divendres, 27 de març del 2009

Jordi Espiell "M'he passat any i mig cuinant pastes i dolços i no he engreixat ni un gram"


Proximament, Onada Edicions presentarà la novetat editorial "Pastes i dolços de Benicarló" del qual són autors Jordi Espiell i Antoni Alberic. Conversem amb Jordi Espiell.

Comencem l’entrevista amb un condicionant: “prohibit parlar de crisi”. I és que per a Jordi Espiell la crisi “es retroalimenta per sí mateixa al parlar d’ella. La gran cobertura mediàtica actual fa que l’efecte psicològic de la crisi s’escampe com una gran taca d’oli. Necessitem confiança, però parlar sobre els efectes de la crisi actual no fa més que minar i destruir la poca confiança que ens queda”. Doncs més val que no en parlem i passem a disfrutar d’unes figues alberdades acompanyades amb un espectacular licor de codony que ens ha preparat aquest cuiner? economista? escriptor? fotògraf?...


Jordi Espiell. Una cosa són els estudis o la formació acadèmica que hom pot haver aconseguit i que li són útils per a la feina que realitza i un altra molt diferent son són els interessos culturals, que a més serveixen per a distraure’s i gaudir de la vida.

Pregunta. Escriure un llibre com a
hobby no deu ser una mica masoquista?
J.E.: Bé, el meu hobby no és escriure llibres sinó cuinar i fer fotografies, i això em distreu de la pressió de la feina de cada dia i m’ajuda a gaudir de la meua família. Cuinem amb els meus fills, ens mengem les pastes junts i les compartim amb més familiars i amics...tot això em dóna vida fora de la feina. També m’agrada la música clàssica i quan tinc ocasió acudeixo a concerts encara que els meus coneixements musicals són ben escassos.

P. Doncs millor escoltar música que escriure un llibre, no? Per cert quina música és la que sona?
J.E. Era imprescindible fer-ho. Si no escrivíem el llibre Toni i jo, algú ho havia de fer i no podiem deixar que ho fera un francés, un alemany i un anglés com en els acudits. La música és una suite per a dos pianos de Shostakovich.

P. Un acudit?
J.E.: Sí, la idea neix quan vam comprar un llibre sobre el mojo canario en un viatge que vam fer amb la família, estava escrit per un americà, fotografiat per un alemany i traduït a l’espanyol per un rus! No podíem deixar que vingeren de fora a ensenyar-nos a fer el cóc amb tomaca. Toni és un gran expert en el tema, i a més teníem les receptes originals de la seua mare. Només hem fet una selecció de pastes i dolços i les hem transcrit, hem afegit una explicació el més clara possible i la fotografía que ajuda a visualitzar el resultat.

P. Però el licor de codony no és una pasta?
J.E.: No, però el considerem un dolç. Aquest licor que vam recollir del coneixement popular, vam descobrir que ja es feia en la Roma dels temps de Galé, i que en l’època es denominava “cidonyum”. Ara pràcticament ja no es fa però acompanyar unes pastes casolanes amb aquest licor fet a casa reforça la curiositat per la nostra cultura en els convidats.

P. Ja tinc ganes de saber més coses...
J.E.: Considero que la nostra cultura no ens ha de fer tenir èxit en la vida però sí que ens pot ajudar a gaudir més i millor de la vida que ens ha tocat viure.

P. Com?
J.E.: Posaré un exemple, des de fa un temps s’està parlant del moviment slow (lent) com a un moviment que busca relaxar el ritme de vida, fer les coses poc a poc, gaudint del que es fa a cada instant, oblidant les presses que ens imposa la vida moderna. Hi ha poblacions slow i restaurants slow, sobre tot a Italia on més arrelat està aquest moviment. Doncs cuinar segons el moviment slow no és res més que cuinar com es feia abans: posar els cigrons o fesols a l’olla i que fer-los bullir poc a poc amb la carn, afegir els cardets i torna a bullir, finalment l’arròs i obtenim una olleta fantàstica. Per a què necessitem el moviment slow si ja tenim la nostra pròpia cultura? El que hem de fer és no deixar perdre les nostres tradicions.

P. Mmm... l’olleta, la meua mare la fa boníssima però a mi no me surt. Clar no tinc temps de cuinar... però menjar dolços engreixe?
J.E.: M'he passat any i mig cuinant pastes i dolços i no he engreixat ni un gram. A mí m’agrada fer una reflexió que vaig llegir en una capsa de cereals per a esmorzar: És aconsellable consumir al menys 3 racions de CEREALS (pastes típiques de Benicarló) al día dins d’una dieta variada i equilibrada i un estil de vida saludable. Les persones que inclouen CEREALS (pastes típiques de Benicarló) en el seu esmorzar dins d’aquesta dieta i estil de vida, tendeixen a tenir un PES MÉS ADEQUAT per a la seua salut que aquelles que no els prenen.

P. Així podem menjar pastes i dolços típics de Benicarló que no ens engreixarem?
J.E.: Podem gaudir de les pastes i dolços típics de Benicarló sense por a engreixar, i a més ens ajuda a mantenir una dieta equilibrada. Ho hem de incloure dins d’un estil de vida saludable i també implicar al nostre entorn, familiars i amics, per a així gaudir també de l’amistat. Colateralment si ens elimina l’estrés de la feina com és el meu cas millor.

Doncs vinga amb les figues alberdades! I visca les pastes i els dolços de Benicarló!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada