Reproduïm la ressenya de "El repòs dels amants" publicada per Manel Alonso al portal Sons de Xaloc, publicada al juny de l'any 2014, i que actualment ja no està disponible a la pàgina web original.
Dir que Joan Pla (Artana, 1942) és un escriptor prolífic, amb una llarga i exitosa carrera literària seria com descobrir a hores d’ara Catarroja, ja que no faria sinó reiterar un fet sabut i reconegut per tot el món. Dir que ha creat un estil propi, una manera de fer literatura per a joves amb la qual ha fet escola (mai millor dit, ja que es compten per centenars de milers els alumnes que han llegit en alguna ocasió un llibre seu), no és que siga massa original, però s’ha dit molt menys.
Joan Pla, junt amb Enric Lluch, Pepa Guardiola, Carles Cano o Maria Jesús Bolta, és sense cap mena de dubte un dels grans referents de la narrativa que els darrers trenta anys s’ha escrit pensant en els infants i en els joves. També és un bon contador d’històries en les quals barreja amb mestria algun aspecte de l’actualitat amb temes i fórmules més tradicionals, tot conformant una narració hereua de la millor rondallística i de la millor novel·la d’aventures, àgil, dinàmica i amb la tensió narrativa justa per a mantindre el lector interessat per tot allò que ens narra.
La novel·la El repòs dels amants no és aliena a aquesta manera de fer. Hi trobem, per una banda, un crim no resolt durant la postguerra, un crim que va truncar una bella història d’amor, i per una altra la necessitat de recuperar la memòria històrica no sols per a dignificar el record de les víctimes, sinó per la nostra pròpia dignitat. També hi ha una altra història d’amor, situada en l’edat mitjana, un poble abandonat on passen coses estranyes que ningú no s’explica, i fins i tot un grup de joves estudiants disposats a resoldre cadascun dels enigmes amb els quals ensopeguen.
El repòs dels amants és un relat que ens parla de la força de l’amor, capaç de superar les fronteres del temps. Un sentiment que ens mou i ens empeny cap al goig o el dolor si l’absència de l’estimat/da és eterna. Ens parla de les normes i vicissituds que ens imposa el temps que ens ha tocat viure i que sovint pretenen encotillar les nostres emocions, els nostres sentiments, la nostra llibertat. També destaca el valor de l’amistat, del treball en equip, de la solidaritat, la importància del passat i com aquest, d’una manera o altra, acaba reflectint-se en el nostre present.
Joan Pla situa el relat a la comarca de l’Alt Maestrat, un espai on acaben confluint tres històries, dues del passat i una del present, en les quals la cruesa i el drama de la realitat es barregen amb la màgia de la fantasia.
El repòs dels amants demostra una vegada més la capacitat que té Joan Pla d’atraure i d’atrapar el lector jove, oferint-li un relat en el qual ell mateix podria ser el protagonista, un relat on d’una manera lúdica sempre acaba aportant alguna lliçó d’humanitat.
