"Un poeta capaç de convertir en poema el detall més ínfim". Manel Alonso parla del poemari "Les hores ermes" de Vicent Torres

Què són les hores ermes? Per al crític Manel Alonso, són, a banda del títol del nou poemari de Vicent Torres Aguado, "els entremesos entre escena i escena", l'espera derivada de "la necessitat que tenim perquè ens passen coses, si potser intenses i excitants". Però, com reclama el llibre guanyador del Premi de Poesia Vila de Puçol, d'aquestes hores ermes "ens adonarem que som plens de presències i d’absències".

Així, Alonso li dedica una ressenya a "Les hores ermes" publicada al Diari Gran, en la qual defineix la nova obra de l'escriptor de Picassent com "un dietari" en el que el jo poètic "amb una mirada atenta i amb una poètica filla del realisme intimista, va col·leccionant les emocions, els sentiments, les reflexions que li provoquen o li suggerixen les escenes i els paisatges naturals i urbans, grans i minúsculs, com naturaleses mortes que troba en el seu anar i vindre quotidià".

Vicent Torres se’ns apareix en aquest llibre com un poeta capaç de convertir en poema el detall més ínfim, de captar atmosferes que duren potser uns instants i insuflar-los vida a través de la paraula. Un poeta que sota una aparent senzillesa estètica oculta una gran capacitat creativa, una bona formació i un entusiasme evident de lector de poesia.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"El monòton quefer de cada dia esdevé matèria poètica". Parlem amb Vicent Torres, autor del poemari "Les hores ermes"

Amb "Les hores ermes", el poeta picassentí Vicent Torres Aguado ha estat reconegut amb el darrer premi de poesia Vila de Puçol. El jurat del consolidat guardó puçolenc va valorar uns versos en el que l'absència, la pèrdua i el pas del temps s'alcen com a protagonistes en aquesta espècie de dietari poètic, en el que Torres mostra de nou la seua capacitat per extraure matèria poètica de qüestions ben quotidianes i paisatges ben comuns.

D’on sorgeix la idea del poemari?

Pense que la idea d’aquest poemari surt d’una constatació senzilla: l’anada i tornada del poeta en la seua vida quotidiana on el monòton quefer de cada dia esdevé matèria poètica. Hi ha, en certa manera, darrere del text el ressò d’un dietari que comprén des de la tardor a la primavera, quasi un any, on és fa present no sols la malenconia que sembla empaitar al poeta, provocada per absències personals i altres carències, sinó també per algunes reflexions i tasques diàries que, amb un to no exempt ironia, descobreixen el petit món en què habita aquest jo líric. Això sí, sempre amb presència d’absència, una enyorança entre vital i un poc resclosida.

Què és el que voleu transmetre al lector?

Sens dubte fer caure en ell com tot allò que és al nostre davant remet, sense adonar-se’n, a aquest petit món que habitem cadascú de nosaltres i que, malgrat la seua possible feblesa, no deixa de ser talment encisador: la natura i les seues olors que ens embriaga tantes vegades amb els seus capvespres de foc; la ciutat i les possibilitats dels encontres desitjats, on les absències es poden mostrar en presències darrere les cantonades o les bancalades que un dia compartírem, les estacions i els combois d’un metro, de vegades callat i d’altres sorollós. L’ésser que viu i palpeja enmig de la vida i la fa seua.

Quines han estat les vostres influències (literàries, personals, etc.)?

Mai per mai seria capaç d’assenyalar influències però, sí que he de fer present aquell sediment que crec és constant en el meua tasca poètica. Hi trobareu el freu de la lírica dels nostres clàssics grecs i romans i, la pell aràbiga que viu en la nostra crosta mediterrània. També, sóc conscient de la presència de la llavor d’una poesia hebrea i hebraica i com no, el ressò litúrgic tan propi en la meua expressió. Entenc la feina del poeta com discurs vital de l’ésser i, per això, són sempre a la meua capçalera noms i mestres com Carles Riba, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Blai Bonet, V. Andrés Estellés, Marc Granell, Antoni Ferrer, i altres clàssics com, F. Hölderlin, A. Rimbaud, K. Kavafis, Gil de Biedma o el palestí Mahmud Darwix. Tampoc puc deixar fora d’aquest llistat un poeta com fou O. Elitis, amb la seua vessant marcadament litúrgica.

Per què considereu que cal llegir-la?

Sense lector, no hi ha poesia... llegir-la?. Perquè, és de segur que trobareu alguna empremta comuna, tal volta un mateix camí, una mateixa senda, unes fragàncies que compartirem, alguna malenconia... que farà possible el goig i la joia de la troballa. Som.

"Vicent Torres i la llibertat de la paraula". El Diari La Veu parla de "Les hores ermes"

El darrer poemari de Vicent Torres és el protagonista de l'article que ha publicat Joan Mayans al Diari La Veu, el qual tot just s'acaba de presentar a Picassent i a València. Amb "Les hores ermes", guanyadora del Premi Vila de Puçol de Poesia, Torres es referma com un dels poetes més prolífics dels darrers temps, amb cinc publicacions en tan sols quatre anys, algunes d'elles guardonades, com l'anterior "Celebració", Premi Ciutat de Sagunt.

Pel que fa a "Les hores ermes", per a Mayans hi destaca "el seu to amarg i desolat, anunciat en el títol i introduït des del primer poema", tot parafrasejant el prologuista Enric Iborra, i que es distància amb la resta de la bibliografia de l'escriptor de Picassent. Apunta, a més, el xoc entre la memòria i el sentiment de pèrdua, amb un jo líric que vaga erràtic. "Amb tot, els darrers versos del recull deixen albirar una certa moderada o resignada esperança".

Per a Torres, la creació literària és, emprant paraules del mateix escriptor, llibertat. Una llibertat que s’expressa formalment en els seus versos i en els sentiments expressats pel jo líric, que recorre, sovint, a la memòria per rescatar aquelles vivències que ja no són, que són passat i que l’escriptor es nega, de totes totes, a perdre i que, al capdavall, transforma en material poètic. 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

València acull aquest dijous una nova presentació de "Les hores ermes"

Després de l'estrena a Picassent, Vicent Torres porta els versos de "Les hores ermes" fins a València. Serà el pròxim dijous 1 de juny, a partir de les 19 hores al Saló d'Actes de l'IES Lluís Vives del Cap-i-casal. L'acte comptarà amb la participació d'Enric Iborra, prologuista de l'obra, així com d'una lectura poètica de les composicions d'aquest llibre guardonat amb el Premi Vila de Puçol de Poesia.

"Les hores ermes" i Vicent Torres van dur la poesia a Picassent

La Casa de Cultura de Picassent, a l'Horta Sud, va acollir la presentació de "Les hores ermes", el nou poemari de Vicent Torres guardonat amb el darrer Premi de Poesia Vila de Puçol. L'acte, celebrat passat divendres 19 de maig, va congregar un nombrós públic, i va comptar amb la participació dels professors Joan Mayans i Francesc Joan López juntament l'autor picassentí. També hi va intervindre Xavier Vilaplana, professor de l'IES Tirant lo Blanc de Torrent, qui va fer una lectura poètica de l'obra de Torres.

La pròxima cita de "Les hores ermes" serà el pròxim dijous 1 de juny, amb la presentació de l'IES Lluís Vives de València.

Imatge: Casa de Cultura de Picassent

Vicent Torres estrena els versos de "Les hores ermes" a Picassent

"Les hores ermes", el poemari amb el qual Vicent Torres ha guanyat el Premi de Poesia Vila de Puçol, s'estrena el pròxim divendres 19 de maig. Serà a partir de les 19.30 hores a la Casa de Cultura de Picassent, en un acte que comptarà amb la participació dels professors Joan Mayans i Francesc Joan López juntament l'autor picassentí. A més a més, hi haurà una lectura poètica a càrrec de Xavier Vilaplana, professor de l'IES Tirant lo Blanc de Torrent.

Vicent Torres i Jeroni Muñoz van presentar les obres premiades als Vila de Puçol

Puçol ja gaudeix dels nous volums que abanderen enguany els seus Premis Literaris. El passat divendres 7 d'abril, com ja és habitual, la Casa de la Cultura va ser l'escenari de la presentació de les dues darreres obres guanyadores, que vam conèixer a finals de l'any passat i que ara arriben a les llibreries.

L'acte va comptar amb la presència dels escriptors guardonats. Vicent Torres havia obtingut el XX Premi de Poesia Josep Maria Ribelles amb "Les hores ermes", versos que parlen de la presència i de l'absència. Mentre, el llibre reconegut amb el XXXII Premi de Narrativa Vila de Puçol ha estat la novel·la "El torb sobre el mar", del manresà Jeroni Muñoz, que gira al voltant del dolor i la pèrdua d'un ésser estimat.

L'esdeveniment va comptar amb la intervenció del regidor de Cultura, Xavier Alcácer, i va tancar amb l'actuació musical de la cantant Mireia Vives i el guitarrista Borja Penalba. Podeu veure una crònica i més imatges de la presentació tot clicant ací.

Imatges: Sabín - Ajuntament de Puçol

Vicent Torres i Jeroni Muñoz Soler guanyen els Premis Literaris Vila de Puçol

Els Vila de Puçol 2016 ja tenen guanyadors. El passat divendres 7 d'octubre, el Síndicat Agrícola de la localitat de l'Horta Nord va acollir l'acte de lliurament dels guardons d'aquesta edició, els quals han recaigut en Vicent Torres i en Jeroni Muñoz Soler.

D'aquesta manera, el XXXII Premi de Narrativa Vila de Puçol va recaure en l'escriptor català Jeroni Muñoz Soler per "El Torb sobre la mar". Nascut a Manresa l'any 1973, ha debutat enguany en la novel·la amb "Un vestit curt, del color de la sorra d’una platja vorejada de pins".

Mentre, el XX Certamen de Poesia Josep Maria Ribelles ha estat per a Vicent Torres Aguado per "Les hores ermes". El poeta picassentí, autor de quatre poemaris, suma aquest reconeixement a altres premis de la literatura valenciana com el Marc Granell-Vila d'Almussafes i el Jaume Bru i Vidal-Ciutat de Sagunt per "Celebració".  

Onada Edicions publicarà tant "El Torb sobre la mar" com "Les hores ermes", les quals formaran part de les novetats literàries per a la pròxima primavera.

Imatges: Ajuntament de Puçol