Els 50 més consultats a Onada Edicions al 2015

 

 

2015, un any de llibres – no ficció: de tot un poc!

Llibres del territori

El projecte Onada s’inscriu especialment en el territori de cruïlla que formen el nord valencià i el sud català. Un espai geogràfic i humà en el qual hi volem ser un agent actiu en la difusió i conservació del seu patrimoni històric, monumental, natural, lingüístic… i també una eina per difondre la tasca dels escriptors i escriptores d’aquestes comarques arreu del país.

És per aquest motiu, una dels pilars d’Onada, pel que de nou el que denominem “llibre del territori” ha estat fonamental dins del catàleg de l’any, amb obres de tota mena de temàtiques que contribueixen a descobrir-nos com una realitat social i a que se’ns descobrisca al via amunt, via avall.

La gastronomia, immillorable carta de presentació

La Teca és una de les col·leccions més prestigioses i reconegudes d’Onada. A través dels anys, els receptaris que en formen part han dibuixat el cercle històric i social, innovació i tradició, productors i restauradors, autors i lectors. Són molt més que simples receptes de cuina: és posar els nostres pobles en una cassola i cuinar àpats amb tots aquells elements que els fan únics.

Enguany hem publicat dos nous receptaris. Per Sant Jordi aplegava “La cuina de la Sénia”. De la mà de Viqui Almuni, Maria Rosa Almuni i el restaurador Manolo Blesa coneixem la tradició gastronòmica d’aquesta vila montsianenca, tant pel que fa als establiments, en especial les conegudes fondes, com a les receptes que generació rere generació s’han preparat a les llars senienques.

I els últims llibres de l’any van dedicats a la carxofa de Benicarló, un producte d’excel·lència esdevingut símbol del municipi, fins el punt que cap gener celebra una concorreguda Festa de la Carxofa. Si al 2012 es va editar un receptari centrat en els restaurants, ara ho fa de la mà dels bars i cafeteries, amb cuina innovadora i en format mini: “Els millors pinxos i tapes de la carxofa de Benicarló”. La versió en castellà, “Los mejores pinchos y tapas de la alcachofa de Benicarló” obrirà una nova col·lecció: La Manduca. 

El fet insòlit de ser Carles Santos

Si La Teca tracta de cuina, Gent nostra ho fa de persones. Biografies de personalitats rellevants de les nostres comarques, conformades a partir d’unes més que interessants converses entre el biògraf i el personatge. Fins ara la col·lecció s’havia inscrit a l’àrea tortosina, i la “vessant valenciana” ha obert amb un dels grans noms de la cultura, no sols maestratenca, sinó a escala, perquè no dir-ho, mundial: el compositor vinarossenc Carles Santos, de qui descobrim la seua vida i la seua obra de la mà de la periodista i escriptora benicarlanda Alícia Coscollano.

 Presentació de la biografia "Carles Santos i Ventura"

I la història, sempre la història!

Dins dels assajos dedicats al territori, la història és un tema recurrent. Però el que no és tan freqüent és disposar d’una obra magna com és “Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó”. L’historiador Josep Sánchez Cervelló ens porta a recórrer les vicissituds del convuls i complex segle XIX a aquesta terra de frontera, allunyada dels centres de poder, però alhora estratègica en tots, i no en van ser pocs, conflictes bèl·lics que hi van passar per ací. Un llibre de referència per conèixer aquest part de la nostra història, profundament documentada i amb un llenguatge a l’abast del públic general.

Presentació de "Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera…" a Móra d'Ebre

La història local també ha estat present amb “Càlig modern II” de Joan Ferreres, historiador de capçalera del Maestrat i especialment en l’època moderna. En aquest volum continuació del publicat l’any anterior, aborda l’evolució de la trama urbana i les infraestructures i la cultura religiosa que va dominar aquest període a la vila del Baix Maestrat.

Mentre a “Famílies tradicionals de Benicarló”, Jaume Rolíndez i Pedro Manchón han escrit les històries de la gent d’aquesta ciutat durant el segle XX, a partir de les entrevistes fetes a famílies amb un conegut renom, o malnom transmés durant generacions. És el primer volum d’una sèrie que espera veura continuació l’any vinent.

 Presentació de "Famílies tradicionals de Benicarló"

Un altre títol és “La presa de Sant Mateu del Maestrat pels anglesos a la Guerra de Successió”, l’estudi del filòleg Enric Querol al voltant del fullet informatiu denominat “Diaria y verídica relación de lo sucedido en el asedio de la villa y plaza de San Mateo” del mestre santmatevà Pere Vicent Sabata. És un text de 1706 en el qual s’hi narra la conquesta de la capital maestratenca pels austracistes i la posterior resistència al setge borbònic. Amb un caire publicitari, el document es va publicar a Anglaterra, traduït a l’anglès. L’obra de Querol inclou aquestes dues versions juntament amb altres escrits de Sabata.

Una curiositat filatèlica

Probablement la publicació més curiosa d’enguany ha estat el “Catálogo de matasellos y marcas de la presencia española en Ártico y Antártico” del canareu Joan Beltran. Es tracta d’un documentat i visual compendi de les marques filatèliques (matasegells especialment) que han usat les expedicions científiques espanyoles als dos pols en la seua història.

Els clàssics

Els autors clàssics han estat presents a Onada a través de dues publicacions. A “Imprescindibles”, col·lecció dedicada a les grans obres de tots els temps, junt Fuster i Estellés s’ha unit Jaume Roig i el seu “Espill”, adaptat per Salvador Vendrell a la prosa actual des de l’original en vers. Una obra obligada del Segle d’Or que més enllà de la seua vessant misògina (possiblement amb intenció humorística) és un deliciós retrat de la societat valenciana medieval. Aquest “Espill” és una edició pensada especialment per a les aules, però oberta a tothom qui vullga endinsar-se en aquest clàssic en majúscules.

L’altre autor ja és més pròxim. Carles Salvador es reconegut com mestre i pedagog, però també va deixar una valuosa obra literària. Tot aprofitant que enguany ha estat l’Any Carles Salvador, hem reeditat “A l’ombra del Penyagolosa”, en el que docent fa un recorregut per les terres del nord valencià, una intervenció feta per al Centre Excursionista de València i en el qual hi capta la riquesa del país. El llibre compta amb una introducció de Vicent Pitarch.

L’assaig

La Nau Minor ha estat una de les noves col·leccions d’enguany. Està dedicada a tractar de forma divulgativa i didàctica temes de tota índole, però sempre d’interès per al públic. S’hi va estrenar a primavera amb “Gaudir de la llengua. El viatge lingüístic d’un parlant basc”, de Karmelo Ayesta i traduït de l’euskera per Gemma Sanginés. Seguint símils esportius, Ayesta exposa els obstacles (externs i interns) per viure plenament en la llengua pròpia i les actituds per superar-ho i, com diu el títol, gaudir-ne del seu ús. Una obra sens dubte adaptable a altres llengües minoritzades com és la nostra.

Karmelo Ayesta i Gemma Sanginés, junt Ferran Suay (ACPV)

I la segona obra de la Nau Minor, que ja aplegarà al 2016, és “L’aventura del mercat”, de l’economista Agustí Segarra, qui a partir d’una ficció protagonitzada per l’inspector Lluc exposa els funcionaments del mercat i el paper de productors, distribuïdors i clients, entre d’altres conceptes que omplen els telediaris però que no sempre copsem què hi signifiquen.

Altres novetats que venen

En el camp de la no ficció, hi encetarem el 2016 amb tres novetats. Una d’elles, fins i tot, es presenta el pròxim 2 de gener: és l’assaig “Mossèn Manuel Milián i la salvaguarda del patrimoni de l’arxiprestat de Morella”, un complet estudi del vilafranquí Josep Monferrer al voltant de la tasca de catalogació i preservació del patrimoni de la comarca dels Ports, especialment d’aquell vinculat a l’esglèsia, abans i després de la Guerra Civil.

Des de les Terres d’Ebre tindrem “L’arribada del ferrocarril a Tortosa”, estudi amb el qual Agustí Agramunt va guanyar el recuperat Premi Ciutat de Tortosa. Com el mateix títol indica, gira sobre la vinguda del tren a la capital ebrenca, ara fa segle i mig, i com les polítiques locals van afectar a aquest determinant procés de modernització.

Finalment, la col·lecció “Finestres al passat” creix amb el tercer volum. “Gerard Vergés, la recerca creativa” és una selecció amb les imatges més significatives d’aquest retratista tortosí de principis del segle XX, instantànies sobre la quotidianeïtat però amb una vessant artística i expressiva, tot tenint cura de la composició. Albert Curto i Laura Tienda, de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, són de nou els encarregats d’escollir i contextualitzar cadascuna de les quaranta fotografies.

En el record

No podem tancar aquest article sense recordar la figura d’Aureli Puig, ‘Elio’, historiador torreblanquí, autor del llibre “Les guerres carlistes al nord valencià. Cançoner” i ben coneixedor d’aspectes com la indumentària, la música, els costums o el carlisme a les nostres comarques, qui faltà a mitjans de maig.

2015, un any de llibres – la literatura infantil i juvenil

Vehiculada a través del projecte Onada Educació, la literatura infantil i juvenil, la LIJ és un dels gèneres de referència i pels quals cada cop apostem en obres de major qualitat que ajuden als primers lectors i lectores a tindre obres divertides, i als mares i pares a comptar amb lectures amb valors. A més a més, es complementa amb històries pensades per treballar a les aules i contribuir a l’ensenyament.

El xiulet roig

Sens dubte, el plat fort de la literatura infantil ha estat el II Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló. El certamen es va obrir a la primavera, i tot just abans d’estiu, el jurat composat per Ignasi Blanch, Miguel Ángel Giner, Mercè Climent i Laura Santervás van decidir que l’obra guanyadora havia de ser “Quan xiula l’avi”, una tendra història de la relació entre una xiqueta i el seu avi simbolitzada per un xiulet roig. Dos autors de Banyeres de Mariola, César Barceló a les il·lustracions i Clara Berenguer al text, signaven aquesta xicoteta obra mestra que aporta valor al Ciutat de Benicarló com a premi a tindre en compte en l’àmbit de l’àlbum il·lustrat.

 

El jurat de la segona edició en plena deliberació

“Quan xiula l’avi”, i la seua versió en castellà, “Cuando pita el abuelo”, es va presentar amb un notable éxit a finals de novembre a València. A la setmana següent, Benicarló es va omplir de xiulets rojos per vincular el conte amb la ciutat amb motiu de la presentació al Maestrat. I més tard, un altre éxit a Banyeres, que seran només l’avantsala del que fa pinta de ser un dels llibres infantils més destacats del 2016.

 Presentació de "Quan xiula l'avi" a València

Més àlbums d’Imagina

La col·lecció Imagina és la que conté els àlbums il·lustrats de prestigi, i a banda dels premis Ciutat de Benicarló, enguany ha incorporat altres dos títols: “Alfred i els tres peixets del matí” i “La meva àvia és una princesa”.

El primer, també publicat en doble versió (“Alfredo y los tres pececillos” en castellà) és un conte ambientat a l’Albufera de València, on un humil pescador, l’Alfred, viurà una experiència màgica. L’acurat text d’Enric Sanç es troba amb les colorides il·lustracions d’Ángel Carreras, tot donant peu a un lluminós relat que es llegeix com una rondalla.

 Presentació de "Alfred i els tres peixets del matí" a la Pobla de Vallbona

Mentre, ja cap desembre, Judit Robert, creadora d’àlbums com “Un cabdell de fil màgic” o “El color dels sentiments”, reivindicava la memòria històrica i el paper dels majors en “La meva àvia és una princesa”. Presentat cap desembre, compta amb unes curioses il·lustracions composades a través de dibuixos, fotos i collages, amb disseny de Laura Vernet.

Bàrbara i Jaume no s’aturen

En clau ebrenca, des d’ençà 2014 l’àlbum infantil té tres noms propis: l’autora Núria Ibáñez i els joves protagonistes de la col·lecció “El Montsià de Bàrbara i Jaume”, uns contes per a conèixer el patrimoni de la comarca més meridional de Catalunya i preservar-ne les tradicions, els costums, la parla, la riquesa natural i immaterial d’aquestes terres. És conegut que la intenció és que cada poble del Montsià tinga el seu propi conte, i enguany s’hi han afegit tres més. Per Sant Jordi aplegaven els volums de Santa Bàrbara (“Descobrim l’or de la Plana!”) i d’Alcanar (“Entre la serra i la mar”) i ara per Nadal trobem el de Sant Jaume d’Enveja (“Els ritmes del delta de l’Ebre”), amb la qual cosa en tenim cinc contes, xifra que augmentarà en l’any entrant.

 La presentació dels contes a Benicarló

A més a més, el fenomen de Bàrbara i Jaume no es restringeix a la publicació. De la mà de Núria Ibáñez, ha estat un any farcit de presentacions i contacontes, als pobles del Montsià però també al Maestrat i a Tarragona. Hi compta amb una notable comunitat a Facebook, així com un propi blog i fins i tot un vídeo musical amb la jota composada als protagonistes per Artur Gaya.

La Feram… i El Dragón

La col·lecció La Feram és la marca que s’utilitza per aquells llibres destinats a xiquets de Primària. S’hi divideix en tres línies, amb un color identificatiu, un per cada cicle d’aquest període de l’ensenyament. I enguany hi hem tingut una novetat per cadascun dels colors.

A primavera, la Sèrie Roja va ampliar-se amb “Obre el teu cor”, l’altra estrena d’enguany de Judit Robert. El llibre és un autèntic calaix de sastre amb un punt en comú: aprendre valors positius. D’aquesta manera, els microcontes venen acompanyats de dibuixos, punts de llibre i molts altres elements. A més a més, és una obra solidària amb dues ONGs que hi desenvolupen el seu treball a Nepal.

Presentació de "Obre el teu cor"

Mentre, la Sèrie Verda es va obrir amb els poemes de la valenciana Fina Girbés a “Versos de colors”. Un poemari infantil que busca la màgia de les coses quotidianes il·lustrat per Marc Bou.

A finals d’any s’obria la col·lecció El Dragón, destinada a obres en castellà, i ho feia per la Sèrie Blava, la dels més menuts amb “La brujita Amelú” de María Amparo Herrero. És un llibre pensat especialment per a treballar a l’aula la comprensió lectora. A partir de les aventures d’una jove bruixeta, el volum conté uns exercicis per fixar el que l’alumnat està llegint i millorar-ne aquesta capacitat. 

 Presentació de "La brujita Amelú"

Maremàgnums

El que La Feram és a Primària, Maremàgnum és a Secundària i Batxillerat. Aquesta vessant del projecte Onada Educació ha tingut quatre novetats enguany, dues a la Sèrie Taronja i dues a la Roja, amb un destacat protagonisme dels autors del Camp de Tarragona.

Totes quatre van arribar en el primer semestre de l’any, i les Taronges s’hi van avançar amb les propostes de Maria Lluïsa Amorós i Lourdes Boïgues. La reusenca Amorós presentava “El misteri de la capsa magnètica”, les aventures d’una colla de xiquets per trobar-ne l’origen d’una capsa misteriosa, ambientada en un poblet de Suïssa. I si aquest és un relat més ajustat a la realitat, “Guarda’t del vent del desert” de la simatera Boïgues s’endinsa en el món de la fantasia amb una aventura de tall més clàssic: ambients exòtics, lluites, conspiracions, una protagonista forta i decidida…

 Presentació de "Guarda't del vent del desert" a Simat

Pel que fa a les Roges, dos autors de Tarragona, Joaquim Biendicho i Àngel-O. Brunet van presentar conjuntament les seues obres. Biendicho retornava amb “1937”, la reedició de la novel·la guanyadora del XIV Premi Pere Calders, una història de relacions humanes amb la Guerra Civil al Camp de fons. Brunet, per la seua banda, feia amb “Dirk, dixit!” una novel·la gairebé cinematogràfica, carregada d’humor, d’acció i de ciència-ficció al voltant d’una misteriosa desaparició sense resoldre.

 Biendicho i Brunet a la presentació conjunta dels seus llibres a Tarragona

I hi haurà més!

La Literatura Infantil i Juvenil continuarà a Onada Edicions en el 2016. Coneixerem el III Premi Ciutat de Benicarló, les excursions de Bàrbara i Jaume arreu del Montsià i també tindrem els maremàgnums de dos destacats autors: Jesús Tibau i Joan Pinyol, entre d’altres novetats.  

2015, un any de llibres – la poesia i el teatre

Si hi ha un gènere que enguany ha destacat a Onada ha estat la poesia. La col·lecció homònima s’ha vist incrementada amb bona cosa de títols, que de nou mostren que som un país de poetes i poetesses.

També el Ciutat de Sagunt i el Vila de Puçol

A l’igual que a la narrativa, la poesia obre l’any amb la publicació de dos dels guardons més importants de les lletres valencianes, el Josep Maria de Ribelles-Vila de Puçol i el Jaume Bru i Vidal-Ciutat de Sagunt. En aquesta ocasió, les dues propostes reconegudes van vindre per part de dos autors valencians: Francesc Viadel per “Ciutat, dies insòlits” en el primer cas, i Vicent Torres per “Celebració” en el segon.

Acte de lliurament dels premis Vila de Puçol

Ací acaben les similituds. Viadel, conegut periodista i assatgista, realitza un retrat punyent de la societat urbana, on la por, l’odi i l’isolament mouen una ciutat qualsevol, que ben bé pot ser València com cap altra. És poesia que no roman indiferent, que pren partit i que crida per superar l’estigma dels vençuts. I per l’altre costat, Torres opta per una poesia que celebra la vida i canta a la bellesa de la natura i de l’ésser humà amb un delicat lirisme, que, no obstant això, amaga la dificultat per viure plenament.

Homenatge

A més d’aquests dos poemaris, l’inici del 2015 ens va portar “Els déus no abandonen Antoni”, un llibre-homenatge a una de les grans figures de la poesia valenciana actual, Antoni Ferrer. El reconeixement ve per una extensa –força extensa- nòmina de poetes que prenen els elements de l’obra ferreriana per composar uns versos que van més enllà del sentit honorífic fins formar una obra tan compacta com col·lectiva que reflexiona sobre el paper del poeta i de la creació. I no deixem de banda les il·lustracions d’Ángel Carreras i el pròleg d’Enric Sòria, els quals posen la cirereta a una proposta ben original que reivindica el llegat dels nostres escriptors.

 Acte d'homenatge a Antoni Ferrer i presentació del llibre

Noves veus poètiques

Quan la primavera a penes s’intuïa vam publicar “Papallones silenciades sobre una mar de gel”, el primer poemari de Josepa Montagut i Mariner, amb dibuixos d’Ángel Carreras. Són versos que, tal com expressa la sinopsi, naixen de la necessitat d’escriure i expressar sentiments sobre els fets quotidians que importen al jo líric, que li colpegen i traspassen d’allò personal a un plànol més social, un cant a la llibertat, que cada jorn vol assolir, i no pot. “Papallones silenciades sobre una mar de gel” ha estat una agradable sorpresa, amb una càlida acollida per la crítica i pel públic que ha acompanyat l’autora en nombroses presentacions.

“Més que meló!”, per la seua banda, ha estat una de les obres més curioses i originals d’enguany. Des de la Marina estant, Andreu Mut ha composat versos amb unes protagonistes peculiars: les fruites, retratades amb un humor irònic (i també una mica groller, amb eixa mescla típicament valenciana) que no són sinò una expressió de la realitat social. A això cal sumar les colorides i punxants il·lustracions d’Abel Jiménez que complementen cada poema. Fins i tot, encara que el llibre no ho recull, podem esmentar la tercera pota de “Més que meló!”: les interpretacions musicals de Mut i Nona.

Una altra poetessa que ha debutat enguany ha estat Aina Garcia Carbó amb “Rere la paraula”. Aina Garcia és la filla del desaparegut poeta benicarlando Manel Garcia Grau, qui és la gran referència i guia en el llibre. Així, l’autora expressa el camí que recórre des del dolor de la pèrdua fins la llum de la superació. Sens dubte, ha estat una de les aparicions literàries de 2015 a tindre en compte.

 Aina Garcia Carbó (Mediterráneo)

Ja passat l’estiu va aplegar “L’aire absent”, de nou en aquesta línia d’aposta per joves escriptors. José Manuel Prieto, periodista, escriptor i polític de Gandia posava de manifest la seua maduresa amb aquest poemari, el segon de la seua bibliografia. Una obra reflexiva sobre el passat, present i futur, per les nostàlgies i les esperances.

 Presentació de "L'aire absent"

Mentre, des d’Ontinyent arribava “Simfonia per a set veus” de Raül Francés, un punt de trobada de la poesia amb la filosofia i la música, en el seu sentit més formal. Nota a nota, el de la Vall d’Albaida construeix el tot plegat d’un pensament que habita la nostra existència.

 Acte de presentació del llibre a Ontinyent

Poemes per la criança

A principis de novembre es presentava “Versos y trazos, teta y abrazos”. Era la culminació d’un projecte de l’Associació Amamanta, una entitat valenciana dedicada a fomentar l’alletament matern natural. Així, van convocar un concurs de poesia i de dibuix per fomentar la creació artística al voltant d’aquest tema i d’aplegar al públic. El certamen va ser tot un èxit per la qualitat i la quantitat d’obres rebudes, una selecció de les quals ha format aquest llibre tendre, emotiu, divertit i reivindicatiu.

 Presentació de "Versos y trazos, teta y abrazos"

El teatre

Enguany, l’únic títol que ha engreixat la col·lecció Teatre ha estat la dramatúrgia guanyadora del Pepe Alba-Ciutat de Sagunt, un dels premis de referència del gènere al nostre país. Des de Lleida, Núria Casado va portar “La comèdia dels quatre quadres”, metateatre en estat pur, on un diàleg entre dos personatges a través del temps, en un text que pensa sobre l’evolució del teatre al nostre país des dels anys setanta, així com d’un amor embogit que adopta dos camins diferenciats i tràgics: el de l’amor romàntic, que un dels personatges de la peça mostra vers l’altre, i el de l’amor per la professió, que l’altre personatge demostra amb la seva passió, en estat pur, vers el mateix món del teatre.

Més poesia i teatre per al 2016

Entrem al nou any amb més propostes de poetes valencians: un dels grans noms del gènere en el que portem de segle, Alexandre Navarro, retorna amb “El tren i la torre”, on podem descobrir un viatge, un viatge interior, sobre les rutes dels sentits, de l’amor íntim i apassionat, de les impossibilitats i les possibilitats que ofereix aquest sentiment com a motor de l’existència, sempre amarat amb una subtil sensualitat. Amb aquesta obra, Alexandre Navarro mostra el millor ofici d’un poeta en plena maduresa creativa i recupera, una vegada més, les raons que fan de la poesia aquell lloc on sempre tornem per descobrir la veritat.

Per la seua banda, “Amors de tardor” és el títol del primer poemari del gandià Joan-Francesc Peris, un llibre ben personal en el qual el poeta obri el seu cor i ens mostra tot el seu afecte pels paisatges, tota la sensibilitat d’una ànima enamorada i tota la seua dolçor davant el pas de la vida.

Il·lustració i poesia visual es donen la mà a “Sobreviurem”, el manifest poètic de Clara Gil en la lluita per la igualtat i contra el masclisme. Un llibre que crida a les ganes de ser forts, de ser lluitadors i de despertar per sortir endavant.

A més a més cal afegir, i de nou tanquem el cercle, les obres premiades: Jesus Giron va obtindre amb “Inventari de fragilitats” el Ciutat de Sagunt, mentre que Josep Maria Balbastre va aconseguir el Vila de Puçol amb “Úter”. Pel que fa a la modalitat teatral, el nou Pepe Alba va recaure en el català Joan Ramon Gironès i la dramatúrgia “La nit ens atrapa”.