Apunta't al Club Lector

dissabte, 27 de gener de 2018

"El darrer dietari de Josep Santesmases". Eugeni Perea parla de "Els paisatges trobats"

"El llibre és com un riu: ens aporta serenitat en la descripció dels meandres, però ens tiba i exercita davant l’evolució del món i de les realitats que ens arrosseguen". Així comença Eugeni Perea la completa ressenya que li ha dedicat al nou llibre de Josep Santesmases, "Els paisatges trobats", un dietari amb el qual l'escriptor de Vila-rodona va obtindre el II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló.

Com recorda Perea, el text de Santesmases s'inicia amb una riuada que, a la tardor de l'any 2015, va inundar la seua comarca. Això duu l'escriptor a reflexionar com el paisatge, aquell patrimoni humà que passa de generació en generació, ha canviat totalment en un no res. A partir d'ací, aprofita els seus viatges pel país per captar el paper del paisatge i la seua relació amb la condició humana. "El fil conductor de l’obra és la vida del país natal, amb al·lusions a la quotidianitat, l’aparició de personatges aparentment sense relleu destacable o referències a arts i oficis exercits en el clos familiar", hi apunta Perea.

La ressenya hi destaca que més enllà del caràcter introspectiu i personal que caracteritza el gènere del dietari, Santesmases aconsegueix dotar-lo d'un "quadre d’interès singular i amb projecció". L'escriptor s'hi fa preguntes, es qüestiona el passat i el futur per traure l'entrellat del present. "En qualsevol cas no són preguntes ni opinions banals, sinó que tot plegat respon a pulsions i exigències de la realitat i cultura d’un paisatge viu i actiu".

Del que es tracta és de deixar testimoniatge històric i antropològic, sí, però sobretot lliçó permanent de l’evolució local del paisatge, que no és altra que el de les mateixes societats que l’han usat, consumit, conservat, diversificat, destruït, modificat, enriquit o explotat, làmina a làmina. És a partir del coneixement del país natal que podem extreure’n categories. La divisòria entre personal i col·lectiu és la capacitat d’intersecció que tinguem.

Podeu llegir la ressenya d'Eugeni Perea, publicada a la pàgina del Centre de Lectura de Reus, tot clicant ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada