publicat una selecció amb els deu millors llibres de cuina d'aquest any a punt de tancar. I entre d'ells, la redactora Mery Loor ha escollit "El rebost perfecte", el retrat humà i gastronòmic que ha realitzat l'escriptor Joan Garí sobre el xef Miquel Barrera i la seua aposta pels productes de proximitat de les comarques de Castelló que conformen la carta del Cal Paradís, el restaurant de la Vall d'Alba amb el qual té una estrella Michelin.

Aquest és un llibre d’experiències i memòries que gira al voltant del xef valencià Miquel Barrera. No és només un llibre de receptes, sinó que és una ruta gastronòmica a la recerca de l’origen dels ingredients clau per a aquest xef. De què està format el rebost perfecte al qual fa referència el títol? L’autor del llibre, l’escriptor Joan Garí, ho té clar: vi, oli, peix, bolets i formatges, entre altres productes que hi ha a la cuina de Miquel Barrera al restaurant Cal Paradís, a la Vall d’Alba, que té una estrella Michelin. El llibre ha estat guardonat amb dos premis Gourmand World Cookbook Award.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

divendres, 28 de desembre de 2018

"Es ven la idea que els béns materials són la mesura de l'èxit en la vida i que tot val amb tal d’aconseguir-ho". Entrevista a Jesús Maestro

Avui us portem l'entrevista que li vam fer a Jesús Maestro pel seu últim llibre El tresor maleït de Castor. Una aventura que tracta sobre el Papa Luna i la visita del pirata Castor. Aquest pirata navega amb l’objectiu de trobar una llegendària cova que converteix les bombolles en diamants i que el farà ric.


Pedro de Luna, Benet XIII, conegut popularment com el Papa Luna, és una figura clau en el nostre entorn. Per què et vas decidir a incloure aquest personatge? Creus que s'ha mostrat amb justícia aquesta figura al llarg de la història?


Efectivament, Pedro de Luna és una figura històrica de primera magnitud. La presència en l'horitzó del castell de Peníscola, que potser va ser la seua residència més emblemàtica, és una influència ineludible. El meu interès per la història de Peníscola m'ha portat a conèixer millor la figura de Pedro de Lluna, a la qual s'atribueixen valors d'home just, tenaç i savi. Aquest ha sigut el motiu que em va fer prendre com a referència a Pedro de Luna per al personatge del vell savi Papa Luna. L'enfrontament dels poders polítics i eclesiàstics de l'època amb el Papa Luna es reflecteix perfectament en la situació actual, no aliena a la particular però evident lluita de classes en la qual estem immersos. El Papa Luna és una figura a reivindicar, no solament com a personatge històric sinó pels valors que representa.

En aquest episodi es parla sobre els béns materials. Quin missatge pretens transmetre als joves lectors?

"El tresor maleït de Castor" exposa clarament que l'ambició econòmica pot portar a les persones a prendre decisions que, al final, no resulten profitoses. Precisament és el missatge contrari el que arriba als joves a través dels mitjans de comunicació, és a dir, es ven la idea que els béns materials són la mesura de l'èxit en la vida i que tot val amb tal d'aconseguir-ho. La infelicitat resultant converteix la vida en una incessant lluita per aconseguir més i més riqueses, com el pirata Castor. M'agradaria que el lector més jove reflexionés sobre aquest tema.

La tècnica que utilitzes per a les il·lustracions és molt particular, per què l'has triat?

Les imatges que il·lustren el llibre són fotografies fetes a partir de maquetes dels personatges i objectes, tractades després digitalment. Com qualsevol altre creador, he cercat una estètica particular i diferent que donara personalitat al treball. Com a referència principal està el record dels llibres infantils que jo llegia de xicotet, alguns dels quals eren molt diferents del que avui és més habitual, doncs no dubtaven a creuar el límit de les imatges amables i edulcorades dirigides ara als xiquets, transmetent un misteri que incentiva un imaginari infantil diferent.

Per què et vas decidir a fer una obra de caràcter infantil?

Potser és perquè crec que els adults ja estem massa perduts... dirigir-se a un públic infantil és un repte en molts aspectes. D'una banda, exigeix exactitud i claredat en el missatge, ja que els xiquets no tenen objecció a destacar allò que no entenen i a més exigeixen entendre-ho tot. D'altra banda, dirigir-se a un públic infantil és una responsabilitat que hom assumeix com a autor i que es transmet als adults que acompanyen al xiquet en el seu aprenentatge. No deixem de ser una gran tribu que es reuneix entorn del foc per a explicar històries i encara que hàgem oblidat com es fa, aqueix sentit col·lectiu d'humanitat segueix sent necessari.

Has publicat moltes obres del gènere de poesia, però també has fet narrativa. "El tresor maleït de Castor" és un àlbum il·lustrat, per què et vas decidir per aquest gènere? Tens predilecció per algun en concret?

L'àlbum il·lustrat és un format que m'atrau molt com a lector i també com a autor. La teua pregunta em fa reflexionar sobre publicacions anteriors i m'adone de com en altres treballs he aportat sempre les imatges que havien d'acompanyar el text. És com si, pas a pas, la imatge haguera anat guanyant espai al text fins a arribar a aquest àlbum.
Jo mai he pensat en els gèneres literaris com a compartiments estancs. Són necessaris per a ordenar els llibres en les tendes però no ho són tant per als autors. Un gènere ve definit per un conjunt de característiques, que no deixen de ser normes, d'alguna manera i, per tant, en el moment de la creació, les normes, molesten.

A més, també has treballat altres disciplines, com ara el cinema, dirigint Sturmaz. Com sorgeixen aquests tipus de projectes?

He participat en projectes molt diversos, quasi sempre vinculats a disciplines artístiques: cinema, música, pintura, disseny... però mai he sigut capaç de distingir, en essència, en què es diferencien uns d'uns altres. En afrontar-los, he sentit sempre la mateixa sensació de descobriment, de lluita, de satisfacció i frustració, d'assoliment, de curiositat, sense distingir si les eines eren en aqueix moment les paraules o una càmera de cinema. L'essència de la creació no depén de la disciplina artística, per açò es troba igual en el treball d'un pintor, d'un escriptor, d'un editor, d'un cuiner o d'un fuster.

T'imagines en un futur treballant en més projectes adreçats a un públic infantil?

Segur que sí. La meua intenció és continuar amb el projecte del vell savi Papa Luna i, si el temps m'ho permet, donar forma a altres idees. He de dir que sempre hi haurà un xiquet que gaudisca amb aquestes històries: eixe xiquet sóc jo.

divendres, 21 de desembre de 2018

"Viaje a la Nerja desconocida" vist pel blog Pequeño Mar del Sur

El blog Pequeño Mar del Sur que manté el fotògraf, realitzador audiovisual i activista cultural Ricardo Bajo ha dedicat un article a "Viaje a la Nerja desconocida", el nou volum fotogràfic de la britànica Regina Kenmore. En aquest llibre Kenmore, a l'igual que els llibres sobre la ciutat de Peníscola, publica les imatges inèdites que va captar en els seus viatges per la costa mediterrània espanyola en els anys 50 i 60, tot mostrant una societat que encara a les beceroles de l'allau turístic.

Bajo, que també és de Nerja, a la costa andalusa, exposa en l'article com ell i una llibreria de la població van descobrir aquesta obra. "Ya con el libro en la mano me encuentro con una cuidada edición, tapa dura, buen papel, tipografía clara, formato 30cmx30cm. Cada página tiene una fotografía acompañada por un pie de foto sencillo, sin grandes alardes literarios", hi exposa.

Apunta l'article del blog que en les imatges que composen el volum de Kenmore "no hay una interpretación de los tópicos sureños, sino una exposición de unos tiempos de trabajo duro, de calles empedradas a duras penas, de un mar en blanco y negro que no tiene bañistas tomando el sol sino barcas que son el sustento de familias. La agricultura tiene especial importancia y las infraviviendas asoman entre los márgenes del río, incrustadas en cuevas", una Nerja encara prèvia a l'esclat turístic. L'autor també es pregunta que haurà estat de els personatges que deambulaven davant de l'objectiu de la londinenca: pescadors, cabrers, traginers, dones que renten a la font…  "Aquí es donde estas fotografías tienen un valor documental muy poderoso, como máquina del tiempo que nos traslada hacia ese pasado apenas insinuado en la actualidad".

Podeu llegir el llibre sencer tot clicant ací.

diumenge, 16 de desembre de 2018

El doble premi Gourmand de "El rebost perfecte", al Diari La Veu

 

El Diari La Veu es fa ressò dels dos Premis Gourmand que ha rebut el llibre de Joan Garí i Miquel Barrera "El rebost perfecte": millor llibre de cuina de xef i millor llibre de cuina local, ambdues en la categoria de català, i que els obre les portes de ser nomenats als millors de tot el món en aquestes dues modalitats. Com apunta l'article, els Gourmand "guardonen el millor llibre de cuina del món, uns premis on participen publicacions que parlen sobre gastronomia des de diferents àmbits, com ara la tradició, l'experimentació, els productes i els principals ingredients".

El jurat ha valorat la qualitat de la proposta en la qual s'explora la figura humana i la concepció gastronòmica del cuiner Miquel Barrera materialitzada en el seu restaurant Cal Paradís, a la Vall d'Alba, amb una estrella Michelin. Una cuina promoguda a partir dels productes de proximitat, és per això que aquest "rebost perfecte" sorgeix dels camps i les llotges de les comarques castellonenques, "on passes de la mar al Penyagolosa, una muntanya de 1.812 metres, en pocs quilòmetres, és a dir, que el ventall de productes, del llagostí a la tòfona, és ben nodrit", hi assenyala l'article recollint les paraules de Joan Garí.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dissabte, 15 de desembre de 2018

Ha mort el poeta i lingüista Lluís Alpera

Ahir va faltar Lluís Alpera i Leiva, un dels grans noms propis de les lletres valencianes de la segona meitat del segle XX. Deixa com a llegat una extensa obra poètica que abasta des de l'any 1963 fins el 2017 i que va ser recollida tot just fa un any en "Ulisses i la Mar dels Sargassos", les seues obres completes publicades per Onada.

Alpera, nascut al barri del Cabanyal de València en 1938, en plena Guerra Civil, va irrompre en el difícil panorama de la literatura en valencià amb "El magre menjar", guardonat amb el Premi Salvat-Papasseït en l'any 1963, que seria seguit de "Temps entre llàgrimes", Premi València de Literatura. En aquests dos volums, Alpera deixa una poesia realista i de crítica social, compromesa: parla del poble, del pas del temps, l'amor i la mort, la pàtria, uns eixos temàtics que marquen la seua producció posterior, la qual tindría el seu gran auge entre 1985 i 1999, quan gira a cap a posiciones barroques i naturalistes. 

Fundador del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d'Alacant, la ciutat que l'ha acollit, Alpera ha estat una referència de la recuperació del valencià a les comarques meridionals.

Des d'Onada Edicions volem transmetre la nostra condolença als familiars i amics d'una persona compromesa amb el país.

dimarts, 11 de desembre de 2018

Ulldecona acull el pròxim divendres una nova presentació de "La comunicació local i premsa històrica al Montsià (1975-2014)"


El nou llibre del comunicòleg Jaume Guzmán, "La comunicació local i premsa històrica al Montsià (1975-2014)", es presenta el pròxim divendres 14 de desembre a la Biblioteca Popular d'Ulldecona. L'acte, que serà a partir de les 20 hores, comptarà amb la participació de la regidora d'Educació Cati Brusca i la directora de la Biblioteca, Francesca Ferré.

diumenge, 2 de desembre de 2018

El més consultat a Onadaedicions.com durant novembre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de novembre.

FICCIÓ

1. Que s'acabin les vacances, si us plau! Ara que el primer trimestre escolar arriba al seu final, es ressalta l'interès per les lectures prescriptives, sobretot les de la col·lecció Maremàgnum, que omplen aules de tot el país. Un dels títols més populars de la sèrie taronja és aquesta novel·la juvenil de Noemi Bagés, en el que el Marc, qui s'esperava l'estiu de la seua vida, es veu de sobte confinat a l'avorridot poble de la seua àvia.

2. El cas Peníscola. Ja pràcticament un clàssic d'Onada. En el 2014, l'escriptor valencià Manel Joan i Arinyó guanyava el Premi Vila de Puçol amb aquesta divertida novel·la negra ambientada en la Ciutat en el Mar: Peníscola. La bona acollida per part del públic va dur a una segona edició, ara en la sèrie roja de Maremàgnum. Siga l'edició que siga, els lectors han gaudit de les investigacions de la inspectora Anna Recasens per resoldre un crim comés una dècada enrere.

3. Ningú no mor. Ha superat el lustre d'ençà la seua primera publicació, però la narrativa del capelladí Joan Pinyol es apreciada pel públic com el dia de l'estrena. Es tracta d'una novel·la que capta tant el públic juvenil com l'adult per la seua combinació d'elements fantàstics, de la novel·la negra i de la novel·la de temor. Dos joves estudiants es veuen immersos en un treball estudiantil que remourà el món dels vius i dels que ho estaven fins no fa molt.

4. El secret de les terres roges. No és massa comú veure novel·les juvenils de ciència-ficció escrites en la nostra llengua, i menys encara concebudes per dones. Lurdes Malgrat trenca amb l'estereotip amb una trepidant aventura ubicada en un futur distòpic, on el jovent de tot el món s'interconnecta mitjançant un videojoc. Tres amics, el Raül, el Tom i la Jana, descobriran que aquest espai virtual amaga un secret que trastornarà la societat perfecta en la qual creuen viure.

5. El príncipe Serafín. Serafín és un príncep molt especial, amb una obsessió: s'ha de casar d'immediat. Per això només fa que buscar parella per tot arreu, siga com siga, però cap ni una el convenç. Tal volta, l'ensenya una pirata, perquè no és lliure per fer el que realment vol. Aquest divertit àlbum infantil de Raquel Díez, il·lustrat per Mónica Carretero, és un cant a la tolerància i a la llibertat, que aposta pels valors coeducatius.

 NO FICCIÓ

1. Maquis i masovers.  El tercer volum de la sèrie Minor de La Barcella, una col·lecció dedicada a l'assaig històric de proximitat, ha estat aquest interessant títol que revisa les relacions dels maquis amb el seu entorn, sobretot amb els residents als masos de les muntanyes d'Aragó i València. L'autor, l'historiador castellonenc Raül González, ha alternat la publicació del llibre amb una completa gira de presentacions arreu del territori, que tindran continuïtat l'any vinent.
 
2. La cuina de la gent de la mar. Ha estat tot un honor rebre el guardó del Llibre Millor Editat de la Generalitat Valenciana per aquest títol, el qual ja havia rebut el Premi de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló. Estem davant, doncs, d'una obra de cuina d'excel·lència, en la qual l'autor, el cuiner Juanjo Roda, recupera la memòria dels àpats cuinats en les barques pels propis mariners, quan feinejaven diverses jornades lluny de casa. Cuina i etnologia per a un volum imprescindible.

3. Històries de cuina. Plats i relats. Del Premi Ciutat de Benicarló de Llibre Gastronòmic de l'any passat avancem al vigent guanyador, que es va presentar aquest novembre en la Gala literària celebrada a la ciutat del Baix Maestrat. Aquest receptari dels periodistes Òscar Gómez i Lluís Rey és una aposta per la cuina de proximitat, però amb una combinació d'innovació i tradició. L'obra s'estructura a partir de dotze eines i ingredients imprescindibles, com la sal, la pasta, la cullera o la paella de fregir.

4. Primavera del 38. Enguany s'han complert vuitanta anys de que el front de la Guerra Civil va arribar a les comarques del nord valencià. Per recordar aquella efemèride, Ricard Martí ha escrit aquest assaig històric en el que descriu com era el desenvolupament de l'avanç franquista i la resistència republicana, els dos exèrcits i els seus generals, el paper de l'aviació i dels brigadistes internacionals, etc. A més a més, s'acompanya d'un gran annex visual a color, el qual ha donat peu a una exposició.
 
5. Joan Fuster per a joves. L'intel·lectual de Sueca manté un pensament vigent, un quart de segle després de la seua desaparició. Però, per a qui encara no coneix la vasta obra fusteriana, antologies com aquesta serveixen de pòrtic d'entrada. Amb textos seleccionats pel professor Salvador Vendrell, és un llibre pensat per a la lectura prescriptiva, però la qualitat i l'amenitat amb la qual s'expressava Joan Fuster l'obren a tots els públics.