Vicent Penya va portar els versos de "L'efímer i l'etern" a Rafelbunyol

 

La Biblioteca Municipal de Rafelbunyol va acollir la presentació de "L'efímer i l'etern", el nou poemari de l'escriptor Vicent Penya, veí d'aquesta localitat de l'Horta Nord. Passat divendres 1 de juny, en una sala plena, l'autor va comptar amb l'acompanyament del literat Francesc Mompó i de la regidora de Cultura Alícia Piquer.

"L'efímer i l'etern", premi Vila d'Almassora, és l'obra d'un poeta madur, que es posa a prova amb les mètriques de sonets, haikus i tankes mentre exposa la contradicció vital entre la fugacitat i l'eternitat del medi i de les persones. Com apunta Penya en la nota de premsa, "és un dels llibres que més m´ha costat treballar i publicar, però crec que l´esforç ha valgut la pena. Les mètriques i les rimes requereixen un treball intens, però el resultat final és molt satisfactori i jo pense que el lector ho apreciarà i valorarà".

Imatge: Ajuntament de Rafelbunyol

Noemi Bagés va visitar l'alumnat de Cambrils amb "Que s'acabin les vacances, si us plau!"

La visita de l'escriptora Noemi Bagés a l'institut Vidal i Barraquer de Cambrils ha tingut ressò en la premsa local. La periodista Berta Ruiz dedica un article a l'autora de la novel·la juvenil "Que s'acabin les vacances, si us plau!", el qual ha aparegut publicat a la Revista Cambrils. 

La peça informativa recull alguns dels moments de la xerrada de l'escriptora tarragonina a l'alumnat, en la qual exposava la seua pròpia experiència de com es va iniciar en el món de la lectura. "La literatura sempre va anar amb mi mentre em feia gran. Vaig créixer rodejada de llibres i de persones que m'explicaven històries i vaig començar a imaginar que jo volia escriure un llibre quan fos gran", hi va assenyalar en la conversa informal i oberta amb el jovent.

Posteriorment, Bagés va fer cinc cèntims del seu pas de lectora a escriptora, fet que va ocòrrer l'any 2004, i que des d'aleshores ja no s'ha aturat. I va aprofitar per aconsellar els literats que puguen sortir d'aquestes aules: "el més important és tenir ben clar què vols explicar, com ho vols explicar i, sobretot a qui ho vols explicar". Per aquest motiu, les seues vivències com a professora de Secundària són fonamentals per abordar les seues novel·les juvenils. "Sé que a molta gent li suposa un gran esforç llegir i per això intento que en les meves històries hi hagi algun element que pugui enganxar i fugir dels tòpics", va reblar.

Podeu llegir l'article sencer de la Revista Cambrils tot clicant ací.

La Llibreria Cazarabet entrevista Raül González, autor de "Maquis i masovers"

Cazarabet no és només una llibreria fonamental ubicada a la vila aragonesa del Mas de les Mates, també és un punt d'activisme i de difusió de la memòria històrica i que duu a terme, entre d'altres iniciatives, entrevistes en profunditat a personatges que s'han dedicat a la recerca en aquest camp d'investigació. Així, han conversat amb Raül González, autor de "Maquis i masovers", el llibre que pren les vivències dels guerrillers de l'AGLA des del punt de vista de la relació amb el seu entorn, sobretot els habitants dels masos i llocs disseminats de les serres de Terol, Conca, el nord valencià i el sud català. 

"Vaig decidir enfocar la resistència arnada antifranquista des de l’àmbit territorial on actuà l’AGLA, el component humà dels guerrillers i les relacions entre els maquis i els habitants del territori", explica l'historiador castellonenc, qui afig que els masovers van ser clau en la resistència dels maquis, "representaren el cordó umbilical de la guerrilla", hi assenyala.

D'una altra banda, González parla de la necessitat de normalitzar unes qüestions que han romàs en el silenci durant dècades, tant des de la vessant historiogràfica com de memòria popular. Amb "Maquis i masovers" pretén, doncs, fer llum sobre aquest aspecte de la història dels guerrillers que encara no ha estat desenvolupat.

Era una relació necessària per als guerrillers. Sense l’ajut dels masovers i dels habitants del territori, ni es podien subministrar o avituallar-se, ni rebre informació dels moviments de la Guàrdia Civil o de possibles objectius econòmics, ni descansar o alimentar-se les nits de marxa. Representava un element vital pel projecte (polític) guerriller. Altrament, pels masovers la presència guerrillera podia representar una alteració indesitjada d’una vida quotidiana basada en l’aferrament al treball i al cicle agrari. Ara bé, els lligams de coneixença amb membres de les partides, el veïnatge o experiències compartides (com podia ser l’estada a la presó), les afinitats polítiques, i, fins i tot, el mòbil econòmic que es podia obtindre (amb la compra dels guerrillers de diferents tipus de productes) podien determinar la decisió d’ajut. Per això, la relació va ser complexa, polièdrica i variable.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

El més consultat a Onadaedicions.com durant maig

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de maig

FICCIÓ

1. La lluna de Praga. Amb el final del curs escolar les obres de la col·lecció Maremàgnum esdevenen les que desperten un major interès. Són nombrosos els títols que s'hi treballen en les aules de tot el país, entre els quals hi destaca la novel·la d'intriga i aventures que va publicar Jordi Santasusagna fa gairebé cinc anys, en el que un jove professor d'institut es veurà immers en una conxorxa quan li desaparega una alumna en un viatge a Praga.

2. La Germandat. Complot contra les dones. La ciutat de Borriana, poble natal de l'autor, acollirà la pròxima presentació d'aquesta novel·la de plena actualitat. David Miró escriu amb un estil plenament periodístic sobre una trama amagada en les ombres que busca de tota manera evitar la igualtat de gèneres. Un llibre original, captivador, i fins cert punt inquietant, que ha estat una de les sorpreses d'aquesta primavera literària.

3. El príncipe Serafín. Una de les últimes novetats d'àlbum infantil il·lustrat és aquesta divertida i trencadora història, en la qual un príncep molt particular busca per tots els mitjans la seua mitja taronja. L'escriptora Raquel Díez i la il·lustradora Mónica Carretero porten aquest conte ple de valors i que canta a la llibertat de fer allò que més estimem.

4. Quimera. Les terres del Camp de Tarragona són fecundes pel que respecta a grans literats, com és el cas de Margarida Aritzeta, autora d'una llarga i consolidada bibliografia. La de Valls ha treballat en gèneres diversos, entre els quals hi ha la novel·la juvenil, com és aquest cas. Ací beu dels relats d'aventures i de la ciència-ficció per narrar les vivències del Yubley, un xic que es trobarà perdut en un ambient hostil, enmig de bandes juvenils, fins que una trobada ho canvia tot.

5. Coneix la Festa del Mercat! La Bàrbara i el Jaume continuen el seu recorregut per conèixer tots els pobles de la seua comarca, el Montsià. A cada conte, visiten una localitat i parlen amb el veïnat per conèixer i gaudir del patrimoni, la natura, les festes i de la seua gent. En aquest nou lliurament, el que fa vuit, els personatges creats per Núria Ibáñez apleguen a Amposta, la qual està preparada per tornar, un anys més, un segle enrere.

NO FICCIÓ

1. El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard. Una de les característiques més definitòries d'un territori és la seua parla: un vocabulari genuí, unes expressions que no s'escolten en cap altre lloc, unes morfologies particulars... Trobar, identificar, analitzar i difondre ha estat el procés que ha dut a terme el filòleg tortosí Carles Castellà amb el català propi de la seua comarca, a partir de les aportacions d'un nombrós grup d'informadors i informadores de tots els pobles de la contornada. Una obra per a que que les velles paraules no desapareguen en la boira del temps.

2. El rebost de la llengua. Aquesta és l'obra més peculiar d'enguany. En Joan-Josep Sancho és un col·leccionista de frases fetes, i per evitar que caiguen en l'oblit, n'ha triat seixanta i ha proposat a seixanta escriptors i escriptores composar un microrrelat amb la frase feta com a protagonista. I per tancar el cercle, el fotògraf Àlex Espuny ha traduït la meitat d'aquestes expressions a imatge, amb uns retrats que no plens d'enginy que no deixen ningú indiferent. 

3. Les arrels històriques de la comarca dels Ports. L'historiador Vicent Royo ens porta segles enrere per explicar-nos com va ser el procés de conquesta de la punta nord del Regne de València, allò que avui en dia és la comarca dels Ports. Així, amb un to didàctic i a l'abast de tots els lectors, Royo repassa la configuració dels nous pobladors, els conflictes entre senyors i vassalls, i les lluites entre la poderosa capital, Morella, i les aldees.

4. Maquis i masovers. Es podria dir que la guerra civil va continuar per les serralades de l'interior castellonenc i de Terol durant la dècada següent, quan l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó, els coneguts maquis, van mantindre la lluita armada front el nou règim franquista. Aquest assaig de Raül González, historiador expert en aquest tema, se centra en les complexes relacions que es van establir entre els guerrillers i els habitants dels masos, sovint en foc creuat entre aquells i les noves autoritats.

5. La cuina de la gent de la mar. Que la cuina és patrimoni etnològic de primer ordre ho demostren propostes com aquest llibre del cuiner vinarossenc Juanjo Roda. L'autor ha investigat en com eren els àpats que preparaven els mariners a les barques en les faenes de diversos dies, una gastronomia peculiar, arrelada als productes de proximitat més immediata. I a partir d'ací hi ha composat un receptari que recupera el sabor de la mar. I que també li ha valgut el Premi Internacional de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló i el Premi Gourmand.