La Llibreria Cazarabet entrevista Raül González, autor de "Maquis i masovers"

Cazarabet no és només una llibreria fonamental ubicada a la vila aragonesa del Mas de les Mates, també és un punt d'activisme i de difusió de la memòria històrica i que duu a terme, entre d'altres iniciatives, entrevistes en profunditat a personatges que s'han dedicat a la recerca en aquest camp d'investigació. Així, han conversat amb Raül González, autor de "Maquis i masovers", el llibre que pren les vivències dels guerrillers de l'AGLA des del punt de vista de la relació amb el seu entorn, sobretot els habitants dels masos i llocs disseminats de les serres de Terol, Conca, el nord valencià i el sud català. 

"Vaig decidir enfocar la resistència arnada antifranquista des de l’àmbit territorial on actuà l’AGLA, el component humà dels guerrillers i les relacions entre els maquis i els habitants del territori", explica l'historiador castellonenc, qui afig que els masovers van ser clau en la resistència dels maquis, "representaren el cordó umbilical de la guerrilla", hi assenyala.

D'una altra banda, González parla de la necessitat de normalitzar unes qüestions que han romàs en el silenci durant dècades, tant des de la vessant historiogràfica com de memòria popular. Amb "Maquis i masovers" pretén, doncs, fer llum sobre aquest aspecte de la història dels guerrillers que encara no ha estat desenvolupat.

Era una relació necessària per als guerrillers. Sense l’ajut dels masovers i dels habitants del territori, ni es podien subministrar o avituallar-se, ni rebre informació dels moviments de la Guàrdia Civil o de possibles objectius econòmics, ni descansar o alimentar-se les nits de marxa. Representava un element vital pel projecte (polític) guerriller. Altrament, pels masovers la presència guerrillera podia representar una alteració indesitjada d’una vida quotidiana basada en l’aferrament al treball i al cicle agrari. Ara bé, els lligams de coneixença amb membres de les partides, el veïnatge o experiències compartides (com podia ser l’estada a la presó), les afinitats polítiques, i, fins i tot, el mòbil econòmic que es podia obtindre (amb la compra dels guerrillers de diferents tipus de productes) podien determinar la decisió d’ajut. Per això, la relació va ser complexa, polièdrica i variable.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.