Amb la publicació de "Bíbliques", a les acaballes del passat desembre, Jesús Massip va esdevindre en el segurament poeta més provecte de les lletres catalanes. Però més enllà de l'anècdota, als seus noranta anys Massip atresora una gran experiència en el món cultural i literari. Arxiver de professió, va ser un dels fundadors de la mítica revista Geminis i autor d'un conjunt de poemaris que uneixen a dues generacions de literats ebrencs.
Arran de la novetat, el crític Víctor Obiols dedica una ressenya al suplement Llegim del diari Ara. Amb el títol Intèrprets del foc i el seny, l'article apunta el llibre com una "mena de poesia exquisida de l'esperit feta de gràvida saviesa i lapidària forma closa", composada amb un estil de poesia, la tanka, "on Massip troba la fórmula avinent i on el lector pot emmirallar-se,
pouant-hi tota aquesta aigua poètica inexhaurible que ofereix el mestre
tortosí".
Com la denominació indica, "Bíbliques" té una forta ressonància espiritual, però també amb el pensament. Aquest "testament espiritual (...) sorgeix i és possible com a fruit de l’harmonització entre la paraula bíblica i l’avenç científic", apunta Obiols fent-se eco de les paraules del pròleg d'Àlex Broch.
I és de celebrar que un d’aquests insignes humanistes es prodigui en
poesia, perquè així el seu missatge pot tal vegada arribar a més
persones. Amb un do extraordinari de síntesi i ritme sap dir-nos: “Tota
la vida/ és un plausible efecte / del temps que passa / sallant, cap al
silenci / per afirmar-nos làbils”. O bé descriure genialment la llum que
ens arriba d’estrelles ja mortes: “Sabem si viuen, / o mortes per
miríades / pampalluguegen? / Els ulls del cel noctàmbul/ afirmen el que
neguen”.
Podeu llegir la crítica sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada