Una xarradeta amb… Marta Tena, autora de "Una lluna a la finestra"

Fem una xarradeta amb Marta Tena Subirats, l'escriptora de la Sénia i autora de la novel·la "Una lluna a la finestra". Ambientada a la Tinença de Benifassà, narra la investigació de la Jana, una investigadora barcelonina que retorna a la casa familiar, en la qual descobrirà un terrible secret que la connectarà amb temps passats. 

 

Quin és el principal motiu que t’empeny a escriure? Pots descobrir-nos el teu procés creatiu?
Tot comença amb una frase o una idea senzilla, que a poc a poc va creixent. M’obsessiona, m’acompanya mentre agafo el son, mentre condueixo, mentre passejo, vaig apuntant les idees soltes, altres lligades amb anteriors i quan tot comença a formar una petita estructura em poso a escriure. A partir de llavors, la trama creix i creix fins que li poso el punt i final. Per cert, el desenllaç és de les primeres idees que sorgeixen i, normalment, no el canvio.

Quan et poses a escriure, sobre la taula hi ha d’haver…
L’ordinador, el quadern amb els apunts, el material que he trobat en la meva investigació...

Com seria l’acte literari ideal del teu llibre "Una lluna a la finestra"?
Una ruta pels llocs on s’ambienta la novel·la (La Pobla de Benifassà i els masos de la lluita maqui).

Recomana’ns un llibre i el motiu pel qual hauríem de llegir-lo.
Un dels darrers en què he gaudit llegint és un assaig: "El infinito en un junco", d’Irene Vallejo. Es tracta d’un manifest sobre l’amor a la paraula escrita.

Quins gèneres t’agraden? En quins moments gaudeixes de la lectura?
M’agrada la novel·la històrica, la policíaca, la d’introspecció... També soc amant de les grans obres de literatura fantàstica i d’aventures com "El senyor dels anells".

Quin comentari dels lectors de "Una lluna a la finestra" t’ha generat més il·lusió.
“A veure quan organitzem una sortida per conèixer tots els espais tan especials dels Ports, que descrius en la novel·la” o “quan llegia semblava que ho estigués veient” o “m’ha enganxat, l’he llegida en un cap de setmana”.

Quines dedicatòries acostumes a escriure quan signes?
“Amb el desig que gaudeixis (re)descobrint la nostra història, la nostra llengua i la nostra gent”, perquè Una lluna a la finestra ens defineix com  a poble.

Què opines de les xarxes socials? 
Actualment són indispensables per estar connectats amb el món, però no ens han d’anul·lar com a persones. 

 

Tens alguna app favorita? 

Les que més utilitzo són facebook i whatsapp.

Quina és la teua paraula favorita? 
Una? Lletra. Un sintagma? Dona de lletra.

Amb quina personalitat històrica te n’aniries a prendre una copa? 
Amb Gabriel García Márquez. La seva obra em va marcar com a lectora en la meva joventut.

Sèrie a la qual estàs enganxat o pel·lícula inoblidable.
Sèries: Homeland, Juego de tronos, El cuento de la criada. Pel·lícula: Cinema Paradiso.

El teu plat estrella és... 
La truita de patates AMB CEBA.

No puc viure sense...
Un llibre (encara que sigui un tòpic) i sense les persones que estimo (evidentment)

Una cosa inconfessable...
Si és inconfessable... bé, ho diré, però que quedi entre nosaltres, els meus somnis són inconfessables, no els entendria ni Salvador Dalí.  

Amb quin animal o planta et compararies? 
La campaneta, perquè neix amb el bon temps, necessita una mica de sol per créixer i n’hi ha de diversos colors.

Com et vas sentir la primera vegada que et van publicar un escrit, un llibre, un article...?
No m’ho creia. Encara ara quan algú em diu que soc escriptora em resulta estrany.

Eres friqui en...
Alguns hobbies, com fer punt de creu o jerseis de punt.

Soc feliç si...
Estic davant del mar amb un bon llibre i una copa de vi i bona companyia i...

A quin personatge públic li regalaries el teu llibre?
M’hauria agradat poder regalar-li personalment a Carlos Ruiz Zafón per l’admiració que sento per ell. Això, lamentablement, mai serà possible.

On aniràs quan ens deixen viatjar? 
A Nova Zelanda, perquè és una illa on hi ha la diversitat de tot el món i perquè allí es van rodar les pel·lícules del Senyor dels anells.

Com és la teua mascareta? 
Del color del dia: blava, blanca, negra, rosa...

"'Confi(n)ada' és un horitzó de vida i de llibertat". Parlem amb l'autora, Mònica Sales

La primera novetat literària d'enguany és Confi(n)ada, el dietari de la quarantena que va haver de fer la professora i política ebrenca Mònica Sales farà prop d'un any per haver-se encomanat de la Covid. El temps de pausa obligada li va servir per reflexionar al voltant de la vida, les emocions, els neguits i les esperances, que acabarien plasmades en aquest divertit i tendre diari. Parlem amb l'autora.

Què us va impulsar a escriure Confi(n)ada? D’on sorgeix la idea?
Confi(n)ada brolla en un moment difícil en què per telèfon em comuniquen que em consideren infectada de COVID-19. En aquell moment de màxima solitud tenia la necessitat de buscar acompanyament i l'escriptura va ser una vàlvula de sortida. A més, les xarxes es van inundar de cultura i jo també vaig voler-hi contribuir amb un relat per dia. Acabat el cicle de trenta-un textos escrits i compartits valoro poder-los publicar en forma de dietari amb una finalitat solidària i Onada Edicions ho fa possible.

Què vau sentir quan us van diagnosticar la Covid, ara farà gairebé un any? Com va ser la reacció del vostre entorn?
El diagnòstic telefònic va ser difícil. Tot i que ja estava aïllada per precaució, en el moment en què em consideren infectada em comuniquen també que s'amplia el termini de solitud fins als 14 dies. Tot s'allarga, de sobte, i la notícia és difícil d'encaixar. El meu entorn, però, ja s'havia separat de mi el dia que vaig tenir febre alta perquè em vaig tancar entre quatre parets i el moment del diagnòstic s'encaixa millor. El més difícil va ser comunicar l'allargament, sobretot al meu fill que descomptava dies amb il·lusió.

Retornant al llibre, per què vau escollir el format de dietari?
El format dietari em permetia compartir el text a Facebook i a Twitter cada dia. Despertar-me, esmorzar, obrir l'ordinador i desenvolupar una idea era el repte de cada nova jornada, la finestra d'esperança que em permetia connectar amb la gent a través de les xarxes socials i el moment en què podia fer la meua aportació cultural al món. Uns cantaven, uns ballaven, uns tocaven instruments i jo... escrivia amb il·lusió.

Segons avança Confi(n)ada, sembla que l’element sanitari -que us obliga al confinament- perd força en la narrativa en benefici de la memòria i l’evocació de persones i de moments especials. Vau ser conscient d’aquesta tendència a mesura que escrivíeu el llibre?
En part sí i en part no. Confi(n)ada no tenia cap objectiu concret més enllà de l'acompanyament emocional i de la necessitat de buidar-me a través de les paraules. Cert és, però, que a mesura que passen els dies i que va acabant el meu aïllament estricte començo a escriure vivències i emocions personals. La solitud ofereix temps: temps per pensar, temps per recordar, temps per emocionar, temps per plorar... i Confi(n)ada ja és això.

Fins i tot, considereu que al darrere de Confi(n)ada hi ha un crit a viure, a ser feliç i gaudir de les persones que ens rodegen?
Sí, clarament. Confi(n)ada és un horitzó de vida i de llibertat. És un descomptar dies per abraçar, per besar, per olorar. Sempre vaig escriure tenint en compte aquesta finestra d'esperança, que s'obre el primer dia amb 'Obrir la finestra'.

Quin paper juga la família en el dietari?
La família juga en el dietari el mateix paper que juga en el meu dia a dia. És el tot. És els braços que m'acullen cada dia i que m'esperonen per tirar endavant, malgrat les incerteses. No entenc la vida sense la família, amb el meu fill Guerau al centre de tot.

A causa de la quarantena, Confi(n)ada veu el món des d’una casa al poble de Jesús? Creieu que l’entorn de les Terres de l’Ebre singularitza el llibre o, pel contrari, hi ha vocació d’universalitat?
Crec que els textos tenen vocació universal de vivències i experiències que es contextualitzen en una terra que estimo perquè m'ha vist nàixer, créixer i desenvolupar el projecte de vida. Per a mi, el meu poble, Jesús, és molt important perquè també és culpable de ser qui soc i de ser com soc. És cert que l'entorn singularitza, i no només quan parlo de la cara de la reina, per exemple. L'entorn és el context, però això no fa que no hi haja universalitat.

L’obra té un estil de redacció àgil i dinàmic, on de seguida s’aprecia el recurs a la repetició de paraules i expressions, la marcació de les síl·labes, el destacat amb versaletes… Per què vau optar per aquestes figures literàries?
Perquè amb aquestes figures podia apropar-me a l'oralitat. A aprofundir en la lectura de paraules quan les escric en majúscula, en negreta, de manera sil·làbica... És una necessitat de destacar fragments o paraules, una necessitat de jugar amb les paraules i de fer-les més intenses, més properes, més emotives, més incisives... Soc filòloga de formació i em vaig permetre la llicència d'utilitzar la tipografia per a finalitats concretes. Soc especialista en literatura oral i em va venir de gust apropar els textos a aquesta manera de relatar amb repeticions, amb matisos, amb afecte.

Confi(n)ada va aplegar a les llibreries a mitjans de gener. Com valoreu la rebuda per part dels lectors i de les lectores?
La valoració que en faig és molt positiva. M'emociona quan m'envien fotos de Confi(n)ada, quan em pregunten on es pot comprar, quan em demanen que signe exemplars... He tingut alguns retorns bonics, de valoració, i això sempre il·lusiona. A més, els 100 exemplars que Onada Edicions em va lliurar han servit per fer realitat aquesta finalitat solidària i com que ja els he venut tots ja he donat 1200€ al Banc dels Aliments de les Terres de l'Ebre. Un matí de 25 de febrer preciós i molt emotiu: Confi(n)ada va nàixer en un moment difícil i ara en forma d'aliments entra a cases de famílies que també tenen dificultats. 

Quan la situació ho faça possible, teniu previst celebrar presentacions literàries?
Sí! Tantes com siga possible. Tinc amics i coneguts arreu del país i m'encantarà fer presentacions per compartir aquests trenta-un relats de vida i d'esperança. Ara, la primera presentació serà a Jesús, sense cap mena de dubte!

Després de Confi(n)ada, hi ha nous projectes literaris a l’horitzó?
No puc dir que no perquè m'agrada molt escriure. Els papers, les lletres, les paraules, els llibres... formen part de la meua vida, del meu dia a dia. Però escriure vol temps i ara el temps el dedico a construir textos per a altres finalitats, sobretot polítiques per la meua condició de regidora i diputada. Nous projectes? Tant de bo!

El programa Autors i autores a les aules obre la convocatòriade 2021 per sol·licitar sessions d'escriptors

Un any més, la Fundació Full i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua posen en marxa el programa Autors i autores a les aules, la qual està destinada a facilitar la celebració de sessions entre escriptors i escriptores amb l'alumnat dels centres educatius amb l'objectiu d'aproximar la seua tasca creativa i fomentar el plaer de la lectura entre els infants i el jovent. Són fins a 100 sessions les contemplades en el programa, que comparteix la despesa entre l'organització i el centre.

  

A l'igual que en anys anteriors, nombrosos autors i autores del catàleg d'Onada s'han posat a disposició del programa. Tot seguit us els enumerem per àmbits. Cada enllaç du a la pàgina per de l'autor, en la qual s'especifica el nivell educatiu al qual s'adreça i la disponibilitat d'horaris, i apareix el formulari de sol·licitud de sessió.

 

• INFANTIL I PRIMÀRIA

Infantil il·lustrat

• Clara Berenguer: "Quan xiula l'avi" i "Llibret de falla"

• Irene Verdú: "Benvinguda la tardor" i "Àngel, l'amic imaginari"

• Manuel Baixauli: "El corb i la serp"

• Salvador Vendrell: "El corb i la serp" i "Tirant lo Blanc per a infants"

Narrativa infantil

• Joaquina Barba: "Aixa arriba a l'escola", "La dolçaina màgica", "Benvinguda la tardor" i "Àngel, la amic imaginari"

• Jordi Colonques: "La rebel·lió dels plasticanimals"

• Mercè Climent: "Marc i el poder sobre el temps"

Poesia infantil

• Fina Girbés: "Versos de colors"

• SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

Narrativa juvenil

• Àlan Greus: "Teoria del càstig"

• Carles Penya-roja: "El pensament viatger"

• Enric Lluch: "Després del silenci"

• Francesc Gisbert: "Un món de bojos"

• Joaquim Espinós: "Material fotogràfic"

• Josep Usó: "La senda llarga", "Una història amb sol i ombres" i "L'any de l'herba sana"

• Joan Andrés Sorribes: "Set narracions curtes per a una setmana llarga"

• Joan Pla: "El repòs dels amants"

• Jordi Colonques: "Món animal"

• Josep Vicent Miralles: "El mag de Montrose"

• Lourdes Boïgues: "Guarda't del vent del desert"

• Manel Joan i Arinyó: "El cas Peníscola" i "Versos blancs"

• Manel Alonso: "Els somriures de la pena" i "Cròniques des de l'infern"

• Nel·lo Navarro: "Els fils de la memòria"

• Salvador Vendrell: "Quan truquen de matinada", "Tirant lo Blanc per a infants", "Espill" i Terra baixa"

• Vicent Palatsí: "El cas de les paraules inaudites" 

• Vicent Penya: "Insòlita memòria"

• Vicente Andreu Navarro: "El secret del guerrer hongarés"

Poesia juvenil

• Aina Garcia Carbó: "Rere la paraula"

• Francesc Mompó: "De la fusta a l'aigua" i "Prosceni blau"

• Jesús Giron: "Inventari de fragilitats"

• Joan Francesc Peris: "Amors de tardor" i "Sempre és temps d'estimar"

• Josep Manel Vidal: "La fràgil arquitectura dels teus gestos"

• Mari Carmen Sáez: "Illa retrobada"

• Maria Josepa Montagut: "Papallones silenciades sobre una mar de gel", "Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla" i "Els records vénen del vent"

• Vicent Penya: "L'efímer i l'etern"

No ficció

• Joan Borja: "Sobre l'alquímia de la vida"

• Joan Garí: "L'última passió noble"

"Els consolats de Benicarló i Vinaròs són l'expressió de la història econòmica del litoral del Maestrat". Parlem amb Miquel A. Baila, autor de "Los consulados en Vinaròs y Benicarló"

Al llarg de segles, la importància comercial i portuària de les ciutats de Benicarló i Vinaròs van atraure a representants de països europeus i americans, que van fructificar en l'obertura d'oficines consulars. El professor Miquel A. Baila (Vinaròs, 1957) ha estudiat la història d'aquests consolats i les persones que els ostentaven i que ha resultat el llibre "Los consulados en Vinaròs i Benicarló (1740-1940)", una de les novetats d'Onada en aquest inici de l'any 2021. Parlem amb l'autor.

D’on prové l’interés per estudiar els consolats de Vinaròs i Benicarló?
Als segles XVIII i XIX el litoral del Maestrat va tenir una importància comercial, en relació sobretot amb l'exportació del vi i la importació de les dogues (però també altres mercaderies).

A grans trets, com va ser la implantació d’aquestes legacions a les nostres ciutats?
La nova dinastia borbònica va regular el seu establiment, que estava sotmés a un control estricte. En el nostre cas, va haver dos moments d'expansió: el darrer quart del segle XVIII, i a partir dels anys 1840, amb la implantació del nou sistema capitalista liberal. En el primer terç del segle XX van anar minvant, al mateix temps que el comerç vinícola.

Qui eren els cònsols? Com era el seu perfil?
Gairebé tots eren comerciants i la majoria estrangers, molts dels quals es van naturalitzar, però al mateix temps eren propietaris (rústics i urbans); en definitiva, unes elits econòmiques i socials, que en molts casos també van entrar en política. A més, hi havia molta endogàmia econòmica, i en algun cas inclús biològica.

Quina relació hi havia entre el comerç internacional i la presència de consolats?
Una relació molt estreta. Els consolats es van establir en funció de la importància del comerç internacional a Vinaròs i Benicarló, que era la més significativa entre Tarragona i València.

Quines eren les seues funcions? Tenien presència en la vida pública de Vinaròs i Benicarló?
Les seues funcions eren diverses, però en resum havien d'atendre qualsevol conflicte o necessitat dels "nacionals" del país que representaven, ja foren sobretot tripulants dels vaixells que comerciaven a les nostres platges, però també possibles transeünts pels camins terrestres.

Quin pes tenien als països als quals representaven? Hi havia un coneixement internacional -una marca- del Maestrat litoral?
Formaven part de la xarxa de representacions consolars de cada país, que en ocasions era selecta i no massa nombrosa. La marca principal era el vi, i la denominació d'origen mes reconeguda era "Benicarló" en els països europeus i "Carlón" en els americans (en Argentina i Uruguay).

Com ha estat el procés d’investigació que ha fructificat en el llibre?
Ha suposat un parell d'anys de treball (no a temps complet), molt gratificants.

Quines fonts ha pogut consultar? Ha estat fàcil o difícil l'accés a les mateixes?
Les fonts són diverses, però podem destacar l'Arxiu Històric Nacional, de Madrid. Han estat accessibles, sense problemes; per exemple, tots els anuaris internacionals estan en línia.

Considereu que ha quedat cap llegat d’aquesta història consular?
La història del comerç internacional va ser molt important al litoral del Maestrat, sobretot amb el vi. A partir de la fil·loxera de principis del segle XX va venir la crisi estructural, i a Vinaròs no ha quedat cap rastre, mentre que a Benicarló està el Magatzem del Vi, amb una magnífica rehabilitació.

Creieu que des de les actuals administracions caldria reivindicar la memòria d’aquest episodi històric?
Per suposat. Cal entendre que els consolats de Benicarló i Vinaròs són l'expressió d'aquesta història econòmica del litoral del Maestrat, caracteritzada per la importància del comerç internacional.

Teniu intenció de presentar l’obra en públic, tan bon punt ho aconselle la situació sanitària?
Quan siga possible podem fer una doble presentació: a Benicarló i a Vinaròs.