En l'article, el crític destaca que l'escriptora vinarossenca manté tres èpoques paral·leles. "A poc a poc, els personatges ens aniran duent de nou fins a la protagonista. Però mai li ho explicaran tot. Una part, la mantindran en silenci." I contra aquesta silenci es planta Bela, qui necessita donar de sentit una vida que se li esmuny.
La mort i el patiment són ben presents. Però, a diferència del prologuista Roger Coch, per a Usó la novel·la "és un cant a la vida": Bela no es deixa vèncer per la malenconia i el desànim i "viu tan intensament com pot". D'una altra banda, l'article posa en valor el llenguatge, "una petita meravella" en la que s'acobla el registre lingüístic al caràcter dels personatges o a la necessitat de les situacions dramàtiques.
El resultat final és una història apassionant en la què “la veritat” amagada sota una espessa capa de silencis, acabarà exposada a la llum. Perquè com ja sabem des dels tractaments del doctor Trueta a partir de la primera guerra mundial, la única manera de curar les ferides fondes, és eliminar la infecció que puga quedar soterrada. I aquest serà l’objectiu de la Bela. Viure per a sanejar una història ofegada.
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada