Apunta't al Club Lector

dilluns, 24 de juliol de 2017

Vicent Royo presenta a Atzeneta "Els orígens del Maestrat històric", el pròxim 5 d'agost


Vicent Royo reprèn el cicle de presentacions del seu llibre "Els orígens del Maestrat històric" a Atzeneta. El pròxim dissabte 5 d'agost, a partir de les 19 hores, la Biblioteca Municipal de la localitat acull un acte per conèixer les arrels històriques del Maestrat de Montesa, en el 700è aniversari de la seua constitució. Presentat per Xavier Pallarés, l'historiador Vicent Royo ha escrit un volum de caràcter divulgatiu, obert per a tots els públics, el qual ja ha aplegat a una segona edició.

divendres, 21 de juliol de 2017

La biografia "Carmen Segura i Martí" es presenta el dijous 27 a Benicarló


El pròxim dijous 27 de juliol, Alícia Coscollano presenta a Benicarló el seu nou llibre: "Carmen Segura i Martí. Una mestra avançada al seu temps". Serà a partir de les 19.30 hores, a la Capella del Mucbe. De la mà de les companyes i alumnes, aquesta obra recupera la memòria d'una mestra fonamental en el Benicarló de mitjans del segle XX. Durant dècades, aquesta docent de Roquetes, formada a Barcelona i establerta a la localitat del Maestrat als anys 30, va impartir i va ensenyar la cultura com una manera d'enriquiment personal de la canalla.

divendres, 14 de juliol de 2017

Martí Domínguez, Josep Santesmases, Juanjo Roda, Juan Hernaz i Fátima Fernández han estat els guanyadors dels II Premis Literaris Ciutat de Benicarló


L'alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, el regidor de Cultura, Josep Barberà, i el director de publicacions d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, han donat a conèixer els guanyadors en una compareixença davant els mitjans de comunicació al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Benicarló aquest divendres.

En aquesta edició, el certamen ha rebut un total de 67 originals de 7 països (Espanya, Portugal, Bulgària, Itàlia, Mèxic, Argentina i Colòmbia). A més, estan representades gairebé la majoria de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol, destacant la participació valenciana i catalana. En cadascuna de les modalitats els premis estan dotats amb 5.000 euros i la publicació de l'obra a càrrec d'Onada Edicions.

El biòleg, escriptor i periodista Martí Domínguez ha sigut el guanyador del Premi de Divulgació Científica per Veus de ciència, una invitació a cultivar la lectura científica per a que forme part del bagatge de qualsevol persona culta. Un petit cànon de bones lectures, sense més pretensió que fer gaudir al lector de la bona literatura científica. Martí Domínguez és col·laborador habitual dels diaris El País i La Vanguardia, el diari digital Valencia Plaza o la revista El Temps, entre altres, part dels seus articles han estat recollits als llibres Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000). A més, és autor de les novel·les Les confidències del Comte de Buffon (1997), guardonada amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe (1999), premi Prudenci Bertrana i Crítica de la Universitat de València; El retorn de Voltaire (2007), premi Josep Pla; i La sega (2015), novel·la guanyadora del premi de la Crítica Catalana, de la Crítica Serra d'Or, de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Joaquim Amat-Piniella. El 2007 va rebre el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode. El 2013 va ser guardonat amb el Carles Rahola d'assaig amb El somni de Lucreci.

Per la seua part, el Premi de Literatura Memorialística ha sigut per a Josep Santesmases pel diateri Els paisatges trobats, una obra on el paisatge de Vila-rodona, on viu l'autor, esdevé el principal protagonista. El paisatge com a matèria de descripció però també d'interpretació i de reflexió per a la creació de pensament lligat a la humanització del territori. Josep Santesmases (Vila-rodona, 1951) ha dedicat una part molt important de la vida a l'activisme i a la gestió cultural, a la recerca històrica i a la literatura. Ha publicat nombrosos treballs d'història i assaig. És president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, vicepresident segon de l'Institut Ramon Muntaner, codirector de les revistes Plecs d'Història Local i La Resclosa. És president del Centre d'Estudis del Gaià. Ha publicat els poemaris El món des de l'agut (2011), Entre el cel i la terra (2013), Nadala del Portal (2013) i Gramàtiques de tardor (2015). També ha publicat el llibres en prosa, alguns d'ells reculls d'articles publicats anteriorment a la premsa: Riu Avall. Recull d'articles (1986-2002); Santes Creus i les terres del Gaià. Proses pintades (2006); Viatge literari per la vall del Gaià. Les terres altes (2008); els reculls d'articles de premsa Quarts i hores I. Societat i política (2012) i Quarts i hores II. Terres, llocs i paisatges (2014); i el llibre de contes Ai fill que no et regalimi la salsa! (2013).

El Premi Literatura Gastronòmica ha sigut per a Juan José Roda per La cuina de la gent de la mar. El ranxo d'abordo, és un documentat treball, escrit en clau antropològica, al voltant de la cuina marinera mediterrània, fruit del treball de camp realitzat per l'autor a les localitats costaneres del Baix Maestrat i les Terres de l'Ebre., però que la cuina com un fet cultural supraterritorial, on la marineria no és un ofici, sinó un llegat.

Finalment, els guanyadors dels 4t Premi Internacional d'Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló ha anat a mans Juan Hernaz i Fátima Fernández, que per segon anys consecutiu han guanyat el mateix guardó. Amb l'àlbum Por pequeño que parezca. Un viatge interior pel món psicològic associat a dos pilars bàsics del desenvolupament humà: els mecanismes cognitius associats a la resolució de problemes i el propi desenvolupament cognitiu de l'aprenentatge humà al llarg de la vida, des dels 0 anys fins a l'edat adulta. Juan Hernaz (Gijón, 1975) és un il·lustrador i dissenyador gràfic que ha desenvolupat la seua activitat professional a l'àmbit editorial, publicitari i teatral. La seua tasca ha estat reconeguda amb diversos premis dins i fora del país. Actualment és professor de dibuix artístic a l'Escola Universitària de Disseny, Innovació i Tecnologia d'Astúries (ESNE). Per la seua part, Fátima Fernández (Puerto de Vega, 1972) és llicenciada en Belles Arts per la Universidad de Castilla-La Mancha i treballa com a professora d'Educació Secundària i Batxillerat. Especialitzada en literatura infantil, ha participat en més d'una vintena d'antologies i ha rebut nombrosos premis i reconeixements nacionals i internacionals. La seua obra ha estat traduïda a deu idiomes. Amb La maleta de l'avi, tots dos van guanyar el 3r Premi Internacional d'Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló.

Entrega de premis

L'entrega de premis se celebrarà el pròxim 30 de setembre al Parador de Turisme de Benicarló durant una gala pública per a la que es podran reservar tiquets. Aquesta gala, que contarà amb la participació d'importants personalitats de la vida política, cultural i social valenciana i catalana, vol convertir-se en l'esdeveniment literari més important de les comarques del nord del País Valencià així com de les Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona.

A la gala es rendirà homenatge a La Velada en Benicarló: Diálogo de la Guerra de España, de Manuel Azaña, escrita en maig de 1937, fa ara 80 anys. El títol de l'aquest al·legat antibel·licista fa referencia a les reunions que mantingueren diferents personalitats amb el president del Govern republicà Francisco Largo Caballero, a una casa situada on actualment es troba el Parador de Turisme de Benicarló. Benicarló va ser elegida per Largo Caballero per trobar-se a mig camí de la seua residencia de Barcelona des de setembre de 1936, i la del Govern de la República a València des de novembre de 1936.

En aquest acte de lliurament de premis, Xaro Miralles, l'alcaldessa de Benicarló, ha destacat la importància dels guardons "com l'esdeveniment cultural més important de les comarques del nord del País Valencià i de les Terres de l'Ebre, per al que necessitem la involucració de tota la societat i fer d'aquesta iniciativa un autèntic punt de trobada interautonòmic". Per la seua part, el regidor de Cultura Josep Barberà ha posat en valor els premis que "situen a Benicarló en l'epicentre cultural de les capitals culturals del País Valencià".

dimarts, 11 de juliol de 2017

El Sopar de Lletres d'Onada se celebrarà el pròxim 3 d'agost a Benicarló

Com cada any des d'Onada organitzem el Sopar de Lletres, una trobada d’estiu, relaxada i amical, que tindrà com a fil conductor la presentació de les darreres obres literàries, patrimonials i literàries, elaborades en clau territorial.

Enguany el farem el dijous 3 d’agost, a partir de les 20.30 hores, al Restaurant Pau, de Benicarló (av. Marquès de Benicarló, 11). Pel que fa al sopar, hem negociat un preu de 25 euros. Per inscriure-vos i realitzar el pagament, heu d'entrar al següent enllaç: http://www.onadaedicions.com/producte/sopar-lletres-2017/ i afegir a la cistella tants tiquets com desitgeu. Podeu pagar amb targeta o Paypal, sense càrrec afegit (per a transferència bancària, consulteu-nos al correu comunicacio@onadaedicions.com). L'últim dia per inscriure's és el dilluns 31 de juliol.

D'altra banda, hem pensat que seria molt oportú realitzar un reconeixement a la figura i l'obra de Joan Ferreres i Nos, doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; màster en Història Moderna i Contemporània; professor de batxillerat de l’IES Thos i Codina de Mataró, ara jubilat; vicepresident del Centre d’Estudis del Maestrat; president de l’Associació dels Santjordiencs Absents, i director de la revista Fulls de Sant Jordi. És autor i coautor d’una trentena de llibres d’història, art i etnologia. Ha publicat centenars de treballs de recerca històrica i, a més, és expert en itineraris urbans en viles del Maestrat.

A l’equip d’Onada Edicions ens plauria molt poder comptar amb la vostra complicitat. La idea és organitzar una trobada ludicogastronòmica en la qual, de manera breu i distesa, els autors faran cinc cèntims del contingut de les seues obres. La nostra voluntat és poder aplegar el gros de la gent del territori que es mou al voltant del nostre projecte, sense cap altra finalitat que propiciar la coneixença mútua i l’assoliment de sinergies culturals.

Per a més informació, podeu contactar al correu comunicacio@onadaedicions.com i als telèfons 964 47 46 41 i 601 125 254 (whatsapp).

divendres, 7 de juliol de 2017

"La maleta de l'avi", ressenyada a Faristol

La revista Faristol ha publicat la crítica de "La maleta de l'avi", el conte dels asturians Juan Hernaz i Fátima Fernández que va guanyar el III Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló. Ressenyat per Bernat Cormand, atorga tres de quatre estrelles a la història de la xiqueta Marianna i el seu avi, un vell pescador. "Tots dos, com mariners que naveguen per un mar fantasiós, poden tornar a casa quan ell recupera la memòria perduda", hi assenyala l'article.

El recurs de la imatge d’un mar mogut, les onades o el vaixell sense rumb li serveix a l’autora per explicar que la memòria de l’avi se’n va, metàfora que l’il·lustrador representa aprofitant tots els racons de les pàgines dobles amb bon ofici i tècnica acurada. En un intent de vestir la història amb paraules en un to poètic, el text permet que l’artista deixi volar la imaginació, molt lluny, al llarg de les escenes generoses d’elements, de vegades sobrecarregades i amb un joc tipogràfic, com si seguís el moviment de les imatges, que en algunes ocasions dificulta la lectura. Potser el petit lector agrairà el silenci en el desenllaç, quan l’avi i la neta finalment s’abracen.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

dijous, 6 de juliol de 2017

Preparant novetats: "Mossèn Joan Abarcat i Bosch. Un tortosí a Castellar del Vallès" de Jacint Torrents

 

Aquest llibre vol ser una aproximació a la vida, a l’obra escrita i a l’obra musical de mossèn Joan Abarcat i Bosch, nascut a Tortosa el 1863 i mort a Castellar del Vallès el 1943, on va anar a viure i a exercir d’organista i mestre de capella en plena joventut. El record que va deixar a Castellar, tot i eclipsis esporàdics, s’ha mantingut fins avui gràcies a la representació de la seva estimada sarsuela Els pastors cantaires de Betlem, de l’estrena de la qual el 2016 ha fet cent anys i que forma part del patrimoni cultural d’aquesta vila del Vallès Occidental. La investigació sobre la vida i l’obra del mossèn ha ajudat a descobrir una persona sensible, benhumorada, i amant de la música i de la nostra llengua. I a comprovar que, si bé a Castellar del Vallès s’han trobat moltes obres musicals, el gros de la seva obra literària es troba en la premsa i en les revistes de Tortosa, ciutat que mai no va deixar d’estimar i a la qual tornava periòdicament. 

Jacint Torrents Puig (Santa Coloma de Gramenet, 1949). Les seves primeres narracions van aparèixer a la revista infantil Cavall Fort el 1973, al consell de redacció de la qual va pertànyer. El 1975 va obtenir el Premi Cavall Fort de narracions infantils. Llicenciat en Filologia Catalana, va ser catedràtic numerari de Batxillerat. Ha publicat articles sobre literatura en premsa especialitzada (Llengua Nacional, Serra d’Or, Revista de Catalunya, entre altres). I un parell de novel·letes infantils: La cuca japonesa (1976), amb Francesc Serrat, i El segrest d’en Gang (1991). Com a crític literari, ha estudiat la novel·lística de Josep Sol, que ha editat sota el títol Josep Sol. Obra narrativa (1984). I la del poeta contemporani Jordi Enjuanes-Mas, del qual ha editat Jandalán (2012) i Dèlia-Nel mezzo (2015). Resident a Castellar del Vallès des de 1989, ha recollit moltes de les seves col·laboracions en les revistes locals a Cartes d’un cristià tranquil (2011) i a Encontres, figures, paisatges (2015).

dimecres, 5 de juliol de 2017

Joan Bofarull presenta aquest dimecres "Les muixerangues valencianes" a Torrent

Joan Bofarull presenta a Torrent el seu llibre "Les muixerangues valencianes", aquest dimecres 5 de juliol a partir de les 20 hores. Serà a la Sala l'Espai de la ciutat de l'Horta, dins de la jornada dedicada a presentar els actes de la III Trobada de Muixerangues de Torrent del pròxim 15 de juliol.

dimarts, 4 de juliol de 2017

El més consultat a Onadaedicions.com durant juny

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de juny.

FICCIÓ

1. El secret de les terres roges. La col·lecció de narrativa juvenil Maremàgnum continua creixent. L'última incorporació al catàleg ha estat aquesta novel·la de Lurdes Malgrat, en que l'escriptora lleidatana s'endinsa en un futur distòpic en el qual la societat ha superat els seus problemes. Tres joves, la Jana, el Raül i el Tom es relacionen a través de la Pantalla del Joc. Ací coneixeran un món virtual en el que els temors i els dubtes cada cop seran més reals.

2. El retorn de l'Àngela. El llibre reusenc del passat Sant Jordi és una magnífica elecció de lectura estival. Alternada entre la capital del Baix Camp, Girona i Suïssa, l'escriptora Maria Lluïsa Amorós ens mostra com qualsevol edat és bona per viure noves experiències i rebre sorpreses, no sempre positives, que sens dubte faran canviar la visió del món de les quatre protagonistes, quatre amigues de la joventut retrobades en la maduresa.

3. El gripau Estanislau ...i altres contes. Una mosca, un lloro, una formiga, una gosseta, i molts més animalets acompanyen el gripau Estanislau en un poemari infantil il·lustrat ben ocurrent i divertit. L'escriptora tortosina Montse Boldú és l'encarregada del darrer títol de la col·lecció Imagina, per al qual ha comptat amb els dibuixos de la jove Clara Codina i les paprioflèxies de Susana Bacardí, per donar lloc a una original proposta per als més menuts.

4. On la sang. Un dels títols protagonistes del mes de juny, amb una segona edició i una xicoteta gira de presentacions per diverses poblacions catalanes, com ara Igualada. Crítica i públic han coincidit a destacar la proposta de Ricard Garcia, Premi Ciutat de Sagunt de Poesia, en la que s'hi centra en els sentiments extrems de les vivències, de la força salvatge de l'erotisme al temor de sentir-se extraviat o fins i tot, a la percepció de la mort.

5. La maleta del abuelo. Ja resten pocs dies per conèixer el nou treball guanyador del Premi d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló. Mentre, però, podem continuar gaudint de la qualitat artística i literària del vencedor en la tercera edició, obra dels asturians Juan Hernaz i Fátima Fernández, qui se centra en el problema de l'Alzheimer. A més a més, fa poc s'ha estrenat una exposició basada en aquest llibre, que recorrerà diverses ciutats.

NO FICCIÓ

1. Joan Fuster per a joves. No és estrany veure destacat aquesta obra. Aquest mes de juny, la presència mediàtica de Joan Fuster ha estat habitual. Els 25 anys del seu traspàs han omplert rius de tinta sobre la seua obra i el seu llegat avui en dia, així com de la literatura que, un quart de segle després, encara en parla. És el cas d'aquesta nova antologia a cura de Salvador Vendrell, centrada sobretot en la vessant més assagística del de Sueca, que vol anar més enllà del llibre prescriptiu per esdevindre un pòrtic a l'extens pensament fusterià.

2. L'única passió noble. Fuster també és protagonista d'aquest assaig amb el qual Joan Garí ha estat reconegut per partida doble: primer al Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló i ara Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. A partir d'una fictícia conversa amb la vinatera propietària de la torre de Montaigne, el de Borriana reivindica el gènere amb una obra reflexiva sobre els valencians i el seu país, que beu de l'intel·lectual suecà i, també, de l'autor dels Essais.

3. Jesús Boira Sidro. Poeta silenciat. Una de les novetats literàries que ens deixa el mes de juny és aquesta biografia de Carles Mulet. El polític, ara senador, de Cabanes ha investigat el trajecte vital d'aquest jove sacerdot i mestre rural, qui va deixar alguns versos en valencià durant la II República i que va ser assassinat en la Guerra Civil. Presentat a Cabanes i a Castelló, amb aquest treball Mulet vol recuperar aquest personatge de l'oblit i a la vegada, denunciar el desgavell de les guerres.

4. Manuel Milián Mestre. El morellà és una de les grans personalitats que ha donat les terres de la diòcesi de Tortosa des de la segona meitat del segle XX, i és el protagonista del segon volum de les biografies de la sèrie Maior de la col·lecció Gent Nostra. A partir d'una conversa el professor Josep Manuel San Abdón dibuixa un retrat sobre la figura personal i professional del comunicador i polític.

5. Els orígens del Maestrat històric. En el setè centenari de la fundació de l'orde de Montesa, l'historiador Vicent Royo ha publicat aquest divulgatiu assaig que arreplega una visió general de les comunitats i les viles que s'hi van formar durant els primers segles del que serà el Maestrat i que ha configurat la història del nord valencià. Amb un notable èxit d'acollida per part del públic, aquest estiu veurà la llum la segona edició.