Amb "Insòlita memòria", Vicent Penya ha guanyat el darrer Premi de Narrativa Vila de Puçol, una obra que, com assenyala el crític Josep San Abdón, "ens transporta a la memòria de
la infantesa i joventut del narrador, amb unes històries on es conjuga el dramatisme amb la ironia i fins i tot l’humor, en un marc sovint fantàstic i oníric", descripció amb la qual obre l'entrevista que ha realitzat a l'autor de Rafelbunyol i que ha sortit publicada al diari digital 3x4.info
Tal com apunta Penya, els relats són ficticis, però hi ha una càrrega dels propis records de la infantesa i joventut de l'autor. De fet, assenyala que "el món de la infantesa i la joventut és un àmbit idíl·lic, màgic, però també té aspectes molt cruels i desgraciats, els quals he volgut reflectir d’una manera exagerada i irreal en el llibre". O el que és mateix, narracions dramàtiques amb molta ironia i comicitat.
Autor i entrevistador també parlen de les referències literàries amb noms com Quim Monzó, Rodoreda, Baixuli o Kafka, així com els diferents registres entre la novel·la i la narració curta, dos dels gèneres conreats per Vicent Penya.
L’art no ha d’emular ni reproduir la realitat sinó interpretar-la amb els elements estètics de què dispose al seu abast. Però, per altra banda, no m’agrada gens l’art per l’art, que fuig de la realitat i diu molt poca cosa de l’ésser humà. La meua aposta i proposta estètica es basa a crear un univers literari particular i fabulós que ens ajude, en la mesura del possible, a conèixer l’ànima humana, tot partint de la realitat que ens envolta i que coneixem.
Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada