
I aquesta és la premissa que funciona en "La vida darrere de l'aparador", ambientat a Tortosa però que podria funcionar en qualsevol altre indret: forma part de la literatura de viatges, amb la peculiaritat "en lloc de ciutats són botigues". En elles hi romania dues hores. "El que volia era jugar i estar a l’expectativa de què em passava pel
cap, a veure què escoltava i veia, i a veure què sentia, recordava i
pensava." Explica que el punt de partida era que foren comerços variats amb un criteri de proximitat. Després, alguns s'hi van negar, però una quinzena es van prestar a aquest experiment literari.
He comprovat que la vida és un espectacle i que pots trobar coses divertides, emotives i tendres a tot arreu. És demostrar que pots ser viatger sense sortir de la teua ciutat, per seguir descobrint coses. Vulgues o no, has fet un treball periodístic i sense adonar-ten potser d’aquí 50 anys això serà una mica una fotografia de la Tortosa del segle XXI. Crec que també és significatiu que tres botigues hagen tancat. També ha servit per reivindicar una mica el comerç de proximitat, del botiguer que coneix una mica els teus gustos. Potser d’aquí 50 anys algú escriurà un llibre sobre el romanticisme d’anar a l’hipermercat.
Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada