Apunta't al Club Lector

dissabte, 28 de setembre de 2019

Es va presentar "De quan es pagava un paó a l'any", l'obra guanyadora del Premi de Recerca Jordi Fontanet d'Amposta

El Premi de Recerca Jordi Fontanet va ser el protagonista a Amposta el passat dijous 26 de setembre, i ho va ser amb un doble motiu, ja que el mateix acte va servir per presentar l'obra publicada reconeguda amb la primera edició i anunciar el guanyador de la segona.


Així, els historiadors Antoni Cartes i Sabina Colomé, triomfadors en la convocatòria inicial d'aquest guardó d'investigació local, van presentar el llibre "De quan es pagava un paó a l'any", una obra que fa una visió de l'Amposta medieval a través de la documentació dels capbreus de rendes reials. Així, com van exposar els autors, amb la consulta d'aquests textos, alguns inèdits, s'ha pogut establir com era la vida dels ampostins i ampostines dels segles XIII, XIV i XV, en un moment en que el terme de la vila era més extens que l'actual i diversificat en secà, regadiu, salines i pastures. La recerca també retrata el nucli urbà, tot delimitant alguns carrers i situant-hi edificis públics, cases privades i comerços.


I si Cartes i Ortí havien guanyat el I Premi de Recerca Jordi Fontanet, el segon ha estat per al periodista Andreu Caralt per la investigació "La Guerra Civil a Amposta (1936-1939)". Expert en memòria històrica, Caralt ha estat reconegut per un treball al voltant del conflicte bèl·lic vist des de la societat ampostina.

Imatges: Ajuntament d'Amposta

dissabte, 21 de setembre de 2019

Preparant novetats: "De quan es pagava un paó a l’any" de Toni Cartes i Sabina Colomé


"De quan es pagava un paó a l’any", obra guanyadora del I Premi de Recerca Jordi Fontanet d'Amposta, completa l’escassa bibliografia existent sobre l’Amposta baixmedieval, ampliant la perspectiva sobre qui eren i com vivien els ampostins dels segles XIV i XV. Gràcies a l’anàlisi de la documentació històrica, alguna de la qual mai s’havia consultat, els autors brinden noves hipòtesis que permeten configurar una visió de conjunt d’aquesta vila medieval, un territori molt més ampli que el de l’Amposta actual i que s’estenia de la Carrova al mar, del cim del Montsià a l’Ebre i des d’aquest punt fins al mar.

Una anàlisi de l’Amposta feudal de la darreria del segle XIII i fins al segle XV, en la qual es pot descobrir quina era la delimitació del terme, quines famílies dominaven les propietats i quins usos es donaven a les diferents partides. Un terme integrat per terres de secà, de regadiu i espais de pastura, a més de terrenys aptes per a l’establiment de salines, per a la producció de sosa i també per a la pesca a les llacunes. A més, paral·lelament, la recerca fa una aproximació al nucli de la vila, en delimita alguns carrers i hi situa edificis públics, habitatges privats i comerços com les tavernes i els forns. 

Els autors

Toni Cartes Reverté (Sant Carles de la Ràpita, 1985) és llicenciat en Història, màster en Arqueologia Clàssica i màster en Gestió de Patrimoni Cultural. Ha estat col·laborador tècnic del Museu de les Terres de l’Ebre, a més de ser coordinador del Museu de la Mar de l’Ebre. Autor de diversos articles sobre el món romà de les Terres de l’Ebre, ha participat en publicacions com "El canal que porta la vida. 150 anys del Canal de la Dreta de l’Ebre" (2008) o "Entre Tàrraco i l’Ebre. L’Ametlla de Mar a l’Antiguitat" (2014). Actualment treballa a l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.

Sabina Colomé Ortí (Amposta, 1992) és graduada en Història de l’Art, màster en Gestió del Patrimoni Cultural, està cursant un postgrau en Direcció d’Arxius. Ha estat tècnica freelance del Museu de les Terres de l’Ebre. L’any 2016 va ser becada per a fer una recerca etnològica amb el títol "L’arribada de la llum elèctrica a Amposta: una transformació urbana i social". Actualment la seva investigació se centra en els processos inquisitorials i civils contra les bruixes a les Terres de l’Ebre.

diumenge, 15 de setembre de 2019

"La pintura mural gòtica en territori valencià" és ressenyada a InfoEnPunto

InfoEnPunto, un mitjà digital especialitzat en l'art, ha dedicat una ressenya al nou llibre de les investigadores Aurora Rubio i Ma. Antònia Zalbidea, "La pintura mural gòtica en territori valencià". L'article, signat per Ramón Ribera, comenta que és una adaptació de la tesi de Rubio, en la qual recupera les escadusseres mostres de gòtic mural present al País Valencià, disperses per ciutats com Morella, Llíria, Ontinyent, Gandia, Xàtiva, Ademús o la pròpia capital valenciana, entre d'altres.

Ribera fa un repàs als continguts que abasta la publicació, i es fa ressò de les motivacions de les autores per cometre aquesta pensada no sols per al públic acadèmic, sinó oberta a tots els lectors amb ànim de que coneguen aquest patrimoni cultural, històric i artístic. Així, s'apunta que s'han identificat fins 70 conjunts pictòrics gòtics en 34 edificis, i s'ha ampliat els coneixements sobre les tècniques, estils i motius de les pintures, relacionant-les entre elles com a part de la important producció artística al Regne de València dels segles XIII, XIV i XV.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

dijous, 12 de setembre de 2019

Vides anònimes de Deltebre com a exemples de superació

Aquest divendres 13 de setembre es presenta a Deltebre el nou llibre "Heroïnes i herois de Deltebre", publicat per Onada. Els seus autors, Josep Lluís Llor, metge de capçalera, i Rosa Vandellós, mestra jubilada, relaten i entrevisten a una quinzena de persones anònimes que han patit dures adversitats en la seua vida però que han tret la força i la coherència per superar les dificultats, testimonis que serveixen d'exemple per a altres que patisquen situacions similars.


La vida pot canviar de direcció en qualsevol instant. En Josep, amb quaranta anys, el van acusar d'un frau econòmic. Tot i ser declarat innocent, molta gent del seu entorn li va girar l'esquena i va caure en depressió. Un temps després, li detecten un tumor. Son pare i son germà també pateixen càncer, i sa mare es diagnosticada de demència. Amb totes aquestes adversitats, en Josep es planteja el suïcidi. No només el d'ell, sinó el de tota la seua família. La idea és persistent però Josep decideix viure tot mostrant una enorme fortalesa emocional i física, capaç de resistir els obstacles. L'experiència de Josep és el d'una vida dura. Les reiterades complicacions a les quals l'ha sotmès el destí i la voluntat per afrontar-les esdevenen inspiradores per a altres persones que puguen passar per vivències d'aquesta mena.

Aquest ha estat l'objectiu del nou llibre "Heroïnes i herois de Deltebre", que es presenta aquest divendres 13 de setembre, a partir de les 19.30 hores, a la Biblioteca d'aquesta localitat del Baix Ebre. Els seus autors, el metge Josep Lluís Llor i la mestra Rosa Vandellós, han recollit fins a quinze testimonis que, com Josep, han travessat un període de malalties físiques i emocionals, pèrdues o conflictes. Alguns s'han superat i altres han estat irreversibles, però la voluntat de persistència en el seu projecte vital ha estat present fins el darrer moment.

Tal com apunten els autors, "són gent normal del carrer, poc coneguda, que mai no han sortit ni sortiran als diaris ni en altres mitjans de comunicació, i que mereixen ser conegudes per ser model per a tots i per ser dignes d'homenatge". Per abordar els casos plantejats, Llor i Vandellós els entrevisten. Després d'exposar la situació de cada testimoni, enceten una breu conversa al voltant de què i qui els va ajudar a superar-lo, d'on va traure la força per a no rendir-se, el paper de l'espiritualitat o quins consells en podria donar a partir de la seua experiència.

Els autors

Josep Lluís Llor (Reus, 1955) és metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària, i durant trenta-cinc anys va ser metge de capçalera al CAP de Deltebre. Per la seua banda, Rosa Vandellós (Roquetes, 1954) és mestra jubilada, que des de fa cinquanta anys viu a la Cava. "Heroïnes i herois de Deltebre" està publicat per Onada Edicions, dins de la col·lecció Narratives Minor.

"La Germandat. Complot contra les dones" vista per la il·lustradora Mari Fouz

El llibre de David Miró "La Germandat. Complot contra les dones" ha estat seleccionat aquest mes de setembre per al club de lectura virtual de la Fundació Full, Full de Lectura. I com a complement al debat que sorgeix entre els lectors i lectores a la pàgina web del projecte, des de l'organització del club també editen materials complementaris que ajuden a conèixer en profunditat l'obra tractada. En aquest cas, s'ha comptat amb el testimoni de la dissenyadora gràfica Mari Fouz, que és qui ha il·lustrat la coberta de "La Germandat" amb un dibuix que sintetitza l'esperit de la novel·la, un thriller en el que una misteriosa conxorxa d'homes poderosos evita per tots els mitjans que les dones i el feminisme puguen accedir als llocs de rellevància social, política i econòmica.

divendres, 6 de setembre de 2019

Deltebre acull divendres 13 la presentació de "Heroïnes i herois de Deltebre"


La Biblioteca Municipal de Deltebre acull el nou llibre de Josep Lluís Llor i Rosa Vandellós, "Heroïnes i herois de Deltebre", aquest divendres 13 de setembre, a partir de les 19.30 hores. Es tracta d'una sèrie de testimonis de vides anònimes que han sigut coherents en tot moment tot afrontar moments molt complicats. Llor, metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària, i Vandellós, mestra, han recollit els valents relats de persones que no apareixeran en els mitjans de comunicació, però que han demostrat ser un model per les seues accions i actituds, malgrat les dificultats.

L'acte comptarà amb la participació d'Anna Giménez, regidora de Foment Cultural de l'Ajuntament de Deltebre, i de Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV.

dimecres, 4 de setembre de 2019

Preparant novetats: "Heroïnes i herois de Deltebre" de Josep Lluís Llor i Rosa Vandellós



L’objectiu d’aquest llibre és treure a la llum algunes de les persones de Deltebre (Terres de l’Ebre) que han viscut amb coherència al llarg de la seva vida, malgrat afrontar forts problemes. Tothom és gent normal del carrer, anònima, que mai ha sortit als diaris ni en altres mitjans de comunicació. Aquestes persones mereixen ser conegudes perquè són un model per a la resta, per les seves accions, les seves vivències i les seves actituds exemplars davant les dificultats. No n’hem fet una revisió exhaustiva, sinó que hem triat les que coneixem. Totes són nascudes al segle xx.

Josep Lluís Llor Vilà (Reus, 1955) està casat i té dos fills. Actualment viu a Benicarló. És metge especialista de Medicina Familiar i Comunitària i ha treballat al CAP Deltebre (Terres de l’Ebre) com a metge de capçalera durant trenta-cinc anys. En aquest temps s’ha format i ha practicat la medicina des de diferents enfocaments com la naturista, les psicoteràpies breus i la logoteràpia. Ha aplicat aquestes intervencions tant a la seva consulta com a grups de població. Fruit d’aquesta experiència són els seus llibres Medicina natural basada en l’evidència (Camfic, 2007), Catàleg de recomanacions no farmacològiques en Salut Mental a l’Atenció Primària (http://ics.gencat.cat/web/.content/documents/assistencia/protocols/Cataleg_act_nofarmaco.pdf, 2011) i Vida con sentido (Kaicron, 2017).

Rosa Vandellós Lleixà (Roquetes, 1954) és mestra jubilada, i des de fa cinquanta anys viu a la Cava (Deltebre). És una enamorada de la seva terra, el Delta de l’Ebre.