Aquesta setmana Sandra Dominguez Roig ens parla en Papallones en la llum de Si em parles del desig de Manel Alonso.
L'erotisme i la sensualitat són les característiques d'aquest poemari que reviu les sensacions esvanides i que realça la inducció de la paraula.
L'objecte del poema escrit des de la valentia de brollar de dins, aquelles coses que la resta emulsiona i camufla per la temuda i potser absurda creença que el desvetllin i sigui qüestionat. No és una gran novetat la mancança que tenim pendent amb la nostra literatura d'erotisme com a gènere. Trobarem molts poemes eròtics inclosos en poemaris, però no trobarem tants en els que la sensualitat es desnua com una mussolina transparent cobrint la nuesa del cos. Aquesta metàfora es fa palesa a mesura que ens endinsem en les entranyes de Si em parles del desig, i ens obliga simplement a sospirar, i a tancar la pàgina en uns instants de reflexió íntima.
L'autor empra la metàfora, sí, però amb una lividesa que s'estén evocant imatges belíssimes, amb un to suau i elegant, ens declama cada passatge i cada anhel.
Si l'objecte del vers –quan no es limita a pintar una imatge abstracta– és instigar a la imaginació amb la passió de les paraules, ho aconsegueix sobradament, perquè aquesta passió es constata per la delicadesa de la lírica que s'esmuny en la lectura, pinzellant la pell.
Un poemari cuit a foc lent, per anar esfullant com una carícia la lectura.
Induir a imaginar el sexe sense cap altra pretensió, d'una forma oberta i clara, eludint els ornaments i centrant-se en el cos.
L'anhel de les sensacions passades, i la lloança de l'avinent ve a explicar-nos una sensualitat exquisida.
I molt se n'ha parlat, d'alguns estils d'escriptura que fan els poemes inintel·ligibles, però com que al meu imaginari (que mano jo) el meu inductor domina el llenguatge i les paraules, aquest em serveix per fer un salt instantani i reflectir la bellesa que exposa dins dels meus ulls.
M'agrada l'erotisme sublim, des de l'elegància i la provocació de la paraula, la descoberta en definitiva de la comunicació.
Gemegava el teu nom
al bell mig de la fosca.
et cridava nàufrag
en la immensitat de la mar.
Et cercava en els somnis
i no hi aparegueres.
Quedí eixut
per no trobar el teu oasi
Em vaig sentir morir
gemegant el teu nom.
Manuel Alonso i Català
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada