El projecte d'Onada Edicions sempre ha estat íntimament vinculat al seu entorn més immediat, això és, el territori de cruïlla que s'articula entre el nord valencià (el Maestrat, els Ports) i les Terres de l'Ebre. Des dels seus inicis a l'any 2003, una de les grans línies de l'editorial ha estat fer del llibre una eina per a la difusió i coneixement de la història, la parla, la societat, les festes, les persones… de les nostres comarques i els nostres pobles. I enguany, com sempre, ens ha deixat una bona pila de publicacions de tota mena de temàtiques arrelades al territori. De fet, aquesta ingent producció de proximitat es va veure de nou al Sopar de Lletres que Onada organitza cada estiu. Aquesta ocasió va tindre lloc a Benicarló, on una vintena d'autors i autores van fer cinc cèntims dels seus projectes davant més d'un centenar d'assistents.
L'historiador Joan Ferreres va ser l'homenatjat d'enguany
Els set segles del Maestrat
En aquest 2017 s'ha commemorat el set-cents aniversari de la creació de l'Orde de Montesa, l'orde religiosa vinculada estretament al Regne de València i en especial al nord, on hi ostentaven el senyoriu. Aquesta fita històrica ha estat el fil des del qual
Vicent Royo ha escrit "
Els orígens del Maestrat històric", un complet assaig, aparegut a la primavera, en el que recorre els primers moments de la implantació de Montesa en un indret acabat de conquerir, i exposa els conflictes i les relacions entre les noves comunitats i l'Orde, entre vassalls i senyors. El de Royo ha estat un dels títols més exitosos d'aquests mesos, i ja compta amb una segona edició. A més a més, l'autor ha programat una completa gira de presentacions que l'ha portat a un bon nombre de poblacions de l'Alt i el Baix Maestrat, amb una gran acollida per part del públic.
Vicent Royo també va presentar el llibre a Castelló
Biografies que recuperen la memòria històrica
Carles Mulet és conegut especialment per la seua vessant política, però l'actualment senador també és escriptor i al mes d'abril publicava "
Jesús Boira Sidro. Poeta silenciat", una investigació sobre la vida d'un jove sacerdot i mestre rural del seu poble, Cabanes, a la Plana Alta, qui també va publicar versos en valencià en revistes literàries dels anys de la II República. Mulet recupera aquesta figura, assassinada pels seus veïns durant la Guerra Civil, sense haver complit encara la trentena d'edat.
Carles Mulet i la biografia de Jesús Boira, a Castelló (Foto: La Plana al Dia)
Uns mesos més tard, ara a Benicarló, l'escriptora
Alícia Coscollano presentava "
Carmen Segura i Martí. Una mestra avançada al seu temps", el retrat d'una docent emblemàtica de la localitat maestratenca abans i després de la Guerra Civil. L'esdeveniment, que va reunir nombroses companyes i antigues alumnes, va servir per reviure el llegat de
doña Carmen, una mestra que va formar a diverses generacions de xiquetes i per a qui l'educació i l'ensenyament hi estaven per sobre de tot.
El Convent de Sant Francesc es va omplir per recordar 'doña' Carmen
Raonant sobre el Gegant de Pedra
El reconegut filòleg i activista cultural
Vicent Pitarch va publicar a l'estiu "
Penyagolosa fascinant, de nom venerable". Es tracta d'una obra ben curiosa. El de Vila-real es qüestiona en quin moment la denominació de l'emblemàtica muntanya va incorporar l'article "el" ("el Penyagolosa") no només per referir-se al cim. A partir d'aquesta qüestió purament lingüística, Pitarch persegueix el rastre que aquest espai ha deixat al llarg de la literatura, des de les cròniques fins a la novel·la contemporània.
La Llibreria Argot de Castelló va acollir la presentació de Vicent Pitarch
Biblioteques locals
El catàleg d'Onada compta amb un seguit de col·leccions, denominades Biblioteques, centrades en una localitat en concret. Són iniciatives amb les quals es pretén dotar de monografies de qualsevol aspecte per tal de copsar el ric patrimoni d'un poble. Una de les Biblioteques amb més recorregut és la de Mont-roig del Camp, gràcies als dinàmics membres del
Centre d'Estudis Mont-rogencs i la seua tasca per promoure la història i els símbols propis. Aquest estiu van augmentar la sèrie amb "
Pinzellades de la història de Mont-roig", tota una delícia de llibre que ens passeja pels grans esdeveniments històrics de la vila i del terme de manera amena i divulgadora, il·lustrats amb unes fantàstiques aquarel·les de
Lluís Fongrau.
I la darrera Biblioteca a obrir-se ha estat la de la Jana, però ho ha fet amb un volum d'excepció: la primera part de "
La Jana moderna".
Joan Ferreres, un dels historiadors de referència del Maestrat, busseja en la documentació existent dels segles XVI, XVII i XVIII per mostrar com era la vida en la vila. En aquesta primera part s'ha centrat en el territori, en l'estudi i descripció de totes les partides del terme de les quals hi ha referència i d'aquells espais destacats, com la desapareguda aldea del Carrascal. També en la demografia, això és, en qui eren, quines famílies formaven i a que es dedicaven els janencs i janenques del període modern. L'obra s'hi suma a la resta de textos de Ferreres de poblacions maestratenques de l'època, com ara Càlig, Canet lo Roig o Rossell.
La presentació de Joan Ferreres a La Jana
Un tortosí a Castellar del Vallès
Al mes d'agost arribava a les llibreries "
Mossèn Joan Abarcat i Bosch", la biografia que l'escriptor
Jacint Torrents ha dedicat a aquest religiós i compositor nascut a Tortosa l'any 1863. En la seua joventut es va establir a Castellar del Vallès, on hi va residir fins la seua mort al 1943. En aquesta localitat del Vallès Occidental, Abarcat va promoure i crear diverses facetes de creació cultural, com la dramatúrgia o l'escriptura. Avui en dia es recordat per la sarsuela 'Els pastors cantaires de Betlem', representada cada Nadal a Castellar. L'obra de Torrents busca anar més enllà i redescobrir aquest personatge.
Una magnífica vista va acompanyar la presentació a Castellar (Foto: L'Actual)
Els trens que mai no van arribar a estació
Mossèn Abarcat va ser contemporani de l'esclat del ferrocarril com a via per al progrés dels pobles i de les comarques. A cavall entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX, es van imaginar, estudiar, dissenyar i promoure incomptables vies de tren que havien de vertebrar tot el país i encaminar-lo amb el futur, però la gran majoria no va passar del paper. El professor
Miquel Àngel Baila ha estudiat aquest fenomen centrant-se en les línies ferroviàries que, des de l'Aragó, les Terres de l'Ebre i l'interior valencià tenien com a destí el port de Vinaròs. "
Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs" és la crònica d'un episodi desconegut.
El cinquè volum de Finestres al Passat
Ja és un clàssic dels llibres ebrencs. A mesura que s'acaba l'any, l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre publica un nou títol en la seua col·lecció Finestres al Passat. Són volums que recuperen el patrimoni històric de les Terres de l'Ebre de la mà dels seus fotògrafs més destacats. Així, les imatges ens obren un passat llunyà i gairebé desconegut, tot i ser pròxim en el temps. El llibre d'enguany,
"Paco Boluña, el món fugisser", és una selecció de les instantànies que va realitzar als anys 50 i 60 aquest retratista roquetenc, contextualitzades pels textos d'
Albert Curto i Laura Tienda, director i tècnica de l'Arxiu Comarcal.
Paco Boluña va signar exemplars en la presentació a Roquetes
Dos reconeixements a Onada per la seua tasca per la cultura i el territori
El passat 20 de maig, l'Auditori de Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat, va acollir la gala de lliurament dels
Premis Maestrat Viu, uns guardons que anualment concedeix aquesta associació per la cultura a les comarques del nord valencià, i Onada Edicions va ser reconeguda amb la menció a la Millor Trajectòria Col·lectiva, el Premi Pere Labèrnia, "pel compromís amb la llengua catalana i la cultura en valencià, i especialment l’aposta decidida per un projecte vertebrador del territori de cruïlla que representa l’Antiga Diòcesi de Tortosa". Cal sumar que també va recollir un altre premi la filòloga
Berta Sans pel seu llibre "
El parlar de Càlig".
La foto de família dels Premis Maestrat Viu
I a finals d'octubre, vam recollir el Mèrit de les Lletres Ebrenques, el reconeixement que impulsa la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta en el marc de les Jornades de les Lletres Ebrenques, on es va posar en valor les desenes de títols publicats per Onada en clau territorial des de la seua
posada en marxa l'any 2003, gairebé la meitat d'un catàleg que
sobrepassa els 400 volums, tant amb llibres sobre els nostres pobles i
comarques, com de llibres creats per autors i autores ebrencs, amb
col·leccions específiques com Cruïlla o Gent nostra.
El guardó del Mèrit de les Lletres Ebrenques
Al remat, dos guardons molt importants que esperonen a continuar aquesta tasca per la difusió i la promoció de la cultura i el patrimoni fet a les nostres comarques.
