Federico Mayor Zaragoza presenta demà l'"Olea europaea 'Farga'" a Benicarló

El que va ser Ministre d'Educació i Director General de la UNESCO presentarà demà a Benicarló el llibre fotogràfic al voltant de les oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia, dut a terme pels txecs Tomas i Milada Micek. L'acte serà a partir de les 12.45 hores a l'Ajuntament de la ciutat, després de la visita a la Finca de l'Arión, a Ulldecona.

Federico Mayor Zaragoza, actualment al capdavant de de la Fundación Cultura de la Paz, ha signat el pròleg de l'obra, on assenyala el simbolisme d'una de les icones mediterrànees per excel·lència: "Numerosas generaciones han contemplado estos árboles símbolos de la paz y sus raíces conocen todos los secretos de esta tierra".

La bellesa i la força del pas dels segles

El llibre que presentarà Federico Mayor Zaragoza és "Olea europaea 'Farga'", en referència a una de les varietats més característiques del Territori del Sénia, punt d'unió entre valencians i catalans. Tomas Micek, el seu autor, és un dels fotògrafs de natura més prestigiosos arreu d'Europa, amb una extensa obra. El d'Ostrava, acompanyat de la seua dona, Milada, hi treballava en un recull al voltant de les oliveres més fotogèniques del planeta, però al comprovar de primera mà la quantitat i la qualitat d'individus pels termes de La Jana, Canet lo Roig, Ulldecona, La Sénia, etc hi va pensar que ben bé es mereixia un monogràfic. 

Després de comptar amb la col·laboració de la Taula del Sénia i l'Associació Territori Sénia, el resultat, "Olea europaea 'Farga'" és una selecció de 138 fotografies, on Micek fa palesa del seu ofici. L'objectiu ha captat la monumentalitat i la força, també la serenitat de segles i segles vegent passar els habitants d'aquestes contrades, la personalitat que confereixen les capricioses formes a cadascuna de les oliveres. Un veritable homenatge als centenaris d'arbres mil·lenàris i una nova contribució a salvaguardar aquest patrimoni natural. El llibre, editat per Onada Edicions, forma part de la Biblioteca Taula del Sénia.

Visita a l'Arión

Abans de presentar "Olea europaea 'Farga'", Federico Mayor Zaragoza hi estarà a Ulldecona, concretament al Museu d'Oliveres Mil·lenàries de l'Arión, ubicat a la carretera de La Galera, prop de la Miliana. Serà a les 11.30 del matí, i per participar-hi cal apuntar-se tot enviant les dades dels visitants i matrícules del vehicle al correu info@tauladelsenia.org. Els actes de demà dissabte serviran per nomenar Ambaixador de les Oliveres Mil·lenàries del Territori Sénia a Mayor Zaragoza.

La Festa del Vi Novell d'El Masroig acull la presentació del "Vitis vinifera cataloniae"

Aquest dissabte 17 de novembre, el Celler El Masroig, al Priorat, celebra la seua Festa del Vi Novell 2012, una jornada plena d'actes on l'enologia serà el centre però que hi comptarà amb un ventall d'activitats culturals que l'acompanyen. 

Entre d'elles hi haurà la presentació del "Vitis vinifera cataloniae", els relats eròtics per a amants del vi, escrit pel castellonenc Vicent Palatsí, qui fa palesa dels seus coneixements enològics en la tria de vins de la terra que hi apareixen en els diversos contes i que hi juguen el seu paper.

Tot coneixent Gerard Vergés

Emigdi Subirats publica una biografia sobre la vida i l’obra de l’escriptor tortosí Gerard Vergés, fundador de la revista GEMINIS i considerat una de les grans plomes ebrenques. “Gerard Vergés i Príncep”, editat per Onada, es presentarà el proper 17 de novembre, a les 18.30 hores a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Gerard Vergés i Príncep és un dels grans autors del que s’ha denominat literatura ebrenca. Un intel·lectual multifacètic, poeta, narrador, assatgista, traductor, amb unes obres sovint adscrites a la seua Tortosa natal i la resta de les Terres de l’Ebre. Un condicionant geogràfic que l’han atorgat un merescut reconeixement a la perifèria meridional catalana, però la seua obra no s’ha difós tant a la resta del Principat. Amb l’objectiu de reinvidicar Vergés i donar-lo a conèixer hi apareix una nova biografia a càrrec d’Emigdi Subirats.

La vida

El de Campredó divideix la publicació en tres grans parts. En primer lloc, “La vida”, ens parla de la infantesa de l’escriptor, dels anys de la Guerra Civil en la que la seua família, nissaga de farmacèutics (i literats) tortosins, es van refugiar a una masia. També dels seus estudis a Barcelona, als Jesuïtes de Sarrià i a la Facultat de Farmàcia; el seu retorn a Tortosa, on engega diversos laboratoris farmacèutics i d’anàlisis clíniques.

L’obra

A la segona part, “L’obra”, coneixem la bibliografia vergesiana. Com apunta el biògraf, “ha publicat poc i bo!”. Va ser membre fundador de la revista GEMINIS (1952-1961), un veritable símbol de la cultura tortosina durant el franquisme, “una plataforma de difusió dels ideals estètics i ideològics de tota una generació d’intel·lectuals i també una eina per donar a conèixer les seues creacions”, recorda l’estudiós Enric Blanco. GEMINIS, una publicació del que es podria considerar “alta cultura”, va ser un revulsiu en aquells temps de foscor, i encara avui el seu esperit continua influenciant els nous artistes ebrencs. Com a anècdota, queda la primera esquela que es va publicar en català, dedicada al poeta Carles Riba.

Precisament, el guardó que duu el nom de Carles Riba va ser el primer gran premi literari que hi va guanyar en Gerard Vergés. Era 1981, i amb el poemari “L’ombra rogenca de la lloba” irrompia al panorama de les lletres catalanes. Va ser el punt de sortida d’una època fecunda en publicacions i guardons. El 1985 obté el Josep Pla de Narrativa amb “Tretze biografies imperfectes”, el 1990 el Josep Vallverdú d’Assaig amb “Eros i Art” i el 1994 el Serra d’Or de Traducció Poètica amb “Tots els sonets de Shakespeare”. I el 1997 rep la Creu de Sant Jordi.

La bibliografia sencera de Vergés tot just aplega a la quinzena de títols, però en tots ells deixa empremta del seu profund esperit humanista, que combina amb els coneixements de la seua formació científica, com apunta Subirats, qui també recorda els les seues influències: “Vàrem parlar dels seus mites literaris habituals: Shakespeare, Rector de Vallfogona, T. S. Eliot, Kavafis, etc. De tot plegat, em quedo amb la resposta sobre el gran poeta nostrat, Ausiàs March, cavaller medieval i fill de: Això és cosa gran”.

Jo sóc aquell que em dic…

La tercera part, “L’home”, ens presenta la personalitat i caràcter del literat tortosí. Tot seguit, “Gerard Vergés i Príncep” inclou una breu antologia que s'obri amb un dels seus versos més populars: Jo sóc aquell que em dic Ròmul, romà (de “L'ombra rogenca de la lloba”). També hi ha altres clàssics seus, com el "Parlo d'un riu mític i remorós" o Fràgil com un vidre és la memòria". Mentre, com a mostra de narrativa, s'ha escollit el passatge referit a Panxampla de “Tretze biografies imperfectes”. Un annex fotogràfic tanca una obra que posa de relleu el paper d’un dels grans desconeguts de les lletres catalanes contemporànies.

"Vitis vinifera cataloniae" es va presentar a València

Passat divendres, Vicent Palatsí va presentar el "Vitis vinifera cataloniae. Relats eròtics per a amants del vi", dins de les Primeres Jornades de Literatura Eròtica que s'han celebrat a Joanot i Companyia, una botiga de productes de la terra ubicada a València.

De nou, com en altres presentacions de l'obra de l'autor de Castelló, els contes eròtics van vindre acompanyat d'un parell de botelles de vi de les nostres comarques, i és que com va assenyalar Joan Pla en la seua ressenya, és un llibre "per llegir amb una copa de vi a la mà".

Fotos cedides per Joanot i Companyia