divendres, 2 de febrer de 2018

El més consultat a Onadaedicions.com durant gener

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de gener.

FICCIÓ

1. Ningú no mor. Aquesta novel·la, estrenada ja fa més de quatre anys, s'ha convertit un nou clàssic de la narrativa juvenil catalana. És una trama oberta també al públic adult, però ha estat a les aules on ha trobat el seu públic, que any rere any gaudeix amb les aventures dels protagonistes en la recerca d'un misteri que desvetllarà el tranquil poble de Masdeplors. L'escriptor Joan Pinyol combina amb encert el misteri, el terror i les aventures per donar forma a una atractiva història.

2. Cita a la Paret de Gel. Una novel·la d'aventures juvenils, en el sentit més clàssic del gènere, va aconseguir irrompre amb força entre el públic d'aquesta franja d'edat, i especialment com a lectura prescriptiva a les aules. L'escriptora Margarida Aritzeta, amb una sòlida i reconeguda trajectòria literària, dóna mostra del seu bon fer en una història d'intrigues, d'amistats i de perills que capta de seguida l'atenció del lector.

3. Versos contra la violència. Després de l'exitosa estrena a Tortosa, aquest poemari col·lectiu ha emprés amb força la gira de recitals i presentacions, que ja l'ha dut per l'Ametlla de Mar, Flix o Campredó, i que proseguirà el febrer a la Ràpita o Deltebre, entre d'altres. Com a resposta als fets que s'hi van viure l'1 d'Octubre als carrers de les comarques ebrenques, el col·lectiu poètic del territori van tindre la necessitat d'alçar la veu amb l'arma de la poesia per fer palès el seu rebuig. Aquesta publicació recupera i immortalitza aquelles intervencions.

4. Quan truquen de matinada. Aquest llibre, que podeu trobar tant en la col·lecció Narratives com en la Maremàgnum, narra tres moments de forts canvis polítics i socials al País Valencià, fets històrics en els que sembla que tot és possible. L'escèptic periodista Pere s'hi mou per la València de la crisi, mentre recorda la seua joventut, durant la Transició, quan es formava com a historiador, i connecta amb les memòries de Camil Albert, anarquista del primer terç del segle passat. Amb aquests vímets, Salvador Vendrell va cosir un retrat de la història contemporània valenciana, que li va valdre el Premi Ciutat de Sagunt.

5. Encara que menut, sóc important. Després de l'èxit de crítica i de públic de l'anterior llibre il·lustrat, dedicat a l'Alzheimer, Fátima Fernández i Juan Hernaz van tornar a guanyar el Premi Ciutat de Benicarló d'Àlbum Infantil Il·lustrat amb una tendra història que tracta l'aprenentatge de les emocions i dels sentiments, i de fer pensar el lloc que un ocupa dins de l'univers. Una obra màgica per somniar i reflexionar.

NO FICCIÓ

1. Joan Fuster per a joves. L'Any Fuster passa, però l'interès per la figura i el pensament de l'intel·lectual de Sueca es manté. Per tal de difondre la seua vessant més assagística, l'antòleg Salvador Vendrell ha escollit una selecció de textos que tracten temes que encara avui són de plena actualitat, i que ens permet veure Joan Fuster en el seu terreny: punyent, descregut, escrutador i observador de la realitat que l'envolta. Aquest llibre, pensat especialment per a les aules, sens dubte es una estupenda entrada al llegat fusterià.

2. Antologia de Joan Fuster. Podem dir que el llegat fusterià és tant ample, que dóna per a dues antologies en una mateixa col·lecció. Aquesta, que ja compleix mitja dècada a les llibreries, va ser confeccionada pel professor Vicent Terol amb l'objectiu de fer de pòrtic per aquells lectors que encara no han aprofundit en la bibliografia de Joan Fuster. La tria de l'antòleg ens sorprèn per la vigència dels temes i dels postulats, que demostren que el de Sueca va ser un dels grans pensadors del segle XX.

 3. Los mejores pinchos y tapas de la alcachofa de Benicarló. En el mes de gener, i amb el permís dels Reis d'Orient i Sant Antoni, la protagonista del cicle festiu benicarlando és la carxofa. Amb un quart de segle de recorregut, la Festa de la Carxofa que celebra la ciutat maestratenca s'ha consolidat com una de les grans cites gastronòmiques i culturals del nord valencià. Un dels principals motius és la traça amb que cuiners i restauradors de la població preparen tota mena d'àpats amb la carxofa com a ingredient principal. Aquest receptari és una selecció de les propostes de l'Associació Benicarlanda de Bars i Cafeteries, i mostra com el format del pinxo ha reinventat la cuina tradicional. També el trobareu en valencià.

4. Paco Boluña, el món fugisser. A poc a poc, la col·lecció Finestres al passat que impulsa l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre difon i promou el patrimoni històric de les Terres de l'Ebre gràcies a les fotografies de retratistes que van captar la societat i el territori del seu temps. El cinquè volum realitza una retrospectiva als primers treballs del roquetenc Paco Boluña. A través de la seua càmera observem la gent i el paisatge de fa mig segle, quasi ja desaparegut per la voràgine cronològica. Com sempre, les instantànies de Boluña han estat contextualitzades per Alberto Curto i Laura Tienda, director i tècnica de l'Arxiu.

5. Els paisatges trobats. Mitjans de comunicació com El Punt-Avui s'han fet ressò del nou llibre de Josep Santesmases. El de Vila-rodona, a l'Alt Camp, va convèncer el jurat del Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló amb un dietari que reflexiona sobre el paisatge, entès com una part indestriable del patrimoni humà. D'aquesta manera, Santesmases hi topeta en els seus viatges amb paisatges modelats i condicionats per l'acció humana, com els conreus, els quals, al seu torn, també condicionen les persones.

Cap comentari:

Publica un comentari