Una nova biografia recupera la figura de Pere Labèrnia, gramàtic, lexicògraf i humanista traiguerí del segle XIX

Al barri barceloní de Can Baró hom pot trobar el carrer de Pere Labèrnia, dedicat a un gramàtic nascut a Traiguera el 1802 i mort a la capital catalana el 1860. Però, qui era aquest humanista i lexicògraf? Com exposen els historiadors Joan Ferreres i Josep Gausachs, "la història de Pere Labèrnia i Esteller sempre s'ha contat a mitges", i precisament, el seu nou llibre, publicat per Onada, pretén donar valor a una figura molt significativa de la Renaixença i un personatge popular a la Barcelona del segle XIX per la seua tasca de professor, pedagog i autor, entre d'altres, del popular 'Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana y llatina'.

En Pere Labèrnia i Esteller va ser un dels personatges maestratencs més coneguts i influents del segle XIX. Mestre, filòleg i lexicògraf, va publicar diverses obres de lingüística, de les quals hi destaca el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, el popular Diccionari Labèrnia, referència de la cultura catalana fins l'arribada del Diccionari Fabra, ja al segle XX. Això ha comportat que hagen estat nombrosos els autors que s'han fixat en aquesta figura i els seus volums, però fins ara Pere Labèrnia no havia estat objecte d'una biografia que l'estudiara al complet, des de la seua infantesa fins el llegat cultura i lingüístic que ha deixat la seua tasca.

Els historiadors Joan Ferreres i Josep Gausachs han resolt aquesta mancança amb la publicació del llibre "Pere Labèrnia i Esteller. Gran lexicògraf de la llengua catalana i humanista del segle XIX", que edita Onada Edicions. Es tracta d'una biografia que té en compte tota la seua trajectòria vital: des de la Traiguera natal, la seua etapa infantil i juvenil, passant pels estudis al Seminari de Tortosa, fins a tots els aspectes acadèmics, professionals, culturals, editorials i personals, viscuts intensament a Barcelona, que el va acollir.

Filòleg en una família de teulers

Tal com exposen Ferreres i Gausachs, Pere Labèrnia naix a Traiguera un 19 de febrer de l'any 1802. La família Labèrnia provenia de l'Horta de València i es van establir primer al barri de Sant Joan del Pas d'Ulldecona abans que l'avi del filòleg es traslladàs a Traiguera, tot continuant l'ofici que durant generacions havien exercit: el de la teuleria, el qual també exercirà el pare i els dos germans masculins del filòleg. Mentre, per la part materna, els Esteller eren una família benestant ben arrelada a una vila de Traiguera que vivia un bon moment econòmic gràcies al teixit artesanal.

Tercer de sis germans, en Pere Labèrnia marxa de Traiguera a l'any 1819 per ingressar al Seminari de Tortosa per voluntat pròpia. Ací, el jove va destacar pel seu talent i aplicació als estudis. Descartada la sortida religiosa, en 1825 se'n va a la ciutat de Barcelona per seguir amb els estudis de Llatí i Humanitats a la Reial Universitat Pontifícia de Cervera, ubicada a la ciutat comtal pels efectes del Decret de Nova Planta. Al no tindre recursos econòmics, Labèrnia es va pagar aquests estudis tot fent classes particulars.

Professor, propietari d'un col·legi i lexicògraf

Aquesta experiència docent li va servir per fundar el seu propi col·legi l'any 1827, quan ja tenia un títol universitari que l'habilitava per impartir classe. El centre va rebre el nom de Sant Pere i al llarg de les dècades següents va tindre diverses ubicacions a banda i banda de la barcelonina Via Laietana.

Però, ha estat la tasca de lexicògraf el que va donar fama a Pere Labèrnia. El Diccionari Labèrnia, aquell que li reportaria fama, va ser un projecte vital, iniciat a Tortosa i que va sortir de la impremta divuit anys després, el 1839. Tal com exposava al pròleg, el seu objectiu passava per escriure "un diccionari rich en paraules y en frases, que fixàs la pura y genuïna pronunciació y ortografia del idioma català" per tal de fixar i normalitzar una llengua que es trobava en "estat de objecció y descuyt (...) alterat y desfigurat per la mescla de termes estranys, locucions y accents", de manera que el seu llibre contribuïa a que el català fora de nou "brillant, complet ab tota la integritat y propietat que li eren características quant dominava en vàries y delatades regions del mig dia de Europa".

L'autor Josep Gausachs explica al llibre biogràfic que la popularitat del Diccionari es deu al fet que es venia en fascicles, com moltes novel·les noucentistes. Ràpidament es va exhaurir, i encara es reeditaria en dues ocasions més, ja amb Labèrnia traspassat, el 1864 i el 1888 per l'editorial Espasa. Més tard, el lexicògraf traiguerí publica quatre obres més: el Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana y latina, l'Ortografía de la lengua castellana con nuevas importantes aclaraciones, la Gramática latina i el Diccionario manual de la lengua latina con la correspondencia castellana. Pere Labèrnia i Esteller mor a Barcelona el 28 de juny de 1860, amb 58 anys i en la plenitud de la seua carrera com a lingüista. De fet, els primers estudiosos de la seua figura van identificar fins a cinc possibles obres no concloses i inèdites.

Els autors

Joan Ferreres (Sant Jordi, 1952) és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; historiador de referència del Maestrat, compta amb una trentena de llibres d'història, art i etnologia. Josep Gausachs (Ulldecona, 1954) és mestre i formador del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; membre del Centre d'Estudis d'Ulldecona, ha investigat les genealogies locals dels segles XVII, XVIII i XIX. El volum està publicat per l'editorial Onada Edicions, dins de la col·lecció d'història La Barcella Minor.

Preparant novetats: "Pere Labèrnia i Esteller", de Joan Ferreres i Josep Gausachs

Amb el llibre "Pere Labèrnia i Esteller. Gran lexicògraf de la llengua catalana i humanista del segle XIX" volem recuperar la figura i l’obra de l’eminent filòleg vuitcentista, en Pere Labèrnia i Esteller, nat a Traiguera el 1802 i mort a Barcelona el 1860. Es pretén donar valor a totes les seues dimensions humanes, socials i culturals. Primer, com a gran lexicògraf (publica diccionaris de català, castellà i llatí), com a gramàtic (compta amb gramàtiques de la llengua castellana i la llatina), com a humanista i poeta; però, també, com a bon pedagog, empresari, publicista, acadèmic i pare de família. Es tracta d’una figura molt significativa de la Renaixença catalana.

Els autors 

Joan Ferreres i Nos és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; màster en Història Moderna i Contemporània; professor de batxillerat de l’IES Thos i Codina de Mataró, ara jubilat; vicepresident del Centre d’Estudis del Maestrat; president de l’Associació dels Santjordiencs Absents, i director de la revista Fulls de Sant Jordi. És autor i coautor d’una trentena de llibres d’història, art i etnologia, editats entre el 1986 i el 2018, com ara "L’escultor Joan Baptista Folia" (2000), "Temps de bandolers" (2002), "Patrimoni terrisser de Traiguera, set-cents anys de canterers" (2006), "Territori, població i economia de la batllia de Cervera a l’edat mitjana" (2009), "La Jana moderna" (2018), etc. Ha publicat desenes de treballs i articles de recerca històrica, i itineraris urbans del Maestrat.

Josep Gausachs i Roig. Nascut a Ulldecona el 1954. Estudia Magisteri a Tarragona i després se’n va a viure a Barcelona, on desenvolupa la seua tasca professional; primer, com a mestre de català i, posteriorment, com a mestre especialista de música, tasca a la qual es dedica fins a la seua jubilació el 2014. A finals dels anys noranta comença a interessar-se per les tecnologies digitals aplicades a l’educació i passa a ser formador del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, on imparteix i coordina cursos. A partir de la jubilació es dedica a la seua gran passió, la història local, que el porta a investigar les genealogies del segles XVII, XVIII i XIX de les nostres contrades, principalment d’Ulldecona. És membre del Centre d’Estudis d’Ulldecona des de la seua creació.

Aquest divendres 17 d'agost es presenta el segon volum de "La Jana moderna" de Joan Ferreres

 

Aquest divendres 17 d'agost, l'historiador de referència del nord valencià, Joan Ferreres, presenta el seu nou llibre, "La Jana moderna (II)" a aquesta població del Baix Maestrat. Continua amb l'estudi dels segles XVI, XVII i XVIII, iniciat en la primera part de "La Jana moderna", presentada tot just fa un any, i se centra ara en els aspectes econòmics, urbanístics i culturals de la vila en aquest període històric.

L'acte serà a partir de les 20 hores al Casal dels Jubilats, amb la participació d'Àlex Vilanova, regidor de La Jana, i Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV.

Preparant novetats: "La Jana moderna (II). Economia, cultura i urbanisme"

 

"La Jana moderna (II)" és la segona part de la història moderna de la Jana (segles XVI-XVII-XVIII). És una síntesi de l’economia (agricultura, ramaderia, censals de propietat, activitats artesanals, comercials, etc.), de l’urbanisme (carrers, places, ravals, portals i elements singulars de la vila moderna) i d’una cultura molt influenciada per la religió (institucions, representants, confraries i costums quotidians). La base documental d’aquest llibre són els capbreus, els protocols notarials, els censos i els processos judicials. Trobareu, sens dubte, una part inèdita de la història d’aquesta interessant i significativa vila del Maestrat històric de Montesa. 

Joan Ferreres i Nos és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Història moderna i contemporània, professor de batxillerat jubilat, Premi Carles Salvador 2016, vicepresident del Centre d’Estudis del Maestrat, president de l’Associació dels Jordiencs Absents i director de la revista Fulls de Sant Jordi. A més, és autor i coautor d’una trentena de llibres d’història, art i etnografia.

2017, un any de llibres - Llibres del territori

El projecte d'Onada Edicions sempre ha estat íntimament vinculat al seu entorn més immediat, això és, el territori de cruïlla que s'articula entre el nord valencià (el Maestrat, els Ports) i les Terres de l'Ebre. Des dels seus inicis a l'any 2003, una de les grans línies de l'editorial ha estat fer del llibre una eina per a la difusió i coneixement de la història, la parla, la societat, les festes, les persones… de les nostres comarques i els nostres pobles. I enguany, com sempre, ens ha deixat una bona pila de publicacions de tota mena de temàtiques arrelades al territori. De fet, aquesta ingent producció de proximitat es va veure de nou al Sopar de Lletres que Onada organitza cada estiu. Aquesta ocasió va tindre lloc a Benicarló, on una vintena d'autors i autores van fer cinc cèntims dels seus projectes davant més d'un centenar d'assistents.

 L'historiador Joan Ferreres va ser l'homenatjat d'enguany

 Els set segles del Maestrat

En aquest 2017 s'ha commemorat el set-cents aniversari de la creació de l'Orde de Montesa, l'orde religiosa vinculada estretament al Regne de València i en especial al nord, on hi ostentaven el senyoriu. Aquesta fita històrica ha estat el fil des del qual Vicent Royo ha escrit "Els orígens del Maestrat històric", un complet assaig, aparegut a la primavera, en el que recorre els primers moments de la implantació de Montesa en un indret acabat de conquerir, i exposa els conflictes i les relacions entre les noves comunitats i l'Orde, entre vassalls i senyors. El de Royo ha estat un dels títols més exitosos d'aquests mesos, i ja compta amb una segona edició. A més a més, l'autor ha programat una completa gira de presentacions que l'ha portat a un bon nombre de poblacions de l'Alt i el Baix Maestrat, amb una gran acollida per part del públic.

 

Vicent Royo també va presentar el llibre a Castelló

Biografies que recuperen la memòria històrica

Carles Mulet és conegut especialment per la seua vessant política, però l'actualment senador també és escriptor i al mes d'abril publicava "Jesús Boira Sidro. Poeta silenciat", una investigació sobre la vida d'un jove sacerdot i mestre rural del seu poble, Cabanes, a la Plana Alta, qui també va publicar versos en valencià en revistes literàries dels anys de la II República. Mulet recupera aquesta figura, assassinada pels seus veïns durant la Guerra Civil, sense haver complit encara la trentena d'edat.

 

Carles Mulet i la biografia de Jesús Boira, a Castelló (Foto: La Plana al Dia)

Uns mesos més tard, ara a Benicarló, l'escriptora Alícia Coscollano presentava "Carmen Segura i Martí. Una mestra avançada al seu temps", el retrat d'una docent emblemàtica de la localitat maestratenca abans i després de la Guerra Civil. L'esdeveniment, que va reunir nombroses companyes i antigues alumnes, va servir per reviure el llegat de doña Carmen, una mestra que va formar a diverses generacions de xiquetes i per a qui l'educació i l'ensenyament hi estaven per sobre de tot.

 

El Convent de Sant Francesc es va omplir per recordar 'doña' Carmen

Raonant sobre el Gegant de Pedra

El reconegut filòleg i activista cultural Vicent Pitarch va publicar a l'estiu "Penyagolosa fascinant, de nom venerable". Es tracta d'una obra ben curiosa. El de Vila-real es qüestiona en quin moment la denominació de l'emblemàtica muntanya va incorporar l'article "el" ("el Penyagolosa") no només per referir-se al cim. A partir d'aquesta qüestió purament lingüística, Pitarch persegueix el rastre que aquest espai ha deixat al llarg de la literatura, des de les cròniques fins a la novel·la contemporània.

La Llibreria Argot de Castelló va acollir la presentació de Vicent Pitarch

Biblioteques locals

El catàleg d'Onada compta amb un seguit de col·leccions, denominades Biblioteques, centrades en una localitat en concret. Són iniciatives amb les quals es pretén dotar de monografies de qualsevol aspecte per tal de copsar el ric patrimoni d'un poble. Una de les Biblioteques amb més recorregut és la de Mont-roig del Camp, gràcies als dinàmics membres del Centre d'Estudis Mont-rogencs i la seua tasca per promoure la història i els símbols propis. Aquest estiu van augmentar la sèrie amb "Pinzellades de la història de Mont-roig", tota una delícia de llibre que ens passeja pels grans esdeveniments històrics de la vila i del terme de manera amena i divulgadora, il·lustrats amb unes fantàstiques aquarel·les de Lluís Fongrau.

I la darrera Biblioteca a obrir-se ha estat la de la Jana, però ho ha fet amb un volum d'excepció: la primera part de "La Jana moderna". Joan Ferreres, un dels historiadors de referència del Maestrat, busseja en la documentació existent dels segles XVI, XVII i XVIII per mostrar com era la vida en la vila. En aquesta primera part s'ha centrat en el territori, en l'estudi i descripció de totes les partides del terme de les quals hi ha referència i d'aquells espais destacats, com la desapareguda aldea del Carrascal. També en la demografia, això és, en qui eren, quines famílies formaven i a que es dedicaven els janencs i janenques del període modern. L'obra s'hi suma a la resta de textos de Ferreres de poblacions maestratenques de l'època, com ara Càlig, Canet lo Roig o Rossell.

 

La presentació de Joan Ferreres a La Jana

Un tortosí a Castellar del Vallès

Al mes d'agost arribava a les llibreries "Mossèn Joan Abarcat i Bosch", la biografia que l'escriptor Jacint Torrents ha dedicat a aquest religiós i compositor nascut a Tortosa l'any 1863. En la seua joventut es va establir a Castellar del Vallès, on hi va residir fins la seua mort al 1943. En aquesta localitat del Vallès Occidental, Abarcat va promoure i crear diverses facetes de creació cultural, com la dramatúrgia o l'escriptura. Avui en dia es recordat per la sarsuela 'Els pastors cantaires de Betlem', representada cada Nadal a Castellar. L'obra de Torrents busca anar més enllà i redescobrir aquest personatge.

Una magnífica vista va acompanyar la presentació a Castellar (Foto: L'Actual)

Els trens que mai no van arribar a estació

Mossèn Abarcat va ser contemporani de l'esclat del ferrocarril com a via per al progrés dels pobles i de les comarques. A cavall entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX, es van imaginar, estudiar, dissenyar i promoure incomptables vies de tren que havien de vertebrar tot el país i encaminar-lo amb el futur, però la gran majoria no va passar del paper. El professor Miquel Àngel Baila ha estudiat aquest fenomen centrant-se en les línies ferroviàries que, des de l'Aragó, les Terres de l'Ebre i l'interior valencià tenien com a destí el port de Vinaròs. "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs" és la crònica d'un episodi desconegut.

El cinquè volum de Finestres al Passat

Ja és un clàssic dels llibres ebrencs. A mesura que s'acaba l'any, l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre publica un nou títol en la seua col·lecció Finestres al Passat. Són volums que recuperen el patrimoni històric de les Terres de l'Ebre de la mà dels seus fotògrafs més destacats. Així, les imatges ens obren un passat llunyà i gairebé desconegut, tot i ser pròxim en el temps. El llibre d'enguany, "Paco Boluña, el món fugisser", és una selecció de les instantànies que va realitzar als anys 50 i 60 aquest retratista roquetenc, contextualitzades pels textos d'Albert Curto i Laura Tienda, director i tècnica de l'Arxiu Comarcal. 

Paco Boluña va signar exemplars en la presentació a Roquetes

Dos reconeixements a Onada per la seua tasca per la cultura i el territori

El passat 20 de maig, l'Auditori de Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat, va acollir la gala de lliurament dels Premis Maestrat Viu, uns guardons que anualment concedeix aquesta associació per la cultura a les comarques del nord valencià, i Onada Edicions va ser reconeguda amb la menció a la Millor Trajectòria Col·lectiva, el Premi Pere Labèrnia, "pel compromís amb la llengua catalana i la cultura en valencià, i especialment l’aposta decidida per un projecte vertebrador del territori de cruïlla que representa l’Antiga Diòcesi de Tortosa". Cal sumar que també va recollir un altre premi la filòloga Berta Sans pel seu llibre "El parlar de Càlig".

La foto de família dels Premis Maestrat Viu

I a finals d'octubre, vam recollir el Mèrit de les Lletres Ebrenques, el reconeixement que impulsa la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta en el marc de les Jornades de les Lletres Ebrenques, on es va posar en valor les desenes de títols publicats per Onada en clau territorial des de la seua posada en marxa l'any 2003, gairebé la meitat d'un catàleg que sobrepassa els 400 volums, tant amb llibres sobre els nostres pobles i comarques, com de llibres creats per autors i autores ebrencs, amb col·leccions específiques com Cruïlla o Gent nostra.

 

El guardó del Mèrit de les Lletres Ebrenques

Al remat, dos guardons molt importants que esperonen a continuar aquesta tasca per la difusió i la promoció de la cultura i el patrimoni fet a les nostres comarques.

Una bona acollida en la presentació de "La Jana moderna (I)"

Com era la vida a la Jana entre els segles XVI i XVIII? L'historiador Joan Ferreres ha donat resposta amb el primer volum de "La Jana moderna", dedicat a dos aspectes fonamentals: el terme i la gent. Així, davant una nombrosa assistència que s'hi va interessar i va acudir a la Casa de Cultura, el santjordienc va exposar com era el territori janenc en aquesta època: les partides i els indrets singulars, tot destacant el barri del Carrascal, habitat durant segles fins fa a penes unes dècades. Després, en la qüestió demogràfica, Ferreres va explicar com ha anat fluctuant la població, gràcies a censos i altres documents de l'època, on també hi apareixen els noms i els llinatges, de manera que es pot resseguir el fil de les nissagues més notables.

L'acte va comptar amb la participació del regidor Àlex Vilanova i del representant d'Onada Miquel Àngel Pradilla.

 

Una mirada a la Jana dels segles XVI, XVII i XVIII

Joan Ferreres Nos (Sant Jordi, 1952) és, sens dubte, l’historiador del Maestrat. I sobretot, l’historiador del Maestrat modern, és a dir, aquella època compresa entre el segle XVI i el XVIII. Dins la seua nombrosa bibliografia, en els darrers anys ha dedicat monografies centrades en cadascuna de les viles maestratenques, com és el cas de les publicacions “Història documentada del Rossell modern”, “Canet modern” o “Càlig modern”.

Ara és el torn de la vila de La Jana, i com aquestes, també ha estat publicada per Onada Edicions. De nou, la seua investigació es divideix en dos volums, el primer dels quals es presenta al Centre Social janenc el pròxim dimecres 23 d’agost, a partir de les 20 hores. Com indica el títol, “La Jana moderna (I). Territori i demografia”, Ferreres s’hi centra en aquest llibre en dos apartats fonamentals per entendre la vida quotidiana d’aleshores: el terme i la gent.

Un terme menut i ple d’aigua

La Jana, al centre del Maestrat de Montesa, té el terme més menut dels que integren la batlia de Cervera, però això no ha estat impediment per a que, des del repoblament cristià, els janencs i les janenques en tragueren profit. A finals del segle XVIII, el 70% del territori era superfície conreada, centenars de parcel·les ubicades en nombroses partides, que creixien en extensió a mesura que ens allunyàvem de la vila.

El llibre recupera de la documentació de l’època els topònims de les 73 partides modernes de la Jana, i explica la seua ubicació, etimologia i característiques. Són noms com Antigor, Figuerals, la Piqueta, Clo o Quartxol. Algunes d’elles ja vénen de l’Edat mitjana, d’altres van sorgir per l’augment de la població i l’ocupació del territori. Seguidament, el llibre assenyala els llocs significatius que hi podiem trobar al terme de la Jana: molins, corrals, carrascars o ermites, i sobretot aljubs, pous, sequies, basses i altres indrets de caire hidrològic: el terme de la Jana, pla i en forma de cubeta, té facilitat per acumular reserves d’aigua al seu subsòl.

Entre aquests llocs significatius hi destaca el Carrascal, un barri que va estar habitat des d’almenys l’any 1239 fins ben entrat el segle XX. Era un conjunt de cases, que disposava de forn, corrals, eres, fossar… D’aquell lloc actualment només en resta la xicoteta església de Sant Josep. Altres edificis, com la Torre dels Cosida que il·lustra la coberta del llibre, ja han desaparegut.

Els cognoms de la Jana moderna

La segona part de “La Jana moderna (I)” es dedica a la demografia. En concret, a partir dels censos i morabatins, l’autor extrau els noms i cognoms dels habitants de la vila en aquests segles. Així, coneixem quins eren els llinatges més comuns, o quan hi apareixen o desapareixen les famílies. També informen dels noms de pila més habituals a cada moment, sobretot masculins.

Com demostra l’estudi de Ferreres, la població la Jana (i el Carrascal) va créixer lentament durant el primer segle i mig analitzat, entre l’any 1510, quan hi ha 153 focs o famílies, i l’any 1646, amb 218 focs. Però, la incidència de la guerra dels Segadors i de Successió van comportar que a l’any 1712 només es comptabilitzen 151 focs. Ara bé, la pau i la recuperació econòmica que es van estendre per mitjà del segle XVIII va possibilitar que la població augmentara de forma considerable, i a l’any 1786 ja s’havia doblat: 1.406 habitants, això és, uns 312 focs.

Un retrat de la societat janenca moderna

Amb tot, “La Jana moderna (I). Territori i demografia”, que es complementarà amb un segon volum l’any vinent, pretén donar una visió global i documentada i recuperar les arrels històriques de la vila. El llibre estrena una nova col·lecció d’Onada Edicions, la Biblioteca Janenca, destinada a allotjar monografies sobre aquest poble del centre del Maestrat.

Entrevista a Joan Ferreres, autor de "La Jana moderna (I). Territori i demografia"

El pròxim 23 d'agost es presenta el nou llibre de Joan Ferreres, l'historiador de referència del Maestrat. Serà a la població en la qual s'hi centra la publicació: la vila de la Jana, i en concret en parla de dos aspectes de l'època moderna (segles XVI, XVII i XVIII): el terme municipal i la població.

Per conèixer un mica més d'aquest primer volum de "La Jana moderna", us deixem amb una breu entrevista a l'autor.

"La Jana moderna (I). Territori i demografia" es presenta el dimecres 23 d'agost

El pròxim dimecres 23 d'agost, Joan Ferreres presenta el seu nou llibre, "La Jana moderna (I). Territori i demografia", una visió sobre els segles XVI, XVII i XVIII en aquesta vila del Baix Maestrat, que es complementarà l'any vinent amb un segon volum. L'acte tindrà lloc a partir de les 20 hores al Centre Social de La Jana, i comptarà amb la participació del regidor Àlex Vilanova i del professor de la URV Miquel Àngel Pradilla.

Preparant novetats: "La Jana moderna (I)" de Joan Ferreres i Nos

 

Aquest llibre és la primera part de la història moderna de la vila de la Jana (segles XVI-XVII-XVIII). Hem fet una acurada síntesi del territori (trets generals, partides i llocs significatius del terme) i de la demografia (evolució de la població, llistats de veïns, taules de dades, les famílies i l’evolució dels cognoms moderns janencs). La documentació d’aquesta recerca són els morabatins, els capbreus, els capatrons, els censos, els processos judicials, els protocols notarials, etc. Una obra inèdita de la història d’aquesta significativa vila del Maestrat. 

Joan Ferreres i Nos és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Història moderna i contemporània, professor de batxillerat jubilat, Premi Carles Salvador 2016, vicepresident del Centre d’Estudis del Maestrat, president de l’Associació dels Jordiencs Absents i director de la revista Fulls de Sant Jordi. A més, és autor i coautor d’una trentena de llibres d’història, art i etnografia.

Vídeo de la presentació del llibre "Càlig modern II. Urbanisme i cultura"

El passat divendres 31 de juliol, el Centre de Cultura de Càlig va acollir la presentació de nou llibre de l'historiador Joan Ferreres: el segon volum de la sèrie "Càlig modern", dedicat a aquesta vila del Maestrat durant els segles XVI, XVII i XVIII. En aquesta obra en concret, tracta l'urbanisme de la vila i la cultura que professaven els calijons i calijones d'aleshores. En la presentació hi van participar, juntament de l'autor, la regidora Ruth Sanz i el representant d'Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla.

El Càlig dels segles XVI, XVII i XVIII

Onada publica “Càlig modern II. Urbanisme i cultura” de Joan Ferreres, el segon volum de l’obra que exposa com era la vila de Càlig i la societat calijona en aquesta època històrica. 

Aquest divendres 31 de juliol, l’historiador Joan Ferreres presenta a la Casa de la Cultura de Càlig la segona part de l’estudi que ha dedicat a aquesta vila del Maestrat durant els segles XVI, XVII i XVIII. Si en el primer volum, estrenat en aquest mateix indret ara fa un any, Ferreres s’hi va centrar en els apartats de la demografia i de l’economia, ara s’hi dedica a l’urbanisme i a la cultura, tot completant un acurat retrat de la societat calijona d’aquell període. L’acte serà a partir de les 19.30 hores i comptarà amb la participació de l’autor, de la regidora de Cultura Ruth Sanz i del representant d’Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla.

A partir de la documentació extreta de capbreus, morabatins, capitulacions matrimonials, protocols, heretats, etc. Joan Ferreres tracta en primer lloc com era l’espai urbà de Càlig de fa segles i descriu els carrers, les places i els portals que composaven la trama d’una vila aleshores emmurallada i que al llarg de l’època moderna va veure com començaven a crèixer ravals que ocupaven antics corrals, cellers i hortets.

Pel que fa a la cultura, l’historiador es refereix concretament a “una cultura de la rebel·lió”, que contrasta amb “la cultura de la por” descrita en altres poblacions del Maestrat. Entre el segle XVI i el XVIII, Càlig mostra una predisposició a la subversió social durant les Germanies i el bandolerisme, sense oblidar el gran pes, la presència i la influència de la religió i de nissagues poderoses en la vida quotidiana.

“Càlig modern II. Urbanisme i cultura” s’hi suma a la llarga llista d’obres del santjordienc Joan Ferreres i Nos, un dels historiadors de referència del Maestrat i en concret de l’època modern, on ja ha dedicat volums a altres poblacions com ara Canet lo Roig o Rossell.

Aquest divendres es presenta "Càlig modern II. Urbanisme i cultura" de Joan Ferreres

Aquest divendres 31 de juliol, Joan Ferreres presenta la segona part de "Càlig modern", l'estudi sobre la societat d'aquesta vila del Maestrat. En aquest nou volum, l'historiador santjordienc aborda l'urbanisme i la cultura calijona dels segles XVI, XVII i XVIII.

L'acte tindrà lloc a partir de les 19.30 hores al Centre de Cultura de Càlig, i comptarà amb la participació de l'autor, la regidora de Cultura Ruth Sanz i el representant d'Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla.

Joan Ferreres va presentar el nou llibre "Càlig modern. Demografia i economia"

Passat divendres 1 d'agost, l'historiador Joan Ferreres va presentar el seu nou llibre "Càlig modern", un passeig per la demografia i l'economia de la població del Maestrat durant els segles XVI, XVII i XVIII, i que contribueix a conéixer i posar en valor el passat i el patrimoni històric calijó, i que es completarà amb una segona part.

L'acte, que va tindre lloc a la Casa de Cultura, va comptar amb la participació de l'autor, del representant d'Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla i de l'alcaldessa de la localitat, Ernestina Borràs.

 

Imatges: Ajuntament de Càlig

Es presenta el llibre "Càlig modern. Demografia i economia" de Joan Ferreres

Aquest divendres 1 d'agost, a partir de les 19 hores, l'historiador Joan Ferreres Nos estrena a Càlig la primera part sobre el seu estudi sobre el Càlig modern (segles XVI, XVII i XVIII) en el qual se centra en els aspectes demogràfics i econòmics de la vila. 

Un passeig pel Càlig de fa segles que tindrà lloc al Centre de Cultura, amb la intervenció de l'autor, l'alcaldessa de la localitat Ernestina Borràs i el representant d'Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla.

Es presenta la segona part de l'obra "Canet modern" aquest dissabte a Canet lo Roig

Aquest dissabte 2 d'agost, l'historiador Joan Ferreres Nos presenta la segona part del seu llibre "Canet modern". Serà a partir de les 19 hores al Tele Club de Canet lo Roig, amb la participació de l'autor, l'alcaldessa Maria Ángeles Pallarés i el representant d'Onada Edicions Miquel Ángel Pradilla.

Després de la primera part publicada i presentada a l'agost de 2013, l'autor santjordienc completa el recorregut pel Canet dels segles XVI, XVII i XVIII amb els aspectes econòmics, urbanístics i culturals de la vila.

Es presenta la segona part de "Canet modern" de Joan Ferreres

L'historiador maestratenc Joan Ferreres fa doblet aquest inici d'estiu. Si l'1 d'agost presenta "Càlig modern", l'endemà dissabte 2 estrena una altra novetat: la segona part de "Canet modern", un recorregut per la vila de Canet lo Roig als segles XVI, XVII i XVIII.

Aquesta novetat es presentarà al Teleclub, tal com ho va fer l'any passat el primer volum. Aquell es va dedicar al territori i a la demografia, i ara es completa amb els capítols corresponents a l'economia, l'urbanisme i la cultura. D'aquesta manera, de la mà de la documentació històrica, coneixerem quines eren les ocupacions dels canetans i canetanes d'aleshores: l'agricultura i la ramadera, les activitats artesanals i el comerç. En l'aspecte urbanístic veurem com era la vila: carrers, places, ravals, portals i elements singulars, alguns dels quals encara els podem trobar avui en dia. Finalment, per cultura entenem el paper de la religió com a institució, a més dels representants i els costums recollits en protocols notarials, processos judicials i altres documents.

Joan Ferreres i Nos És doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; màster en Història moderna i contemporània; professor de batxillerat de l’IES Thos i Codina de Mataró, ara jubilat; vicepresident i membre de la junta directiva del Centre d’Estudis del Maestrat; president de l’Associació dels Jordiencs Absents, i director de la revista Fulls de Sant Jordi. A més, és autor i coautor d’una trentena de llibres d’història, art i etnologia.

"Càlig modern I. Demografia i economia", nou llibre de Joan Ferreres

L'historiador Joan Ferreres Nos és l'autor del nou llibre de la col·lecció Biblioteca Calijona. Tot continuant els estudis duts a terme en altres poblacions del Maestrat, publica la primera part de la història moderna de Càlig en "Càlig modern". L'obra es presenta el divendres 1 d'agost a les 19 hores al Centre de Cultura de la vila, amb la participació de l'autor, l'alcaldessa Ernestina Borràs i el representant d'Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla.

En aquest volum es tracten dos aspectes fonamentals de la vila dels segles XVI, XVII i XVIII: la demografia i l'economia. En la primera part, gràcies a la documentació, estableix els noms i cognoms més comuns dels calijons i calijones modernes, tot observant algunes llistes de veïns, l'evolució dels llinatges o l'estudi d'algunes famílies destacades. Mentre, en el capítol econòmic es recupera com era l'agricultura de l'època, les partides del terme, els ramats i els treballs artesans. Amb tot, un amè passeig per la història de Càlig, que ens descobrirà aspectes desconeguts de la població.

El santjordienc Joan Ferreres i Nos és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; màster en Història moderna i contemporània; professor de batxillerat de l’IES Thos i Codina de Mataró, ara jubilat; vicepresident i membre de la junta directiva del Centre d’Estudis del Maestrat; president de l’Associació dels Jordiencs Absents, i director de la revista Fulls de Sant Jordi. A més, és autor i coautor d’una trentena de llibres d’història, art i etnologia.

Entrevista a Joan Ferreres, autor de "Canet modern"

Joan Ferreres és l'autor del llibre "Canet modern", el qual tracta sobre el territori i la demografia del poble de Canet lo Roig, al Maestrat. "És un primer tom, l'any que ve publicarem el segon tom, que farà referència a la cultura, a l'urbanisme i a l'economia també de Canet".

Què ens pots contar sobre el terme de Canet i el seu poblament durant l'Època Moderna?

La gent trobarà precisament en el tema demogràfic que estan tots els llistats de tots el veíns que hi van haure durant tres-cents anys, per tant, als veins els hauria d'interessar perque podran trobar les seues arrels i al mateix temps, podran descobrir si havien arribat a l'Edat Mitjana o havien arribat durant l'Edat Moderna.

I sobre el territori, està a l'estudi molt detallat totes les partides i el seu origen històric i també els llocs més significatius, com poden ser els molins, les basses, les finques, etc

Què es el que més li ha cridat l'atenció segons feia la investigació?

Hi ha tot un seguit de topònims medievals que es conserven i després hem pogut comprovar que a l'Edat Moderna tots els cognoms medievals, quasi bé la majoria, es conservaven, i després la incorporació d'altres de nous que fan la societat de Canet siga més plural. De totes maneres, a Canet el més destacable sempre és la presència d'una manera moderna de la família Montserrat, que va tenir un protagonisme especial.

I és molt diferent la història de Canet lo Roig d'altres poblaciones de la comarca que heu estudiat ja?

La història cadascuna és diferent, i hi ha un trets específics canetans, iguals que hi han de traiguerins i de xertolins o d'altres llocs i concideixen en altres coses a nivell de toponima, de tradicions, de religió, de cultura, etc, però sempre hi ha una especificitat de cada poble, per tant, val la pena estudiar-les, comparar-les i analitzar-les.

Com han estat les primeres valoracions que ha rebut?

Les impressions de la gent que l'ha fullejat són bones. L'edició és molt maca, l'editorial Onada es llueïx sempre en la seua qualitat de llibre, a banda que té un apartat il·lustrativa en colors molt maca, fa que el llibre tinga una gran qualitat.

Què ens pot avançar de la segona part?

És el complement de la primera, i lògicament qui té la primera part li interessarà la segona per que si ací parlem de territori i demografia, a l'altra surt l'economia, que es fonamental també relacionar-la tant amb la demografia com amb el territori, o la cultura, un poble sense cultura no seria poble o un estudi de l'urbanisme que podem veure totes les arrels d'este poble, com les places, l'esglèsia o els monuments més importants.

Què aporta un estudi com aquest a una població com Canet lo Roig?

L'aportació fonamental està en descobrir gran part de la seua cultura, hi ha moltes coses que segur que la gent no sabia a l'estar tretes de documents que fins ara no s'havien publicat mai. Tota aquesta documentació inèdita fa possible que la gent puga trobar les seues arrels d'una manera acurada i científica.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)

Un tast de "Canet modern", el nou llibre de Joan Ferreres

Us deixem un tast amb les primeres pàgines d'una de les novetats d'estiu, "Canet modern", el primer volum de Joan Ferreres i Nos sobre la història de la vila maestratenca de Canet lo Roig durant els segles XVI, XVII i XVIII, dedicat al territori i a la demografia.

Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)