El crític Lluís Vergés publica al diari Menorca una ressenya al voltant de la nova narrativa de Josep Masanés, "Funes, el meu nom és Toni Funes", el monòleg d'un vell escriptor que al final de la vida vol parlar de tot el que sent, pensa i viu. L'obra va obtindre el premi Terra de Fang de Deltebre. Reproduïm un fragment de l'article de Vergés a continuació.
Un veterà escriptor que comença a perdre la memòria es proposa parlar de tot el que pensa i creu, abans que la seva ment s’ensorri en l’oblit total. Aquest home és el narrador de Funes, el meu nom és Toni Funes, la darrera novel·la de Josep Masanés.
El llibre és un monòleg irònic en el qual hi trobem diverses referències literàries començant pel títol. Funes ens evoca la figura de «Funes el memorioso», aquell conte de Jorge Luis Borges en el qual el protagonista es incapaç d’oblidar res. Però, en canvi, el Funes de Masanés és una mica desmemoriat i prescindeix dels noms i cognoms quan ens parla, per exemple, del «colombià bigotut» per referir-se a García Márquez o del «polonès que va visitar l’illa gran», per esmentar Chopin.
Funes, que sembla a vegades una mica empipat, escriu i opina de tot confiant que ningú el llegirà «perquè no es pot llegir un paper escrit amb una cinta mecanogràfica que gairebé té tants anys com jo». Tanmateix, no es pot estar de donar les seves opinions per sentir-se viu.
Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada