"El reportatge es converteix en literatura". El crític Salvador Vendrell parla de "Cosmopolites amb arrels"

El crític literari i escriptor Salvador Vendrell aborda a La Veu dels Llibres "Cosmopolites amb arrels. Una mirada valenciana al món", la nova publicació periodística de Joan Garí, amb fotografies de Ramon Usó, que posa en valor la tradició del reporterisme internacional en valencià. Us deixem un fragment del text.

Cosmopolites amb arrels de Joan Garí és un exemple de la relació íntima que hi ha entre la literatura i el periodisme. És un treball que forma part d’una llarga tradició de la literatura catalana, però també de qualsevol literatura d’arreu del món. Molts escriptors que s’han volgut guanyar les garrofes escrivint han hagut de recórrer al periodisme, però encara més en les literatures pobretes, demogràficament limitades, com la nostra. Moltes vegades, per a un bon grapat d’escriptors, la pràctica del periodisme no s’ha exercit al marge de la creació literària, sinó que les influències mútues han estat profundes i duradores. Segons Carles Riba, la base de la prosa noucentista la podem trobar en la premsa. Només cal buscar en el Glossari d’Eugeni d’Ors o en els articles de Carner per constatar l’afirmació. Per a la prosa de Garí, no cal anar tan lluny. Tenim els exemples de Joan Fuster o de Josep Pla, que són un referent per a la seua prosa periodística, com ho són també els d’Eugeni Xammar, Joan Crexells, Josep Maria de Sagarra...

A Cosmopolites amb arrels podem comprovar com el gènere del reportatge es converteix en literatura, de la mateixa manera que la crítica literària de Garí, a la qual ens té acostumats, també s’ha convertit en periodisme.¿Què és si no el que fa un escriptor quan dedica unes hores, uns dies, a llegir un llibre que acaba de ser comercialitzat i a escriure’n una anàlisi o una valoració per a publicar-la en la premsa? Evidentment, fa periodisme.

 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.