Les "Cròniques des de l'infern" són el nou llibre que Manel Alonso ha publicat a principis d'aquest estiu. Són una selecció d'articles d'opinió apareguts en diversos mitjans, i que tracten sobre la societat, l'economia i la cultura del País Valencià. L'obra ja s'ha presentat en diversos espais, junt Antoni Rovira, l'escriptor encarregat de la tria dels articles.
Què és el que et porta a aplegar aquesta cinquantena d’articles d’opinió en un sol volum?
Les meues col·laboracions en premsa no són d’ara, però no és fins l’any 2011 que mantinc amb disciplina i regularitat una columna d’opinió setmanal. La desaparició del diari digital L’Informatiu, on vaig ocupar-me durant més d’un any de la columna «Mou-te que açò s’empastra», en la qual des del punt de vista d’un ciutadà indignat escrivia sobre la realitat política, econòmica, cultural i social, em va crear la necessitat de buscar un suport més perdurable a la meua vessant com a articulista.
Sóc d’aquells que pensen que alguns dels millors textos literaris del segle xx s’han publicat en els periòdics i que, com així s’ha fet, el lector es mereix tindre’ls recollits en format de llibre. També pense que algunes de les meues millors proses han estat publicades en la premsa digital i vaig sentir la necessitat d’oferir-ne una bona selecció en un volum, però, d’altra banda, volia que fóra un llibre que anara una mica més enllà del simple recull i que oferira fins i tot una nova lectura als qui ja havien llegit els articles, per a fer possible això necessitava un especialista i fins que no vaig trobar la persona adient no em vaig decidir a posar-ho en marxa.
Tant el títol com la coberta fan referència a l’infern. És així com veus la vida dels valencians i valencianes actualment?
Hi ha molts tipus d’infern. És cert que els valencians no vivim com els ciutadans d’Haití o Moçambic, ni tan sols com els de Grècia, que el nostre nivell de vida és superior. Però una societat en la qual cada dia s’ha de defendre allò que és obvi, on els pocavergonyes no dubten a utilitzar la mentida i la calúmnia per tal de continuar mantenint els seus privilegis, encara que això siga a costa de dividir, fraccionar i enfrontar els ciutadans... Quan la ciutadania és incapaç de reaccionar amb contundència democràtica, quan no hi ha un discurs sòlid alternatiu possible, l’esperança es convertix en una quimera. Una societat sense esperança és un infern, en suma.
Què és el que queda, després de tres anys i desenes d’articles?
Els articles setmanal en els diaris L’Informatiu i Morvedre.info em serviren per una banda per a millorar en el meu ofici d’escriptor i per una altra per a crear-me una opinió més clara de tot allò que estava passant en el nostre país, uns fets molts greus que segurament ens canviaran la vida.
Al llarg dels articles abordes diversos aspectes de la societat valenciana. Creus que hi ha coses que la crisi, aquest infern, ha canviat?
Sí, i la majoria per a pitjor. Encara que, d’una manera lenta, la societat valenciana, que només es vertebra en aspectes festius i esportius, es va conscienciant que hi ha valors pels quals paga la pena lluitar, farts de mals gestors, de corruptes, de lladres, de mentiders, de prevaricadors, el problema serà si tot aquest moviment no es traduïx en un projecte polític i aquest, a més, siga capaç d’aguantar el temporal i no desencante la ciutadania en poc de temps.
Com valores la tasca de selecció que ha fet Antoni Rovira?
D’una manera molt positiva, ell ha sabut donar com cap altre una nova i interessant lectura als articles, lligant-los amb l’Infern de Dant.
Ja has presentat el llibre en diversos espais. Com ha estat la reacció del públic?
Sí, des de la seua aparició tenia com a objectiu presentar el llibre en el màxim possible de comarques valencianes. Després també m’agradaria portar-lo a Catalunya i les Illes Balears. La reacció del públic ha estat molt bona, en alguna ocasió després de presentat el llibre el públic ha iniciat un debat intens. Hi ha hagut lectors que han destacat la doble lectura de la qual et parlava, altres l’honestedat en què han estat escrit els articles.
Quin creus que és el paper de l’articulisme d’opinió en la literatura valenciana?
Els valencians tenim grans articulistes, tant en valencià com en castellà, i des de l’aparició de Fuster el seu pes és fonamental. Autors com ara Joan Francesc Mira, en qui l’articulisme dins de la seua obra té un pes enorme, Enric Sòria, Joan Garí, Emili Piera, Salvador Vendrell, Josep Igual, Pasqual Mas, cal llegir-los ja que ells ens donen una visió diferent de la realitat a la que ens donen els altaveus mediàtics del poder.
Tens cap nou projecte a la vista?
Jo sempre estic treballant en una cosa o altra, en el meu estudi d’escriptor sempre hi ha una obra o altra començada que està esperant, pacientment, que li dedique més temps. Ara mateix tinc entre mans una novel·la. Fa més de quinze anys, per cert, que no en publique cap.
Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada