Apunta't al Club Lector

dijous, 9 d’agost de 2012

Un llibre que recòrre la història i el patrimoni al voltant del riu Sénia

El riu Sénia hi amaga molt més del que pareix a primera vista. Només hi fa 66 quilòmetres des de la Tinença a Sòl de Riu, el seu cabal és escàs i desigual, i no hi compta amb afluents importants, però tot i això, el riu (i el seu entorn) disposa d’un patrimoni natural, històric, etnològic i industrial que al llarg dels segles ha configurat els pobles de ribera. 

El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge, doncs, és una completa exploració d’aquest protagonista fonamental de les nostres comarques. Coordinat pels estudiosos Victòria Almuni i Ferran Grau, el volum s’apropa a diversos aspectes del riu, il·lustrats per quasi 150 fotografies que ens descobreixen paratges i indrets quasi desconeguts. 

Punt d’unió o de frontera (segons es mire) 

Deu són els municipis pels quals hi còrre el riu: la Pobla de Benifassà, Rossell, Canet lo Roig, Sant Rafael del Riu, Traiguera, Sant Jordi i Vinaròs, a la part valenciana, i La Sénia, Ulldecona i Alcanar, a la catalana, en un frontera que s’estableix al 1240, per Jaume I. És precisament en aquest període quan s’enceta l’aprofitament humà de les aigües del Sénia. Aprofitament documentat, ja que des de segles enrere, andalusis, romans, íbers i tribus prehistòriques n’havien fet ús. 

El llibre ens transporta als vells casals industrials que des del segle XIII han explotat el Sénia: el molí fortificat d’en Guiot, a Rossell, el monumental Molí de l’Hospital, o al tram baix, el Molí de Noguera, edifici més antic del terme de Vinaròs, son només tres de les desenes que hi van haver. També batans, fargues, molins paperers, i posteriorment, centrals elèctriques. De tot això només en queden els records i les restes, ja que l’embassament d’Ulldecona va anul·lar els salts. 

Però si l’ús industrial és part del passat, les aigües del Sénia encara reguen nombroses terres de cultiu gràcies als entramats de sèquies, peixeres i basses, cups i rampes. No queda de banda la part natural del riu, que hi compta amb arbres com l’om, el pi blanc, el xop o la carrasca i espècies animals com la mandrilla, el barb o el corb marí, només per esmentar-ne algunes. Amb tot, El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge, també hi proposa deu conjunts per a passejar i conèixer de primera mà el patrimoni sorgit a les ribes, com el molí de l’Abat, el complex de Malany, o el molí de la Vella a la Sénia, entre d’altres.

Dos autors coneixedors del territori 

Victòria Almuni, de la Sénia, i Ferran Grau, rossellà resident a Ulldecona, historiadors de formació i docents de professió, tenen una àmplia bibliografia relacionada amb l’estudi de les comarques del Montsià i el Baix Maestrat. Almuni és presidenta del Centre d’Estudis Seniencs i ha publicat obres com La catedral de Tortosa als segles del gòtic, La Sénia: història i territori o La Sénia: societat i economia. Per la seua banda, Grau pertany al Centre d’Estudis d’Ulldecona i al Grup d’Estudis Rossell 750 Aniversari i compta a la seua trajectòria amb títols com Rossell 1883-1923 o Ulldecona setcentista, entre d’altres. 

Les fotografies són de Joan Adell, Manolo Andreu, Albert Rot, Victor Reverté i Eugeni Guzmán, mentre que Manel Serra i Carles Gisbert han col·laborat amb els mapes i gràfics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada