Nati Soler, l'autora del poemari "Motor de sang", obra guanyadora del Premi de Poesia Vila d'Almassora, ha estat entrevistada al digital El3deVuit. Us en deixem un fragment de la conversa.
La poesia és un gènere que parla sovint de llibertat. El que no és tan habitual és explicar la manera d’arribar a la llibertat desitjada. A ‘Motor de sang’, el seu darrer poemari, ens dona pistes de com aconseguir-la. Ens en pot descobrir alguna?
Una bona fórmula és acceptar les contradiccions personals. Tothom en té, i ens afegeixen valor perquè aporten visions diferents sobre cada tema. La por i la manca de valor ens fan optar per la simetria. Tendim a cercar refugi en la falsa seguretat donada per la constatació de l’existència d’elements similars. Fugir dels miralls és un pas cap a la llibertat.
No instal·lar-nos en la falsa seguretat de ser iguals als estereotips ens empodera?
Si ho fem després d’una tria i reflexió conscients, sí!
O sigui que per ser lliures ens hem de fer càrrec de la pròpia existència?
Exactament. Hem de tenir molt clar quin és el nostre potencial. No el nostre potencial traduïble a nombres, sinó aquell que ens fa persones. Aquest l’hem d’estimar per damunt de tot i tenir-ne una cura extrema, sabent que qualsevol ésser viu també n’és portador i, per tant, mereixedor del mateix respecte.
Creu que aquesta conducta ens acosta a la pròpia felicitat i no a la imposada?
Ens situa en el camí de valorar el fet de conrear els guanys íntims, els guanys que venen de dins, de les emocions, que ens proporcionen més benestar que els altres, els de fora. Però cercar la felicitat és un treball dur i cansat. Tant, que ens deixem vèncer amb freqüència i ens justifiquem amb excuses inacceptables. Estimar-nos ens fa descobrir que les excuses tradicionals per renunciar a les satisfaccions personals eren coartades per rendir-se.
Quines eren les excuses tradicionals per rendir-se?
Si mirem força lluny, ser dona. Si mirem més a prop, fer-se vell. Sumades fan por. Ens refiem que el passat està superat, però malauradament, tal com deia Azorín: “vivir es ver volver”.
Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada