El crític literari Enric Balaguer ha publicat una ressenya al voltant de "L'única passió noble", l'assaig amb el qual Joan Garí va guanyar el I Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. El llibre, confeccionat com una conversa fictícia amb la vinatera occitana madame Mähler-Besse, hereva de les terres de Montaigne, el creador del gènere assagístic, tracta sobre la qüestió de què són els valencians i com és el seu país, amb la figura de Joan Fuster sempre present.
"Inclassificable, heterodox, obstinat, erudit, confessional, sincer, digressiu, atrevit…", Balaguer destaca com "Garí porta el valencianisme a la psicoanàlisi" i prova d'explicar i comprendre els fets històrics i polítics contemporanis del País Valencià, que "deriva cap a la confessió personal". I a la vegada, també es una defensa de l'assaig com a gènere literari d'aprofundir en el jo, d'ací el caire literari que predomina per tot el text.
L’escriptura de Joan Garí, a "L’única passió noble", és
afable, inspirada, incisiva, amb símils eloqüents, imatges espurnejants i
amb una lucidesa inesgotable. Hi ha quelcom de visionari en quest text
que ha escrit amb passió i que hom llig embadalit. Potser per això costa
molt resumir-lo i encara més glossar-lo. Intensitats ardoroses, fulgors
inaprehensible.
Podeu llegir l'article sencer d'Enric Balaguer tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada