La revista Girona Cultura parla de "La dona sense ulls" de Rosa Font

La revista Girona Cultura dedica el seu número de març i abril a la literatura, i en concret, a la literatura feta al territori, entre la qual s'hi troba Rosa Font, qui estrenarà en breu la novel·la "La dona sense ulls", premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Narrativa.

Com es destaca a la notícia interior, el llibre de Rosa Font s'inspira en la vida de la pintora surrealista Ángeles Santos Torroella, una dona que com moltes altres va patir la invisibilitat del seu talent artístic. Per a Josep Pastells, de Girona Cultura, és "una obra carregada de lirisme" que alterna dos moments de la pintora, de jove quan acaba de pintar la seua obra més reeixida, i d'anciana quan ja "s'ha cansat de mirar".

 "La dona sense ulls" serà una les estrenes d'Onada Edicions per aquesta primavera literària.

Preparant novetats: "Teresina no sap cantar" de Jesús Serrano

Amb la intenció de difondre entre els més menuts la història recent del seu poble, l'ampostí Jesús Serrano va crear el personatge de Miquelet Setencàrrecs, un xiquet que viu a principis del segle XX i que ens conta com va presenciar i participar en alguns dels fets més rellevants d'aquells anys: el Carrilet, la construcció del Pont Penjant, l'arribada del futbol i molts més. Per a aquest projecte va comptar amb les il·lustracions del reconegut dibuixant morenc Jordi Alfonso. De seguida, en Miquelet va esdevindre un nou personatge de l'imaginari ampostí. De manera que a la primavera de l'any 2012, i acompanyat de la seua sàvia granota Teresina, viu més històries a "Altres encàrrecs de Miquelet", ja publicat per Onada Edicions.

Ara, dos anys després, serà precisament Teresina qui es llance a recórrer el seu propi camí. No ho fa per gust: ha perdut la inspiració per cantar i necessita recuperar-la. Serà el començament d'un intrèpid viatge per tot el Delta on coneixerà llocs, animals i plantes del terreny amb un únic objectiu: recuperar l'esperit cantaire.

Es presenta aquest divendres a Amposta

"Teresina no sap cantar" arriba aquesta setmana a les prestatgeries, i en primer lloc, realitza una aturada, com no podia ser d'altra manera, a la seua ciutat, Amposta. Serà aquest divendres 4 d'abril, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de la capital del Montsià. Es comptarà amb la participació de la professora Maria-Josep Margalef i dels autors, Jesús Serrano i Jordi Alfonso. La música la posaran Sílvia Ampolla, V. Carrasco i Los Dimarts al Llar.

Sempre maten les dones més boniques. Manel Joan i Arinyó presenta "El cas Peníscola" a València

Manel Joan i Arinyó estrena novel·la per a aquest Sant Jordi: "El cas Peníscola", guanyadora del darrer Vila de Puçol de Narrativa, és una història de crims i investigacions ambientada en la Ciutat en el Mar, protagonitzada per Anna Recasens, una inspectora dels Mossos d'Esquadra que vol resoldre el misteriós assassinat de Roser.

I per a festejar el llançament de "El cas Peníscola", l'autor de Cullera durà a terme la presentació titulada Sempre maten les dones més boniques, en la qual abordarà la seua obra de gènere negre. Serà a la Llibreria 3 i 4 de València, el proper dijous 3 d'abril a les 19 hores.

"Així com en la narrativa eròtica, si hi apareix algun negre molt ben dotat i piuer, acaba morint a mans de l'home blanc, en la novel·la policíaca solen ser víctimes les dones més boniques.

Ara bé, fixeu-vos en el títol i considereu-ne les dues lectures. El sintagma les dones més boniques pot ser complement directe, i aleshores estaríem en el cas citat en el paràgraf precedent. Però també es pot interpretar com a subjecte, és a dir, són elles les assassines.

Fent un recorregut per les quatre novel·les negres d'Arinyó en trobarem de les dues menes: víctimes i executores. Com policies, delinqüents, bones, dolentes, llestes, soques, misterioses, atractives, lleials, traïdores, heterosexuals, homosexuals, bisexuals, trisexuals..."

El més consultat a Onadaedicions.com durant març

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de març.

FICCIÓ

1. Sobre el caballito de madera. El llibre més internacional d'Onada es planta de nou al més alt de la llista. Les aventures i experiències de la costa-riquenya Andrea Aguilar-Calderón per mitja Europa, relatat amb un estil directe i divertit, ha atret al públic interessat en la literatura de viatges. A més a més, l'obra ha fet el salt al 2.0 i es pot seguir l'autora pel seu blog i per les xarxes socials.

2. Cròniques des de l'infern. Gandia i Torrent han estat les estacions de la gira de Manel Alonso durant el ja finit mes de març. I ja treuen el cap les properes presentacions a Monòver i al nord valencià. L'autor puçolenc recórre d'aquesta manera la geografia del país per posar sobre la taula la reflexió al voltant de les crisis que patim, més enllà de l'econòmica. I també per a palesar que hi ha iniciatives per eixir del túnel.

3. Sí, podem? La novel·la de Marc Pallarès és una de les apostes de la nova narrativa valenciana per a aquest Sant Jordi. Amb l'aval del Premi Llorenç Villalonga Ciutat de Palma, l'autor castellonenc pren el pols a l'actualitat amb tres històries quotidianes que s'entrecreuen, filades amb uns reeixits diàlegs i personatges ben construits, els quals pretenen canviar el món, tot i ser incapaços de canviar les seues pròpies vides.

4. Una història amb sol i ombres. Josep Usó va estrenar aquesta novel·la tot just fa un any, i des d'aleshores, ha esdevingut una proposta ferma que ha captivat públic i crítica. Justament en un moment en el que retorna a l'actualitat la memòria històrica de la dècada dels 70, Usó ambienta en eixos turbulents anys dos relats que dibuixen una comarca de la Plana que ix d'una dictadura i d'un Xile que tot just hi entra en una altra.

5. L'Estirp de la Sang Reial. Més enllà de la Narrativa, una proposta de lectura juvenil també hi apareix. La nova col·lecció Maremàgnum Sèrie Taronja, destinada especialment al públic escolar i vinculada al projecte Onada Educació, ha recuperat aquest reeixit relat de Pep Castellano, publicat fa cinc anys en el marc de La Feram, i que des d'aleshores ha esdevingut un habitual en els instituts del Maestrat, gràcies a una trama que hi té lloc en reconeguts escenaris nord-valencians.

NO FICCIÓ

1. La tribu valenciana. Irromp aquesta publicació que data de desembre de l'any 2008: la raó la poem trobar en que aquest llibre de sociolingüística de Miquel Àngel Pradilla ha estat emprat com a lectures especialitzades en diversos indrets valencians al llarg d'aquest mes. El volum exposa les dinàmiques comunicatives del cas valencià, en el marc de les tensions disgregadores que afecten els diversos territoris de la comunitat lingüística catalana. Un llibre d'entrada acadèmic, però que roman obert a tot aquell interessat en la nostra llengua.

2. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Un cop més, el receptari al voltant de la garrofa s'ha col·locat als primers llocs de l'escalafó, mostra de la gran acceptació que continua tenint, dos anys després de la seua publicació, del llibre composat de les aportacions de la Fundació Alícia i diversos cuiners, pastissers i restauradors nostrats. Un volum per redescobrir el tast pels productes de la terra i oferir originals propostes culinàries.

3. La cocina de la alcachofa de Benicarló. En aquesta ocasió, la versió espanyola ha despertat major interés que la seua germana valenciana. El mes de març ha posat, pràcticament, el punt a les activitats que s'han celebrat a Benicarló relacionades amb el seu producte més reconegut. Arreu de l'Estat, les propostes de l'Agrupació de Restaurants de Benicarló han contribuit a difondre les qualitats de la carxofa benicarlanda.

4. De política i planificació lingüística. El segon llibre de Miquel Àngel Pradilla que ens trobem en la llista d'aquest mes també s'inscriu en la disciplina sociolingüística: és un recull diversos assaigs relacionats amb les accions de política i planificació en la llengua catalana. Tres anys després de la seua arribada a les prestatgeries, l'obra no ha perdut la seua vigència. 

5. La cuina de Traiguera. Sense abandonar la cuina maestratenca saltem de la costanera Benicarló cap a l'interior, a Traiguera, vila romana, caçadora i terrissera, la qual ens obre els seus fogons amb aquest volum preparat entre el cuiner Rafael Gauxachs, de La Casa dels Capellans, i l'escriptor Vicent Sanz. Un autèntic recorregut per descobrir la història, la societat i les tradicions traiguerines a partir de la seua gastronomia.