"Els consolats de Benicarló i Vinaròs són l'expressió de la història econòmica del litoral del Maestrat". Parlem amb Miquel A. Baila, autor de "Los consulados en Vinaròs y Benicarló"

Al llarg de segles, la importància comercial i portuària de les ciutats de Benicarló i Vinaròs van atraure a representants de països europeus i americans, que van fructificar en l'obertura d'oficines consulars. El professor Miquel A. Baila (Vinaròs, 1957) ha estudiat la història d'aquests consolats i les persones que els ostentaven i que ha resultat el llibre "Los consulados en Vinaròs i Benicarló (1740-1940)", una de les novetats d'Onada en aquest inici de l'any 2021. Parlem amb l'autor.

D’on prové l’interés per estudiar els consolats de Vinaròs i Benicarló?
Als segles XVIII i XIX el litoral del Maestrat va tenir una importància comercial, en relació sobretot amb l'exportació del vi i la importació de les dogues (però també altres mercaderies).

A grans trets, com va ser la implantació d’aquestes legacions a les nostres ciutats?
La nova dinastia borbònica va regular el seu establiment, que estava sotmés a un control estricte. En el nostre cas, va haver dos moments d'expansió: el darrer quart del segle XVIII, i a partir dels anys 1840, amb la implantació del nou sistema capitalista liberal. En el primer terç del segle XX van anar minvant, al mateix temps que el comerç vinícola.

Qui eren els cònsols? Com era el seu perfil?
Gairebé tots eren comerciants i la majoria estrangers, molts dels quals es van naturalitzar, però al mateix temps eren propietaris (rústics i urbans); en definitiva, unes elits econòmiques i socials, que en molts casos també van entrar en política. A més, hi havia molta endogàmia econòmica, i en algun cas inclús biològica.

Quina relació hi havia entre el comerç internacional i la presència de consolats?
Una relació molt estreta. Els consolats es van establir en funció de la importància del comerç internacional a Vinaròs i Benicarló, que era la més significativa entre Tarragona i València.

Quines eren les seues funcions? Tenien presència en la vida pública de Vinaròs i Benicarló?
Les seues funcions eren diverses, però en resum havien d'atendre qualsevol conflicte o necessitat dels "nacionals" del país que representaven, ja foren sobretot tripulants dels vaixells que comerciaven a les nostres platges, però també possibles transeünts pels camins terrestres.

Quin pes tenien als països als quals representaven? Hi havia un coneixement internacional -una marca- del Maestrat litoral?
Formaven part de la xarxa de representacions consolars de cada país, que en ocasions era selecta i no massa nombrosa. La marca principal era el vi, i la denominació d'origen mes reconeguda era "Benicarló" en els països europeus i "Carlón" en els americans (en Argentina i Uruguay).

Com ha estat el procés d’investigació que ha fructificat en el llibre?
Ha suposat un parell d'anys de treball (no a temps complet), molt gratificants.

Quines fonts ha pogut consultar? Ha estat fàcil o difícil l'accés a les mateixes?
Les fonts són diverses, però podem destacar l'Arxiu Històric Nacional, de Madrid. Han estat accessibles, sense problemes; per exemple, tots els anuaris internacionals estan en línia.

Considereu que ha quedat cap llegat d’aquesta història consular?
La història del comerç internacional va ser molt important al litoral del Maestrat, sobretot amb el vi. A partir de la fil·loxera de principis del segle XX va venir la crisi estructural, i a Vinaròs no ha quedat cap rastre, mentre que a Benicarló està el Magatzem del Vi, amb una magnífica rehabilitació.

Creieu que des de les actuals administracions caldria reivindicar la memòria d’aquest episodi històric?
Per suposat. Cal entendre que els consolats de Benicarló i Vinaròs són l'expressió d'aquesta història econòmica del litoral del Maestrat, caracteritzada per la importància del comerç internacional.

Teniu intenció de presentar l’obra en públic, tan bon punt ho aconselle la situació sanitària?
Quan siga possible podem fer una doble presentació: a Benicarló i a Vinaròs.

Novetat: "Los consulados en Vinaròs y Benicarló (1740-1940)" de Miquel A. Baila

 

 

El profesor Miquel À. Baila explica en su nuevo libro, "Los consulados en Vinaròs y Benicarló (1740-1940)", cómo desde mediados del siglo XVIII y durante un par de centurias en Vinaròs y Benicarló hubo representaciones consulares de diversos países europeos y americanos que mostraron el dinamismo de su economía comercial, basada sobre todo en la exportación de vino. Casi todos los cónsules que estuvieron activos en el litoral del Maestrat fueron comerciantes, muchos de ellos extranjeros.

Las dos últimas décadas del siglo XVIII fue un período con un crecimiento significativo del número de legaciones por el dinamismo de la economía comercial de este territorio y la consolidación de su proceso de internacionalización. Hacia el final de aquella centuria en Vinaròs y Benicarló había representación de once países: Francia, Gran Bretaña, Malta, Nápoles y Sicilia, Toscana, Portugal, República Bátava, Estados Unidos, Ragusa, Suecia y Dinamarca y Noruega.

Las guerras napoleónicas interrumpieron las relaciones comerciales, pero a partir de la década de 1820 se fueron recuperando con la puesta en marcha del nuevo régimen capitalista liberal. De esta forma, hacia el año 1890 persistían once países europeos y americanos con oficina consular: Francia, Gran Bretaña, Italia, Portugal, Países Bajos, Dinamarca, Austria-Hungría, Alemania, Uruguay, Argentina y Venezuela.

La crisis vinícola en este litoral del Maestrat, de carácter coyuntural desde la última década del siglo XIX, y ya estructural en el primer decenio del XX, fue la que provocó la paulatina clausura de estas legaciones. Así, en el año 1935 sólo quedaban las representaciones consulares de Francia e Italia, y las de los Países Bajos, la República Dominicana y Paraguay (las tres honorarias).

Por fin, la Guerra Civil de 1936 acabó prácticamente con todo ello. Así, desaparecía en Vinaròs y Benicarló un elemento expresivo de la importancia comercial histórica de ambas poblaciones y de la propia internacionalización de su economía.

Miquel A. Baila Pallarés (Vinaròs, 1957) Profesor del Departament de Geografia de la Universitat de València. Ha publicado diversos libros y artículos sobre geografía de la población, urbana y económica, donde destacan: "Dinámica y estructura de la población de Vinaròs (1857-1981)" (1983), "Transició demogràfica i canvis recents en la població d’una regió mediterrània" (1990), "La ciutat de Tortosa: evolució de l’espai urbà (1999)", "Lloc, Vila i Ciutat: evolució urbana de Vinaròs (segles XIII-XX)" (2008) y "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs" (1863-1935) (2017).

Miquel Àngel Baila parlarà a Vinaròs del seu llibre "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs" aquest divendres

El professor Miquel Àngel Baila Pallarés ha fet de la història dels transports part del seu camp d'estudi. Forma part del Departament de Geografia de la Universitat de València i compta amb una notable contribució a l'estudi d'aquesta vessant, així com també de l'economia, la demografia i l'urbanisme, treballs que s'han materialitzat en diverses publicacions. És l'exemple del seu darrer llibre, "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs", un didàctic assaig sobre la febre constructora ferroviària de la segona meitat del segle XIX i el primer terç del XX prenent com a referència les iniciatives perquè el port vinarossenc fora la terminal de línies de tren, sobretot per al transport miner de l'interior valencià i aragonès.

Precisament, arran d'aquest treball, Baila impartirà una conferència a Vinaròs el pròxim 1 de juny, a partir de les 19.30 hores, a l'Auditori Carles Santos de la Fundació Caixa Vinaròs, organitzat pel Grup Tràngol, i en el que desenvoluparà algunes de les qüestions incloses en el seu llibre.

Aquest divendres es presenta "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs (1863-1935)" de Miquel Àngel Baila

En "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs", el professor Miquel Àngel Baila recupera un seguit d'iniciatives públiques i privades que, en el brogit del desenvolupament industrial de la segona meitat del segle XIX i el primer terç del següent, es van idear amb un punt en comú: l'arribada del tren fins el nou port vinarossenc. Eren trens que havien de baixar el carbó de les conques aragoneses, o del mateix Maestrat i els Ports, o fins i tot resseguir la línia de costa des de l'Ebre. Però, cap d'elles es va arribar mai a materialitzar.

Miquel Àngel Baila presenta aquest llibre el pròxim divendres 16 de febrer, a partir de les 19 hores, a la Biblioteca Municipal de Vinaròs, en una cte que comptarà amb la participació de José Luis Pascual, president de l'associació Amics de Vinaròs, i el professor de la URV Miquel Àngel Pradilla.

2017, un any de llibres - Llibres del territori

El projecte d'Onada Edicions sempre ha estat íntimament vinculat al seu entorn més immediat, això és, el territori de cruïlla que s'articula entre el nord valencià (el Maestrat, els Ports) i les Terres de l'Ebre. Des dels seus inicis a l'any 2003, una de les grans línies de l'editorial ha estat fer del llibre una eina per a la difusió i coneixement de la història, la parla, la societat, les festes, les persones… de les nostres comarques i els nostres pobles. I enguany, com sempre, ens ha deixat una bona pila de publicacions de tota mena de temàtiques arrelades al territori. De fet, aquesta ingent producció de proximitat es va veure de nou al Sopar de Lletres que Onada organitza cada estiu. Aquesta ocasió va tindre lloc a Benicarló, on una vintena d'autors i autores van fer cinc cèntims dels seus projectes davant més d'un centenar d'assistents.

 L'historiador Joan Ferreres va ser l'homenatjat d'enguany

 Els set segles del Maestrat

En aquest 2017 s'ha commemorat el set-cents aniversari de la creació de l'Orde de Montesa, l'orde religiosa vinculada estretament al Regne de València i en especial al nord, on hi ostentaven el senyoriu. Aquesta fita històrica ha estat el fil des del qual Vicent Royo ha escrit "Els orígens del Maestrat històric", un complet assaig, aparegut a la primavera, en el que recorre els primers moments de la implantació de Montesa en un indret acabat de conquerir, i exposa els conflictes i les relacions entre les noves comunitats i l'Orde, entre vassalls i senyors. El de Royo ha estat un dels títols més exitosos d'aquests mesos, i ja compta amb una segona edició. A més a més, l'autor ha programat una completa gira de presentacions que l'ha portat a un bon nombre de poblacions de l'Alt i el Baix Maestrat, amb una gran acollida per part del públic.

 

Vicent Royo també va presentar el llibre a Castelló

Biografies que recuperen la memòria històrica

Carles Mulet és conegut especialment per la seua vessant política, però l'actualment senador també és escriptor i al mes d'abril publicava "Jesús Boira Sidro. Poeta silenciat", una investigació sobre la vida d'un jove sacerdot i mestre rural del seu poble, Cabanes, a la Plana Alta, qui també va publicar versos en valencià en revistes literàries dels anys de la II República. Mulet recupera aquesta figura, assassinada pels seus veïns durant la Guerra Civil, sense haver complit encara la trentena d'edat.

 

Carles Mulet i la biografia de Jesús Boira, a Castelló (Foto: La Plana al Dia)

Uns mesos més tard, ara a Benicarló, l'escriptora Alícia Coscollano presentava "Carmen Segura i Martí. Una mestra avançada al seu temps", el retrat d'una docent emblemàtica de la localitat maestratenca abans i després de la Guerra Civil. L'esdeveniment, que va reunir nombroses companyes i antigues alumnes, va servir per reviure el llegat de doña Carmen, una mestra que va formar a diverses generacions de xiquetes i per a qui l'educació i l'ensenyament hi estaven per sobre de tot.

 

El Convent de Sant Francesc es va omplir per recordar 'doña' Carmen

Raonant sobre el Gegant de Pedra

El reconegut filòleg i activista cultural Vicent Pitarch va publicar a l'estiu "Penyagolosa fascinant, de nom venerable". Es tracta d'una obra ben curiosa. El de Vila-real es qüestiona en quin moment la denominació de l'emblemàtica muntanya va incorporar l'article "el" ("el Penyagolosa") no només per referir-se al cim. A partir d'aquesta qüestió purament lingüística, Pitarch persegueix el rastre que aquest espai ha deixat al llarg de la literatura, des de les cròniques fins a la novel·la contemporània.

La Llibreria Argot de Castelló va acollir la presentació de Vicent Pitarch

Biblioteques locals

El catàleg d'Onada compta amb un seguit de col·leccions, denominades Biblioteques, centrades en una localitat en concret. Són iniciatives amb les quals es pretén dotar de monografies de qualsevol aspecte per tal de copsar el ric patrimoni d'un poble. Una de les Biblioteques amb més recorregut és la de Mont-roig del Camp, gràcies als dinàmics membres del Centre d'Estudis Mont-rogencs i la seua tasca per promoure la història i els símbols propis. Aquest estiu van augmentar la sèrie amb "Pinzellades de la història de Mont-roig", tota una delícia de llibre que ens passeja pels grans esdeveniments històrics de la vila i del terme de manera amena i divulgadora, il·lustrats amb unes fantàstiques aquarel·les de Lluís Fongrau.

I la darrera Biblioteca a obrir-se ha estat la de la Jana, però ho ha fet amb un volum d'excepció: la primera part de "La Jana moderna". Joan Ferreres, un dels historiadors de referència del Maestrat, busseja en la documentació existent dels segles XVI, XVII i XVIII per mostrar com era la vida en la vila. En aquesta primera part s'ha centrat en el territori, en l'estudi i descripció de totes les partides del terme de les quals hi ha referència i d'aquells espais destacats, com la desapareguda aldea del Carrascal. També en la demografia, això és, en qui eren, quines famílies formaven i a que es dedicaven els janencs i janenques del període modern. L'obra s'hi suma a la resta de textos de Ferreres de poblacions maestratenques de l'època, com ara Càlig, Canet lo Roig o Rossell.

 

La presentació de Joan Ferreres a La Jana

Un tortosí a Castellar del Vallès

Al mes d'agost arribava a les llibreries "Mossèn Joan Abarcat i Bosch", la biografia que l'escriptor Jacint Torrents ha dedicat a aquest religiós i compositor nascut a Tortosa l'any 1863. En la seua joventut es va establir a Castellar del Vallès, on hi va residir fins la seua mort al 1943. En aquesta localitat del Vallès Occidental, Abarcat va promoure i crear diverses facetes de creació cultural, com la dramatúrgia o l'escriptura. Avui en dia es recordat per la sarsuela 'Els pastors cantaires de Betlem', representada cada Nadal a Castellar. L'obra de Torrents busca anar més enllà i redescobrir aquest personatge.

Una magnífica vista va acompanyar la presentació a Castellar (Foto: L'Actual)

Els trens que mai no van arribar a estació

Mossèn Abarcat va ser contemporani de l'esclat del ferrocarril com a via per al progrés dels pobles i de les comarques. A cavall entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX, es van imaginar, estudiar, dissenyar i promoure incomptables vies de tren que havien de vertebrar tot el país i encaminar-lo amb el futur, però la gran majoria no va passar del paper. El professor Miquel Àngel Baila ha estudiat aquest fenomen centrant-se en les línies ferroviàries que, des de l'Aragó, les Terres de l'Ebre i l'interior valencià tenien com a destí el port de Vinaròs. "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs" és la crònica d'un episodi desconegut.

El cinquè volum de Finestres al Passat

Ja és un clàssic dels llibres ebrencs. A mesura que s'acaba l'any, l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre publica un nou títol en la seua col·lecció Finestres al Passat. Són volums que recuperen el patrimoni històric de les Terres de l'Ebre de la mà dels seus fotògrafs més destacats. Així, les imatges ens obren un passat llunyà i gairebé desconegut, tot i ser pròxim en el temps. El llibre d'enguany, "Paco Boluña, el món fugisser", és una selecció de les instantànies que va realitzar als anys 50 i 60 aquest retratista roquetenc, contextualitzades pels textos d'Albert Curto i Laura Tienda, director i tècnica de l'Arxiu Comarcal. 

Paco Boluña va signar exemplars en la presentació a Roquetes

Dos reconeixements a Onada per la seua tasca per la cultura i el territori

El passat 20 de maig, l'Auditori de Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat, va acollir la gala de lliurament dels Premis Maestrat Viu, uns guardons que anualment concedeix aquesta associació per la cultura a les comarques del nord valencià, i Onada Edicions va ser reconeguda amb la menció a la Millor Trajectòria Col·lectiva, el Premi Pere Labèrnia, "pel compromís amb la llengua catalana i la cultura en valencià, i especialment l’aposta decidida per un projecte vertebrador del territori de cruïlla que representa l’Antiga Diòcesi de Tortosa". Cal sumar que també va recollir un altre premi la filòloga Berta Sans pel seu llibre "El parlar de Càlig".

La foto de família dels Premis Maestrat Viu

I a finals d'octubre, vam recollir el Mèrit de les Lletres Ebrenques, el reconeixement que impulsa la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta en el marc de les Jornades de les Lletres Ebrenques, on es va posar en valor les desenes de títols publicats per Onada en clau territorial des de la seua posada en marxa l'any 2003, gairebé la meitat d'un catàleg que sobrepassa els 400 volums, tant amb llibres sobre els nostres pobles i comarques, com de llibres creats per autors i autores ebrencs, amb col·leccions específiques com Cruïlla o Gent nostra.

 

El guardó del Mèrit de les Lletres Ebrenques

Al remat, dos guardons molt importants que esperonen a continuar aquesta tasca per la difusió i la promoció de la cultura i el patrimoni fet a les nostres comarques.