L’aventura existencial de tres personatges amb veu pròpia". Alfons Gregori ressenya a Núvol la novel·la "Cafè Berlevag"

Alfons Gregori i Gomis, cap de l'Àrea d'Estudis Catalans a la polonesa Universitat Adam Mickiewicz de Poznan, ha dedicat una completa ressenya a "Cafè Berlevag", la novel·la de Mònica Batet publicada dins la sèrie roja de la col·lecció Maremàgnum. L'article comença apuntant que l'obra "no és tracta d’una sola història amb episodis trepidants, sinó de tres relats entrecreuats que ens conviden a penetrar en l’aventura existencial de tres personatges amb veu pròpia".

"Cafè Berlevag" s'estructura com "un tríptic narratiu, tres dones ens parlen d’amors i desamors, angoixes i preses de posició, determinacions i febleses, traïcions i formiguejos". Per a Alfons Gregori, l'estil de Batet "enlluerna per una aparent simplicitat: una escriptura que flueix però que no resulta monòtona, que transmet amb l’elegància del mot ben dit, que ens lliga a sentiments sense caure en el sentimentalisme, que parla de vides foranes sense xuclar d’un multiculturalisme artificiós, que ens situa en ments plenes de tristesa i frustració vital, però que no s’enfonsa en una cadena d’esdeveniments melodramàtics amb l’únic objectiu d’allargassar el llibre".

Un altre punt que remarca la ressenya és la capacitat de l'autora ("una de les revelacions més brillants de les lletres dels Països Catalans") per atrapar el lector, més enllà de l'etiqueta de novel·la juvenil. De fet, s'hi apunta una novel·la amb diversos estadis de lectura, on segons el públic es llegirà d'una manera determinada: "'Cafè Berlevag' no pot decebre, perquè és un sol regal en dos formats: un de gran per als lectors adolescents que hi arribin, i un altre d’aparença modesta, tot i que efectiu i més que satisfactori, per a tots els amants de la prosa creativa en català."

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Joan Fuster per a joves i desorientats. Francesc Viadel parla de la nova antologia fusteriana

Quina és la vigència i la transcendència de l'obra de Joan Fuster? El llegat de l'intel·lectual de Sueca passarà a les noves generacions? Amb aquests interrogants comença la ressenya que el periodista i escriptor Francesc Viadel ha publicat a Nació Digital, en la que fa referència a la nova antologia de Salvador Vendrell: "Joan Fuster per a joves".

En l'article, Viadel assenyala la munió d'autors que han escrit al voltant de la bibliografia fusteriana, però hi apunta un problema de fons: a Fuster "o tan sols no se l’ha llegit poc darrerament si no que, a més, hi ha hagut uns quants que ho han fet molt malament, especialment al País Valencià on se l’ha volgut fer passar per una mena d’enrabenat inquisidor de les essències". Un greu desconeixement de l'extens treball literari de l'autor de "Sagitari" o "Combustible per a Falles", atès que "Fuster tenia poc d’essencialista i menys encara d’inquisidor. Els seus anàlisis eren un pur desafiament al sistema i la seva erudició d’una exquisidesa impossible d’apreciar pels humanoides de torn".

Aquest ha estat el punt de partida de la selecció de textos de Salvador Vendrell per a "Joan Fuster per a joves", dedicat especialment a treballar a l'aula. Agafen un ample ventall de temes, tot fent palesa de l'actualitat de les qüestions que tractava el de Sueca, i a la vegada, mostren la seua faceta més assagística.

Fuster, recorda el seu antologista per si algú no ho sap encara, va escriure de tot i sempre sense cap voluntat de pontificar, “sense cap engruna de dogmatisme”. La seva iconoclàstia, el seu humor agre, les seves intel·ligents i alhora crues apreciacions sobre la realitat, el converteixen en un autor d’una frescor envejable. Els seus textos poden nodrir l’ànima rebel dels joves però també estabornir als desorientats de qualsevol edat. 

Podeu llegir l'article sencer de Francesc Viadel tot clicant ací.

"El valencianisme a la psicoanàlisi". Enric Balaguer parla de "L'única passió noble" de Joan Garí

El crític literari Enric Balaguer ha publicat una ressenya al voltant de "L'única passió noble", l'assaig amb el qual Joan Garí va guanyar el I Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. El llibre, confeccionat com una conversa fictícia amb la vinatera occitana madame Mähler-Besse, hereva de les terres de Montaigne, el creador del gènere assagístic, tracta sobre la qüestió de què són els valencians i com és el seu país, amb la figura de Joan Fuster sempre present.

"Inclassificable, heterodox, obstinat, erudit, confessional, sincer, digressiu, atrevit…", Balaguer destaca com "Garí porta el valencianisme a la psicoanàlisi" i prova d'explicar i comprendre els fets històrics i polítics contemporanis del País Valencià, que "deriva cap a la confessió personal". I a la vegada, també es una defensa de l'assaig com a gènere literari d'aprofundir en el jo, d'ací el caire literari que predomina per tot el text.

L’escriptura de Joan Garí, a "L’única passió noble", és afable, inspirada, incisiva, amb símils eloqüents, imatges espurnejants i amb una lucidesa inesgotable. Hi ha quelcom de visionari en quest text que ha escrit amb passió i que hom llig embadalit. Potser per això costa molt resumir-lo i encara més glossar-lo. Intensitats ardoroses, fulgors inaprehensible. 

Podeu llegir l'article sencer d'Enric Balaguer tot clicant ací.

La novel·la juvenil "Que s'acabin les vacances, si us plau!" es va presentar a Tarragona

L'emblemàtica Llibreria de la Rambla, a Tarragona, va acollir passat dijous la presentació de "Que s'acabin les vacances, si us plau!", la novel·la juvenil de Noemi Bagés. Acompanyada de l'escriptor Adrià Targa i del professor de la URV Miquel Àngel Pradilla, Bagés va fer cinc cèntims de com s'havia dut a terme aquest projecte literari, que parteix de la premisa de com les millors vacances poden tornar-se un malson. Això serà el que li ocòrre al Marc, el protagonista, quan haurà de passar l'estiu al petit poble de l'àvia.

Aquesta obra forma part de la iniciativa Literatura km 0 al Camp de Tarragona, amb la qual el segell Onada Educació pretén apropar a les aules als escriptors i escriptores del territori.