Apunta't al Club Lector

dimarts, 22 de novembre de 2016

Preparant novetats: Biografia de Francesc Mestre i Noè. Cronista de Tortosa, de Núria Menasanch

 

Dins d’esta extensa obra trobareu la vida, en carn i ossos, de Francesc Mestre i Noè, farcida amb passatges familiars contats a través dels seus propis llavis o de testimonis vivents, anècdotes divertides i curioses, que romangueren durant dècades dins del clos de la llar, intimitats xiuxiuejades als amics més fidels, giripigues punyents, que a voltes fan saltar les llàgrimes del lector, i moltes coses més, que no espereu potser trobar en una biografia… 

L’obra és un ampli estudi sobre els inicis del catalanisme polític a les Terres de l’Ebre, des de la penúltima dècada del segle XIX fins a l’esdeveniment de la Guerra Civil Espanyola en 1936, i particularment de la reivindicació de l’únic tortosinisme catalanista que ha existit mai, representat en la figura del biografiat. Ara, en el 150è aniversari del seu naixement, esta tasca pionera ajudarà a comprendre millor la idiosincràsia d’esta important regió, amarada de vida per l’Ebre en la seua desembocadura.

Núria Menasanch i Martí (Tortosa, 1968) Escriptora, psicòloga esportiva i articulista d’opinió. Ha escrit la novel·la històrica Elles. La resta de la nostra història (2009) i el conte Contalles i cançons ebrenques de la iaia velleta. Peret i Marieta (2007). Ha col·laborat en diversos reculls d’autors, així com en nombrosos articles d’opinió en la revista Estel amb la columna “Que no mos conten sòries”. Besnéta política de Francesc Mestre i Noè, s’ha dedicat durant els darrers anys a confeccionar la seua biografia consultant nombrosos arxius públics i privats, i sobretot l’arxiu personal de Francesc Mestre i Noè, de propietat familiar. Així, prèviament a esta completa biografia, ha publicat La Tortosa antiga a través dels ulls d’infantesa de Francesc Mestre i Noè (2014), i l’assaig Francesc Mestre i Noè: l’estímul associatiu ebrenc (1886-1936) (2016), que aporta dades i fets, molts dels quals desconeguts fins ara, que ajuden a revalorar esta figura cabdal de la Renaixença catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada