"La batalla d'Oxford" de Mariano Casas, vista a La Veu dels Llibres

Francesc Gisbert és crític especialitzat en narrativa infantil i juvenil valenciana, i ha dedicat a La Veu dels Llibres una ressenya a la novetat "La batalla d'Oxford". Amb aquesta obra d'aventures ambientada en la Segona Guerra Mundial l'autor Mariano Casas va obtindre el Premi Internacional de Narrativa Juvenil Ciutat de Benicarló. Us deixem un fragment de l'article.

Mariano Casas (València, 1963) és un escriptor que sap trobar temes interessants com a punt de partida per a novel·les que combinen la trama històrica, la intriga iniciàtica i la pulsió aventurera. Obres publicades en col·leccions de narrativa juvenil, pot llegir-les i gaudir-les un lector adult amb interès pel gènere d’aventures. Escales d’una fuga (ambientada a la Guerra Civil), El lleó del Rif (Guerra del Marroc) o les narracions contemporànies Sabor de crim, L’escola secreta o El carrer 722 són bons exemples del seu ofici.

La batalla d’Oxford ens situa en un moment apassionant. Després de la Guerra Civil, hi ha una diàspora de refugiats arreu d’Europa. Tom, el jove protagonista, i sa mare, fugen de Sueca amb l’ajuda de Ramon Pous, un agent de la República i amic de son pare, mort al front: «El teu pare i jo no érem allò que diríem soldats com els altres. Lluitàvem... però d’una altra manera». S’embarquen a Gandia cap a l’exili i Josep Pous li fa una proposta: «Necessitaré algú amb els ulls ben oberts i que siga discret. Passen coses... a Oxford». Acabada la Guerra Civil, a les beceroles de la mundial: «Els nostres enemics no descansen i mouen cel i terra per aconseguir el que volen... per acabar amb nosaltres».

Fet i fet, el començament de la guerra mundial va despertar esperances entre els exiliats de la República i temors, entre els vencedors de la contesa civil: «Si els anglesos entren en guerra contra els alemanys és possible que tot no estiga perdut per a nosaltres». Durant la guerra, la partida no es juga solament als camps de batalla, sinó també a la rereguarda. «De manera discreta i sense que ningú se n’adone, allà es juga una partida d’escacs apassionant, una mena de batalla secreta». La batalla és entre els filonazis anglesos, simpatitzants de la Dictadura franquista, i els refugiats del Comité republicà, que confien que l’entrada dels aliats en la guerra capgire la derrota franquista.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.