Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres
més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el
passat mes de maig
FICCIÓ
1. La lluna de Praga. Amb el final del curs escolar les obres de la col·lecció Maremàgnum esdevenen les que desperten un major interès. Són nombrosos els títols que s'hi treballen en les aules de tot el país, entre els quals hi destaca la novel·la d'intriga i aventures que va publicar Jordi Santasusagna fa gairebé cinc anys, en el que un jove professor d'institut es veurà immers en una conxorxa quan li desaparega una alumna en un viatge a Praga.
2. La Germandat. Complot contra les dones. La ciutat de Borriana, poble natal de l'autor, acollirà la pròxima presentació d'aquesta novel·la de plena actualitat. David Miró escriu amb un estil plenament periodístic sobre una trama amagada en les ombres que busca de tota manera evitar la igualtat de gèneres. Un llibre original, captivador, i fins cert punt inquietant, que ha estat una de les sorpreses d'aquesta primavera literària.
3. El príncipe Serafín. Una de les últimes novetats d'àlbum infantil il·lustrat és aquesta divertida i trencadora història, en la qual un príncep molt particular busca per tots els mitjans la seua mitja taronja. L'escriptora Raquel Díez i la il·lustradora Mónica Carretero porten aquest conte ple de valors i que canta a la llibertat de fer allò que més estimem.
4. Quimera. Les terres del Camp de Tarragona són fecundes pel que respecta a grans literats, com és el cas de Margarida Aritzeta, autora d'una llarga i consolidada bibliografia. La de Valls ha treballat en gèneres diversos, entre els quals hi ha la novel·la juvenil, com és aquest cas. Ací beu dels relats d'aventures i de la ciència-ficció per narrar les vivències del Yubley, un xic que es trobarà perdut en un ambient hostil, enmig de bandes juvenils, fins que una trobada ho canvia tot.
5. Coneix la Festa del Mercat! La Bàrbara i el Jaume continuen el seu recorregut per conèixer tots els pobles de la seua comarca, el Montsià. A cada conte, visiten una localitat i parlen amb el veïnat per conèixer i gaudir del patrimoni, la natura, les festes i de la seua gent. En aquest nou lliurament, el que fa vuit, els personatges creats per Núria Ibáñez apleguen a Amposta, la qual està preparada per tornar, un anys més, un segle enrere.
1. La lluna de Praga. Amb el final del curs escolar les obres de la col·lecció Maremàgnum esdevenen les que desperten un major interès. Són nombrosos els títols que s'hi treballen en les aules de tot el país, entre els quals hi destaca la novel·la d'intriga i aventures que va publicar Jordi Santasusagna fa gairebé cinc anys, en el que un jove professor d'institut es veurà immers en una conxorxa quan li desaparega una alumna en un viatge a Praga.
2. La Germandat. Complot contra les dones. La ciutat de Borriana, poble natal de l'autor, acollirà la pròxima presentació d'aquesta novel·la de plena actualitat. David Miró escriu amb un estil plenament periodístic sobre una trama amagada en les ombres que busca de tota manera evitar la igualtat de gèneres. Un llibre original, captivador, i fins cert punt inquietant, que ha estat una de les sorpreses d'aquesta primavera literària.
3. El príncipe Serafín. Una de les últimes novetats d'àlbum infantil il·lustrat és aquesta divertida i trencadora història, en la qual un príncep molt particular busca per tots els mitjans la seua mitja taronja. L'escriptora Raquel Díez i la il·lustradora Mónica Carretero porten aquest conte ple de valors i que canta a la llibertat de fer allò que més estimem.
4. Quimera. Les terres del Camp de Tarragona són fecundes pel que respecta a grans literats, com és el cas de Margarida Aritzeta, autora d'una llarga i consolidada bibliografia. La de Valls ha treballat en gèneres diversos, entre els quals hi ha la novel·la juvenil, com és aquest cas. Ací beu dels relats d'aventures i de la ciència-ficció per narrar les vivències del Yubley, un xic que es trobarà perdut en un ambient hostil, enmig de bandes juvenils, fins que una trobada ho canvia tot.
5. Coneix la Festa del Mercat! La Bàrbara i el Jaume continuen el seu recorregut per conèixer tots els pobles de la seua comarca, el Montsià. A cada conte, visiten una localitat i parlen amb el veïnat per conèixer i gaudir del patrimoni, la natura, les festes i de la seua gent. En aquest nou lliurament, el que fa vuit, els personatges creats per Núria Ibáñez apleguen a Amposta, la qual està preparada per tornar, un anys més, un segle enrere.NO FICCIÓ
1. El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard. Una de les característiques més definitòries d'un territori és la seua parla: un vocabulari genuí, unes expressions que no s'escolten en cap altre lloc, unes morfologies particulars... Trobar, identificar, analitzar i difondre ha estat el procés que ha dut a terme el filòleg tortosí Carles Castellà amb el català propi de la seua comarca, a partir de les aportacions d'un nombrós grup d'informadors i informadores de tots els pobles de la contornada. Una obra per a que que les velles paraules no desapareguen en la boira del temps.
2. El rebost de la llengua. Aquesta és l'obra més peculiar d'enguany. En Joan-Josep Sancho és un col·leccionista de frases fetes, i per evitar que caiguen en l'oblit, n'ha triat seixanta i ha proposat a seixanta escriptors i escriptores composar un microrrelat amb la frase feta com a protagonista. I per tancar el cercle, el fotògraf Àlex Espuny ha traduït la meitat d'aquestes expressions a imatge, amb uns retrats que no plens d'enginy que no deixen ningú indiferent. 
3. Les arrels històriques de la comarca dels Ports. L'historiador Vicent Royo ens porta segles enrere per explicar-nos com va ser el procés de conquesta de la punta nord del Regne de València, allò que avui en dia és la comarca dels Ports. Així, amb un to didàctic i a l'abast de tots els lectors, Royo repassa la configuració dels nous pobladors, els conflictes entre senyors i vassalls, i les lluites entre la poderosa capital, Morella, i les aldees.
4. Maquis i masovers. Es podria dir que la guerra civil va continuar per les serralades de l'interior castellonenc i de Terol durant la dècada següent, quan l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó, els coneguts maquis, van mantindre la lluita armada front el nou règim franquista. Aquest assaig de Raül González, historiador expert en aquest tema, se centra en les complexes relacions que es van establir entre els guerrillers i els habitants dels masos, sovint en foc creuat entre aquells i les noves autoritats.
5. La cuina de la gent de la mar. Que la cuina és patrimoni etnològic de primer ordre ho demostren propostes com aquest llibre del cuiner vinarossenc Juanjo Roda. L'autor ha investigat en com eren els àpats que preparaven els mariners a les barques en les faenes de diversos dies, una gastronomia peculiar, arrelada als productes de proximitat més immediata. I a partir d'ací hi ha composat un receptari que recupera el sabor de la mar. I que també li ha valgut el Premi Internacional de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló i el Premi Gourmand.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada