Apunta't al Club Lector

dimarts, 30 d’abril de 2019

Blanca Jovaní i Nieves Salvador van presentar els seus poemaris a la Fira del Llibre de Castelló

El passat dilluns 29 d'abril, la Fira del Llibre de Castelló es va omplir de poesia amb sabor benicarlando. Dues autores que han estrenat llibre en el 2018 van compartir escenari literari: Blanca Jovaní amb "Locura para el alma" i Nieves Salvador amb "La tercera rosa", ambdòs títols publicats en la col·lecció Alamar d'Onada.

L'acte poètic va omplir de versos l'envelat de la fira que se celebra a la cèntrica plaça de Santa Clara de la capital de la Plana, amb una notable participació del públic assistent, còmplices amb Jovaní i Salvador, les quals han composat uns llibres de forta inspiració personal.

Televisió d'Ulldecona es va desplaçar a Castelló i ha publicat el següent reportatge de l'esdeveniment.

dilluns, 29 d’abril de 2019

Olga Besolí parla de "Muniatto casteller" a la Fira del Llibre de València

L'escriptora Olga Besolí és una de les autores que sol participar de la Fira del Llibre de València, i en l'edició d'enguany hi comptava amb una novetat per presentar: "Muniatto casteller", el nou conte de la coneguda col·lecció Les Contalles de Muniatto, que signa amb sa germana, la il·lustradora Ester Besolí. En aquest nou títol, el xiquet protagonista, en Muniatto, i la seua colla estan entusiasmats perquè arriba una colla castellera al seu poble, però no són la mena de castells que s'esperaven.

Tot aprofitant l'assistència a la Fira de València, Olga Besolí va ser entrevistada al plató de la Fira, on va fer cinc cèntims del nou conte i de la col·lecció.

dissabte, 27 d’abril de 2019

Pep Calero i Manuel Bellver van presentar les obres guanyadores dels Premis Vila de Puçol



En la setmana de les lletres per excel·lència, Puçol va celebrar aquest divendres 26 l'acte de presentació de les obres guanyadores dels seus premis literaris. Així, si a finals de l'any passat vam conèixer que Pep Calero i Manuel Bellver havien estat els guardonats, ara hi comptaven amb la seua obra impresa, disposada a recórrer les llibreries de tot el país.

En primer lloc hi va intervindre Manuel Bellver, guanyador del 22è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles, amb el seu llibre "Claror dels marges". Va parlar de la seua vessant poètica i de les inspiracions literàries que l'han dut a composar "aquesta poesia de la meditació, aquest diàleg sostingut en soledat amb un mateix, sempre enmig de la natura essencial que som".

Posteriorment va ser el torn de Pep Calero. El de Benigànim ha obtingut el 34è Premi de Narrativa Vila de Puçol amb "Hitchcock al sofà": onze relats de ficció basats, en major o menor mesura, en onze pel·lícules clàssiques del mestre cineasta britànic. L'acte es va tancar amb la música d'Eva Dénia i Merxe Martínez.

Foto: Sabín (Ajuntament de Puçol)

Maria Lluïsa Amorós va participar al Club de Lectura de Balsareny amb "La força d'Aglaia"

 
Ja fa tres anys de la seua publicació i "La força d'Aglaia" interessa com el primer dia. El passat 26 d'abril, una dotzena de persones hi van participar de la trobada amb l'autora Maria Lluïsa Amorós en el club de lectura de la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny, a la comarca del Bages. Va ser un encontre estimulant, atès que els assistents ja s'havien llegit prèviament la novel·la i van plantejar les seues sensacions a l'escriptora de Reus.

Amorós, per la seua banda, va fer cinc cèntims del procés de creació de "La força d'Aglaia", que va ser la primera del cicle de novel·les publicades en Onada, i que ja en suma quatre amb la novetat "Berenar sota les moreres". Procliu en la construcció de personatges femenines, l'autora ens presenta Ondina, una dona de mitjana edat que s'ha quedat sola amb dos fills adolescents, instal·lada en la monotonia fins que un sorprenent correu electrònic li farà replantejar-se el seu curs vital.

Fotografies: Biblioteca de Balsareny

"El rebost de la llengua" es va presentar a Benicarló

El digital La Calamanda ha publicat una crònica de la presentació literària que va tindre lloc a Benicarló amb motiu dels actes per Sant Jordi. La Biblioteca municipal es va acaramullar de refranys i expressions populars gràcies al llibre "El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica". Es tracta d'un projecte molt particular impulsat per Joan-Josep Sancho. El professor canareu és col·leccionista de dites, moltes d'elles a punt de desaparèixer, i de les centenars que ha recopilat n'ha escollit seixanta, les quals les ha encomanat a tants escriptors i escriptores per a que elaboraren un breu relat on la dita escollida fora la protagonista.


A més d'explicar algunes anècdotes en la seua recerca d'expressions populars, i recitar-ne algunes entre un públic que posava a prova els seus coneixements, Sancho va assenyalar que "cal protegir les variants dialectals com un tresor front a l'estandardització".

Junt Sancho, a la taula hi era Àlex Espuny. Seues són les fotografies que il·lustren la meitat de les dites, amb un estil molt particular, en blanc i negre i només amb objectes, Espuny ha traslladat en metàfores visuals dites com "Si tens ràbia, mossega ceba" o "Qui té padrins, lo bategen". Retratista d'ofici, apuntava que aquestes il·lustracions "han acabat conformant bodegons influenciats per el context històric que estem vivint a nivell de país i d’Europa. Una influència anímica a la qual se sumen els referents estètics propis de l’autor, Madoz i Joan Brossa. En aquest sentit, cal destacar que la inspiració japonesa també ha confluït en l’artista canareu, de la mà del benicarlando Javier Redón".

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Fotografia: La Calamanda

divendres, 26 d’abril de 2019

Ignasi Garcia Barba va presentar "Treball de recerca" a Manresa

Amb "Treball de recerca", el dramaturg Ignasi Garcia Barba ha guanyat el darrer Premi Pepe Alba Ciutat de Sagunt de Teatre. És una història protagonitzada per l'Andrea, una estudiant de batxillerat que inicia una investigació per saber què se'n va fer d'un grup d'exiliats de la guerra civil del seu poble, i que destaparà tota una sèrie de vells secrets i les resistències perquè es difonga la memòria històrica.

Garcia Barba, conegut guionista televisiu, ha realitzat en aquesta setmana de Sant Jordi diverses presentacions de "Treball de recerca". Una d'elles va tindre lloc el passat dijous 25 d'abril a la Llibreria Parcir de Manresa, i com apunten en el seu blog, l'autor va exposar que "es tracta d’una obra inspirada en el treball de recerca de les alumnes del Pius, Ariadna Moyano i Alejandra Ibarra, que va donar lloc a la col·locació de les llambordes Stolpersteinen, en record dels manresans deportats als camps nazis".

Vinaròs News dedica un article al llibre de La Passió d'Ulldecona

 
El diari digital comarcal Vinaròs News s'ha fet ressò del llançament del llibre "La Passió d'Ulldecona. Seixanta-cinc anys d'història" amb motiu de la celebració de Sant Jordi a la vila del Montsià. El volum ha estat impulsat per la junta del Patronat de la Passió amb l'objectiu de "recordar totes aquelles persones que, amb il·lusió i ganes, van posar en marxa i han permès arribar" en paraules del president Jordi Carapuig recollides per l'article que signa J. Joaquim Buj.

La Passió d'Ulldecona es considera la segona més antiga de Catalunya, i porta 65 anys de representacions ininterrompudes. El llibre s'hi fixa en els canvis viscuts en aquests dos terços de segle des del punt de vista de tots els qui fan possible que hi haja representacions cada primavera, des dels actors i actrius principals fins als treballadors i col·laboradors en l'ombra: perruquers, fusters, electricistes, tramoistes, sastres... "La Passió d'Ulldecona" suma més d'una cinquantena de testimonis recollits per Carapuig i per José Ramón Pedra, també de la junta del Patronat. Junt aquest patrimoni oral s'hi compta amb articles de Manel Ollé, Víctor Vidal, Maria Joana Minguet o Joan Vizcarro, entre d'altres, que es capbussen en els antecedents històrics. A més, com a Passió itinerant per les Terres de l'Ebre, el Maestrat i més enllà, un capítol està dedicat aquests viatges que han dut el nom d'Ulldecona per tot arreu.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dijous, 25 d’abril de 2019

Assumpció Pellicer parla de "Llegendes de Mont-roig del Camp" a Canal Reus

La Biblioteca Mont-rogenca es va ampliar fa uns mesos amb el nou volum "Llegendes de Mont-roig del Camp", en el que es recollien algunes de les narracions orals tradicionals vinculades a la gent i els paisatges d'aquesta població del Baix Camp. El projecte està coordinat per tres membres del dinàmic Centre d'Estudis Mont-rogencs, Montserrat Salsench, Joan Maria Martí i Assumpció Pellicer, als qual cal sumar les aquarel·les de Lluís Fongrau que il·lustren el volum.

Ara i amb motiu de Sant Jordi, Pellicer, presidenta del CEM, ha estat l'encarregada de difondre aquest projecte al plató del programa Mont-roig al dia, que emet Canal Reus TV, i en el que fa cinc cèntims de la procedència de les llegendes i la importància que tenen per a la història i el patrimoni de la població.

José Luis Garcia Herrera parla de "La memòria de les petjades" a Sant Andreu Televisió

Amb motiu de la presentació de "La memòria de les petjades" al Teatre Núria Esport de Sant Andreu de la Barca, per la festivitat de Sant Jordi, el poeta José Luis García Herrera ha estat entrevistat en una peça informativa del mitjà de comunicació local Sant Andreu Televisió. García Herrera, guanyador del Premi de Poesia Vila d'Almassora per aquest volum, ha explicat les bases d'aquesta novetat literària que indaga sobre el pas del temps i tot allò que deixa enrere el trajecte vital.

Salvador Vendrell i Oreto Cruzà van presentar "Tirant lo Blanc per a infants" a Almussafes

Almussafes ha estat la darrera vila de la Ribera que ha acollit la gira de "Tirant lo Blanc per a infants", consistent en la presentació de l'àlbum il·lustrat a càrrec de l'escriptor Salvador Vendrell i la il·lustradora Oreto Cruzà i l'exposició dels dibuixos originals creats per aquesta pintora de l'Alcúdia, i el diari Levante-EMV s'ha fet ressò mitjançant una crònica que signa J. Gimeno.

L'article recull les paraules dels autors en un acte que va comptar amb la participació de l'escriptor Àlan Greus ("Teoria del càstig"). Així, Vendrell defensa que el "'Tirant lo Blanc' és un dels nostres símbols de la literatura i que hauríem de conèixer-lo i reivindicar-lo", i aquest és l'objectiu d'aquesta nova adaptació, que resumeix tota la novel·la de cavalleries de Joanot Martorell pensada per al públic més menut. A més a més, s'ha editat una versió en format de butxaca en doble idioma valencià-anglès per tal que puga ser treballada als centres educatius.

Per la seua banda, Oreto Cruzà va fer cinc cèntims del procés de creació de les més de 20 làmines que conformen la part visual de "Tirant lo Blanc per a infants" i que es caracteritzen pel realisme i pel detall en les ambientacions medievals. "Un conte ha de tindre un bon text i ser visualment atractiu. Som fabricants d'idees. Els noves tecnologies ens faciliten molt les coses, però hem d'omplir els cervells dels menuts amb idees".

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"Frederic Mauri: trajectòria magistral, silenci clamorós". El Diari de Tarragona dedica un reportatge a la biografia "Mauri essencial"


La periodista Marina Pallás ha escrit un complet article per al Diari de Tarragona del llibre biogràfic "Mauri essencial", escrit per Manel Ollé sobre la figura de Frederic Mauri, pintor, gravador i exlibrista, un dels noms claus del renaixement cultural tortosí en la segona meitat del segle XX.

"Estem davant d’un artista d’un grandíssim nivell, artístic, tècnic i intel·lectual", apunta l'escriptor Manel Ollé, qui va ser company amb Mauri en el cos docent de l'Institut de Batxillerat de Tortosa, i hi assenyala que va composar aquesta obra biogràfica amb l'interès de difondre la vessant menys coneguda del seu treball. Més enllà de la pintura, hi ha cartells, il·lustracions i, sobretot, ex-libris, on Mauri està considerat com un dels millors especialistes contemporanis: "l’aportació que ha fet Mauri a l’exlibrisme és important i mereix un estudi atent. Hi ha una opinió unànime entre els experts: la seua és una producció, a més d’abundosa, original i excel·lent", diu Ollé.

Mauri, nascut a Tortosa l'any 1940, es va formar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Va ser un jove talentós, amb un gran bagatge de coneixement artístic influenciat pels pintors tortosins Gimeno i Arasa. De nou a la seua ciutat, va ser un dels fundadors del grup Macla-65, "i va realitzar nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives, en les quals va explorar diverses manifestacions artístiques, des de gravats fins als olis, caracteritzats per una intensa documentació, un potent treball de la composició, el color i la il·luminació, i a la vegada, pintura arrelada al seu territori més íntim", hi exposa Pallás.

"Mauri essencial" forma part de la col·lecció Gent nostra, dedicada a visibilitzar i difondre el potencial de les persones de les comarques del Maestrat, els Ports i les Terres de l'Ebre. "Som un territori mancat d’autoestima, amb trajectòries destacadíssimes amb silencis clamorosos", hi tanca el director científic d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dimecres, 24 d’abril de 2019

"Quimera", recomanat com a novel·la juvenil per aquest Sant Jordi al 3/24

La novel·la "Quimera" de Margarida Aritzeta ha estat escollida com una de les recomanacions de literatura juvenil de la CCMA per aquest Sant Jordi. La selecció ha estat a càrrec d'editors especialitzats en el gènere, el títol de l'escriptora de Valls ha estat proposat per Sara Moyano.

 
"Quimera" és una novel·la de ciència ficció en el que el protagonista, el Yubley, cau en una ciutat estranya, de la qual no sap ni com ha arribat ni com marxar-ne. En uns carrers dominats per tribus urbanes, Yubley emprén la recerca d'una misteriosa noia, la Miruna, la dels cabells de foc. En el seu periple hi topeta personatges inquietants. 

Podeu veure la selecció de l'ens públic català tot clicant ací.

"El príncep Serafí", recomanat al programa L'ofici d'educar de Catalunya Ràdio


Ja és ben normal que per les voltes de Sant Jordi, els mitjans de comunicació facen llistes de recomanacions literàries ajustades a les temàtiques dels seus programes i seccions. I això és el que ha fet l'espai L'ofici d'educar, dedicat a la pedagogia i que s'emet setmanalment per Catalunya Ràdio conduït per Elisabet Pedrosa.

Així, en la seua pàgina web, han demanat a les principals llibreries infantils catalanes una tria dels millors títols d'àlbums per nens i nenes que trenquen els estereotips de gènere "i que posen la mirada en la coeducació".

D'aquesta manera, en la selecció dels quatre llibres de la barcelonina La Inexplicable hi trobem "El príncep Serafí". Aquesta obra escrita per Raquel Díez i il·lustrada per Mónica Carretero s'ajusta com un guant a la intenció del programa: tracta de la recerca del protagonista, el príncep Serafí, en buscar una parella per casar-s'hi; però, els i les pretendentes que surten al pas no l'acaben de fer el pes, fins que una pirata li fa el millor consell: no faces el que has de fer per obligació, i fes el que et fa feliç.

Susanna Lizárraga guanya el Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta amb el thriller "La carta oculta"

 

El VI Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta s'ha quedat a casa. El jurat conformat per l'escriptor Fede Cortés (anterior guanyador amb "Tant de bo fóssiu aquí!"), el crític Josep San Abdón, l'activista cultural Mariola Nos i la bibliotecària Joana Serrat han proclamat obra guanyadora "La carta oculta" de Susanna Lizárraga.

L'autora ampostina s'han endut el guardó per un thriller romàntic que versa sobre el món de la màfia, i a la vegada, visibilitza el moviment LGTBI a partir de la història d'amor entre dues dones. El premi que convoca l'Ajuntament de la capital del Montsià està dotat amb 2.000 €, i serà publicat per Onada Edicions.

Per la seua banda, el barceloní Enric Fernández Gel ha obtingut l'accéssit.

Podeu conèixer més a la notícia publicada a l'Ebredigital.

Foto: Ajuntament d'Amposta

dilluns, 22 d’abril de 2019

La revista Saó ressenya "Els dies gloriosos", el nou dietari de Josep San Abdón

"Un dietari que resultarà molt atractiu i llegidor a qualsevol persona amb inquietuds i gustos culturals". Així defineix el crític literari Carles Lluch "Els dies gloriosos", el nou llibre de Josep San Abdón, en la ressenya publicada en la revista Saó. El llibre és una selecció dels articles que, amb forma de dietari, l'autor va publicar en la revista La Veu de Benicarló entre els anys 2001 i 2016, i que versen especialment sobre el fet cultural i sobre com una pel·lícula, una obra de teatre o un llibre li han deixat una empremta, una impressió que convida al lector a pensar-hi i dir-hi la seua.

Per a Lluch, una de les claus de "Els dies gloriosos" és el saber enciclopèdic que atresora l'autor no està renyit amb els comentaris senzills i modests sobre aquells productes culturals sobre els quals realitza una anotació a mig camí entre la crítica i el comentari. "Les entrades del llibre no pretenen ser apunts de crítica cultural, no tenen la intenció d’establir orientacions i valoracions. Es tracta d’anotacions en aquest sentit més personals, que volen deixar constància de la impressió que una obra li ha produït", hi explica.

Un dels mèrits més afalagadors que se li poden atribuir al llibre és que desperta en el lector un desig de consumir una determinada obra entre les nombroses referències cinematogràfiques, literàries, musicals, que hi apareixen. Aquesta és, al capdavall, una de les funcions del bon crític. 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

diumenge, 21 d’abril de 2019

Els autors Jordi Antich i Lola Quintana publiquen un vídeo promocional de "L'abraçada de Mamaflor"

El conte "L'abraçada de Mamaflor" explica les aventures d'un grup de xiquets i xiquetes d'Ulldecona que hi troben un llibre màgic que a l'obrir-lo, intercanvia a una de les infants per un personatge molt peculiar, lo Gos Brau. És un dels ajudants de la Mamaflor, que es troba en perill. Tots junts, podran salvar a aquesta flor gegant i a rescatar a la seua amiga mentre coneixem l'orígen de les festes Quinquennals.

Aquesta és la sinopsi del nou conte escrit per Jordi Antich i il·lustrat per Lola Quintana, i que es estarà present a Ulldecona pel pròxim Sant Jordi. I per animar a menuts i grans a la seua lectura, els autors han publicat a Youtube un divertit vídeo promocional, que podeu veure a continuació.

dissabte, 20 d’abril de 2019

Vídeo de la presentació de "Mauri essencial" a Canal Terres de l'Ebre

Canal Terres de l'Ebre ha dedicat una peça de l'informatiu a l'acte de presentació del llibre biogràfic "Mauri essencial", en el qual l'escriptor Manel Ollé realitza un retrat tant personal com professional del pintor, gravador, il·lustrador i exlibrista tortosí Frederic Mauri, un dels grans noms propis de la cultura ebrenca del darrer mig segle.

dijous, 18 d’abril de 2019

José Luis García Herrera presenta "La memòria de les petjades" a Sant Andreu de la Barca aquest 24 d'abril


La Sala Federico García Lorca del Teatre Núria Esport, a Sant Andreu de la Barca, celebra Sant Jordi amb la presentació de "La memòria de les petjades" de José Luis García Herrera. Serà l'endemà de la Diada del llibre, el dimecres 24 d'abril, a partir de les 20 hores.

Amb "La memòria de les petjades", l'autor d'Esplugues de Llobregat ha guanyat el Premi de Poesia Antoni Matutano-Vila d'Almassora. Són versos que indaguen en el territori de les vides, dels móns que anem deixant enrere. És, per tant, un llibre que aborda i reflexiona sobre el pas del temps i els seus senyals. El poeta fa recompte —amb tristor, serenor i enyorança— dels records que han quedat gravats en el cor però que potser, a l’hora de reviure’ls, fan més profundes les siluetes de les petjades. També, amb recança i vers a vers, reconeix que serà impossible canviar el destí de les seves traçades.

dilluns, 15 d’abril de 2019

Alfons Esteve i Francesc Esteve presenten "Igualtat lingüística" a Ontinyent aquest dimecres


La gira de presentacions del llibre "Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació" continua aquest dimecres 17 d'abril a Ontinyent. Els autors, Alfons Esteve i Francesc Esteve, hi presentaran la seua proposta per un nou model legislatiu que busca la igualtat entre els parlants de les dues llengües oficials al Centre Cívic del Llombo, a partir de les 19.30 hores, amb la participació de la mestra Mara Vicent.

La Llibreria Babel de Castelló es va omplir per la presentació de "Filferrada, la platja de les cigonyes negres"

L'espai de presentacions de la Llibreria Babel, tota una referència literària a la ciutat de Castelló, es va omplir per acompanyar l'escriptora Rosa Miró en la seua nova novel·la, "Filferrada, la platja de les cigonyes negres", obra guanyadora del Premi de Narrativa Vila d'Almassora. Passat dissabte 13 d'abril, i amb el també escriptor Albert Garcia a la taula, Miró va fer cinc cèntims d'aquesta història ambientada al 1939 i que focalitza en una família de valencians que es veuen obligats a emprendre la ruta de l'exili cap a França, un camí dramàtic amagant-se de les bombes franquistes. Es tracta d'una novel·la dramàtica que copsa per les situacions viscudes pels protagonistes, basades en els fets reals que van succeir fa vuit dècades.

 

Fotografies: Llibreria Babel

diumenge, 14 d’abril de 2019

"Evocant una amistat", la intervenció de Manel Alonso a l'homenatge de Joan-Baptista Campos

L'escriptor Manel Alonso va ser un dels participants a l'homenatge a l'escriptor Joan-Baptista Campos que el passat 11 d'abril s'hi va celebrar a Benicàssim. L'excusa era la presentació del seu poemari pòstum, "Temps de clepsidra", però va esdevindre una emotiva trobada on familiars, amics i companys de lletres de l'autor del Grau de Castelló van recordar la seua bonhomia i la seua literatura, plasmada en diversos llibres de versos i de viatges.


L'endemà, Alonso va publicar la seua intervenció al seu blog, Els papers de Can Perla. L'article, titulat "Evocant una amistat" narra com va nàixer una relació professional, allà als inicis del segle, basada en els llibres que acabaria esdevenint una bona amistat. "Joan fou un home de tracte amable, educat, culte, sensible, bon conversador, i a més tenia el do de saber seduir el seu interlocutor quan narrava alguna de les seues experiències com a metge del SAMU o com a viatjant", hi expressa de Campos. Rememora com a finals de la tardor de 2010 es va assabentar la malaltia que li costà la vida al poeta castelloner, i com aquells mesos es van entrecreuar poemes entre les publicacions de La garfa dels dies, el blog de Joan-Baptista Campos.

Joan és el gran poeta valencià del viatge, però també el poeta que per raons professionals més s’ha trobat cara a cara amb la mort, amb les febleses del cos i de l’ànima humana. Joan fou un gran apassionat de la literatura. Un home que estimava profundament la seua família, les seues ciutats, Castelló, Benicàssim, el seu país. Un home amb una gran curiositat intel·lectual, que en els diversos paisatges que va recórrer buscava l’ànima dels éssers humans que l’habitaven.

Podeu llegir el text sencer tot clicant ací.

Foto: Els papers de Can Perla

dissabte, 13 d’abril de 2019

Manel Ollé va presentar "L'escamot de la nit serrada" al poble de Jesús

La misteriosa història que vincula al pastor Lluc de l'Aladrac amb l'alcalde Guillem Cadolles es va escoltar en la Fira Literària Joan Cid i Mulet, que està celebrant el poble de Jesús, a Tortosa, durant aquests dies. L'escriptor Manel Ollé va presentar aquesta novel·la, "L'escamot de la nit serrada", en la Sala Jordi Brull de l'EMD, passat dimecres, amb un notable èxit de públic, que se suma al d'anteriors activitats, fet que subratlla que la seua és una de les obres literàries ebrenques més reeixides en els darrers mesos. 

Acompanyat de l'activista cultural Ricardo Gascón, Ollé va exposar com a través de la novel·la recupera i empra expressions i paraules ben pròpies i íntimes de les nostres comarques, mots referents al camp, a les plantes i els animals, per a descriure els paisatges i el caràcter dels personatges, tot un patrimoni oral que en "L'escamot de la nit serrada" se li ret sentit homenatge.

 


Fotos: EMD de Jesús

Josep Porcar va presentar "Anys llum" a Castelló

El Fòrum Llibreria Babel de Castelló es va omplir, ahir divendres, per a la presentació de "Anys llum", el nou llibre de Josep Porcar i obra guanyadora del Premi de Poesia Ciutat de Sagunt. Acompanyat del també escriptor Manel Pitarch, Porcar va explicar les claus d'aquest volum que representa el transcurs des de la foscor fins la llum.

 

Fotografies: Llibreria Babel

"Solitud entre les moreres". Isabel Martínez ressenya la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós

"Una interessant introspectiva sobre la maduresa femenina i, en general, íntima de les persones". Així defineix la periodista Isabel Martínez "Berenar sota les moreres", la nova novel·la de Maria Lluïsa Amorós, en l'article publicat al Reus Digital. Precisament, la capital del Baix Camp és un dels escenaris on viuen les seues experiències les quatre protagonistes, Magalí, Pia, Olívia i Elisa, quatre dones que arribada la seixantena, afronten nous reptes vitals que permet Amorós tractar "qüestions cabdals com la sexualitat, l’amor, el sentiment maternal i la família i, especialment, l’arribada de la vellesa i la mort".

Martínez apunta que és un llibre "agredolç", en el que l'escriptora reusenca realitza una profunda investigació en uns personatges que representen la generació de dones catalanes que van viure moments clau de la història contemporània. Però, en el seu cercle, les protagonistes, amb l'excusa del retrobament, fingeixen "una celebració sobre l’amistat en què quatre dones simulen explicar-se un relat de vida que més aviat s’amaguen en aquells aspectes més dolorosos i poc complaents amb una realitat que voldrien diferent"

El nou llibre d’Amorós és un penetrant estudi sobre la individualitat femenina que assenyala algunes de les oportunitats perdudes i les assolides de les protagonistes, descobreix algunes de les seves mentides conscients i exposa l’autoengany en què, a cops, es recorre el trajecte de la vida.  

Podeu llegir l'article sencer d'Isabel Martínez tot clicant ací.

dimecres, 10 d’abril de 2019

Cal una llei d'igualtat lingüística. Article d'Eduard Ferrando al Diari La Veu arran de la proposta d'Alfons i Francesc Esteve

Les propostes dels lingüistes Alfons Esteve i Francesc Esteve per una nova llei d'igualtat lingüística, recollida en el llibre homònim publicat per Onada, ha despertat el debat en les tribunes mediàtiques. Per a Eduard Ferrando, sí que cal una nova legislació, tal com inicia el seu article al Diari La Veu. "Només a un territori que ha mantingut una política tan hostil envers una de les llengües oficials, s’entén com a necessària una llei d’aquest tipus", hi rebla.

Per a Ferrando, la iniciativa dels germans Esteve es fonamenta en tres punts: el dret a parlar la llengua pròpia, el model educatiu i la cooperació amb la resta del domini lingüístic. Per acomplir aquests objectius, la vella Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, la LUEV, ja "està obsoleta i completament desactualitzada", i cal un nou marc i noves polítiques per "revertir la situació". I es pregunta: "el plantejament previ potser ha de ser un altre: per a quan una llei que defense els valencianoparlants? Per a quan un reconeixement que aprendre el valencià no és un dret del qual pugues estar exempt? Per a quan una protecció que no permeta vexacions per fer servir la llengua pròpia?"

En plena cursa per a ocupar les institucions valencianes, la proposta reflectida en el llibre dels germans Alfons i Francesc Esteve "Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació", és un regal per detectar qui es posiciona realment a favor d’executar una política lingüística ferma i contundent que faça front a les mancances actuals que patim els usuaris del valencià. Si no ho fan, si el ventall de partits que ens torturaran durant una altra extenuant campanya electoral, no són capaços de ni tan sols escoltar-se la proposta i intentar adaptar-la als seus programes, perdran una fabulosa oportunitat per reflectir políticament les propostes nascudes des del món universitari, que ja fa temps que denuncia que l’ús del valencià en l’àmbit educatiu està més influenciat per la voluntat del mateix professorat que per la planificació d’un model lingüístic inclusiu. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Rosa Miró presenta "Filferrada, la platja de les cigonyes negres" aquest dissabte a Castelló


L'escriptora Rosa Miró presenta la seua nova novel·la a l'emblemàtica Llibreria Babel de Castelló, el pròxim dissabte 13 d'abril, a partir de les 18.30 hores. "Filferrada, la platja de les cigonyes negres" narra la història d'un grup de valencians que, refugiats a Barcelona a les acaballes de la Guerra Civil, han de mamprendre una nova fugida cap el nord, fins la frontera francesa, escapant dels bombardejos de l'aviació franquista. Una novel·la dramàtica de tall històric, que no deixa indiferent i que li va valdre el Premi de Narrativa Vila d'Almassora.

dimarts, 9 d’abril de 2019

Jesús Maestro parla de "El tresor maleït de Castor" amb l'activista cultural Mariola Nos

"El tresor maleït de Castor" és un àlbum il·lustrat protagonitzat per un dels veïns més històrics de Peníscola: Benet XIII, el Papa Luna. I després de presentacions en diversos indrets, ja tocava de que el conte arribara a la Ciutat en el Mar. Ho va fer el passat 4 d'abril de la mà del seu autor, Jesús Maestro, a la Biblioteca municipal, on un bon grapat de menuts i grans van xalar de les aventures del vell savi Papa i del temible pirata Castor, qui buscava la misteriosa cova on les bombolles esdevenien diamants.

L'activista cultural Mariola Nos també hi va ser present a l'esdeveniment i va aprofitar l'avinentesa per entrevistar l'autor benicarlando i fer cinc cèntims d'aquest projecte de literatura infantil il·lustrada amb pretensió de convertir-se en una sèrie de contes.

L'il·lustrador Ignasi Blanch és entrevistat a Ràdio Benicarló

Coordenades 40-0 és el magazín matinal de l'emissora Ràdio Benicarló, i entre les múltiples seccions de tota índole, hi compta amb una de literatura, en la qual el crític Josep San Abdón proposa un seguit de lectures o entrevista a algun escriptor o escriptora. 

És el cas d'Ignasi Blanch, qui ha tingut una conversa amb San Abdón i el conductor del programa, Yon Gracia, arran de la publicació del seu nou llibre, l'àlbum il·lustrat "El riu", en el que adapta el clàssic poema del tortosí Gerard Vergés. 

Blanch és un dels il·lustradors més reconeguts en l'àmbit internacional. Natural de Roquetes, va ser l'únic artista de l'Estat espanyol seleccionat per dibuixar en el Mur de Berlin. Amb un estil inconfusible que s'ha plasmat en "El riu", ple de tendresa, emoció i nostàlgia, el dibuixant també ha tractat altres projectes que porta en marxa, com la decoració de les sales de l'Hospital Materno-Infantil Vall d'Hebrón, i que podeu escoltar en la conversa, a continuació.

dilluns, 8 d’abril de 2019

La Llibreria Babel acull la presentació del poemari "Anys llum" de Josep Porcar


"Anys llum", tot i el que pareix el seu nom, és una mesura espacial i no temporal: la distància que recorre la llum en un any terrestre. I és eixe esperit de longitud sideral la que domina el nou llibre de Josep Porcar, que es presenta el pròxim divendres 12 d'abril a la Llibreria Babel de Castelló. Serà a partir de les 19 hores, amb la participació de l'escriptor Manel Pitarch.

Gaunyadora del Ciutat de Sagunt, "Anys llum" parteix d'una profunda commoció, precursora d’un procés de mudança personal. És el viatge des de la foscor a la llum, un renaixement després del sisme que ha causat dol i decepció, i a les postres, replantejaments existencials derivats de l’escarpat procés de canvi. Però, al final, fils de vida als quals s'aferra el poeta per acarar la distància i la radiació dels anys llum viscuts.

diumenge, 7 d’abril de 2019

"Para mí era importante poder hacer un cuento sobre algo que me estaba sucediendo a nivel personal pero que, a la vez, le sucede a todo el mundo". Cazarabet entrevista Laia Carrera

Amb "Quan arriba la por", la barcelonina Laia Carrera va guanyar el V Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló. El jurat va reconèixer la qualitat de la seua proposta, en la que tracta com el personatge, un xiquet, planta cara a la temor fins aprendre a què tothom tenim pors que cal que controlem i gestionem. Per dur-lo a bon port, Carrera va emprar un text mínim, en el que cada paraula compta, i un estil il·lustratiu ben personal i particular, amb una paleta reduïda de colors on destaquen les cada cop més immenses taques negres que representen el monstre de la por.

Arran d'aquesta publicació, la dinàmica Librería de Cazarabet, des de l'Aragó estant, ha entrevistat l'autora catalana per a la seua pàgina web. Com comença la conversa, Laia Carrera exposa que la inspiració per aquesta història prové d'una vivència personal, i d'aquesta manera, les reflexions i sensacions que li van produir aquells moments de por es van plasmar en l'àlbum.

Explica també com en la seua obra hi busca "la metáfora y la poesía en las imágenes, no ilustrar lo evidente y dejar un espacio entre el texto y las ilustraciones donde el lector pueda imaginar, crear y formar parte desde su sentir", i en aquest apartat, "Quan arriba la por" l'ha servit per introduir nous matisos en el seu traç, aconseguint un dibuix més lliure i més versàtil. Tot i això, al darrere hi ha un mètode de treball que parteix d'una idea que demana ser expressada en imatges. "La ordeno y la estructuro un poquito y en ese momento el proceso ilustrativo ya va solo. Hago esbozos y vuelvo a estructurar el texto en función de las páginas que quiero que tenga el cuento. Una vez finalizo las ilustraciones, reescribo el texto y lo pulo", hi comenta Carrera.

Tal com s'aprecia clarament al títol, "Quan arriba la por" és un conte sobre emocions, un subgènere que, tot i estar de moda, "se las ha maltratado mucho y las seguimos maltratando". L'autora exposa que volia fer una història que des de l'afectació personal, fos universal, un sentiment que comparteix moltíssima gent. "Todos somos mucho más parecidos de lo que creemos. Todos tenemos miedo, aunque no se hable y todos nos creemos morir cuando el pánico nos invade. Y el miedo, como muchas otras emociones, nos une. Tomar conciencia de las emociones nos estructura, sin necesidad de saber cómo afrontarlas, sin manuales de cómo se deben abordar. Simplemente conciencia. Si mis obras contribuyen un poquito a esta toma de conciencia que a la vez yo voy tomando y eso nos permite tratarnos a nosotros mismos, expresarnos y relacionarnos de forma más libre, amorosa y sin juicios, seré la persona más feliz del mundo."

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

dissabte, 6 d’abril de 2019

La biografia "Mauri essencial" es presenta l'11 d'abril a Tortosa


"Mauri essencial", el retrat biogràfic del pintor, gravador i exlibrista Frederic Mauri es presentarà el pròxim dijous 11 d'abril, a partir de les 19.30 hores, al Museu de Tortosa. Es comptarà amb la participació de l'autor, l'escriptor Manel Ollé, qui ha realitzat un resum de l'extensa i reconeguda trajectòria artística de Mauri, complementat amb pinzellades de la seua història personal que contribueixen a dotar de profunditat a aquest relat vital, publicat dins de la col·lecció Gent nostra. A més a més, hi presentarà el professor del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, Jacobo Vidal.

"Ayudar a otras personas con experiencias similares". L'edició hispana de Mad in America parla de "Locura para el alma"

A l'hora de triar el títol per al seu primer llibre, l'escriptora Blanca Jovaní no va pensar en "Locura para el alma" per una simple qüestió estètica. Els conceptes de "bogeria" i de "ànima" remeten a un dels objectius que l'autora benicarlanda es va plantejar quan va cometre aquest projecte: que els seus versos ajudaren a sentir-se bé amb un mateix, que la persona supere la bogeria com una malaltia i l'adopte com un manifest de viure i gaudir. Arran d'aquestes premisses, no és estrany que mitjans especialitzats s'hi fixaren en l'obra. És el cas de la versió hispana de Mad in America, un digital de suport i comunitat d'afectats i afectades en la salut mental, qui ha publicat una entrevista a Jovaní, realitzada pel periodista Hugo del Arco.

En la introducció, el redactor destaca que "Locura para el alma" "se despoja de negatividades al mostrarnos su historia y a la par, espera que ésta ayude a otras personas con experiencias similares. Un trabajo muy valiente, que hemos podido ver en directo en alguna presentación y donde a modo de Grupos de Apoyo Mutuo se canalizan reflexiones muy auténticas".

Precisament, la primera qüestió té a veure amb el títol del poemari, sobre el que l'autora apunta que "en este mundo en constante cambio a todos los niveles, es bueno no tomarse la vida tan en serio. Y el alma necesita de respuestas que a veces no concuerdan con las reglas establecidas para que esté en paz, armonía y sobre todo en coherencia con una misma". És un poemari autobiogràfic, exposa a continuació, que ha culminat en la publicació després d'anys d'escriptura. L'obra es divideix en quatre parts: vida, sanació, amor i viatges, quatre temes centrals que són, a la vegada, els eixos centrals de la seua trajectòria i aprenentatge vital.

En un altre ordre de coses, Jovaní assenyala que per a ella, l'escriptura és terapèutica, "ya sea para expresar lo que una siente, como para comunicar o crear (...) Me permite expresar sin juicios lo que siento en cada momento y liberar mi alma de las ataduras mentales, viejas creencias y estructuras rígidas de pensamiento. Incluso dejar aflorar pensamientos ocultos y sentimientos que creía que tenía olvidados o perdonados".

Sobre l'estil literari de "Locura para el alma", l'escriptora apunta que és un particular, poemes composats de paraules soltes, lliures, que en el seu conjunt formen la història. "Sería como una sucesión de fotogramas compuestos por palabras".

Hay muchas más personas de las que pensamos que pasan por el mismo proceso por el que pasé yo. Lo que pasa es que se suele esconder por miedo a los prejuicios y el estigma social tan grande que existe hoy en día. Creo que ya ha llegado la hora de que hablemos sobre temas que existen en casi todas las familias. En mis presentaciones el público suele explicar, en público o en privado, inquietudes sobre la locura y también se queda con preguntas para hacerse a sí mismo.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

divendres, 5 d’abril de 2019

"L'escamot de la nit serrada" es presenta aquest dimecres a Jesús


Manel Ollé presenta la seua darrera novel·la, "L'escamot de la nit serrada", en el marc de la Fira Literària Joan Cid i Mulet, que té lloc al llarg d'aquesta setmana al poble de Jesús, a Tortosa, un esdeveniment consolidat que s'ha convertit en un dels referents del calendari literari ebrenc.

D'aquesta manera,  la presentació està programada per al dimecres 10 d'abril, a partir de les 19.30 hores, a la Sala Jordi Brull de l'EMD de Jesús, i comptarà amb la participació de l'activista cultural Ricardo Gascón.

Maria Lluïsa Amorós parla de "Berenar sota les moreres" a Canal Reus

Ja és habitual que Maria Lluïsa Amorós estrena novel·la per cada volts de Sant Jordi. Enguany hi publica "Berenar sota les moreres", en la qual de nou hi fixa la mirada literària en personatges femenines en la tardor de la seua vida. Quatre amigues, l'Olívia, la Pia, la Magalí i l'Elisa, fa anys que no es veuen, però el fet inesperat que trasbalsa el món de la primera l'empeny a organitzar una trobada de totes quatre al vell xalet on hi van passar la joventut. Allà, conjuntament i per separat, reflexionaran sobre què han fet amb la seua vida, allò que volien ser i allò que hi seran.

Per conèixer una mica més "Berenar sota les moreres" i la seua autora, Amorós ha estat entrevistada al programa Va com va, de Canal Reus Televisió, que podeu veure a continuació.

dijous, 4 d’abril de 2019

Joan-Baptista Campos serà homenatjat a Benicàssim, amb la presentació del seu poemari pòstum


El pròxim dijous 11 d'abril viurem una jornada molt especial amb la presentació de "Temps de clepsidra", el poemari pòstum de Joan-Baptista Campos. Serà a l'Espai Cultural de la Mar Vil·la Ana, a Benicàssim, a partir de les 19.30 hores, amb la participació de la filla de l'autor, Eva Albert, el regidor de Cultura benicassut Javier Alonso, els escriptors Vicent Jaume Almela i Manel Alonso, el crític literari i prologuista Josep San Abdón i l'editor Ramon París. L'acte no només serà una presentació literària, sinó que busca esdevindre un homenatge a un literat vital i viatger.

"Temps de clepsidra" són versos que Campos escriu mentre pateix la fatal malaltia, i en ells el poeta hi desprèn la lluita contrarrellotge que s'albira amb un final marcat per la caiguda de l'aigua de la clepsidra del títol. Ací, el temps és tràgic pel seu caràcter imparable i que pot acabar en qualsevol moment, però també és imparable la natura i el cicle vital. Un altre tema és la mirada, recurrent en la poesia de l'escriptor del Grau. Aquest llibre està ple de mirades, d’ulls que miren, de rostres, d’espills on es reflecteixen els rostres.

Un llibre per conèixer l'obra artística i la figura humana de Frederic Mauri

Frederic Mauri Pallarés (Tortosa, 1940) és un dels grans noms de l'art a les Terres de l'Ebre des de mitjans dels anys seixanta del segle passat. Llenços, cartells, gravats i, sobretot, ex-libris, constitueixen una obra pictòrica innovadora i creativa. Ara, amb la intenció de posar en valor la seua trajectòria artística i difondre-la arreu del país arriba "Mauri essencial", el resum biogràfic que li dedica l'escriptor Manel Ollé Albiol. Publicat per Onada, aquest llibre es presenta el pròxim dijous 11 d'abril, a partir de les 19.30 hores, a l'Aula Didàctica del Museu de Tortosa, amb la participació de Jacobo Vidal, professor del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona.

Manel Ollé realitza un perfil per la vida i l'obra de Frederic Mauri, en el qual coneixem els seus inicis, inspirat per artistes tortosins de la talla de Ferran Arasa o Francesc Gimeno. Vinculat als moviments intel·lectuals que van revifar la cultura ebrenca en ple franquisme, com la revista GEMINIS (de la qual va dissenyar la primera portada), el jove Mauri viatja a Barcelona per formar-se a l'Escola de Belles Arts. Abans, encara a Tortosa, ja havia exposat per primer cop amb quinze anys i havia guanyat un primer premi del Cercle Artístic de la localitat.

Consolidat com una ferma promesa artística, Mauri entra a formar part del grup Macla-65, i realitza nombroses exposicions, tant individuals com a col·lectives, en les quals explora diverses manifestacions artístiques, des de gravats fins els olis, caracteritzats per una intensa documentació, un potent treball de la composició, el color i la il·luminació, i a la vegada, pintura arrelada al seu territori més íntim. El llibre, profusament il·lustrat, hi concentra una antologia de les seues diverses etapes pictòriques.

Exlibrista

"Mauri essencial" hi destaca un aspecte en el qual el pintor tortosí ha excel·lit. Els ex-libris, petits gravats personalitzats per a decorar la pertinença dels llibres a una biblioteca, han estat font de passió per a Frederic Mauri. Tal com exposa Ollé, "la generositat de l’artista, la voluntat didàctica o el desig de compartir els seus coneixements fa que alguns ex-libris ens aporten un plus d’informació, de didactisme, que representen un enriquiment per a qui els observa, els mira, ni que siga superficialment. A tall d’exemple, a l’ex-libris dedicat a Aristòtil i Filis ha anotat fins a setze títols dels llibres del filòsof, perfectament llegibles a la composició, que actuen de memoràndum cada vegada que el mirem". Mauri ha treballat en especial els ex-libris de temàtica cervantins, fins esdevindre una referència en aquest àmbit.

Manel Ollé Albiol (Ulldecona, Montsià, 1954) és llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. Viu a Tortosa, on s’ha dedicat a la docència com a professor de literatura catalana en un institut de batxillerat. En el vessant narratiu, és autor de "L’última vinyeta" (1995), "Macianet, el ventallenc" (1998), "Micalet Verderol" (2011) i "L’escamot de la nit serrada" (2018). Ha rebut els premis Lo Grifonet 2013 d’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre i el Mestre de Mestres 2015 de l’Ajuntament de Tortosa. "Mauri essencial" està publicat en la col·lecció Gent nostra d'Onada Edicions, dedicada a promoure les figures de primer nivell de les Terres de l'Ebre.

dilluns, 1 d’abril de 2019

El més consultat a Onadaedicions.com durant març

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de març.

FICCIÓ

1. El riu. Tot just aquests dies s'ha presentat un àlbum il·lustrat que és una autèntica obra d'art. Entre els versos que ens va llegar el tortosí Gerard Vergés, un dels noms propis de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX, sempre ha destacat 'Parlo d'un riu mític i remorós', un homenatge a l'Ebre com a metàfora de la vida, la natura i el pas del temps. I amb aquests vímets, el reconegut il·lustrador Ignasi Blanch ha creat aquest llibre de grans dimensions, carregat d'emotives imatges amb el seu estil particular, que no deixen indiferent el lector.

2. La Germandat. Complot contra les dones. Ha estat una de les novel·les més reeixides i originals publicades en els darrers mesos dins de la col·lecció Narratives. Conegut sobretot per la seua tasca com a periodista (actualment com subdirector del diari Ara) David Miró entra en la ficció literària amb un thriller que explica la història del feminisme des d'un innovador punt de vista: el d'una misteriosa organització d'homes poderosos amb l'únic objectiu de barrar el progrés de les dones.

3. Quimera. Margarida Aritzeta és una de les veus literàries més consolidades en les darreres dècades, amb una bibliografia que abasta diversos gèneres. En aquest cas, hi correspon a la novel·la juvenil feta des dels postulats de la ciència-ficció, amb el resultat d'una història trepidant ambientada en un futur distòpic i tecnològic. El protagonista, Yubley, es troba de sobte en una ciutat desconeguda, en la qual hi topetarà amb personatges insòlits de tota mena.

4. Tropecientas trompas. Una gran acollida per a una doble estrena: la de l'artista Sergi Cambrils en el camp de la literatura, i la de la sèrie Minor de la col·lecció Narratives. De fet, l'apel·latiu de Minor està ben casat amb un llibre que es composa només de microrelats, d'a penes una pàgina, suficient per a que l'escriptor peniscolà explore emocions, sarcasmes, ironies, nostàlgies. Com diu el propi autor, mai no se sap de quin sabor serà el pròxim relat.

5. El mar de les ombres. Una novel·la d'aventures en el sentit més clàssic del gènere: uns protagonistes valents en busca d'un futur millor, un enemic mortal, un espai tancat i exòtic com podria ser un vapor camí d'Amèrica a principis del segle XX... Amb tot això, Joan Pinyol construeix una obra que es llegeix d'una revolada, i que ha tingut un notable èxit com a lectures prescriptiva.

 NO FICCIÓ

1. La línia del Cinca a la guerra civil. La literatura sorgida al voltant de la Guerra Civil espanyola sempre desperta interès entre el públic. En aquest cas, està perfectament justificat pel caire inèdit de la investigació que han dut a terme quatre autors, David Tormo, Josep Maria Pérez Suñé, Miquel Sunyer i Pere Rams, per rescatar de l'oblit les línies de fortificacions que va construir la Generalitat de Catalunya al front d'Aragó, que abastaven des del Pirineu fins els Ports de Tortosa, i de les quals encara es poden contemplar un bon nombre d'elles.

2. Maquis i masovers. Aquest ha estat un dels llibres més venuts del catàleg d'Onada en l'any 2018, i és que, com dèiem, la guerra civil i la postguerra és un tema que captiva el públic. L'historiador castellonenc Raül González Devís efectua una ullada panoràmica per la difícil vida dels guerrillers de l'AGLA, amagats per les muntanyes del País Valencià, Aragó i Catalunya, i la relació amb els masovers, la qual com assenyala el subtítol, hi quedava entre la supervivència, la resistència i el terror.

3. Històries de cuina. Plats i relats. Dotze ingredients i estris de la cuina universal serveixen d'excusa per bastir dotze relats divertits, curiosos i divulgatius sobre les seues procedències i possibilitats, i a la vegada, s'acompanyen d'una trentena de receptes que reinterpreten la gastronomia tradicional mediterrània. Una original proposta a càrrec dels divulgadors culinaris Òscar Gómez i Lluís Rey que els hi va valdre el III Premi de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló.

4. El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística. D'on prové el valencià que es parla a les comarques del Maestrat i els Ports? En aquest nou llibre, el lingüista Lluís Gimeno busca en les arrels de les llengües que han passat per aquest territori, com l'iber, el llatí i l'àrab, fins aplegar al català tortosí trasplantat arran de la conquesta cristiana. A partir d'ací, detalla les particularitats de la variant del nord valencià, tot comparant-la amb la resta de llengües romàniques.

5. Joan Fuster per a joves. Un clàssic és un clàssic i sempre està d'actualitat. Amb Joan Fuster no hi ha discussió: la seua obra perdura amb el pas de les dècades i manté la vigència tot buscant claus o interpretacions a circumstàncies d'ahir que se succeeixen avui en dia. Aquesta és una antologia pensada per a un públic juvenil en la que l'antòleg, l'escriptor i professor Salvador Vendrell, s'ha centrat en la vessant més assagística de l'intel·lectual de Sueca.