Apunta't al Club Lector

dijous, 28 de febrer de 2019

Joan Francesc Peris: "L'amor és el sentiment més profund i més generós que tenim els humans"


Joan Francesc Peris i Garcia (1957) és professor de Geografia i Història en l’ensenyament secundari des de molt jove i ha compaginat la passió per la docència amb la seua tasca per defensar els drets socials, humans, dels animals i la preservació del territori que estima profundament. La seua lluita a favor de diferents causes sempre ha estat activa, fet que l'ha portat a càrrecs com el de regidor de l’Ajuntament de Gandia amb responsabilitats en l’àrea de medi ambient durant tres corporacions o a ser diputat a les Corts Valencianes.

Sempre és temps d’estimar és l'última obra de poesia que publica, després d'Amors de tardor (2015), on canta amb aparent senzillesa i musicalitat els versos entre anhels i desitjos. En aquest poemari l'autor es mostra nu i sincer, mostrant al lector els seus sentiments més profunds.




A qui s'adreça el poemari?

El poemari s'adreça a totes les persones que estimen la poesia i, en general, a tothom que llig en valencià. És una poesia de sentiments íntims, d'emocions i d'estimes que poden compatir moltíssimes persones.


T'has mogut en diversos camps, com és la política o la docència. Per què ara t'has decidit per la poesia?

La poesia ha estat per a mi un recer, un refugi personal, una passió íntima que m'ha acompanyat des de fa molts anys i feia i faig per a mi i per a les persones que vull. És part de la meua vida privada que des de la publicació per Onada Edicions del primer poemari Amors de tardor (2015) ara és també pública, com les altres vessants de la meua trajectòria que encara desenvolupe, tant la docència com la meua passió per la política.


Què t'aporta la poesia que no ho fan altres gèneres?

La poesia m'aporta llibertat d'expressió dels meus sentiments més íntims, més personals. Les emocions, en sentit ampli, per a mi, són l'objecte de la poesia.


L'amor és un tema constant durant el llibre. Què significa per a tu l'amor?

L'amor és el sentiment més profund i més generós que tenim els humans. Sempre és temps d'estimar no té solament el significat de que qualsevol edat és bona per estimar a una altra persona, que és un d'ells. Per a mi, també significa que sempre és moment d'estimar i mai d'odiar. L'amor és el que mou o hauria de moure el món, tant a les persones, com a la natura, a les cultures, al Planeta... L'empatia, la compassió, l'amor són els sentiments garants de la felicitat humana.


Tens estima especial per un poeta en concret?

Pregunta difícil, però si he de dir un nom, estic dubtós entre tres: Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat Papasseit i Miquel Martí i Pol.

dijous, 21 de febrer de 2019

Ignasi Blanch: "És un llibre creat per a tothom que estimi la literatura, l'art i la natura"



El riu és l’últim títol d’Ignasi Blanch (Roquetes, 1964), una obra que té com a text el poema Parlo d'un riu mític i remorós de Gerard Vergés (Tortosa, 1931-2014), un dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XX.
Ignasi Blanch ha dedicat tota la seua vida a dibuixar i ha demostrat que el talent i la bona gent, quan van de la mà, arriben sempre molt lluny. L'il·lustrador va ser l’únic espanyol que va pintar al mur de Berlín després de la seua caiguda i ha continuat la seua a carrera amb diversos projectes de caràcter internacional, l'últim una col·laboració amb la cantant Olivia Newton-John.
Les característiques il·lustracions d’Ignasi Blanch aconsegueixen en El riu transportar al lector a un paisatge càlid i tranquil, propi de les Terres de l’Ebre. 



A qui s'adreça El riu

Tractant-se d'un àlbum il·lustrat va adreçat a un públic molt ampli, des de nens i nenes petits que poden mirar-lo amb els seus pares fins a adults vora cent anys! És un llibre creat per a tothom que estimi la literatura, l'art i la natura. 



Quin és el propòsit de l'obra? 

El propòsit és fer arribar un dels poemes més coneguts i representatius de l'escriptor tortosí Gerard Vergés a tots els nens de Catalunya i també d'altres països. Una proposta presentada amb unes il·lustracions fetes amb molt d'amor a la terra que el poeta tan bé coneixia, el Delta de l'Ebre. És un cant a la vida i a la bellesa de petits instants. 



Per què Gerard Vergès? I, per què aquest poema en concret, Parlo d'un riu mític i remorós

És necessari compartir l'obra del poeta tortosí amb les noves generacions per a que quan siguin d'adults puguin gaudir dels seus poemes, de la mirada intel·ligent i de la seva obra poètica tan excel·lent i representativa d'un autor cabdal a les Terres de l'Ebre. El poema Parlo d'un riu mític i remorós ha estat musicat per diversos grups, es treballa a moltes escoles i calia un llibre amb unes il·lustracions de gran format i amb molts colors per fer-lo arribar encara a més lectors. És una metàfora de la vida a partir del riu i molts elements de la natura i animals del Delta de l'Ebre. 



El llibre té una gamma cromàtica molt determinada. En què et vas inspirar per a realitzar les il·lustracions? 

Em vaig inspirar en el mateix Delta de l'Ebre. Hi vaig anar tres vegades a diverses hores del dia. Hi ha moments de llum d'una bellesa extraordinària i això era molt difícil de representar. El llibre, però, vol incitar a anar-hi i gaudir d'aquest parc tan màgic i tan ple de racons bellíssims. També vaig escollir el flamenc com un animal representatiu de la zona i que aporta molt de color i molta alegria. El flamenc de color rosat surt a algunes pàgines del llibre i segur que molts nens i nenes el voldran dibuixar a partir d'ara! 



Què té de diferent aquest àlbum il·lustrat? 

Potser la gran diferència principal i que val la pena destacar és la trobada d'una editorial molt curosa amb els seus autors i amb la llengua, amb dos autors compromesos també amb la cultura i amb la seva terra d'origen. Per mi és un privilegi estar al costat de Gerard Vergés i amb una edició tan ben cuidada com la que ha proposat Onada Edicions.

El format és diferent a la majoria, és molt gran i està pensat com a llibre per a gaudir en família també. Es pot llegir el poema de Gerard Vergés i gaudir de cada pàgina amb una il·lustració gran i plena de colors.

dimecres, 13 de febrer de 2019

"Tota història té un poc de llegenda i tota llegenda té un poc d'història"


El Centre d'Estudis Mont-rogencs, després de dues exitoses sortides nocturnes on s'explicaven llegendes mont-rogenques, es va adonar que valia la pena realitzar una recopilació de les llegendes populars per tal que arribaren a tothom. Montserrat Salsench Toda, Joan Maria Martí Mendoza i M. Assumpció Pellicer Solé són els autors de Llegendes de Mont-roig del Camp, amb il·lustracions de Lluís Fongrau.
Aquesta obra es tracta d'un treball de recerca i d'investigació que difon llegendes del nostre poble, unes més conegudes i altres no tant. Tanmateix, totes recopilen fets singulars que ens transporten a altres temps i ens permeten conèixer un poquet més del nostre territori.



Què us va portar a escriure Llegendes de Mont-roig del Camp?

El Centre d'Estudis Mont-rogencs participa des de fa anys a les Jornades Europees de Patrimoni. 
L'any 2017 va organitzar dues sortides nocturnes explicant algunes llegendes del nostre poble. Ens vam adonar que el nombrós públic tenia molt interès en les llegendes i que participava relatant la seva versió de les llegendes i cançons.



Què ens pot aportar aquest llibre?

Preservar el patrimoni oral del municipi, ja que la societat evoluciona de manera tan ràpida que es poden perdre els relats que durant generacions han format part de totes les llars, essent transmeses de pares a fills i d'avis a nets. 



El llibre consta de deu llegendes. Quina és la vostra preferida? 

La nostra preferida és la número deu, la més original i poc coneguda i que dóna nom al gentilici dels mont-rogencs: xuts. Les dues primeres són les més conegudes i les que duen elements menys originals, ja que les trobem arran del territori català, tanmateix són les més explicades i publicades en revistes locals en versions un xic diferents. 



Continua vigent el costum de transmetre oralment històries?

Evidentment les llars i els costums han canviat molt, les noves tecnologies fan difícil que els relats orals es vagin mantenint. Des de l'escola es participa en un programa: Apadrina el nostre patrimoni, una iniciativa del Departament d'Ensenyament que ha impulsat la coneixença de l'entorn proper, incloses les llegendes. 



Què ens poden ensenyar les llegendes?

Les llegendes ens ensenyen una mica d'història i un molt de valors... com els contes a la vora del foc, valors que la mainada aprèn de manera més lúdica. 
No oblidem que tota història té un poc de llegenda i que tota llegenda té un poc d'història

dijous, 7 de febrer de 2019

L'obra "Eudaldo Pedrola, el traç artístic" recupera la figura del fotògraf tortosí



Entrevistem a Albert Curto (Barcelona, 1960) i a Laura Tienda per l'última obra que han publicat aquests dos autors, Eudaldo Pedrola, el traç artístic. El títol pertany a la col·lecció Finestres al passat, una col·lecció de monografies que posa en relleu la figura de fotògrafs, professionals o afeccionats, que ens han deixat imatges de valor documental sobre Tortosa i les Terres de l'Ebre.
En aquest últim volum s'aprofundeix en l'obra artística d'Eudaldo Pedrola (Tortosa, 1903-1983), un fotògraf tortosí que retracta el món rural de lèpoca amb una visió artística sobre els costums de les Terres de l’Ebre.


Per què la figura d’Eudaldo Pedrola Millán? 

El llibre s’emmarca dins d’una col·lecció (Finestres al Passat) que vol posar de relleu tots aquells fotògrafs (afeccionats o professionals) que van operar a les Terres de l’Ebre i que ens han deixat un llegat fotogràfic digne de tenir en compte pel seu valor documental. En aquest sentit, no es podria entendre el món fotogràfic tortosí i el de les Terres de l’Ebre sense la figura d’Eudaldo Pedrola, especialment per la seva labor durant la dècada de 1950 i 1960. A més va ser un referent i mestre de posteriors fotògrafs.



Tot i que Eudaldo Pedrola no va eixir quasi mai de Tortosa i l’Ampolla, la seva obra artística és reconeguda internacionalment, més que a la seva pròpia terra. Com és això? 


L’obra d’Eudaldo Pedrola realment és més coneguda a fora que en l’àmbit local. Això es deu que ell va enfocar tot el seu treball cap a concursos, certàmens i exposicions en l’àmbit català, estatal i internacional amb centenars de participacions. No és menor el fet que la seva predilecció fotogràfica fos la vida i el treball en l’àmbit rural tortosí, una temàtica molt valorada en la fotografia etnològica de l’època, especialment a l’estranger per considerar-se estampes ja d’una altra època.



Com descriuries la fotografia d’Eudaldo Pedrola? 


La fotografia d’Eudaldo Pedrola està molt cuidada. Es noten els seus coneixements de dibuix i pintura i la seva premissa de fer una obra artística per a concurs. La composició, l’enquadrament, el joc de llums i contrastos són els emprats en aquest tipus de fotografies. Com que el seu objectiu era l’entorn humà i les peculiaritats d’un món rural que s’anava acabant, les imatges han incorporat un valor afegit, que no haguessin tingut si només hagués fet fotografies artístiques per se.



Quina creus que ha sigut la principal aportació del treball fotogràfic de Pedrola? 


La principal aportació fou la “internacionalització” de les activitats, costums i tipus autòctons arreu. Moltes de les seves imatges foren editades en revistes especialitzades. Un cas paradigmàtic fou la popularització que feu dels pescadors de l’Ampolla, esdevenint veritables icones de pescadors de la Mediterrània.



Per què recomanaries el llibre? 


El llibre, d’edició mimada, pertany aquell tipus de producte que es remiren un i altre cop i que t’aporten, a més del coneixement específic, una grata sensació d’harmonia, com tot llibre d’art.

dilluns, 4 de febrer de 2019

"Llibret de falla", una obra que ens invita a aprofundir en la festivitat fallera


Clara Berenguer (Banyeres de Mariola, l’Alcoià, 1983) és l'autora de Llibret de falla, un àlbum il·lustrat que ens transporta a la festivitat de les falles amb les meravelloses il·lustracions de Cecilia Plaza. 
Clara Berenguer és Doctora en Història de l’Art per la Universitat de València amb una tesi doctoral sobre la il·lustració infantil valenciana.

Ens reconeix que sempre ha intentat participar en tot allò que està relacionat amb l’edició dels llibres il·lustrats i així ho recullen els premis que ha aconseguit, com és el XV Premi Aurora Díaz-Plaja de crítica i estudi de la literatura infantil catalana o el II Premi Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló amb l’obra Quan xiula l’avi (Onada Edicions, 2015). 




Les falles és una festa tradicional de la nostra terra. Per què et vas decidir a tractar aquest enfocament de la festivitat?

Tret d’alguna excepció, com ara Les falles (La Galera, 2015) de Carles Cano i Roser Calafell i Visca les falles (Bromera, 2016) de Teresa Broseta i Sergio Sempere, la festa de les falles ha estat una mica oculta o oblidada per la literatura infantil, contràriament a les festes tradicionals catalanes, que han estat sempre més representades en les nombroses narracions escrites per als més menuts sobre La diada de Sant Jordi, la nit de Sant Joan i el nadal i el tió, per exemple. Llibret de falla va nàixer, així, amb l’objectiu de contribuir en la difusió de les falles i en el reconeixement de la potencialitat i la màgia que té una festa com aquesta mitjançant una història senzilla que recupera els elements més tradicionals d’aquesta celebració. 



De manera breu, per què els lectors haurien de llegir aquest conte?

Llibret de falla és una mostra de com, en els últims anys, jo mateixa he redescobert aquesta festivitat. Ara reivindique que en falles jo em quede. Abans fugia de la ciutat però, i gràcies sobretot a l’Assemblea de Falles Populars, ara les visc intensament i sóc conscient d’una realitat totalment desconeguda fins aleshores per a mi i en la qual crec que cal aprofundir. M’agrada pensar que Llibret de falla forma part, doncs, de les obres infantils que tracten de donar a conéixer les nostres festes i la nostra cultura i esdevenen un impuls perquè els més menuts no es queden només amb un coneixement superficial de la festa. 



Com és que has triat la figura del teuladí com a protagonista de la història?

Sí, efectivament, l’àlbum conta la història d’un ocell, un teuladí concretament, el qual, en un primer moment, desconeix tot el món faller i se sent perplex davant el soroll i l’olor de la pólvora, l’alegria als carrers i tota l’algaravia fallera. A poc a poc, es va endinsant en la festa i comença a entendre el perquè de tot plegat. Vaig triar un ocellet com a protagonista per a poder agafar un poc de distància i per a mostrar un personatge singular amb el qual tothom poguera sentir-se identificat. La intenció era, per tant, disposar d’un element extern al món faller que anara descobrint la festa fallera sense caure en els tòpics fallers habituals. De fet, la història transcorre a una ciutat fallera que podria ser qualsevol localitat on es visquen les Falles, perquè no se cita cap nom. Volia assolir una dimensió global de la festa. 



Al llibre es tracta la temàtica del turisme a les falles i tot el que aquest fet comporta. Què en penses?

Realment, el que he volgut fer en aquesta història, i també ho ha fet Cecilia Plaza amb les il·lustracions, és tractar de mirar cap enrere i recuperar certes tradicions falleres que potser s’havien quedat un poc oblidades. Així, hem treballat de manera molt conjunta per a contribuir en la recuperació d’elements com ara l’estoreta velleta, un component molt arrelat a la festa que en els últims anys ha quedat un poc relegat o, també, tota la part artística de creació dels monuments fallers.
El que hem volgut, en definitiva, és fugir de la realitat sobredimensionada que tenen les falles, com un esdeveniment que cada vegada es pensa més en clau turística, i retornar i donar a conéixer la tradició fallera que, amb el temps, s’estava perdent. En la història hi ha alguna referència subtil a aquesta part de la festa, la multitud, el soroll i el desordre, que és amb la que menys d’acord hi estem. 



De quina manera les falles vinculen al veïnat dels municipis?

Aquesta és una qüestió sovint comentada, com les falles, a poc a poc, han fet que la gent que no hi participava directament de la festa, fugira de la ciutat durant una setmana. Els que podien agafar-se vacances, és clar. Al final, Llibret de falla el que pretén és això, mostrar un tipus de festa més col·laborativa, de carrer i de veïns, i escapar de la tendència imperant de casals tancats, només per als fallers. Aquest debat es pot relacionar amb la pregunta anterior i amb la turistificació i la massificació de la festa, unes conseqüències a les quals ha contribuit, per exemple, haver inclòs les falles i València en la UNESCO, ja que ens porta a posar la ciutat en el mapa internacional de l'excel·lència, del turisme cultural, sí, però també en el de la ciutat-mercaderia, que és el que em preocupa. El gran valor de les falles és, sobretot, el de fer comunitat, ciutat i barri i aquesta part s’ha de cuidar un poc més.



A qui va dirigit l’àlbum il·lustrat?

Tot i que Llibret de falla és un àlbum il·lustrat pensat per als més menuts, crec que aquesta és una història universal que agradarà a infants i a grans, a qualsevol persona interessada a descobrir les falles. 



En les teves obres anteriors, com és l’àlbum premiat “Quan xiula l’avi”, també t’adreces a un públic infantil. Per quin motiu et vas decidir a dedicar-te a la literatura infantil?

Escriure històries infantils no ha estat mai una decisió conscient. Sempre m’ha agradat escriure però crec que el que compta és que els llibres i, sobretot, les il·lustracions que acompanyen els seus textos, amb el temps s’han convertit en el meu principal objecte d’estudi i de treball i, per això, he intentat participar en tot allò que està relacionat amb l’edició dels llibres il·lustrats i la il·lustració des d’un vessant tant acadèmica com d’esbargiment. Supose que, finalment, ha estat inevitable no caure en la temptació d’escriure. 



Tens al cap algun projecte nou per al futur?

Sí, sempre cal estar pensant projectes nous, una vegada comences el cap ja no descansa! Cecilia i jo estem programant tallers i presentacions per a difondre Llibret de falla i ja està en impremta una publicació nova en la qual hem estat treballant conjuntament César Barceló i jo, l’il·lustrador de Quan xiula l’avi.