"Educar per al col·lapse" de Jordi Marín, vist per la revista Mètode

L'escriptor i professor Fèlix Edo ha publicat a Mètode, la revista de divulgació científica de la Universitat de València, una ressenya dedicada a "Educar per al col·lapse", el nou llibre de Jordi Marín. En ell, Marín, parla de l'escenari actual en què se superposen múltiples crisis: l'energètica, la climàtica, la social, la digital, etc., i proposa prendre certs canvis per a adaptar-nos com a societat als nous temps que s'albiren. Us deixem un fragment de l'article.

Començarem amb una afirma­ció taxativa: Educar per al col­·lapse, el llibre de divulgació científica de Jordi Marín i Monfort, és una denúncia de com la societat en què vivim sacrifica la vida als beneficis comercials. Es tracta d’una conseqüència del sistema capitalista, que fa que les empreses només pensen en criteris de màxima productivitat i els ciutadans visquem en un hedonisme consumista perpetu sense que es tinga en compte la catàstrofe ecològica a què ens aboca aquest model. De fet, Jordi Marín i Monfort identifica i explica amb claredat alguns símptomes que ja l’anuncien: el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la crisi energètica i els efectes contaminants de l’ús dels aparells digitals. No costa gaire d’imaginar que són unes crisis que provocaran que la societat, tal com l’entenem, col·lapse en un futur no gaire llunyà, amb el daltabaix social que això suposarà.

Certament, Educar per al col·lapse és, per dir-ho amb una metàfora contundent, un avís d’incendi en tota regla. Tanmateix, també es tracta d’un llibre per a l’esperança. I això és així perquè està escrit per un professor de secundària, és a dir, per algú que té la responsabilitat de transmetre a les noves generacions la necessitat del canvi. Una tasca que només es pot fer des de la confiança en la capacitat dels joves per a fer les coses de manera diferent; uns joves que, cal no oblidar, no són els qui han impulsat aquesta societat. Malauradament, aquí ens trobem amb una altra dificultat. La pedagogia actual és un reflex d’aquest sistema capitalista perquè valora l’especialització, pròpia de la divisió de treball industrial, per damunt de la formació integral de la persona. En aquest ordre de coses, també es prefereix que l’alumnat tinga habilitats mecàniques (competències, en diuen) en lloc de saber i de pensar les coses. Doncs bé, cal dir que en Educar per al col·lapse, Jordi Marín i Monfort també denuncia amb encert aquesta situació. Ho fa de l’única manera possible: demostrant un gran bagatge de coneixement de la seua àrea, que són les ciències, i explicant-ne les experiències com a docent. Es tracta d’una perspectiva eminentment personal que atorga al llibre un marcat caràcter d’autenticitat, i que també el dota d’un realisme molt necessari a l’hora de criticar el que hi ha. Quant a això, cal esmentar la importància d’aquest enfocament perquè fa anys que el professorat de secundària suporta retallades econòmiques i s’adapta a propostes educatives dictades des de dalt totalment alienes a la seua opinió com a professionals del tema.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.