divendres, 30 de setembre del 2011

En record de Salvador Iborra

COMIAT

Adéu petita i dolça amiga. De totes les coses possibles,
quanta vida et perds i quanta em deixes, quanta vida,
quantes nits de cossos compartits i de temps infinit,
quantes ciutats i llibres per comentar i recórrer junts,
quantes batalles per afrontar-les amb una mà en l’esquena,
amb un confie en tu just en el moment en què tu no confies,
ara que ja no pots conscientment causar més dolor del que causes,
ara que per dins estàs feta d’ombres i les restes d’un somni,
ara que dubtes consirosa encara de la meua força,
amb la llum apagada mentre camine sense somriure,
pots recordar-me i tornar a aquesta pàgina si de tanta
soledat alguna nit tremoles i sues amb la pell gelada,
i tens por, vine a aquests ulls que tornen lentament
del dubte, recorda’t d’aquest cor meu corsari,
que qui tant t’ha estimat no pot deixar mai de fer-ho,
sense més pronòstic amenaçador que el temps i la distància.

"Comiat" és el poema que tanca el llibre Els cossos oblidats (2009), de Salvador Iborra.

Des d'Onada Edicions volem expressar el nostre condol als familiars i a les amistats més properes de Salvador.

2 comentaris:

  1. No sé com vaig descobrir la notícia ahir navegant per internet, però des del primer moment he buscat informació sobre aquest jove poeta, i m'ha intrigat d'allò més. Sembla que era una interessant persona, sincerament, i no sé per què encara, em sap moltíssim greu la mort d'aquest...

    Em podries proporcionar més poemes seus o algun racó d'internet o puga trobar més produccions literàries seves? Gràcies.

    PD: aquest poema sembla fet a mode de despedida, com ja van fer altres grans poetes desconeguts, com és el cas de Fonollosa.

    ResponElimina
  2. Pots trobar un tast de Els cossos oblidats a la fitxa del llibre que hi ha al nostre web:

    http://www.onadaedicions.com/ca/colmleccions/ficcio/poesia/detail/24/youbooks/110?sef=hcfp

    ResponElimina